La Sotana: «Hem estat els únics en dir obvietats que es parlaven al carrer i no als mitjans»

"Un programa d'esports, és a dir de futbol, és a dir del Barça, és a dir de Messi". Així és defineix La Sotana, un dels programes radiofònics esportius i satírics amb més impacte (i polèmica) del país. Andreu Ginola, Manel Vidal, Joel Díaz i Enric Gusó són els creadors i conductors, juntament amb Magí Garcia i Sergio Gor, d'un caos hilarant de les ones on apunten i disparen contra tothom.

Àcids, sense complexes ni pèls a la llengua, aborden el seu acomiadament de Betevé -abans va ser de la Ser- per acudits sobre Isidre Esteve i la seva cadira de rodes al Dakar, els límits de l'humor, les pressions d'un club com el Barça arran d'una nadala sobre Bartomeu o les restriccions als grans mitjans. El seu alliberament ha estat crear un patreon per recaptar fons a través dels oients i ja tenen 3.000 euros mensuals per seguir endavant per lliure.

- Comencem amb una reflexió que us hauran fet les últimes setmanes. L'humor té límits?

- Manel Vidal: Ho hem parlat moltíssimes vegades. Al principi jo no ho veia així però en Joel i en Magí, que és l’únic que s’hi dedica professionalment, deien una cosa que està molt bé: l’humor o l’acudit s’aguanta si té gràcia. Les vegades que hem tingut problemes per acudits que faltaven al respecte o que algú s’havia sentit atacat el que et fa poder-lo defensar és que tu te’l creguis. Pots entrar en la discussió de les opressions, els privilegis, si és cap amunt o cap avall... Ho has de defensar en base a la qualitat de l’acudit i a que no hi hagi un acarnissament. Es pot fer de tot però pots tenir cintura per rectificar.

- El cas Isidre Esteve.

- Andreu Ginola: M'agrada.
- Manel: El cas d'Isidre Esteve, per dir-ne un a l’atzar. Si ell s’ofèn personalment, cosa que pot passar, és valorable per part nostre disculpar-nos amb ell. Amb qualsevol altre persona que no sigui Isidre Esteve jo no ho contemplo en cap cas.
- Andreu: Jo no crec que tingui límits l’humor.
- Manel: És la versió curta del que he dit.
- Andreu: Independentment que sigui bo o dolent, una cosa és que serà més defensable o menys. Però límits, límits, no en té.
- Joel Díaz: Sí, el codi penal. Límits universals és obvi que no n’hi ha però si que hi ha una cosa "universal" dins d’un territori i és la llei.
- Enric Gusó: Però la pregunta és quins són els límits morals de l’humor.
- Joel: Els de cadascú.
- Enric: Doncs ja està, no hi ha límits.
- Andreu: Però per bé o per mal, eh. Altre cosa és que sigui bo o dolent, l’humor.

- A El món a Rac1 vau dir que “pots fer tots els acudits possibles si tens la capacitat de rectificar”. Seria això?

- Manel: L’humor és una conversa i tu pots anar-ne aprenent o canviar d’opinió. Moltes vegades, a gent se li ha fet linxament i el que hauria solucionat tot això és el fet de disculpar-se o dir “em sap greu”. Si no ets tant curt-terminista i veus que un acudit pot fer mal, com una cançó, un article o un tuit, doncs ja està. Si algú s’ofèn, el problema és seu.
- Andreu: Que es foti.
- Joel: No, que es foti no. Tu pots ser cruel fent una broma i aquest “que es foti” encara ho empitjora més.
- Andreu: No no, perdona, jo no volia dir com “que es fotin”. Si no en el cas d’Isidre Esteve, per exemple, tota la gent que no és Isidre Esteve i està al seu voltant i s’ha fet l’ofesa, que es foti. A més, el límit de l’humor no el designa la persona contra qui va.
- Joel: El primer error, en molts casos, a l’hora de jutjar l’humor i començar a parlar de límits és treure'l de context. Això és una cosa que a nosaltres ens va passar (culpa nostra) perquè ho vam descontextualitzar fent el vídeo –d’Isidre Esteve-.
- Manel: Quan diu nosaltres vol dir jo.
- Joel: A Twitter passa constantment que et treuen tuits de context com el Zapata o el Joandemerda. Són gent que habitualment tenen un to irònic, molt destraler, molt punk, buscant la provocació. Si tu agafes un tuit, ho treus de context i ho ensenyes a tothom doncs normal que diguis "aquest és un fill de la gran puta". És com quan Sergi Mas discutia amb en Manel. Segons quines coses feia aquest paio fa 15 o 20 anys tretes de context ara són autèntiques aberracions. Nosaltres les jutgem en el seu context i ell hauria d’intentar fer el mateix. Això ja forma part de la cultura d’una societat acostumada a conviure amb l’ironia i la sàtira.

