03
de març
del
2019
Actualitzat
a les
20:00h
Els desnonaments per sorpresa ja són sobre a taula del Tribunal Constitucional (TC). Tal com va avançar NacióDigital, una de les afectades per aquesta pràctica a Barcelona, Raquel Aparicio, havia anunciat que presentaria un recurs d'empara al TC i ara, assessorada per la PAH i l'Observatori DESC, ja ha iniciat els tràmits per fer-lo efectiu. Ja ha sol·licitat un procurador d'ofici i quan l'alt tribunal el concedeixi, la denunciant formalitzarà el recurs i obligarà el TC a pronunciar-se sobre un tipus de desnonaments que els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge consideren il·legal.
Es tracta d'uns desnonaments que els jutjats ordenen sense especificar el dia i hora concrets en què s'han de produir. Això fa que la comitiva judicial es pugui presentar en qualsevol moment, sense previ avís, normalment acompanyada de les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra. El procediment no està regulat per llei. De fet, la llei d'enjudiciament civil exigeix que els jutges han de comunicar dia i hora del llançament a les persones que han de ser desnonades.
"Vulneració" de drets fonamentals
L'advocat de l'Observatori DESC, Miguel Ruiz, justifica la presentació del recurs argumentant que els desnonaments oberts suposen una "vulneració" de drets fonamentals de les persones afectades. Entre d'altres, el dret a una tutela judicial efectiva, a la inviolabilitat del domicili, a la intimitat personal i familiar, i a la integritat moral.
Finalment, l'avís de desnonament amb data oberta que va rebre Aparicio es va suspendre i el propietari del pis on viu va sol·licitar als jutjats una nova data, aquest cop tancada. El jutge hi va accedir i va ordenar un nou llançament pel 4 d'abril. Per Ruiz, la propietat pot al·legar que amb el canvi de criteri no s'ha vulnerat cap dret, però nega que sigui així. "El propietari va demanar una data tancada simplement per evitar el TC", considera. "Els seus drets es van vulnerar i entenem que el canvi de data no ha d'afectar la nostra reclamació", afegeix.
Llum verda dels jutges de Barcelona
Els arguments de Ruiz són els mateixos dels col·lectius en defensa de l'habitatge de Barcelona, la ciutat on més desnonaments oberts s'han produït durant el 2018, un total de 58. La junta dels jutges de primera instància de la capital catalana, però, va donar llum verda al gener als desnonaments amb data oberta en una reunió celebrada el gener.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) justifica la decisió i el membre de la seva sala de govern, Roberto García Ceniceros, argumentava dies després de l'aprovació que els desnonaments per sorpresa "representen una solució quan un llançament amb data tancada no ha estat efectiu".
Aparicio (esquerra) ha iniciat els tràmits per recòrrer al Tribunal Constitucional. Foto: Andreu Merino
Els jutges reconeixen que l'acció de la PAH i d'altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge ha estat determinant en el seu acord. Segons el TSJC, dels 4.880 llançaments ordenats a Barcelona 2.683 no es van poder dur a terme. En la majoria de casos, per les protestes de la plataforma. "Els jutges es veuen contra les cordes perquè no poden amb la desobediència civil; l'acord del TSJC té aparença de legitimitat però res més", afirma Ruiz.
La sala de govern de l'alt tribunal argumenta que la llei "ha deixat de ser 100% útil" i defensa que els desnonaments per sorpresa són, en moltes ocasions, l'única manera de garantir el compliment de les resolucions judicials. Ruiz defensa aquest principi, però argumenta que s'ha de dur a terme "d'acord amb la llei". "Els desnonaments oberts representen una decisió arbitrària", diu.
Establir un precedent
El TC pot tardar un o dos anys a pronunciar-se sobre el recurs d'empara, però si l'accepta suposaria un precedent per totes les persones que es trobin en la mateixa situació que Aparició. De fet, l'advocat de l'Observatori DESC considera que un pronunciament favorable de l'alt tribunal impediria dictar nous desnonaments amb data oberta.
El d'Aparicio va ser ordenat pel jutjat de primera instància 49 de Barcelona i en la seva darrera provisió, la jutge ja plantejava la possibilitat que el TC pugui anar més enllà del cas concret i abordar els desnonaments oberts de manera global. "Planteja una qüestió jurídica de repercussió social i econòmica rellevant i general", reconeixia la magistrada.
No seria la primera vegada que el TC marqués un nou criteri en matèria d'habitatge, com ja va passar arran de la interlocutòria de l'alt tribunal sobre un recurs d'empara referent a la clàusula de venciment anticipat de la hipoteca, emesa el juny del 2018.
Es tracta d'uns desnonaments que els jutjats ordenen sense especificar el dia i hora concrets en què s'han de produir. Això fa que la comitiva judicial es pugui presentar en qualsevol moment, sense previ avís, normalment acompanyada de les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra. El procediment no està regulat per llei. De fet, la llei d'enjudiciament civil exigeix que els jutges han de comunicar dia i hora del llançament a les persones que han de ser desnonades.
"Vulneració" de drets fonamentals
L'advocat de l'Observatori DESC, Miguel Ruiz, justifica la presentació del recurs argumentant que els desnonaments oberts suposen una "vulneració" de drets fonamentals de les persones afectades. Entre d'altres, el dret a una tutela judicial efectiva, a la inviolabilitat del domicili, a la intimitat personal i familiar, i a la integritat moral.
L'advocat d'Aparicio considera que s'han vulnerat els seus drets a la tutela judicial efectiva i a la inviolabilitat del domicili
Finalment, l'avís de desnonament amb data oberta que va rebre Aparicio es va suspendre i el propietari del pis on viu va sol·licitar als jutjats una nova data, aquest cop tancada. El jutge hi va accedir i va ordenar un nou llançament pel 4 d'abril. Per Ruiz, la propietat pot al·legar que amb el canvi de criteri no s'ha vulnerat cap dret, però nega que sigui així. "El propietari va demanar una data tancada simplement per evitar el TC", considera. "Els seus drets es van vulnerar i entenem que el canvi de data no ha d'afectar la nostra reclamació", afegeix.
Llum verda dels jutges de Barcelona
Els arguments de Ruiz són els mateixos dels col·lectius en defensa de l'habitatge de Barcelona, la ciutat on més desnonaments oberts s'han produït durant el 2018, un total de 58. La junta dels jutges de primera instància de la capital catalana, però, va donar llum verda al gener als desnonaments amb data oberta en una reunió celebrada el gener.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) justifica la decisió i el membre de la seva sala de govern, Roberto García Ceniceros, argumentava dies després de l'aprovació que els desnonaments per sorpresa "representen una solució quan un llançament amb data tancada no ha estat efectiu".
Els jutges reconeixen que l'acció de la PAH i d'altres col·lectius en defensa del dret a l'habitatge ha estat determinant en el seu acord. Segons el TSJC, dels 4.880 llançaments ordenats a Barcelona 2.683 no es van poder dur a terme. En la majoria de casos, per les protestes de la plataforma. "Els jutges es veuen contra les cordes perquè no poden amb la desobediència civil; l'acord del TSJC té aparença de legitimitat però res més", afirma Ruiz.
Els jutges de Barcelona defensen els desnonaments amb data oberta per fer complir les resolucions judicials
La sala de govern de l'alt tribunal argumenta que la llei "ha deixat de ser 100% útil" i defensa que els desnonaments per sorpresa són, en moltes ocasions, l'única manera de garantir el compliment de les resolucions judicials. Ruiz defensa aquest principi, però argumenta que s'ha de dur a terme "d'acord amb la llei". "Els desnonaments oberts representen una decisió arbitrària", diu.
Establir un precedent
El TC pot tardar un o dos anys a pronunciar-se sobre el recurs d'empara, però si l'accepta suposaria un precedent per totes les persones que es trobin en la mateixa situació que Aparició. De fet, l'advocat de l'Observatori DESC considera que un pronunciament favorable de l'alt tribunal impediria dictar nous desnonaments amb data oberta.
El d'Aparicio va ser ordenat pel jutjat de primera instància 49 de Barcelona i en la seva darrera provisió, la jutge ja plantejava la possibilitat que el TC pugui anar més enllà del cas concret i abordar els desnonaments oberts de manera global. "Planteja una qüestió jurídica de repercussió social i econòmica rellevant i general", reconeixia la magistrada.
No seria la primera vegada que el TC marqués un nou criteri en matèria d'habitatge, com ja va passar arran de la interlocutòria de l'alt tribunal sobre un recurs d'empara referent a la clàusula de venciment anticipat de la hipoteca, emesa el juny del 2018.