02
de març
del
2019
Actualitzat
el
04
de març
a les
7:26h
Benet Salellas (Girona, 1977) integra l'equip de defensa de Jordi Cuixart. L'advocat i exdiputat de la CUP va tenir un paper rellevant en la preparació de la declaració del president d'Òmnium -exercia el paper de fiscal en la sessions preparatòries a la presó, llargues i intenses a petició del mateix Cuixart- i ha compartit protagonisme al Suprem amb Marina Roig. Després de tres setmanes de judici, Salellas analitza amb NacióDigital l'arrencada de la fase testifical -amb desfilada de dirigents polítics-, posa en valor les paraules dels acusats, reflexiona sobre el judici que es juga fora de la sala i valora la negativa a declarar d'Antonio Baños i Eulàlia Reguant, amb qui va compartir etapa al Parlament. Aquest és el resultat de la conversa mantinguda a Madrid.
- En una entrevista anterior a NacióDigital, abans de l'inici del judici i arran del seu llibre "Jo acuso", afirmava que podien "obligar el Suprem a dictar una sentència absolutòria". Pensa el mateix després de tres setmanes de sessions?
- Penso que hi ha una tensió entre forces que estiren en sentits oposats. En les tres setmanes que hem viscut podem dir que Manuel Marchena se sent extremadament pressionat i fiscalitzat pel fet que aquest sigui un judici públic, que es retransmet per televisió. És cert que hi ha una mirada posada en el partit de tornada, que serà probablement Estrasburg. Per això, està intentant ser extremadament respectuós amb les qüestions de drets humans i de garanties, perquè té el cap posar en aquest univers. És interessant, perquè existeix una pressió en aquest sentit. Ara bé, també existeix una altra pressió, completament oposada. Aquesta desfilada de polítics del PP amb el relat tan prefixat, que connecta molt amb el relat majoritari que hi ha a la societat espanyola, empeny el tribunal cap a la inèrcia de la Fiscalia i la instrucció de Pablo Llarena, que ens portaria a una condemna. Per tant, penso que la partida està oberta. Hem pogut comprovar que hi ha una certa permeabilitat a tot allò que passa fora de la sala, i això ens ha de fer ser optimistes.
- Havia reflexionat també amb anterioritat al judici que la causa només la podien "guanyar" si, com a defensa, utilitzaven la causa per reivindicar "la legitimitat del dret a l’autodeterminació". Diria que hi ha indicis que això s'està aconseguint?
- Podem estar molt orgullosos que el debat sobre el dret a l'autodeterminació estigui present a la sala, des de diferents mirades, perquè els propis encausats i encausades són diferents entre si. Per tant, les estratègies també són diferents. No podem oblidar que vam començar els interrogatoris dels acusats amb una reivindicació d'Oriol Junqueras del dret a l'autodeterminació, i que veníem d'unes qüestions prèvies en què els advocats amb fer el mateix, i que les declaracions dels presos es van tancar amb un Jordi Cuixart reivindicant l'exercici popular del dret a l'autodeterminació. Crec que això ha existit fins ara, en aquest doble pla institucional i de carrer. Quan el judici cau només en l'esfera institucional, acabem entrant en els debats sobre què s'ha negociat o quin va ser el diàleg amb l'Estat. Tanmateix, fins ara no s'ha tapat que hi ha un actor que es diu societat civil i que té clar el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació.
- Creu que han trobat el marge necessari per fer que l'acusat, en aquest cas Jordi Cuixart, passi a tenir el paper d'acusador, com pretenien?
- L'escrit de defensa que vam fer era un autèntic escrit d'acusació. El propi fiscal Zaragoza, quan va respondre les nostres qüestions prèvies, ho va dir literalment. I va sentir-se amb la necessitat de sortir a defensar l'Estat. Hi va haver una inversió de les posicions del judici i, per a mi, això és molt potent. Nosaltres hem intentat convertir l'interrogatori de determinats testimonis en una posició d'acusació. Tant Rajoy com Zoido han viscut un interrogatori davant el tribunal que no ha estat gaire diferent del que seria si estiguessin acusats. En aquest sentit, estem satisfets.
- Diria que Marchena persegueix un judici asèptic?
- La naturalesa política del judici és inevitable. En alguns moments, les pròpies intervencions de Marchena han constatat que és un judici polític, pels testimonis, pels fets, pels interrogatoris que s'estan fent. Constantment discutim sobre expressions polítiques. Hi ha aquest absurd de la Fiscalia de parlar dels vehicles de la Guàrdia Civil. Però, excepte els vehicles de la Guàrdia Civil, no hi ha cap altre fet concret que sigui propi d'un judici penal. La resta són discursos, tuits, manifestacions, fulls de ruta o debats al Parlament.
- En el seu llibre raona que una de les claus dels judicis polítics consisteix en combinar la denúncia dels fets dins de la sala i fora de la sala. Espera que això es produeixi clarament en la manifestació del 16 de març a Madrid?
- El judici ens interpel·la a tots, i tots hem d'afrontar-lo amb valentia. Jordi Cuixart va ser un exemple de generositat i valentia política quan va completar la seva declaració. Potser hi ha qui li fa por aquesta manifestació a Madrid i no l'està afrontant amb prou valentia política, perquè estem en un context preelectoral i pot entendre que això el pot perjudicar en la lògica d'uns comicis espanyols. Salvant les distàncies i sense que ningú em malinterpreti, perquè els contextos són molt diferents, la batalla d'Algèria es va guanyar quan la mobilització va ser a França. Per tant, probablement la batalla catalana només es guanyarà quan la mobilització sigui a l'estat espanyol. I això és una mica dur de dir, perquè es mou en uns esquemes mentals molt diferents dels que estem habituats a utilitzar, però hem de transitar cap a aquí.
- El judici se situa en un escenari d'excepcionalitat. S'està normalitzant el judici?
- No. Una part important de la societat catalana que està seguint el judici ho viu com una situació d'excepcionalitat absoluta. Viu cada sessió amb moltíssima consciència democràtica, en el sentit d'escàndol, després de cada pregunta, de cada testimoni o de cada intervenció de Vox i de la Fiscalia. Però el problema és que la societat espanyola ho pugui estar normalitzant o ho hagi acceptat com una mena de mal menor. I això sí que ens pot portar a construir un escenari polític complex. Ho deia l'altre dia Gemma Nierga, quan presentava el llibre de Jordi Cuixart i es referia a l'embafament que pateix la societat espanyola pel tema català. Aquest és un perill molt gran, perquè pot conduir la societat espanyola a banalitzar la situació de Catalunya i, per tant, a a deshumanitzar el conflicte.
- L'independentisme transmet la percepció que el judici està ben encaminat per als interessos propis. És una percepció ajustada o esbiaixada?
- És normal que la gent tingui aquesta sensació perquè han declarat els acusats. I els acusats són gent extraordinària, referents de la societat catalana, que han tingut la capacitat de transmetre el conflicte de fons i la seva dignitat política. Dit això, la partida no s'ha començat a jugar fins que han aparegut els testimonis. En el judici penal, l'acusació és qui ha d'aportar les proves. I l'acusació comença practicant els seus testimonis. Per tant, no podem cantar victòria fins que no haguem vist el desenvolupament de tot el judici. És massa aventurat dir qualsevol altra cosa. Fins i tot hi ha judicis en els quals els acusats no declaren o ho fan al final de tot el procés. La declaració dels acusats és una prova que, per al tribunal, té una virtualitat molt relativa, perquè no té l'obligació de dir la veritat i perquè pot negar-se a respondre a les parts. El judici de veritat comença amb els testimonis.
- Els va costar molt prendre la decisió que Jordi Cuixart renegués de la seva declaració inicial davant el jutge Pablo Llarena i visualitzés a la sala un canvi d'estratègia. Fins ara, un dels moments del judici és l'afirmació del president d'Òmnium que la seva prioritat ja no era sortir de la presó.
- Cuixart explica molt bé en l'epíleg del llibre, que va tornar a rellegir el dia abans de la declaració, el seu procés personal. Quan entro a l'equip de defensa de Cuixart, ell ja està molt decidit a retractar-se del moment en què va abjurar, per utilitzat el llenguatge de la Inquisició, del seu plantejament polític i vital en pro d'aconseguir sortir de la presó, que és quelcom absolutament legítim. La situació de venjança institucional ens va portar a un escenari en el qual, fins i tot abjurant i agenollant-se, no aconseguia la llibertat. Això el va conduir a començar un procés de conscienciació política que culmina amb la declaració davant del jutge Marchena. Queda lleig que ho digui jo, però la declaració de Jordi Cuixart és una fita històrica de l'independentisme català.
- Si em permet, per què la diferencia d'altres declaracions també molt contundents?
- Hi ha hagut declaracions molt potents durant el judici, però Jordi Cuixart ha parlat en nom de la societat civil i de les eines que té la gent, de les eines que té el poble que ha de ser un sol poble per lluitar contra la injustícia. En la declaració, va fer de tot: va fer política, va fer poesia i va fer història. Va ser una fita.
- Després d'escoltar Rajoy i tres membres més del seu govern, creu que s'està desmuntant el relat de la violència, imprescindible per sostenir l'acusació de rebel·lió?
- Ells no han sabut superar els interrogatoris que se'ls han plantejat. No han aportat dades concretes. La tècnica interrogatòria clàssica diu que, quan intentes aterrar un relat, hi ha una prova del cotó que és si tens la capacitat d'explicar detalls i de posar exemples per contrastar el teu relat. Ells no ho han superat això, claríssimament. El problema és que aquest judici és sobre fets que tothom ha vist per televisió, i que el propi tribunal ha vist per televisió, i el que em preocupa és que el propi tribunal ja tingui una opinió prèvia, determinada pels mitjans de comunicació que consumeixen, que ha generat un relat concret a la societat espanyola. Em preocupa que la nostra feina caigui en aquest buit.
- La mateixa Soraya Sáenz de Santamaría va citar que tenia informació dels fets d'octubre pels mitjans de comunicació i la delegació del govern espanyol a Catalunya.
-Sí, s'han remès constantment a aquest context i a aquestes fonts, que nosaltres sabem que han estat molt parcials en l'anàlisi del conflicte.
- Com enfoca l'aparició dels testimonis policials? Quin rendiment en poden treure?
- Tenim la sensació que Marchena ha construït un embut i que, cada vegada que ens acostem més al coll de l'embut, s'estreny més el marge de maniobra que ens deixa al judici. I, per tant, la disminució de l'interès mediàtic del judici és directament proporcional a la ingerència de Marchena en els nostres interrogatoris. Aquest dijous [dia de la declaració de Juan Ignacio Zoido] ja n'hem tingut alguns exemples i costa una mica imaginar fins a quin punt Marchena permetrà que nosaltres fiscalitzem l'activitat policial.
Duncan Kennedy és un autor que explica molt bé l'estratègia mental dels jutges i de com analitzen els casos per dirigir el judici cap al punt que atengui una estratègia prèviament marcada. Em fa una mica de por que Marchena estigui treballant ja en aquesta línia. Marchena no està seguint un calendari ordenat de prova, no ha agafat els escrits d'acusació i ha començat pels testimonis de forma correlativa. No ho ha fet, ha fet una selecció. Aquesta selecció respon a criteris estratègics. Per què hem escoltat una setmana de polítics i ara ja comencem amb comandaments policials, però no ve el major Trapero? Com és que tindrem els màxims comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, i no el dels Mossos? Marchena sí que cita els agents dels Mossos que van elaborar els informes de riscos, que serveixen per justificar la tesi de la Fiscalia. Està seleccionant la prova de manera estratègica en un pla més o menys conscient que ell té construït en forma de relat.
- Coneixia prèviament que Antonio Baños i Eulàlia Reguant prendrien la decisió que van prendre dijous de no respondre a les preguntes de Vox?
- No.
- Va beneficiar la defensa que representa que Reguant, sol·licitada com a testimoni per vostès, fos expulsada de la sala?
- M'agradaria dir dues coses. Primer, que en un judici hi ha moltes maneres de provar les coses. I, sobre la realitat dels fets del 20 de setembre, podem acreditar-ho a través de vídeos i a través de testimonis. De moment, sabem que Marchena ens ho està posant difícil amb els vídeos. Al segle XXI és la prova reina, i la prova que els substitueix és la testifical. Sense Reguant, nosaltres perdem l'oportunitat que una de les persones que va viure de manera més directa els fets del 20 de setembre, perquè també va pujar damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil i va ser testimoni de fets molt rellevants, pugui explicar-los al tribunal.
Però també vull sortir en defensa de Reguant en el sentit que en aquest judici s'ha estat extremadament respectuós amb totes les estratègies de defensa. I s'ha partit de la pluralitat del moviment independentista per acceptar que tothom fes allò que li convenia. I ella té dret a utilitzar la via de relació amb el tribunal amb la qual se senti més còmoda.
- Com definiria la resposta de Marchena a Baños i Reguant, dins de la sala i amb la multa imposada?
- És una resposta producte de la falta de valentia d'aquest tribunal per no expulsar Vox quan tocava. Quan fa mesos vam demanar que es fes, sense saber-ho, ens estàvem anticipant a aquesta problemàtica. Quan permets que un partit polític acusi altres polítics, això té un cert component d'anomalia, perquè utilitzes el procés judicial per fer propaganda electoral. Però, a sobre, quan aquest partit és l'extrema dreta xenòfoba, racista i masclista, estàs predisposant el conflicte dins de la sala. I sembla mentida que algú tan intel·ligent com Marchena no hagi vist això.
- Està sorprès pel paper de Vox fins ara?
- No. Són molt previsibles. El seu nivell jurídic està a la mateixa altura que el seu nivell democràtic, perquè demostren una absoluta falta de capacitat tècnic i jurídica. També demostren un abús de procediment, perquè han citat testimonis als quals els han fet tres preguntes òbvies. Són una mena d'actor molt secundari. Ells bo són allà per fer justícia, hi són per fer campanya electoral. I, des d'aquest punt de vista, és probable que els judici sí que els estigui servint. Per això, nosaltres demanàvem que s'expulsés Vox de la causa.
- En una entrevista anterior a NacióDigital, abans de l'inici del judici i arran del seu llibre "Jo acuso", afirmava que podien "obligar el Suprem a dictar una sentència absolutòria". Pensa el mateix després de tres setmanes de sessions?
- Penso que hi ha una tensió entre forces que estiren en sentits oposats. En les tres setmanes que hem viscut podem dir que Manuel Marchena se sent extremadament pressionat i fiscalitzat pel fet que aquest sigui un judici públic, que es retransmet per televisió. És cert que hi ha una mirada posada en el partit de tornada, que serà probablement Estrasburg. Per això, està intentant ser extremadament respectuós amb les qüestions de drets humans i de garanties, perquè té el cap posar en aquest univers. És interessant, perquè existeix una pressió en aquest sentit. Ara bé, també existeix una altra pressió, completament oposada. Aquesta desfilada de polítics del PP amb el relat tan prefixat, que connecta molt amb el relat majoritari que hi ha a la societat espanyola, empeny el tribunal cap a la inèrcia de la Fiscalia i la instrucció de Pablo Llarena, que ens portaria a una condemna. Per tant, penso que la partida està oberta. Hem pogut comprovar que hi ha una certa permeabilitat a tot allò que passa fora de la sala, i això ens ha de fer ser optimistes.
- Havia reflexionat també amb anterioritat al judici que la causa només la podien "guanyar" si, com a defensa, utilitzaven la causa per reivindicar "la legitimitat del dret a l’autodeterminació". Diria que hi ha indicis que això s'està aconseguint?
- Podem estar molt orgullosos que el debat sobre el dret a l'autodeterminació estigui present a la sala, des de diferents mirades, perquè els propis encausats i encausades són diferents entre si. Per tant, les estratègies també són diferents. No podem oblidar que vam començar els interrogatoris dels acusats amb una reivindicació d'Oriol Junqueras del dret a l'autodeterminació, i que veníem d'unes qüestions prèvies en què els advocats amb fer el mateix, i que les declaracions dels presos es van tancar amb un Jordi Cuixart reivindicant l'exercici popular del dret a l'autodeterminació. Crec que això ha existit fins ara, en aquest doble pla institucional i de carrer. Quan el judici cau només en l'esfera institucional, acabem entrant en els debats sobre què s'ha negociat o quin va ser el diàleg amb l'Estat. Tanmateix, fins ara no s'ha tapat que hi ha un actor que es diu societat civil i que té clar el seu compromís amb el dret a l'autodeterminació.
- Creu que han trobat el marge necessari per fer que l'acusat, en aquest cas Jordi Cuixart, passi a tenir el paper d'acusador, com pretenien?
- L'escrit de defensa que vam fer era un autèntic escrit d'acusació. El propi fiscal Zaragoza, quan va respondre les nostres qüestions prèvies, ho va dir literalment. I va sentir-se amb la necessitat de sortir a defensar l'Estat. Hi va haver una inversió de les posicions del judici i, per a mi, això és molt potent. Nosaltres hem intentat convertir l'interrogatori de determinats testimonis en una posició d'acusació. Tant Rajoy com Zoido han viscut un interrogatori davant el tribunal que no ha estat gaire diferent del que seria si estiguessin acusats. En aquest sentit, estem satisfets.
"Tant Rajoy com Zoido han viscut un interrogatori davant el tribunal que no ha estat gaire diferent del que seria si estiguessin acusats"
- Diria que Marchena persegueix un judici asèptic?
- La naturalesa política del judici és inevitable. En alguns moments, les pròpies intervencions de Marchena han constatat que és un judici polític, pels testimonis, pels fets, pels interrogatoris que s'estan fent. Constantment discutim sobre expressions polítiques. Hi ha aquest absurd de la Fiscalia de parlar dels vehicles de la Guàrdia Civil. Però, excepte els vehicles de la Guàrdia Civil, no hi ha cap altre fet concret que sigui propi d'un judici penal. La resta són discursos, tuits, manifestacions, fulls de ruta o debats al Parlament.
- En el seu llibre raona que una de les claus dels judicis polítics consisteix en combinar la denúncia dels fets dins de la sala i fora de la sala. Espera que això es produeixi clarament en la manifestació del 16 de març a Madrid?
- El judici ens interpel·la a tots, i tots hem d'afrontar-lo amb valentia. Jordi Cuixart va ser un exemple de generositat i valentia política quan va completar la seva declaració. Potser hi ha qui li fa por aquesta manifestació a Madrid i no l'està afrontant amb prou valentia política, perquè estem en un context preelectoral i pot entendre que això el pot perjudicar en la lògica d'uns comicis espanyols. Salvant les distàncies i sense que ningú em malinterpreti, perquè els contextos són molt diferents, la batalla d'Algèria es va guanyar quan la mobilització va ser a França. Per tant, probablement la batalla catalana només es guanyarà quan la mobilització sigui a l'estat espanyol. I això és una mica dur de dir, perquè es mou en uns esquemes mentals molt diferents dels que estem habituats a utilitzar, però hem de transitar cap a aquí.
"Probablement, la batalla catalana només es guanyarà quan la mobilització sigui a l'estat espanyol"
- El judici se situa en un escenari d'excepcionalitat. S'està normalitzant el judici?
- No. Una part important de la societat catalana que està seguint el judici ho viu com una situació d'excepcionalitat absoluta. Viu cada sessió amb moltíssima consciència democràtica, en el sentit d'escàndol, després de cada pregunta, de cada testimoni o de cada intervenció de Vox i de la Fiscalia. Però el problema és que la societat espanyola ho pugui estar normalitzant o ho hagi acceptat com una mena de mal menor. I això sí que ens pot portar a construir un escenari polític complex. Ho deia l'altre dia Gemma Nierga, quan presentava el llibre de Jordi Cuixart i es referia a l'embafament que pateix la societat espanyola pel tema català. Aquest és un perill molt gran, perquè pot conduir la societat espanyola a banalitzar la situació de Catalunya i, per tant, a a deshumanitzar el conflicte.
- L'independentisme transmet la percepció que el judici està ben encaminat per als interessos propis. És una percepció ajustada o esbiaixada?
- És normal que la gent tingui aquesta sensació perquè han declarat els acusats. I els acusats són gent extraordinària, referents de la societat catalana, que han tingut la capacitat de transmetre el conflicte de fons i la seva dignitat política. Dit això, la partida no s'ha començat a jugar fins que han aparegut els testimonis. En el judici penal, l'acusació és qui ha d'aportar les proves. I l'acusació comença practicant els seus testimonis. Per tant, no podem cantar victòria fins que no haguem vist el desenvolupament de tot el judici. És massa aventurat dir qualsevol altra cosa. Fins i tot hi ha judicis en els quals els acusats no declaren o ho fan al final de tot el procés. La declaració dels acusats és una prova que, per al tribunal, té una virtualitat molt relativa, perquè no té l'obligació de dir la veritat i perquè pot negar-se a respondre a les parts. El judici de veritat comença amb els testimonis.
Benet Salellas Foto: Adrià Costa
- Els va costar molt prendre la decisió que Jordi Cuixart renegués de la seva declaració inicial davant el jutge Pablo Llarena i visualitzés a la sala un canvi d'estratègia. Fins ara, un dels moments del judici és l'afirmació del president d'Òmnium que la seva prioritat ja no era sortir de la presó.
- Cuixart explica molt bé en l'epíleg del llibre, que va tornar a rellegir el dia abans de la declaració, el seu procés personal. Quan entro a l'equip de defensa de Cuixart, ell ja està molt decidit a retractar-se del moment en què va abjurar, per utilitzat el llenguatge de la Inquisició, del seu plantejament polític i vital en pro d'aconseguir sortir de la presó, que és quelcom absolutament legítim. La situació de venjança institucional ens va portar a un escenari en el qual, fins i tot abjurant i agenollant-se, no aconseguia la llibertat. Això el va conduir a començar un procés de conscienciació política que culmina amb la declaració davant del jutge Marchena. Queda lleig que ho digui jo, però la declaració de Jordi Cuixart és una fita històrica de l'independentisme català.
- Si em permet, per què la diferencia d'altres declaracions també molt contundents?
- Hi ha hagut declaracions molt potents durant el judici, però Jordi Cuixart ha parlat en nom de la societat civil i de les eines que té la gent, de les eines que té el poble que ha de ser un sol poble per lluitar contra la injustícia. En la declaració, va fer de tot: va fer política, va fer poesia i va fer història. Va ser una fita.
"Rajoy i els seus ministres no han sabut superar la prova del cotó dels interrogatoris. No han aportat dades concretes"
- Després d'escoltar Rajoy i tres membres més del seu govern, creu que s'està desmuntant el relat de la violència, imprescindible per sostenir l'acusació de rebel·lió?
- Ells no han sabut superar els interrogatoris que se'ls han plantejat. No han aportat dades concretes. La tècnica interrogatòria clàssica diu que, quan intentes aterrar un relat, hi ha una prova del cotó que és si tens la capacitat d'explicar detalls i de posar exemples per contrastar el teu relat. Ells no ho han superat això, claríssimament. El problema és que aquest judici és sobre fets que tothom ha vist per televisió, i que el propi tribunal ha vist per televisió, i el que em preocupa és que el propi tribunal ja tingui una opinió prèvia, determinada pels mitjans de comunicació que consumeixen, que ha generat un relat concret a la societat espanyola. Em preocupa que la nostra feina caigui en aquest buit.
- La mateixa Soraya Sáenz de Santamaría va citar que tenia informació dels fets d'octubre pels mitjans de comunicació i la delegació del govern espanyol a Catalunya.
-Sí, s'han remès constantment a aquest context i a aquestes fonts, que nosaltres sabem que han estat molt parcials en l'anàlisi del conflicte.
- Com enfoca l'aparició dels testimonis policials? Quin rendiment en poden treure?
- Tenim la sensació que Marchena ha construït un embut i que, cada vegada que ens acostem més al coll de l'embut, s'estreny més el marge de maniobra que ens deixa al judici. I, per tant, la disminució de l'interès mediàtic del judici és directament proporcional a la ingerència de Marchena en els nostres interrogatoris. Aquest dijous [dia de la declaració de Juan Ignacio Zoido] ja n'hem tingut alguns exemples i costa una mica imaginar fins a quin punt Marchena permetrà que nosaltres fiscalitzem l'activitat policial.
"La disminució de l'interès mediàtic del judici és directament proporcional a la ingerència de Marchena en els nostres interrogatoris"
Duncan Kennedy és un autor que explica molt bé l'estratègia mental dels jutges i de com analitzen els casos per dirigir el judici cap al punt que atengui una estratègia prèviament marcada. Em fa una mica de por que Marchena estigui treballant ja en aquesta línia. Marchena no està seguint un calendari ordenat de prova, no ha agafat els escrits d'acusació i ha començat pels testimonis de forma correlativa. No ho ha fet, ha fet una selecció. Aquesta selecció respon a criteris estratègics. Per què hem escoltat una setmana de polítics i ara ja comencem amb comandaments policials, però no ve el major Trapero? Com és que tindrem els màxims comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, i no el dels Mossos? Marchena sí que cita els agents dels Mossos que van elaborar els informes de riscos, que serveixen per justificar la tesi de la Fiscalia. Està seleccionant la prova de manera estratègica en un pla més o menys conscient que ell té construït en forma de relat.
"Per què hem escoltat una setmana de polítics i ara ja comencem amb comandaments policials, però no ve el major Trapero?"
- Coneixia prèviament que Antonio Baños i Eulàlia Reguant prendrien la decisió que van prendre dijous de no respondre a les preguntes de Vox?
- No.
- Va beneficiar la defensa que representa que Reguant, sol·licitada com a testimoni per vostès, fos expulsada de la sala?
- M'agradaria dir dues coses. Primer, que en un judici hi ha moltes maneres de provar les coses. I, sobre la realitat dels fets del 20 de setembre, podem acreditar-ho a través de vídeos i a través de testimonis. De moment, sabem que Marchena ens ho està posant difícil amb els vídeos. Al segle XXI és la prova reina, i la prova que els substitueix és la testifical. Sense Reguant, nosaltres perdem l'oportunitat que una de les persones que va viure de manera més directa els fets del 20 de setembre, perquè també va pujar damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil i va ser testimoni de fets molt rellevants, pugui explicar-los al tribunal.
"Sense Reguant, perdem l'oportunitat que una de les persones que va viure de manera més directa els fets del 20-S els expliqui al tribunal"
Però també vull sortir en defensa de Reguant en el sentit que en aquest judici s'ha estat extremadament respectuós amb totes les estratègies de defensa. I s'ha partit de la pluralitat del moviment independentista per acceptar que tothom fes allò que li convenia. I ella té dret a utilitzar la via de relació amb el tribunal amb la qual se senti més còmoda.
- Com definiria la resposta de Marchena a Baños i Reguant, dins de la sala i amb la multa imposada?
- És una resposta producte de la falta de valentia d'aquest tribunal per no expulsar Vox quan tocava. Quan fa mesos vam demanar que es fes, sense saber-ho, ens estàvem anticipant a aquesta problemàtica. Quan permets que un partit polític acusi altres polítics, això té un cert component d'anomalia, perquè utilitzes el procés judicial per fer propaganda electoral. Però, a sobre, quan aquest partit és l'extrema dreta xenòfoba, racista i masclista, estàs predisposant el conflicte dins de la sala. I sembla mentida que algú tan intel·ligent com Marchena no hagi vist això.
"El nivell jurídic Vox està a la mateixa altura que el seu nivell democràtic"
- Està sorprès pel paper de Vox fins ara?
- No. Són molt previsibles. El seu nivell jurídic està a la mateixa altura que el seu nivell democràtic, perquè demostren una absoluta falta de capacitat tècnic i jurídica. També demostren un abús de procediment, perquè han citat testimonis als quals els han fet tres preguntes òbvies. Són una mena d'actor molt secundari. Ells bo són allà per fer justícia, hi són per fer campanya electoral. I, des d'aquest punt de vista, és probable que els judici sí que els estigui servint. Per això, nosaltres demanàvem que s'expulsés Vox de la causa.