- Parlant de treure de context, parlem de la famosa nadala. Cantar una nadala humorística sobre el president del Barça et pot deixar sense feina?

- Andreu: Et pot deixar sense l’activitat que estàvem fent.
- Manel: Hi ha un tema que si l’admetem no ens seguirem enganyant tots i és que si allò fos la nostra feina doncs potser no hauríem fet la nadala.
- Andreu: No ho sé, eh.
- Manel: Tu no vas pensar que allò ens portaria problemes?
- Andreu: En cap moment. Ni quan la vam fer, ni al dia següent. Fins que no va arribar el burofax d’amenaça, per mi era inimaginable.
- Enric: Vam sortir d’allà en plan "Què? Com ha anat avui?" i ja està.
- Manel: Però això perquè ja forma part del nostre modus operandi de persones que es miren la tita i maten formigues amb una lupa. El nostre programa consisteix en que no tenim ni puta idea que les coses es faran més grosses.
- Andreu: Ostres, però allà es diu: tros de cabró...
- Manel: Tros de cabró no et sembla un insult?
- Andreu: Clar que és un insult però com per querellar-se amb els serveis jurídics del club segur que no. Però a més a més crec que li diem estafador o no se què...
- Enric: Presumpte comissionista.
- Joel: És absurd entrar en detalls. El propi fet de cantar una nadala en un context d’un programa que sempre està de conya i que a més ho fas cantant... Tot i això si a sobre decideixes ofendre’t el problema és teu i llavors si que anem a la llei. Si hi ha un jutge que considera que jo li estic fotent enlaire la seva vida o el dret a l’honor...
- Manel: Amb això hem fet un petit màster i hem après que en aquests casos hi ha l’animus iocandi i...
- Joel: I l’animus jodiendi.

- En una entrevista anterior ja dèieu que els serveis jurídics del Barça us podrien estar veient i aquí estem. La pregunta és, aquests serveis jurídics han d’entrar a valorar un programa com el vostre, d’aquest estil...?

- Manel: No. Poden entrar-hi segur però la institució no ha d’ocupar-se de preservar la figura del president del Barça en el sentit de la seva representativitat. El Govern no s’ha de querellar mai ni entrar en aquesta qüestió. De fet ha passat, perquè crec que era el govern de Puigdemont va amenaçar amb querella o es va voler querellar contra la Gemma Galdón per uns comentaris que eren “unes falsedats” que havia dit en una tertúlia. Jo, que no estic d’acord amb la Galdón o em pot semblar una persona menyspreable o potser no, interpreto que la Generalitat no ha d’anar a preservar l’honor del president.
- Joel: El que passa és que el Barça, la junta actual, ja té una certa experiència en utilitzar els serveis jurídics del club per coses que no són estrictament defensar-lo.
- Manel: Els serveis jurídics del Barça són a Bartomeu i Rosell el que eren els Boixos Nois a Núñez.

"Hi ha un tema que si l’admetem no ens seguirem enganyant i és que si fos la nostra feina doncs potser no hauríem fet la nadala de Bartomeu"

- Heu tingut problemes amb què dèieu al vostre programa a la Ser i a Betevé. Quin és el problema: el contingut, el mitjà, el públic o vosaltres?

- Manel: Jo diferenciaria els problemes que hàgim pogut tenir a la Ser amb els que hàgim pogut tenir a Betevé, perquè en aquest se’ns cancel·la el programa. És fort, cancel·lar-lo.
- Joel: Hem arribat a la conclusió que un programa d’aquestes característiques, que no som imbècils i sabem que hi ha vegades que ens passem vint pobles, no té cabuda ara mateix tal i com estan les coses.
- Manel: Per mi és un problema cent per cent de la persona que ens contracta.
- Andreu: Exacte! Betevé va dir que ens havia escoltat, que sabia el que fitxava, que volia revolucionar la ràdio perquè la tenia morta...
- Enric: Clar que la volien revolucionar. Si mires els números d’audiència pugen un 300%, crec recordar.
- Andreu: I s’ha de dir que el què van escoltar els de Betevé (abans de començar allà) era molt més fort que el vam fer. Nosaltres mateixos, inconscientment, vam baixar una mica el to, segur.
- Manel: A l’entrevista a Betevé li estàvem dient "tu saps el què estàs fent?"

- Hi ha una diferència doncs, entre mitjà privat i mitjà públic?

- Manel: No. Es fa servir molt i jo no hi crec gens en això. Precisament hauria de ser al revés. Una televisió pública hauria d’apostar per un espai on hi hagin coses experimentals, al màxim. Ni que sigui arriscant.
- Joel: I el nostre programa és realment experimental perquè intenta portar la conversa de bar sense cap mena de correcció política a la que normalment es recorre en un programa de ràdio o de tele. Intentem portar la desparramenta i fer-ne un guió. Ha funcionat perquè la gent no ho havia escoltat en sa puta vida, sobretot la gent jove però és experimental. La trampa que ens fan aquí la gent que ens contracta, i ara ja parlo concretament de Sergi Vicente [el director de Betevé], és deixar-te endur per l’atractiu que té arrossegar gent nova i a la mínima cagar-te a sobre. Ho trobo de pusil·lànime.

"Hem arribat a la conclusió que un programa d’aquestes característiques no té cabuda ara mateix tal i com estan les coses"

- Us esperàveu una reacció així de Betevé?

- Andreu: No, i és tant a prop (l’acomiadament al següent programa, just després de la nadala a Bartomeu) que només podem pensar que és una pressió del Barça de dir "a la mínima que pogueu fotre fora aquests paios, els feu fora". Punt. Perquè no hi ha temps ni que Isidre Esteve s’ofengui.
- Manel: Normal, si estava al Dakar.
- Enric: I quan se’ns comunica ja estem fora, eh.
 
- Com us assabenteu que esteu fora?

- Andreu: Sergi Vicente em truca a les quatre menys deu. És que això és molt bo, eh. M’envia un whatsapp cap a les dotze i em diu “Andreu, hem de parlar”. Al grup de Telegram del programa vaig comentar-ho i en Manel va dir: “crec que seran bones notícies”. Ho va dir molt en serio.
- Manel: Volia que els ànims no caiguessin.
- Andreu: Em va trucar i em va dir: "que sapigueu que esteu fora i ara a les quatre ho anunciarem". Jo li vaig dir com un "okay" perquè m’havia de trucar feia hores i mira. El que no sabíem era realment perquè. Ens va dir que era per l’Isidre, però.

- Considereu que si no haguéssiu tingut el problema sobre Isidre Esteve no us haguessin fet fora?

- Andreu: Ens haguessin fet fora per qualsevol altre cosa.

- Tot era el pretext del Barça, doncs?

- Andreu: Sí.
- Manel: Això és una cosa que nosaltres intuïm.

[Arriba casualment el periodista esportiu Santi Giménez al bar i se saluden efusivament]

- L’Espanyol va presentar una queixa formal després que us fessin fora de Betevé. Com ho valoreu?

- Joel: A mi em suda la polla l’Espanyol. Entre la indiferència i l’orgull.
- Manel: Molt positivament. I m’agrada molt el tuit de Sr.Jimvill: "fins i tot en això feu més tard que el Barça".
- Andreu: Jo la tinc penjada al passadís de casa, entre el lavabo i la meva habitació. Ens van posar una queixa absolutament absurda quan ja s’havia cancel·lat el programa i es van felicitar ells mateixos i a Betevé per haver-nos fet fora, prèviament.
- Manel: El dircom de l’Espanyol o els serveis jurídics estan dedicant-se a protegir-los. Les crítiques que reben molts d’ells, des del complexe, és que no els defensen suficient. La comunitat de l’Espanyol, que es veu que existeix...
- Joel: Pericos Online, la Contra Deportiva i Sergi Mas. La Santíssima Trinitat.
- Manel: La Contra Deportiva la porta un senyor de Plataforma per Catalunya que es va dedicar a assenyalar-nos i a convidar a la gent de l’Espanyol a que vingués a La Casa Gràcia a confrontar-se. Evidentment no va funcionar
- Andreu: Vam sortir per darrere.
- Joel: Dos no es barallen si un no vol. Les amenaces també les hem rebut de comptes que porten l’FCB al nom i acostumen a tenir una mena de gos tipus Rotweiller a la foto de perfil. Garrulos n'hi ha a dues bandes. Tots dos clubs tenen una directiva acomplexada i una fan base radical igual de lamentable.

- No hi ha precedent d’una queixa formal així, per exemple amb altres programes que feien broma de l’Espanyol com el Crackòvia. Us ataquen a vosaltres per què és fàcil?

- Manel: La queixa és baratíssima. A un programa ja cancel·lat? És el menys valent de la història.

- Quina diferència hi ha entre ells i vosaltres?

- Manel: La diferència és bàsicament de volum.
- Enric: Feien unes audiències brutals.
- Joel: És de volum i perquè l’altre programa és simpàtic i nosaltres no ho som, de simpàtics.

- Tornem als límits de l’humor, doncs?

- Enric: El que et demostra un Broncano o diversos és que si tens prou volum, tota la resta importa una merda.
- Joel: Que a nosaltres l’Espanyol se’ns enfadi, els seus ultres o els ultres del Barça ens és igual, en principi, sempre que això no impliqui que ens vulguin trencar la cara o que ens cancel·lin el programa.
- Manel: L’Espanyol és un problema d’acomplexament i de sobrevaloració de la seva pròpia massa social. Tenen els mateixos socis que el Club Natació Sabadell.

- Totes aquestes problemàtiques com a programa, com a marca, us han portat a que individualment funcioneu en mitjans, com a la Ser, amb Sique Rodríguez, no?

- Joel: No amb la Ser, eh, amb Sique Rodriguez.

- És l’únic que us ha defensat?

- Joel: És el cap d’esports i tenim bon rotllo.
- Andreu: Sap filtrar bastant, sap dir les coses i més o menys ens hem adaptat a com vol que fem "lo nostre".
- Joel: I és l’únic que ens paga.

- Hi ha una problemàtica hipòcrita als mitjans?

- Joel: Els mitjans, sobretot els esportius, viuen de les engrunes que cauen dels clubs i s’alimenten de les merdes que van caient. A més, l’aixeta de les engrunes la tenen tan tancada que estan morint de gana i set. Tota aquesta gran mentida de prendre’s seriosament el futbol a nivell institucional, quan és una selva de merda, doncs hi participa tothom. Nosaltres hem estat els únics que han començat a dir algunes obvietats que es deien al carrer i no s’havien dit a cap mitjà.

- Però no descobriu la sopa d’all, s’han fet programes esportius provocadors. Ha canviat la moral? L’estil?

- Manel: Hi ha unes quantes mentides que aguanten tot això. Una d’elles és la de les audiències que sostenen aquests programes de tele i de ràdio: són mentida. No cal ser conspiranoic, però hi ha tot un engranatge d’omerta i tabú basades en audiències que són mentida.
- Enric: Després fa cadascú la seva plataforma digital i ho rebenta. El doble o el triple, eh. Si fos per audiència, se’t quedarien.
- Andreu: Viuen del Barça. Si el club agafa i diu, per exemple, que com La Sotana està a la Ser doncs no entra a cap instal·lació, no té cap jugador, cap roda de premsa... a la Ser no l’escoltaria ningú. Esportivament parlant.
- Joel: Com Ernest Folch quan arriba a l’Sport. Quan va entrar tots flipant, un tio de la cultura, laportista, independentista... Merda. Merda pura. Perquè està fent la mateixa caca que feia el Casanovas abans. O pitjor, perquè ha de seguir venent matalassos d'aire i braçals.
- Andreu: Del Barça. Hi ha una cosa clara per la que el Barça està emprenyat i és que sap que no ens dediquem a això. Que sap que l’única manera que ens pot parar és amb querelles.
- Enric: Ara no incitis a que ens posin querelles.
- Andreu: No té manera d’amenaçar-nos més enllà de la querella. Si el vídeo de la nadal té tres retuits o quinze, el Barça ni s’hi fixa.
- Joel: És que pel ressò que tenim el Barça no s’hauria de preocupar mai.

- Per què?

- Manel: Jo crec que tot parteix d’una persona que està acomplexada i que està atrinxerada perquè ter por perquè sap que és dèbil.
- Andreu: Però va aconseguir el seu objectiu.
 
- L’última part de la polèmica. L'impacte polític a l'Ajuntament. Com s’arriba a això?

- Manel: Quan ja semblava que no es podia ser més oportunista que l’Espanyol arriba aquesta gent que està en campanya...
- Andreu: Feixistes.
- Manel: ... és el que ens va afectar menys. A mi que ens vingui Manuel Valls a La Sexta a parlar de nosaltres... és un senyor que va deportar gitanos.
- Andreu: Cap del que ens va anomenar ens pot donar cap lliçó.

- Tornant a La Sotana com a programa, ja refundat. Esperàveu l’acollida del patreon?

- Tots a la vegada: No!
- Andreu: Jo no m’ho esperava mai.

- El fet de tenir aquesta llibertat, de no estar lligats a mitjans, us allunyeu d’aquest nínxol d’audiència tradicional?

- Joel: Nosaltres tenim més repercussió a Twitter que la que tenen aquests mitjans. L’únic problema és que ens ho hem de fer tot nosaltres i això implica que l’Enric, com a tècnic, agafa una importància descomunal.
- Manel: Si que hi ha la balança que els mitjans ens donaven una plataforma per nosaltres moure’ns però nosaltres la fèiem servir pel món digital. L’FM no ens ha donat gaire res. A nosaltres ens compensa molt més com a La Sotana. La llibertat monetitzada és impressionant.
- Andreu: Ara més que mai és quan tenim més diners, més llibertat... i més responsabilitat.

- L’únic problema, doncs, és que ho heu de fer tots vosaltres.

- Andreu: I ara sí que la pròxima querella ens la mengem nosaltres i no el mitjà de comunicació.
- Manel: Tant els mitjans com els clubs com el Barça pensen en antic i ells creuen que ens han guanyat, en certa manera, fent-nos fora dels mitjans.

- Creieu que heu absorbit un nínxol que se sentia orfe en els mitjans i en l’entreteniment?

- Andreu: Sí.
- Joel: Aquí has fet una pregunta resposta.
- Manel: Com El Soterrani. Això no existia en català, en castellà potser sí. Nosaltres no som Ricky Gervais però aquest tipus d’humor té públic aquí. En cap cas ha estat premeditat, però ens ho hem trobat de cara.
- Enric: Txarango triomfa i és basura no? El país és tant petit que a la que tiris alguna cosa bona, ja està.

- Després d’haver tingut entrevistats de renom, amb el nou format i després dels problemes, seguireu mantenint el nivell?

- Andreu: És una bona pregunta. No hi haurà cap problema perquè la gent no venia mai pel mitjà.
- Manel: Abans érem a Ona de Sants i venien igual.
- Joel: La pregunta és bona perquè hem tingut aquesta discussió quan ens plantejàvem fer-ho autoproduït. Potser haguéssim tingut aquest problema si en cop de fer-ho en un estudi ho haguéssim fet al menjador de casa l’Enric.

- Com us considereu? Provocadors? Políticament incorrectes? Humorísticament periodístics?

- Andreu: Això no!
- Joel: Nosaltres el que fem és iconoclàstia disruptiva.
- Andreu: Entreteniment i conya. Futbolístic. El Barça.
- Joel: El Barça era una excusa per parlar de nosaltres.

"El programa ha anat agafant una tendència. La línia política no estava premeditada però hem vist que la gent que manava ho feia molt malament i el soci del Barça sembla no poder posar-hi remei"

- Sou l'única oposició del club?

- Tots: No, no, no.
- Manel: Hi ha una oposició que és molt bona i és el Manifest Blaugrana i treballen, no com nosaltres.
- Andreu: Nosaltres anem contra el poder. El què passa és que aquests cinc anys ens ha agafat que hi havia Rosell i Bartomeu.
- Joel: Nosaltres no hem volgut tenir mai una voluntat política.
- Enric: Té un punt d’activisme, eh.
- Joel: Fins fa quatre dies fèiem el programa borratxos, home.
- Manel: El programa ha anat agafant una tendència. La línia política no estava premeditada però quan ens hem assegut davant d’un micro ens hem adonat que la gent que manava ho feia molt malament i el soci del Barça sembla no poder posar-hi remei. Això t’empeny a que quan parles del Barça, a part del futbol, sorgeix una conversa política. El president del club és un dels tres presidents més importants de Catalunya. No teníem cap intenció de convertir el programa en l’altaveu d’una facció del barcelonisme.
- Andreu: Intentem no ser el Marçal Lorente del Laporta.
- Enric: Al programa el Laporta se l'apreta.
- Joel: La nostra idea és riure’ns de tots aquests friquis. Laporta és el millor president de la història del Barça, però és un friqui.

- Apunteu a tot el que es mou?

- Andreu: Sí.
- Manel: Però tenim un biaix de la mida del Camp Nou perquè no som periodistes.
- Andreu: Nosaltres anem contra els que manen. Aquests cinc anys hem anat contra aquests perquè manen.
- Manel: I perquè manen malament.
- Andreu: Segurament si hagués estat manant Laporta, en l’any que li fan la moció de censura que es torna boig, segur que estaríem criticant-lo i insultant-lo. Segur. No en tinc cap dubte.
 

- Que espereu del futur, un cop encetat la nova Sotana?

- Andreu: Que ens truqui La Sexta.
- Joel: Xampany i prostitutes.
- Enric: Que deixin de donar diners.
- Manel: Nosaltres esperem que el volum de gent que ens dona suport econòmic s’estabilitzi. Llavors, a ritmes diferents, esperem que aquest patreon ens permeti fer coses noves. I no està malament cobrar una mica.
- Andreu: El programa mai es tocarà, per més diners que ens donin, el programa és el que és.
- Joel: La idea no és esborrar-nos, sinó invertir el que anem guanyant en fer tot el que diem que faríem i després per créixer.

- L’última. Tornareu a tenir problemes?

- Andreu: Sí. Abans de l’estiu.
- Joel: Segur. Seria interessant fer una porra amb qui els tindríem.
- Enric: De fet, hauríem d’anar fent un calaixet.
- Manel: A mi m’agradaria algú molt aleatori, com un club de petanca.
- Andreu: Risto Mejide.
- Joel: Quan algú s’enfadi a qui trucaran? Al gestor de Figueres?
- Andreu: El Barça ens enviarà un DM. Abans de l’estiu tindrem algun toque.
- Joel: Si no seria mala senyal. Aquesta apunta-li a l’Enric.