Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

El número dos de Zoido culpa els Mossos i diu que la violència de l'1-O va ser la «mínima imprescindible»

L'exsecretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto, que es fa responsable d'ordenar el dispositiu contra el referèndum, aferma el relat de la Fiscalia i sosté que el desplegament de la policia catalana va ser "inexistent"

per Joan Serra Carné / Oriol March, 4 de març de 2019 a les 11:15 |
José Antonio Nieto, exsecretari d'estat de Seguretat | ND
La declaració amnèsica de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha convertit els testimonis d'aquesta setmana al Tribunal Suprem en veus claus del judici. El primer a obrir foc ha estat, José Antonio Nieto, secretari d'estat de Seguretat amb Zoido, el càrrec polític d'Interior amb més rang que era sobre el terreny en la preparació de l'operatiu policial de l'1 d'octubre. Nieto va participar en la junta de seguretat de Barcelona i informava puntualment el ministre de l'Interior. Davant el tribunal, ha descrit la violència policial de l'1-O com la "mínima força imprescindible" per impedir la votació, i s'ha fet responsable d'ordenar el dispositiu per frenar el referèndum. "Jo vaig ordenar que es continués amb el previst", ha afegit.

"Els professionals que van actuar l'1-O tenen la formació en material, la preparació i l'empara legal per haver complert amb el seu objectiu en cada col·legi electoral, segurament amb més ús de la força. Es va prioritzar, per sobre de l'eficàcia, el manteniment de la seguretat. Es va fer de manera exemplar", ha assegurat Nieto, que ha considerat "inexistent" el desplegament dels Mossos d'Esquadra. En tota la intervenció, l'exnúmero dos de Zoido ha afermat el relat de la Fiscalia, que en l'escrit d'acusació defensava l'ús "necessari" de la força per impedir la votació.



Nieto ha desplegat el mateix relat en el torn d'interrogatori de les defenses, liderades en aquest cas per Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn. Melero l'ha interrogat sobre el paper de la policia catalana i ha volgut fer constar que la brigada mòbil -la feina de la qual va ser inexistent segons el testimoni- es trobava protegint edificis de l'Estat. "Es va trencar la col·laboració amb els Mossos", ha indicat. L'advocat li ha tret una carta de Forn a Zoido en la qual rebat els alçaments "tumultuaris" davant d'Economia.

En el torn de preguntes d'Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, l'exnúmero dos de Zoido ha titubejat a l'hora d'enumerar actes de violència protagonitzats per manifestants a Catalunya durant el mes de setembre del 2017. Ha dit que se'n van produir "molts" però, al final, n'ha acabat citant només dos: els desperfectes causats als vehicles de la Guàrdia Civil davant la seu de la conselleria d'Economia durant el 20 de setembre i el suposat setge a la comitiva judicial i els agents policials que feien l'escorcoll a les dependències de la Generalitat. "Em sembla una mostra important de violència", ha declarat.

"No em consta que la Brimo intervingués"


En tot el seu relat davant la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox -interessada per conèixer la col·laboració amb Defensa-, el testimoni ha incidit en la suposada inacció dels Mossos, de qui ha dit que va actuar de forma "insuficient" i "ineficaç". Per detallar-ho, ha exposat que a primera hora del matí de l'1 d'octubre ja van constatar que la policia catalana no havia tancat col·legis i que, als punts de votació, només hi participaven "binomis" dels Mossos. Segons Nieto, els antiavalots dels Mossos no van actuar en tota la jornada. "No em consta que la Brimo intervingués. Crec que no va ser així, perquè ho hauria conegut", ha exposat per il·lustrar aquesta qüestió.

L'exnúmero dos de Zoido ha descrit detalls de com es va desplegar l'operatiu de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Segons el record de Nieto, entre les 8 i 9 del matí de l'1 d'octubre -després d'analitzar que els Mossos no havien tancat col·legis-, els comandaments policials reunits a Barcelona van decidir intervenir segons el dispositiu previst. Nieto ha sostingut que l'elecció dels punts de votació en els quals es van desplegar els agents es va decidir per criteris de "pura operativitat" i que l'actuació dels cossos policials estava prevista per la instrucció judicial.

Per què es van aturar les càrregues? Nieto n'ha responsabilitzat els comandaments operatius, i ha adduït qüestions físiques, entre les quals que els agents s'havien llevat a les quatre del matí

El fiscal ha fet una de les preguntes clau per entendre què va passar l'1-O: per què es van aturar les càrregues? Nieto n'ha responsabilitzat els comandaments operatius, i ha adduït qüestions físiques, entre les quals que els agents s'havien llevat a les quatre del matí, que a les cinc havien sortit dels allotjaments i que la jornada va ser "llarga i intensa". El representant del ministeri públic ha estat especialment insisteix a l'hora de preguntar si les imatges de la violència van influir, a la qual cosa ha respost que no.

Nieto ha indicat que s'hauria pogut complir al 100% el mandat judicial per impedir el referèndum, i que això hauria implicat més ús de la força, de manera que es va apostar -segons ell- per la "proporcionalitat". L'exnúmero dos del Ministeri de l'Interior ha volgut deixar clar, en tot cas, que "tècnicament" no hi va haver càrregues, sinó "ús de la força". Per ell, la violència es va produir durant la jornada del 3 d'octubre i n'ha culpabilitzat directament els comitès de defensa de la República (CDR). Malgrat afirmar això al Suprem, Nieto només ha citat talls de carreteres i l'ocupació de les vies a l'estació de Sants, accions que es podrien inscriure en el dret de protesta. En tot moment, ha associat CDR i violència.


La "poca col·laboració" de Trapero

Nieto ha acusat la direcció dels Mossos de no tenir "el més mínim interès" per fer viable la coordinació dels cossos policials abans del referèndum i complir el mandat judicial d'impedir la votació. Atenent les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, Nieto ha afirmat que la cúpula dels Mossos va ser "molt reticent" a formar part de l'òrgan de coordinació policial. I ha assenyalat el major Josep Lluis Trapero, de qui ha dit que va mostrar "poca col·laboració" i que va exhibir desacord quan es va recriminar un dispositiu "insuficient" abans del referèndum. Segons el seu punt de vista, la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu també va ser "mal rebuda".

Nieto ha afirmat que, des de la celebració de la junta de seguretat, el Ministeri de l'Interior va perdre la "confiança" en el paper que jugarien els Mossos abans i durant l'1 d'octubre. "A partir de la Junta de Seguretat la confiança ja va ser mínima", ha destacat al Suprem. "Mai et pots posar d'esquena o de costat davant un mandat judicial", ha afirmat per descriure quina actitud va trobar dels màxims responsables dels la policia catalana. Per explicar-ho al tribunal de forma gràfica, s'ha referit a una conversa mantinguda amb el major Trapero durant el 20-S. Segons Nieto, Trapero s'escudava en el component de les protestes per no utilitzar la força, un argument utilitzat també el dia del referèndum. "Si hi ha nens petits i persones grans, no", ha assegurat que li va dir el major dels Mossos.

Acusa Forn de menystenir el perill d'incidents de l'1-O

L'exnúmero dos de Zoido ha acusat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn de menystenir el perill d'incidents l'1 d'octubre. Nieto ha recordat que Zoido va enviar una carta el 22 de setembre a Forn per anunciar l'enviament de 6.000 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, una decisió coordinada pel mateix testimoni. L'exsecretari d'estat de Seguretat se n'ha fet responsable.

Forn "no reconeixia el dret del govern d'Espanya de prendre mesures en matèria de seguretat a Catalunya", segons la versió de Nieto

Segons el seu relat, Forn va respondre la missiva el mateix dia recordant que no eren necessaris el reforç de la policia espanyola i que no compartien la interpretació legal de la decisió presa pel govern estatal. "La resposta ens va preocupar", ha afirmat Nieto a la sala. Al seu entendre, el conseller va venir a dir que no havia passat res els dies anteriors al 22 de setembre i que no passaria res en els dies posteriors, camí del referèndum. "No reconeixia el dret del govern d'Espanya de prendre mesures en matèria de seguretat a Catalunya", ha afegit.

Una junta de seguretat "surrealista"

Nieto ha descrit amb detalls la reunió de la junta de seguretat del 28 de setembre del 2017 al Palau de Pedralbes, convocada per Carles Puigdemont i en la qual l'expresident de la Generalitat va deixar clar que el referèndum seguiria endavant i que la prioritat de les forces i cossos de seguretat era "preservar la convivència ciutadana". L'exnúmero dos de Zoido ha descrit com a "surrealista" la cita, i ha indicat que els representants del govern espanyol -amb ell al capdavant- van demanar desconvocar l'1-O.

"Era surrealista perquè estàvem discutint el dispositiu de seguretat amb qui havia convocat un referèndum il·legal", ha assegurat Nieto, molt més preparat en les respostes que el seu excap. "Ens van traslladar excuses per no fer servir la força", ha ressaltat l'exalt càrrec d'Interior, sorprès pel fet que els representants de la Generalitat els van traslladar que hi podria haver ciutadans que reconeguessin la legitimitat de la llei del referèndum i no de la suspensió emesa pel Tribunal Constitucional (TC) o bé per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

"Puigdemont ens diu que el bé suprem a protegir és la convivència ciutadana, i nosaltres li diem que és el compliment de la llei", sosté l'exnúmero dos de Zoido

"Puigdemont ens diu que el bé suprem a protegir és la convivència ciutadana, i nosaltres li diem que és el compliment de la llei", ha assenyalat el dirigent del PP andalús, que va arribar a ser alcalde de Còrdova entre el 2011 i el 2015. "La nostra vocació era confiar en els Mossos i auxiliar-los, però progressivament hi va haver dubtes sobre la confiança. Després de la junta de seguretat ja va ser mínima", ha indicat Nieto, que ha situat Trapero "molt alineat" amb l'estratègia de Puigdemont.

Les "armes de guerra" per als Mossos

Javier Ortega Smith, secretari general de Vox, ha volgut aprofitar que tenia Nieto al davant per preguntar-li sobre les presumptes "armes de guerra" que els Mossos volien adquirir i que no van rebre el vist-i-plau del ministeri de l'Interior. L'exsecretari d'Estat de Seguretat ha indicat que no coneixia al detall les dades tècniques de les armes demanades, però ha apuntat que no eren "habituals" per a un cos com els Mossos.

La ultradreta estava especialment interessada en conèixer si aquestes armes podrien servir per organitzar el cos policial català més enllà de les seves competències, però Nieto no ha volgut entrar en detalls més enllà d'assenyalar que finalment es va modificar la petició per part dels Mossos.

Sobre el 20-S: no va ser una protesta "espontània"

El testimoni ha qualificat la protesta del 20 de setembre davant la seu de la conselleria d'Economia com a "tumultuària" i ha raonat que la concentració no va ser "espontània". També ha subratllat la gravetat dels danys patits pels cotxes de la Guàrdia Civil durant aquella jornada: "Ho vaig poder veure com ho van fer tots els espanyols"."La violència la vam veure tots", ha apuntat, i ha assegurat que aquesta circumstància es va tractar en la junta de seguretat celebrada vuit dies més tard a Barcelona.

Nieto ha assegurat, ja en resposta als advocats, que va conèixer durant el matí del 20-S va conèixer que dins dels cotxes hi havia armes llargues de la Guàrdia Civil. "És habitual", ha recalcat l'exsecretari d'Estat de Seguretat amb el PP. També ha assegurat que va tenir "coneixement de l'incident" a partir dels mitjans de comunicació. No li consta, en tot cas, que s'obrís una investigació pel cas de les armes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació