02
de març
del
2019
Actualitzat
a les
19:07h
Divendres Soto del Real, dissabte Waterloo. Les reunions dels últims dies exemplifiquen el moment que viu l'espai postconvergent, centrat ara en definir la llista de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions espanyoles del 28 d'abril. Segons cinc fonts consultades per NacióDigital, aquest dissabte David Bonvehí s'ha desplaçat fins a Waterloo amb una comitiva territorial de la formació i ha pogut tractar, en privat, amb Carles Puigdemont la confecció de la candidatura, en la qual hi haurà un "rol destacat" del PDECat. La idea és tancar-la de forma imminent amb pes del partit.
Aquest és l'acord al qual va arribar ahir Bonvehí amb Jordi Sànchez, president de la Crida Nacional per la República i a qui l'entorn de Puigdemont promocionava com a candidat al Congrés dels Diputats. Malgrat això, segons les fonts consultades, no està -ni molt menys- tancada la possibilitat que sigui Josep Rull, exconseller de Territori i Sostenbilitat, qui encapçali la llista. En tot cas, tant Sànchez com Rull tenen molt complicat acabar agafant l'acta de diputats, perquè estan encausats per rebel·lió al Tribunal Suprem i la previsió és que, com a mínim, siguin inhabilitats per exercir càrrecs públics abans de l'estiu.
Bonvehí ha viatjat a Waterloo sabent que les assemblees territorials han anat fent la tria de candidats per situar a la llista, que haurà de ser ordenada per la direcció del PDECat en els propers dies. Entre els noms escollits per la militància hi ha el de Míriam Nogueras, propera a Puigdemont i vicepresidenta de la formació. Era partidària de tombar els pressupostos generals de l'Estat, a diferència d'altres companys de partit que preferien avalar-los -almenys permetre'n la tramitació- per abonar el diàleg amb Pedro Sánchez.
Hi ha tres candidats escollits per anar a les llistes que, precisament, feien costat a aquesta tesi. Es tracta de Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Marta Pascal. Aquesta última, ara senadora per designació autonòmica, va rebre l'aval de l'assemblea d'Osona. "La tria dels noms és, també, una tria de projecte", reflexionava aquesta setmana un alt dirigent consultat. L'independentisme es pot trobar davant la situació de ser clau per a la investidura de Sánchez, i no hi ha una estratègia unitària dins l'espai de l'antiga CDC sobre la qüestió. La composició del futur grup de diputats és clau.
La via dels presos
D'esquemes de candidatura n'hi ha hagut uns quants al llarg dels últims dies. Un d'ells passava per situar un pres a cada demarcació menys a Girona. En aquest sentit, Sànchez hauria estat candidat per Barcelona, amb Nogueras, Campuzano i Euduard Pujol acompanyant-lo, mentre que a Lleida s'hi situaria Jordi Turull seguit d'una dirigent del PDECat, probablement Anna Feliu, alcaldessa de l'Albi. A Tarragona s'hi situaria Rull, sempre dins d'aquest esquema, acompanyat per Ferran Bel, que repetiria al Congrés.
La situació es va tractar ahir a Soto del Real amb tots els presos en una reunió en la qual també hi va assistir la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Bonvehí i Sànchez van acordar que el PDECat tindria un "rol destacat" a la llista i que es podrien incloure membres "d'obediència dirigida" al partit, a diferència del que va passar el 21-D al Parlament. La direcció del PDECat espera poder analitzar la situació en els propers dies perquè és a ella a qui pertoca, tècnicament, l'elaboració de la candidatura. És, a banda, qui té els drets electorals.
La Crida i Junts per la República
La Crida Nacional, per la seva banda, ja ha posat en marxa una consulta a la militància per demanar si ha de participar en una "confluència electoral" de cara al 28-A. Els associats poden votar fins dimarts, data que és considerada clau per tots els actors consultats. En cas que el nou projecte de Sànchez i Puigdemont acabi participant a les eleccions, es farien primàries per escollir les persones implicades en la candidatura de JxCat. A la pràctica la llista seria una coalició entre el PDECat i la Crida.
Pel que fa a Junts per la República, una organització promoguda pels independents del grup parlamentari sorgit de les eleccions del 21-D amb Ferran Mascarell i Agustí Colomines com a impulsors, han emès un comunicat fent costat a la consulta de la Crida i advertint que només avalaran una llista que tingui l'esperit de la del 2017 al Parlament.
Aquest és l'acord al qual va arribar ahir Bonvehí amb Jordi Sànchez, president de la Crida Nacional per la República i a qui l'entorn de Puigdemont promocionava com a candidat al Congrés dels Diputats. Malgrat això, segons les fonts consultades, no està -ni molt menys- tancada la possibilitat que sigui Josep Rull, exconseller de Territori i Sostenbilitat, qui encapçali la llista. En tot cas, tant Sànchez com Rull tenen molt complicat acabar agafant l'acta de diputats, perquè estan encausats per rebel·lió al Tribunal Suprem i la previsió és que, com a mínim, siguin inhabilitats per exercir càrrecs públics abans de l'estiu.
Bonvehí ha viatjat a Waterloo sabent que les assemblees territorials han anat fent la tria de candidats per situar a la llista, que haurà de ser ordenada per la direcció del PDECat en els propers dies. Entre els noms escollits per la militància hi ha el de Míriam Nogueras, propera a Puigdemont i vicepresidenta de la formació. Era partidària de tombar els pressupostos generals de l'Estat, a diferència d'altres companys de partit que preferien avalar-los -almenys permetre'n la tramitació- per abonar el diàleg amb Pedro Sánchez.
Hi ha tres candidats escollits per anar a les llistes que, precisament, feien costat a aquesta tesi. Es tracta de Carles Campuzano, Jordi Xuclà i Marta Pascal. Aquesta última, ara senadora per designació autonòmica, va rebre l'aval de l'assemblea d'Osona. "La tria dels noms és, també, una tria de projecte", reflexionava aquesta setmana un alt dirigent consultat. L'independentisme es pot trobar davant la situació de ser clau per a la investidura de Sánchez, i no hi ha una estratègia unitària dins l'espai de l'antiga CDC sobre la qüestió. La composició del futur grup de diputats és clau.
La via dels presos
D'esquemes de candidatura n'hi ha hagut uns quants al llarg dels últims dies. Un d'ells passava per situar un pres a cada demarcació menys a Girona. En aquest sentit, Sànchez hauria estat candidat per Barcelona, amb Nogueras, Campuzano i Euduard Pujol acompanyant-lo, mentre que a Lleida s'hi situaria Jordi Turull seguit d'una dirigent del PDECat, probablement Anna Feliu, alcaldessa de l'Albi. A Tarragona s'hi situaria Rull, sempre dins d'aquest esquema, acompanyat per Ferran Bel, que repetiria al Congrés.
La situació es va tractar ahir a Soto del Real amb tots els presos en una reunió en la qual també hi va assistir la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Bonvehí i Sànchez van acordar que el PDECat tindria un "rol destacat" a la llista i que es podrien incloure membres "d'obediència dirigida" al partit, a diferència del que va passar el 21-D al Parlament. La direcció del PDECat espera poder analitzar la situació en els propers dies perquè és a ella a qui pertoca, tècnicament, l'elaboració de la candidatura. És, a banda, qui té els drets electorals.
La Crida i Junts per la República
La Crida Nacional, per la seva banda, ja ha posat en marxa una consulta a la militància per demanar si ha de participar en una "confluència electoral" de cara al 28-A. Els associats poden votar fins dimarts, data que és considerada clau per tots els actors consultats. En cas que el nou projecte de Sànchez i Puigdemont acabi participant a les eleccions, es farien primàries per escollir les persones implicades en la candidatura de JxCat. A la pràctica la llista seria una coalició entre el PDECat i la Crida.
Pel que fa a Junts per la República, una organització promoguda pels independents del grup parlamentari sorgit de les eleccions del 21-D amb Ferran Mascarell i Agustí Colomines com a impulsors, han emès un comunicat fent costat a la consulta de la Crida i advertint que només avalaran una llista que tingui l'esperit de la del 2017 al Parlament.