03
de març
del
2019
Actualitzat
a les
10:40h
"Els partits no poden evitar fer campanya". La frase, pronunciada per un professional de l'advocacia que aquests dies transita pels passadissos del Suprem, ajuda a prendre perspectiva per entendre tota la dimensió de les declaracions de la tercera setmana del judici, marcada per la desfilada de dirigents polítics, de tota la gamma cromàtica. Les afirmacions amnèsiques de Mariano Rajoy i els seus ministres sobre els fets d'octubre del 2017 han estat àmpliament analitzades: des del primer moment van engreixar la teoria de la rebel·lió violenta que lesionava l'ordre constitucional, però ara resulta que ni van donar les ordres per contenir tal sublevació ni recorden com es van prendre les decisions més rellevants. Del que no s'ha parlat tant és de la intervenció de dirigents catalans al judici. I la relectura dels seus testimonis ajuda a endevinar-hi un regust electoral. La precampanya ha entrat de ple aquesta setmana a la sala que presideix Manuel Marchena.
Els testimonis citats a declarar per les defenses havien d'ajudar els acusats a aportar coneixement davant el tribunal. Se'ls demanava simplement dir la veritat, descriure el que van veure per apuntalar el que ja evidenciaven les imatges que formen part de l'imaginari col·lectiu, sintetitzats com a prova en uns vídeos que el president del tribunal ha començat a limitar. I els testimonis han complert, majoritàriament, amb la missió encomanda. Però darrere dels missatges verbalitzats a la sala també s'hi endevinen moviments cuinats per al propi interès, pròxima com és la cita del 28 d'abril, la primera del triplet de comicis d'aquí a finals de maig. El judici és televisat, cal no oblidar-ho.
Colau i la proximitat
Un dels testimonis més estudiats va ser el de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Acompanyada al Suprem per Jaume Asens -advocat i dirigent ben relacionat amb presos i exiliats, fins al punt que en va assessorar alguns en les hores posteriors al 27 d'octubre del 2017-, Colau va certificar, com se li demanava, que la protesta del 20-S va ser pacífica i que l'1 d'octubre tenia un component cívic. L'alcaldessa portava preparats de Barcelona informes municipals entregats al tribunal, documents que detallaven que l'únic material que va resultar malmès davant la conselleria d'Economia van ser una vuitantena de tanques, amb un cost de 5.300 euros per a les arques públiques.
El testimoni de Colau, però, va incorporar un missatge calculat: el referèndum va ser de la "gent" col·lectivament mobilitzada i no dels "partits" -certament, els comuns no s'hi van implicar com a formació- i, en conseqüència, l'acusació que pateixen els dirigents independentistes hauria de ser compartida. Milions de responsables, milions d'acusats, va venir a dir l'alcaldessa a Marchena.
Amb les eleccions espanyoles maliciosament ubicades abans de les municipals, Colau no es pot permetre un mal resultat el 28 d'abril -les enquestes no bufen a favor-, i l'alcaldessa i els seus assessors ja pensen en aquests comicis com una primera volta dels que vindran al maig. No és estrany, doncs, que s'assenyalés el judici com una bona oportunitat per mostrar proximitat amb els dirigents independentistes, política i personal, com va verbalitzar Colau al Suprem. L'alcaldessa no va participar en l'última gran manifestació contra la repressió a Barcelona, però s'ha prodigat a Madrid, on se l'ha vista la segona i tercera setmana de sessions. Tampoc és casualitat que per la confecció de la candidatura de les espanyoles, als comuns es compti amb els perfils més sobiranistes, alguns gairebé empesos a postular-s'hi a correcuita per erosionar la fuga de vots a ERC.
Reguant: bon eslògan, ajuda perduda
Els republicans van tenir doble quota de protagonisme al Suprem, primer amb Joan Tardà -que va encetar dimecres el reguitzell de proves testificals- i després amb Gabriel Rufián. Com en el tàndem de la campanya del 2016, Tardà va verbalitzar el missatge més polític -va descriure una "venjança" cuinada als tribunals i va argumentar la necessitat de reconduir la situació cap a la via del diàleg "entre demòcrates"- mentre Rufián exhibia el to més sorneguer davant les acusacions, especialment amb Vox. Al Suprem es va certificar que sense Tardà -deixarà Madrid després de 15 anys com a diputat-, ERC perd un portaveu amb gruix, de relleu complicat, per molt que la marca avui sigui sòlida. El CIS ja va indicar que els socialistes tenen opcions de sorprendre els republicans en els comicis espanyols a Catalunya.
De la CUP no se n'esperava tanta rellevància al judici, però la Fiscalia i Vox han contribuït a atorgar-los-hi. La Fiscalia perquè va collar Artur Mas fins al punt que l'expresident, visiblement molest, va afirmar que la CUP no el va fer fora sinó que va marxar ell perquè va voler. I Vox perquè resulta un actor tan altament nociu que Antonio Baños i Eulàlia Reguant van negar-se a respondre a les seves preguntes. La decisió de Reguant té més transcendència. Primer, era un testimoni cridat per la defensa de Jordi Cuixart per descriure els fets del 20-S -els advocats del president d'Òmnium han perdut una prova rellevant sense el seu concurs. I segon, Reguant encara és càrrec electe de la CUP i la seva actuació té gruix en clau de partit. Els anticapitalistes són l'antítesi de Vox i maduren presentar-se a les eleccions espanyoles. Ho van començar a demostrar amb el moviment al Suprem, discutit prèviament. A la regidora de Barcelona li va pesar més el rebuig visceral a l'extrema dreta que protegir el valor que tenia com a testimoni.
El judici deixarà enrere aquesta primera setmana de març la fase més política -entre els rellevants, falten només per comparèixer Enric Millo i Roger Torrent- per entrar en el sender tècnic. Dimarts ja declararan el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos -assenyalat pel ministre Juan Ignacio Zoido dijous i, ara mateix, una veu essencial-, així com els comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. El major Josep Lluís Trapero, en nom dels Mossos, no hi és cridat. Una altra anomalia. Fins ara, els polítics han servit titulars des del faristol del Suprem. Qui deia que era només un judici penal?
Els testimonis citats a declarar per les defenses havien d'ajudar els acusats a aportar coneixement davant el tribunal. Se'ls demanava simplement dir la veritat, descriure el que van veure per apuntalar el que ja evidenciaven les imatges que formen part de l'imaginari col·lectiu, sintetitzats com a prova en uns vídeos que el president del tribunal ha començat a limitar. I els testimonis han complert, majoritàriament, amb la missió encomanda. Però darrere dels missatges verbalitzats a la sala també s'hi endevinen moviments cuinats per al propi interès, pròxima com és la cita del 28 d'abril, la primera del triplet de comicis d'aquí a finals de maig. El judici és televisat, cal no oblidar-ho.
Colau i la proximitat
Un dels testimonis més estudiats va ser el de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Acompanyada al Suprem per Jaume Asens -advocat i dirigent ben relacionat amb presos i exiliats, fins al punt que en va assessorar alguns en les hores posteriors al 27 d'octubre del 2017-, Colau va certificar, com se li demanava, que la protesta del 20-S va ser pacífica i que l'1 d'octubre tenia un component cívic. L'alcaldessa portava preparats de Barcelona informes municipals entregats al tribunal, documents que detallaven que l'únic material que va resultar malmès davant la conselleria d'Economia van ser una vuitantena de tanques, amb un cost de 5.300 euros per a les arques públiques.
El testimoni de Colau, però, va incorporar un missatge calculat: el referèndum va ser de la "gent" col·lectivament mobilitzada i no dels "partits" -certament, els comuns no s'hi van implicar com a formació- i, en conseqüència, l'acusació que pateixen els dirigents independentistes hauria de ser compartida. Milions de responsables, milions d'acusats, va venir a dir l'alcaldessa a Marchena.
Camí del 28-A, Colau ha aprofitat el judici com una oportunitat per mostrar proximitat amb els dirigents independentistes, política i personal
Amb les eleccions espanyoles maliciosament ubicades abans de les municipals, Colau no es pot permetre un mal resultat el 28 d'abril -les enquestes no bufen a favor-, i l'alcaldessa i els seus assessors ja pensen en aquests comicis com una primera volta dels que vindran al maig. No és estrany, doncs, que s'assenyalés el judici com una bona oportunitat per mostrar proximitat amb els dirigents independentistes, política i personal, com va verbalitzar Colau al Suprem. L'alcaldessa no va participar en l'última gran manifestació contra la repressió a Barcelona, però s'ha prodigat a Madrid, on se l'ha vista la segona i tercera setmana de sessions. Tampoc és casualitat que per la confecció de la candidatura de les espanyoles, als comuns es compti amb els perfils més sobiranistes, alguns gairebé empesos a postular-s'hi a correcuita per erosionar la fuga de vots a ERC.
Reguant: bon eslògan, ajuda perduda
Els republicans van tenir doble quota de protagonisme al Suprem, primer amb Joan Tardà -que va encetar dimecres el reguitzell de proves testificals- i després amb Gabriel Rufián. Com en el tàndem de la campanya del 2016, Tardà va verbalitzar el missatge més polític -va descriure una "venjança" cuinada als tribunals i va argumentar la necessitat de reconduir la situació cap a la via del diàleg "entre demòcrates"- mentre Rufián exhibia el to més sorneguer davant les acusacions, especialment amb Vox. Al Suprem es va certificar que sense Tardà -deixarà Madrid després de 15 anys com a diputat-, ERC perd un portaveu amb gruix, de relleu complicat, per molt que la marca avui sigui sòlida. El CIS ja va indicar que els socialistes tenen opcions de sorprendre els republicans en els comicis espanyols a Catalunya.
La CUP és l'antítesi de Vox i els anticapitalistes maduren presentar-se a les eleccions espanyoles. Ho van començar a demostrar amb el moviment de Reguant al Suprem, discutit prèviament
De la CUP no se n'esperava tanta rellevància al judici, però la Fiscalia i Vox han contribuït a atorgar-los-hi. La Fiscalia perquè va collar Artur Mas fins al punt que l'expresident, visiblement molest, va afirmar que la CUP no el va fer fora sinó que va marxar ell perquè va voler. I Vox perquè resulta un actor tan altament nociu que Antonio Baños i Eulàlia Reguant van negar-se a respondre a les seves preguntes. La decisió de Reguant té més transcendència. Primer, era un testimoni cridat per la defensa de Jordi Cuixart per descriure els fets del 20-S -els advocats del president d'Òmnium han perdut una prova rellevant sense el seu concurs. I segon, Reguant encara és càrrec electe de la CUP i la seva actuació té gruix en clau de partit. Els anticapitalistes són l'antítesi de Vox i maduren presentar-se a les eleccions espanyoles. Ho van començar a demostrar amb el moviment al Suprem, discutit prèviament. A la regidora de Barcelona li va pesar més el rebuig visceral a l'extrema dreta que protegir el valor que tenia com a testimoni.
El judici deixarà enrere aquesta primera setmana de març la fase més política -entre els rellevants, falten només per comparèixer Enric Millo i Roger Torrent- per entrar en el sender tècnic. Dimarts ja declararan el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos -assenyalat pel ministre Juan Ignacio Zoido dijous i, ara mateix, una veu essencial-, així com els comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. El major Josep Lluís Trapero, en nom dels Mossos, no hi és cridat. Una altra anomalia. Fins ara, els polítics han servit titulars des del faristol del Suprem. Qui deia que era només un judici penal?