I perquè ho diu això? Doncs perquè l'ús que l'Estat va fer de la força l'1-O no va ser un error. Al contrari. Era un avís de que, si calia, podrien anar encara més enllà i que no estalviarien recursos per impedir la independència. Nieto va dir que la contundència usada va ser "mínima" (que ho pregunti al músic Roger Español potser) i que es podia fer més. Tot plegat va ser un avís -de mil ferits- de que l'Estat exerciria la seva autoritat. Un avís que va funcionar perquè ni ha rebut una censura de la comunitat internacional (l'"Europa no ho permetrà" era pensament màgic) i va ser suficient perquè el procés independentista quedés fortament condicionat.
La violència -tant inesperada i traumàtica pels líders del procés com mínima per l'Estat- va ser suficient per titubejar tot l'octubre de 2017 intentant una mediació impossible i per deixar en paper mullat la DUI del 27-O. Avui és el torn del coronel Diego Pérez de los Cobos, amb responsabilitat directa en el dispositiu, i de l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo, que al seu dia va demanar perdó per les càrregues.
Nieto també va criticar els Mossos però va ser incapaç de dir quina violència hi va posar l'independentisme. Les defenses van seguir esforçant-se, fins i tot plantant cara a Manuel Marchena, per desmuntar aquest relat i els testimonis del Parlament. Llevat del de Roger Torrent, que va dir que hauria actuat com la seva predecessora, la resta van criticar l'actuació de Carme Forcadell per haver desobeït el TC tramitant resolucions que desbordaven el marc constitucional. Sobre el judici us aconsello l'anàlisi de la premsa internacional (avui amb un interessant popurri a The New York Times) de Germà Capdevila i l'opinió de Carles Bellsolà.
Menys Hazte Oír i més debat feminista. I aquesta és la setmana de la vaga feminista. Ha començat marcada per la visita del provocatiu autobús del col·lectiu ultra i masclista Hazte Oír a Barcelona. Hi va haver incidents i el Govern li ha impedit circular pel país. Bona decisió amb una entitat que no respecta els drets humans i la diversitat. El debat feminista ha agafat Ciutadans a contrapeu. Els suposats liberals pateixen de valent amb el tema i ara apel·len a un suposat "feminisme d'ordre". Ho explica Pep Martí en aquesta informació. I també tres mirades sobre aquesta reivindicació cada cop més compartida. L'entrevista a la periodista Ariadna Oltra, que ha tret llibre sobre el tema, de Sara González, i la de l'afroactivista feminista Desirée Bela-Lobedde, que ha conversat amb Laura Estrada i Antònia Crespí. També us aconsello que llegiu l'opinió de Maria Vila.
Vist i llegit
De nou avui us porto un article del politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, un dels intel·lectuals més lúcids de l'esquerra espanyola. A CTXT escrivia una interessant anàlisi explicant perquè l'elit progressista que va fer la Transició (Felipe González i Alfonso Guerra, per entendre'ns) és ara furibundament espanyolista. Fins al punt que han passat d'enviar mediadors a negociar a Alger amb ETA quan matava desenes de persones cada any a bramar perquè Sánchez accepta un relator per dialogar amb els independentistes (demòcrates i pacífics) catalans. Sánchez-Cuenca situa el trànsit a la segona legislatura d'Aznar.
El passadís
Preocupació a Ciutadans. L'he constatada aquests darrers dies a Madrid. La dreta mediàtica els ha declarat la guerra perquè no hi ha espai per a tres i el partit d'Albert Rivera ara fa nosa a l'establishment. Els atacs que rep de l'ABC, per exemple, són furibunds a costa dels seus fitxatges i d'algunes declaracions dels seus líders. I les magarrufes de El País ja han passat a la història. I si rep atacs de la dreta després d'haver-s'hi ubicat obertament, el govern de Pedro Sánchez no és menys amable amb ells. El PSOE sap que bona part del seu èxit implica esgarrapar vots a Rivera a més de Podem, amb qui no vol volar els ponts pensant en l'endemà. I com esgarraparà vots a Cs? Els socialistes els interpel·laran directament per temes de memòria, dones, drets dels gais... El partit taronja necessitarà alguna cosa més que Inés Arrimadas per sortir ben parat del 28-A.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977 l'exministre franquista Manuel Fraga va fundar Alianza Popular i en va ser triat president. El partit, que es preparava per competir a les primeres eleccions lliures després de la mort del dictador, va ser creat per set exministres de Franco i volia recollir-ne el testimoni polític sense manies. AP va tardar uns anys (bàsicament fins que la UCD de Suárez va desaparèixer) en ser hegemònica a la dreta espanyola i ara lluita amb Cs i Vox per seguir-ho sent com a PP. Anys després, el mateix Fraga la refundaria com a PP cedint el lideratge intern a José María Aznar. Diario16, aleshores un dels més influents, va fer aquesta portada quan va acabar el congrés del partit.
L'aniversari
El 5 de març de 1894 naixia a Barcelona el poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català Josep Maria de Sagarra, que moriria a la mateixa ciutat el 1961. Sagarra fou molt popular per les seves cròniques i les seves obres de teatre i va rebre molts reconeixements en vida. Era un dels membres de la penya gran de l'Ateneu i entre les seves obres més conegudes hi ha Vida privada o El Cafè de la Marina. També va escriure versos satírics. Després de la guerra va tornar a Barcelona i es va incorporar a l'Institut d'Estudis Catalans i li van seguir arribant els reconeixements. Aquí Lola Lizaran i Alfred Lucchetti reciten el seu Poema de Nadal.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi