Entrevista

La maternitat subrogada, a debat: «Hi ha un caos jurídic que necessita revisió»

L'advocada i especialista en drets humans Núria González i el portaveu de Son Nuestros Hijos Marcos Jornet discuteixen sobre la gestió subrogada en un cara a cara a NacióDigital

per Antònia Crespí / Laura Estrada , 16 de març de 2019 a les 14:10 |
L'advocada i especialista en Drets Humans Núria González i el portaveu de l'associació Son Nuestros Hijos Marcos Jornet | Martí Juanola
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La maternitat subrogada torna a ser al centre de la polèmica. L’augment a l’estat espanyol del nombre de famílies que recorren a la gestació subrogada per tenir un fill ha comportat l’eclosió d’un debat que, a poc a poc, s’ha traslladat dels cercles feministes a la societat en general. Els també (mal)anomenats "ventres de lloguer" es basen en el fet que una dona ofereix el seu cos -a través d’una compensació econòmica- per gestar la criatura, i es compromet a entregar-la als pares sol·licitants un cop hagi donat a llum. Aquest compromís és irrevocable i s’acostuma a fer via contracte.

A Espanya aquesta pràctica està prohibida. De fet, l’actual vicepresidenta i ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, va referir-s'hi com una "compravenda" del cos de la dona. Ciutadans va contribuir a alimentar el debat quan el juny del 2017 va fer una proposta de llei per regular-la, i ara, amb la darrera proposta de Casado de compensar les mares d'origen immigrants si entreguen els fills en adopció, la reflexió sobre els límits de la maternitat torna a ser damunt la taula.


Però aquest debat va molt més enllà d'una possible regulació i entronca directament amb qüestions ètiques i de drets, com ara el context socioeconòmic en el qual les dones decideixen oferir el seu cos, o bé els drets de la criatura mateixa. Discuteixen sobre la maternitat subrogada a NacióDigital el portaveu de l'associació Son Nuestros Hijos Marcos Jornet, i l'advocada i especialista en drets humans Núria González.

- L’actual govern del PSOE va posicionar-se en contra de la regulació de la gestació subrogada mentre que Ciutadans sí que hi està a favor i va presentar una proposta de llei al Congrés. Quines són les seves posicions?


- Núria González (N.G.): És una discussió jurídica. Segons la legislació espanyola -amb la sentència del Tribunal Suprem- no està permès a l’Estat que tinguin validesa uns contractes de gestació subrogada. No té gaire sentit que es dugui a terme aquesta pràctica i que estiguin arribant nens per aquesta via.

- Marcos Jornet (M. J.): No hi ha cap norma que prohibeixi als espanyols acudir a la gestació subrogada a l’estranger allà on és permès i està regulat. Sí que a vegades es vulneren els drets fonamentals dels nadons i les dones que duen a terme l’embaràs, però si volem lluitar contra la mala pràctica, el que hem de fer és regular, com han fet molts estats del nostre entorn, com els Estats Units, Grècia, Portugal, el Regne Unit o el Canadà, exemples de regulacions garantistes.

 

Núria González durant l'entrevista Foto: Martí Juanola


- Es pot parlar d'un buit legal que permet que s'inscriguin nadons nascuts a l'estranger?

- N. G.: No és un buit legal. La directiva del Col·legi de Registradors i Notaris permet que, per al reconeixement de documents estrangers oficials, es reconeguin aquí també els documents dels països que estiguin dins del conveni. Així, els certificats d'afiliació dels nadons nascuts fora, com que porten el segell del país on és legal, els consolats els inscriuen aquí. La lògica és que, si és legal en aquell país, aquí també ho sigui. 

- M. J.: Hi ha fets que demostren que els drets al voltant del procés de gestació subrogada s'han garantit. En els països on està regulat, hi ha un jutge que emet una sentència que valida les garanties exigides. Espanya ha de respectar aquest reconeixement. 

- Què diu la llei sobre la filiació dels nadons?

- M. J.: A Espanya tenim una regulació de com filiar els nadons per gestació subrogada. A l'article 10 de la llei de reproducció assistida es reconeix que tots els nadons mereixen una filiació. El que diu la llei és que, en el cas d'un nadó nascut per gestació subrogada, la dona que l'ha parit és la mare legal. Per tant, que la filiació materna es determina pel part, respectant el vincle biològic del pare. 

- N. G.: Tot és una discussió jurídica. El codi civil diu que la mare és qui té el part. Tots els nens, evidentment, són fills de la seva mare però no són propietat seva. Aquest és el punt: importa poc o gens que la mare que té el nadó vulgui donar-lo a una persona específica o vulgui firmar un contracte de lloguer, perquè no són propietat seva. És un nen, és una persona i té drets. En qualsevol cas, si tens un nen i no el vols o el vols donar a algú, tal com està la llei, s'haurà de donar a l'Estat, i aquest el posarà en el sistema d’adopcions que convingui.


- Fins a quin punt la mare gestant realment accedeix a fer-ho lliurement? Quin paper hi juguen els factors socioeconòmics?

- N. G.: Per mi, hi juguen un paper en el 99,9% dels casos. Aquí tenim un tema amb la proposta de llei que fa Ciutadans. En els casos de gestació subrogada totalment altruista sempre hi ha hagut una relació prèvia, un vincle, entre la mare gestant i la família. En la proposició de llei que fa Ciutadans això es prohibeix. Si sabem, per les experiències d’altres països, que només existeix i pot existir un altruisme directe quan la gent es vol ajudar, per què ho prohibim? 

- M. J.: Des de Son Nuestros Hijos hem criticat públicament alguns aspectes de la proposta de Ciutadans. Un d’ells és precisament el requisit d'eliminar qualsevol vincle entre la gestant i els pares d’adopció. En tot cas no és veritat que l’experiència de la gestació subrogada altruista sigui escassa. La gestació subrogada altruista està regulada al Canadà, el Regne Unit o Austràlia, i el resultat és molt bo. 

- N. G.: Però estaràs d’acord amb mi que sempre hi ha un component econòmic. En totes les legislacions, incloses les que prohibeixen la gestació comercial, hi ha un component econòmic (es digui compensació, molèstia per l’embaràs…) i és aquest el que precisament ha fet que el Tribunal Suprem portuguès tirés enrere la llei, perquè diu que, si hi ha un component econòmic, no podem garantir de cap manera que no sigui la raó última per la qual les dones es prestin a fer de gestants. 
 

El portaveu de l'associació Son Nuestros Hijos Marcos Jornet Foto: Martí Juanola


- Compensació econòmica i altruisme són compatibles?

- M. J.: Absolutament. 

- N. G.: I tant, Marcos, però del que estem parlant és del component econòmic. Sempre hi ha un component econòmic.

- M. J.: El que hem d’aclarir és que compensació no vol dir component econòmic. No és estrany que en determinats casos que anomenem altruistes també es contemplin compensacions econòmiques. Per exemple, assajos clínics: una persona que presta el seu cos per experimentar un medicament. La llei d'assajos clínics estipula que és un procés altruista i li reconeix al participant una compensació econòmica. La compensació és, i així està reconegut a la nostra legislació, per compensar les molèsties que hagi pogut ocasionar el tractament.

- I què passaria si la gestació subrogada estigués regulada?

- M. J.: Podríem portar el mateix esquema de compensació econòmica. És a dir, compensar la gestant només per les molèsties ocasionades pel procés, en aquest cas de l’embaràs. Ara bé, aquesta compensació no pot ser tan alta com per suposar que el consentiment de la gestant estigui condicionat pel component econòmic. Això està més que regulat a la nostra legislació en els casos de les donacions d’òvuls o òrgans, per exemple.

- Quin paper hi juguen les agències en tot aquest procés?

- N. G.: Avui, el que fan les empreses es tot el procés: buscar una dona, fer el seguiment mèdic, que es porti a terme l’embaràs… i dins del pagament que es fa a l’empresa hi ha la compensació econòmica a la gestant, que depenent del país pot ser més alta o més baixa. Feta la llei, feta la trampa: el que es fa normalment és anar als països on la compensació és més barata, o on les dones no exigeixen tants diners, perquè, al final, el component econòmic és el que mana.

- M. J.: Si reguléssim la gestació subrogada a Espanya amb un component altruista, les agències desapareixerien, com passa al Canadà o Austràlia: no hi ha agències, hi ha intervenció d’organismes públics o quasi públics, ONGs, que fan del procés amb garanties.


És a dir, tornant al d'abans: hi hagi o no una agència o Estat pel mig, la dona no pot donar el nadó a qui vulgui.

- N. G.: Exacte. Els nens no poden ser objecte de cap contracte. Aquí existeix el dret dels nens a tenir una família que els cuidi, que els ajudi o eduqui. La maternitat subrogada genera una persona per cobrir un desig -molt legítim i molt respectable- que és el de ser pare, però aquests nens no poden venir específicament a cobrir les necessitats d’unes persones. Els nens, en tot cas, s’adopten. 

- M. J.: Aquesta idea suposaria que no hi hagués cap naixement d’una parella homosexual sense un mètode tradicional. Però la realitat és que a Espanya ja hi ha la possibilitat d’atribuir la filiació d’un nadó sense cap intervenció a part de la intenció de convertir-se en mare. La nostra llei de reproducció assistida reconeix que, en cas de matrimonis de dues dones, encara que no hi hagi ni l’aportació d’un òvul per part d’una d’elles, només per ser la parella de la dona el reconeixement de la filiació està garantit.

- N. G.: Tota la raó, però aquí és una persona que està embarassada i es quedarà amb el seu fill, no es una persona que es quedarà embarassada i el donarà a un tercer. I la persona que està amb ella de parella reconeix el seu fill com seu també.

"La maternitat subrogada genera una persona per cobrir un desig que és el de ser pare", diu Núria González

- En quin punt conflueixen les seves visions?

- N. G.: Crec que en el que fa referència a la seguretat jurídica, en el caos jurídic. Actualment s'està permetent un registre dels nadons que arriben a Espanya, sempre en benefici dels nens (perquè han de tenir filiació). S'està legalitzant una pràctica que a la llei d'aquí no es preveu, no té sentit. Això necessita revisió, perquè genera desconcert. I encara que no estigui d'acord amb la pràctica en si, la gent ha de saber a què pot acollir-se. 

- M. J.: Hi estic d'acord, però només vull afegir-hi un apunt: des de Son Nuestros Hijos no volem consolidar la via de facto sinó un canvi de legislació que reguli amb garanties la gestació subrogada. I, a més, volem que es deixi de criminalitzar les famílies, perquè no hi ha cap sanció a les famílies que recorren a aquesta pràctica a l'estranger. 

- Tothom té accés, econòmicament parlant, a aquesta pràctica?

- M. J.: A la nostra associació, per exemple, hi ha més de 5.000 famílies i totes amb situacions econòmiques molt diverses. Molts de nosaltres hem aconseguit formar una família a força d'estalviar. I ara diré una cosa: sembla que la maternitat subrogada sigui molt cara, però tampoc és precisament barata l'adopció internacional. I també comporta riscos aquesta última. 

- N. G.: Sí, adoptar ara mateix és molt car. Però vull introduir-hi una altra variable: si l'Estat reconeix el dret a ser pare, ha de garantir-lo, i per tant, hauria de crear un estoc de dones que estiguessin disposades a parir per un tercer. Llavors sí que podrem parlar de dret. Si ser pare ha de ser un dret, llavors haurem d'acceptar com a societat tenir un grup de dones al servei de l'Estat amb l'únic propòsit de ser mares gestants per garantir-ho a qui no s'ho pot pagar. 

- M. J.: No, el que ha de garantir l'Estat és el dret a tenir una regulació amb garanties. No estem parlant de tenir dones, sinó que quan una ho vulgui fer, per ajudar una família, ho pugui fer amb garanties.

- Ser pare o mare és un dret?

- N. G.: Ser pare és un desig, no un dret. Aquí hi ha la diferència: un dret s'ha de garantir, un desig no s'ha de garantir. Un desig s'ha de procurar o afavorir. Els drets són els dels nens, els drets a tenir família. A més, si nosaltres legalitzem tota aquesta història de la gestació subrogada, què fem amb tots aquests nens que tenim a càrrec de l'estat? Els condemnem què ningú els adopti?

- M. J.: Ens remetem a la mateixa ministra dimitida de sanitat que a l'inici de la legislatura va dir que les dones lesbianes i les dones solteres tenien el dret a ser mares. Això significa que, si no acceptem que és un dret, estem discriminant les parelles heterosexuals i les parelles homosexuals que no poden accedir a la paternitat.


- Per què es parla de mercantilització de les dones que "cedeixen el seu cos" per a la gestació?

- N. G.: Quan es parla de mercantilització, ni tan sols el terme "ventre de lloguer" està ben recollit, perquè quan una dona està embarassada és tot el cos el que viu el procés, no només el ventre. Durant nou mesos aquesta dona està al servei de l'embaràs -d'un tercer, en el cas de la gestació subrogada-. I un dels problemes que hi ha és que quan aquestes donen tenen el nen, després ja ningú se'n preocupa més d'elles... Aquestes conseqüències no les contempla ningú, i això és el que, lligat amb el pagament, és el que et dona el concepte de mercantilització: durant nou mesos la dona té totes les seves funcions vitals encaminades a tenir un producte, què és per a un tercer.

- M. J.: El que em sorprèn és que, després de lluitar tants anys, ara dius que les dones quan estan embarassades perdin la llibertat, que estiguin al servei de l'embaràs... quan s'ha reivindicat que no estan malaltes quan estan embarassades. Això t'ho ensenyaré amb la meva família.


- N. G.: Que tu li expliquis al teu fill qui és la seva mare gestant és perquè ho heu escollit vosaltres, ningú us ha obligat.

- M. J.: I ella ho ha fet perquè ha volgut, i la realitat és que no ens oblidem d’elles. Ara mateix, amb la meva família estem preparant un viatge per a aquest estiu per passar uns dies amb la Mili [gestant].

- N. G.: Tinc total respecte, fins i tot, pels pares contractants. Però és la teva veritat: ho fas perquè tu vols, però no hi ha cap obligació.

- M. J.: Has dit que es priva als nadons de conèixer els seus pares.

- N. G.: I ho mantinc, perquè ho torno a dir: no pot estar a la teva voluntat que el teu fill sàpiga qui és la seva mare.

- M. J.: No és la seva mare, és la seva gestant, entre altres coses perquè ho ha dit l’Audiència Provincial de Madrid.

- N. G.: Acabes de dir que el teu fill no té mare, ho acabes de dir ara mateix.

- M. J.: I és veritat.

- N. G.: Doncs jo mantindré que el teu fill té una mare que l’ha parit perquè això és el que diu la nostra llei. Però tornant al que estàvem dient sobre els drets dels nens, ho mantinc: no es pot basar un dret en la voluntat que tu vulguis dir-li al teu fill quin ha estat el seu procés d’arribada a la família. Si tu no li vols dir com ho sabrà?

- M. J.: Igual que la resta de nens adoptats.

- M. G.: Els nens adoptats estan protegits per la llei d’adopció, que diu que als 18 anys poden anar al registre civil i veure qui és el seu pare i la seva mare. Ara mateix, aquests nens això no ho tenen garantit. I el que és pitjor: les empreses ni tan sols tenen l'obligació de guardar els registres. 
 

Marcos Jornet defensa la seva postura durant l'entrevista Foto: Martí Juanola


- És cert que les dones que recorren a oferir-se com a gestants ho fan perquè vénen marcades per situacions de precarietat o de necessitat econòmica?

- N. G.: No crec que tinguin situacions precàries, sinó que són dones amb necessitats econòmiques. I a més, no és la mateixa necessitat econòmica la que pot tenir una dona als Estats Units que a Ucraïna. I no ho dic jo, ho diuen molts estudis. Un d'ells a l'Índia, que va constatar que nou de cada deu dones ho feien per diners.

- M. J.: La realitat és que a Austràlia, per exemple, les dones no reben ni un sol euro. Estem parlant de regular a Espanya sense que les dones ho facin amb cap necessitat econòmica al darrere. No hi ha a Espanya dones que, lliurement i garantint que no tenen cap necessitat econòmica, volen ajudar d'altres a formar una família? Nosaltres hem experimentat que sí.

- N. G.: Al Regne Unit està regulat, i potser és la regulació més garantista que hi ha, perquè a més permet a la mare gestant quedar-se amb el nen 30 dies més o menys, per si se'n penedeix. Evidentment, no hi ha mares angleses gestants, o n’hi ha molt poques.

- I què passaria a Espanya?

- N. G.: No es tracta tant de regular la gestació subrogada per tenir espanyoles o catalanes que pareixen per a d'altres, sinó de tenir la porta oberta a molts més altres països que només et permeten fer-ho allà si el teu país també ho té permès. Una altra dada: som el país amb menys natalitat de tot Europa. Som el país que menys oportunitats dona a les embarassades. I estem pensant que de debò hi ha dones disposades a parir per a un tercer, així com així, i a més sense retribució?

- M. J.: Hi ha moltes dones que voldrien gestar per ajudar els altres a formar una família.

- N. G.: No és veritat, perquè sempre hi ha una compensació econòmica pel mig. A més, el nostre país pot passar de ser un país de pares comitents a un de mares gestants. Perquè és un país on les dones estan sanes, on la seguretat social és gratuïta i on hi ha un mercat laboral de fàstic que paga uns salaris horribles. Això està clar. Empatitzem molt amb la gent que vol tenir fills i això és normal. Però nosaltres aquí seríem un país de gestants.
 

Núria González, durant l'entrevista Foto: Martí Juanola

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació