04
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:30h
El president del Parlament, Roger Torrent, ha comparegut com a testimoni aquesta tarda a la sala de vistes del Tribunal Suprem. Ha estat citat a petició de l'acusació popular. A preguntes de Javier Ortega, secretari general de Vox, sobre si és possible no admetre una iniciativa parlamentària, Torrent ha estat contundent: "No es pot inadmetre una iniciativa parlamentària".
El president del Parlament ha assegurat que "qualsevol que ho fes, estaria limitant o censurant la iniciativa dels parlamentaris o dels grups". "Un president del Parlament no pot limitar o censurar l'acció dels grups parlamentaris", ha repetit, recordant l'article 23 de la Constitució espanyola, que consagra el dret de participació.
Javier Ortega Smith ha volgut fer caure Torrent en contradicció, recordant que l'expresident Ernest Benach havia esmentat en la seva compareixença alguna iniciativa no admesa a tràmit. Torrent ha aclarit que es devia referir a ILP. En aquest cas, el de les ILP, sí que cal ajustar la iniciativa a la legalitat vigent i és possible una inadmissió, però no pas pel que afecta a les propostes d'un grup parlamentari.
Sobre l'actuació de la presidenta de la cambra, ha volgut ser molt explícit: "Jo hagués actuat igual que Forcadell". També l'advocada de l'Estat li ha preguntat sobre la decisió de Forcadell d'admetre a tràmit la iniciativa dels grups parlamentaris, i Torrent ha insistit en què la presidenta no tenia marge per fer altra cosa que l'admissió a tràmit.
Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, Torrent ha afirmat que les lleis de desconnexió responien als compromisos en els programes electorals de la majoria sobiranista. La finalitat de les lleis de desconnexió era que la ciutadania catalana pogués votar i decidir lliurament el seu futur. Sobre el criteri del Consell de Garanties Estatutàries, ha fet constar que l'opinió del Consell no és vinculant en cap cas. Torrent ha explicitat que la llei de transitorietat aprovada el setembre no va generar efectes jurídics.
"Mai renunciarem a la voluntat majoritària del poble de Catalunya", ha volgut deixar clar Torrent, qui ha afegit: "Tinguin present que tornarem a votar". Torrent ha incidit en què està convençut que "el conflicte entre Catalunya i l'Estat només es resoldrà amb la celebració d'un referèndum".
El fiscal Fidel Cadena ha recordat dos precedents d'inadmissió a tràmit, del 2009 i del 2010, però Torrent ha remarcat que es tractava de dues propostes vinculades a ILP, no pas a iniciatives de grups parlamentaris. Cadena li ha preguntat si el 10 d'octubre es va votar una resolució d'independència, cosa que Torrent ha negat rotundament: "El 10 d'octubre es va fer un acte fora del ple, però no es va votar cap resolució".
El president del Parlament, a preguntes de la defensa, ha explicat el que va fer l'1 d'octubre, quan va anar a votar amb la seva família. "Hauríem de ser milers en aquest judici perquè vam ser molts els qui vam participar en els fets jutjats".
No ha estat el primer cop que Torrent ha estat present a la seu del Suprem, però sí que ha estat la primera vegada que ha accedit a la sala de vistes. En la seva qualitat de testimoni, no pot entrar a la sala fins que no comparegui com a tal.
El president del Parlament ha assegurat que "qualsevol que ho fes, estaria limitant o censurant la iniciativa dels parlamentaris o dels grups". "Un president del Parlament no pot limitar o censurar l'acció dels grups parlamentaris", ha repetit, recordant l'article 23 de la Constitució espanyola, que consagra el dret de participació.
Javier Ortega Smith ha volgut fer caure Torrent en contradicció, recordant que l'expresident Ernest Benach havia esmentat en la seva compareixença alguna iniciativa no admesa a tràmit. Torrent ha aclarit que es devia referir a ILP. En aquest cas, el de les ILP, sí que cal ajustar la iniciativa a la legalitat vigent i és possible una inadmissió, però no pas pel que afecta a les propostes d'un grup parlamentari.
Sobre l'actuació de la presidenta de la cambra, ha volgut ser molt explícit: "Jo hagués actuat igual que Forcadell". També l'advocada de l'Estat li ha preguntat sobre la decisió de Forcadell d'admetre a tràmit la iniciativa dels grups parlamentaris, i Torrent ha insistit en què la presidenta no tenia marge per fer altra cosa que l'admissió a tràmit.
Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, Torrent ha afirmat que les lleis de desconnexió responien als compromisos en els programes electorals de la majoria sobiranista. La finalitat de les lleis de desconnexió era que la ciutadania catalana pogués votar i decidir lliurament el seu futur. Sobre el criteri del Consell de Garanties Estatutàries, ha fet constar que l'opinió del Consell no és vinculant en cap cas. Torrent ha explicitat que la llei de transitorietat aprovada el setembre no va generar efectes jurídics.
"Mai renunciarem a la voluntat majoritària del poble de Catalunya", ha volgut deixar clar Torrent, qui ha afegit: "Tinguin present que tornarem a votar". Torrent ha incidit en què està convençut que "el conflicte entre Catalunya i l'Estat només es resoldrà amb la celebració d'un referèndum".
El fiscal Fidel Cadena ha recordat dos precedents d'inadmissió a tràmit, del 2009 i del 2010, però Torrent ha remarcat que es tractava de dues propostes vinculades a ILP, no pas a iniciatives de grups parlamentaris. Cadena li ha preguntat si el 10 d'octubre es va votar una resolució d'independència, cosa que Torrent ha negat rotundament: "El 10 d'octubre es va fer un acte fora del ple, però no es va votar cap resolució".
El president del Parlament, a preguntes de la defensa, ha explicat el que va fer l'1 d'octubre, quan va anar a votar amb la seva família. "Hauríem de ser milers en aquest judici perquè vam ser molts els qui vam participar en els fets jutjats".
No ha estat el primer cop que Torrent ha estat present a la seu del Suprem, però sí que ha estat la primera vegada que ha accedit a la sala de vistes. En la seva qualitat de testimoni, no pot entrar a la sala fins que no comparegui com a tal.