03
de març
del
2019
Actualitzat
a les
21:33h
La dreta espanyola desenterra la batalla per la "unitat d'arxiu" amb el de Salamanca. En un moment de radicalització i a les portes d'un intens cicle electoral, torna el plet pel fons espoliat pels franquistes a la fi de la Guerra Civil i que el govern de Zapatero va començar a tornar a mitjans de la passada dècada. L'entitat salmantina Salvar el Archivo ha engegat una intensa campanya per evitar que es lliuri a la Generalitat el fons que resta i que s'exigeixi al Govern que retorni la documentació que posseeix suposadament de manera "il·legal".
Policarpo Sánchez, l'advocat que president de l'entitat, ha anunciat accions legals contra el Ministeri de Cultura si continua amb el que ells consideren un "espoli" perquè es retorni als legítims propietàries el que els franquistes van incautar des de 1939.
Un manifest de l'associació ha rebut ja el suport dels líders del PP, Pablo Casado, Ciutadans, Albert Rivera i de Vox, Santiago Abascal. Aquest darrer apareix en un tuit de l'entitat al costat del seu president, Policarpo Sánchez.
També entitats de l'extrema dreta com Hazte Oír i Denaes (Defensa de la Nación Española), o figures com l'exministre Jaime Mayor Oreja i María San Gil s'han adherit a la campanya. També ho ha fet el candidat del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou. Fa uns mesos, Salvar el Archivo ja es va "reforçar" per encetar aquesta campanya davant la perspectiva d'un triomf de la dreta amb l'entrada a la seva junta de personatges com el periodista Hermann Tertsch i l'exbanquer Mario Conde.
La batalla de Policarpo
Salvar el Archivo va ser creada el 2014 per Policarpo Sánchez, que va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè la Generalitat tornés a l'Arxiu de Salamanca documentació que suposadament no li corresponia i que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El TSJC va desestimar el recurs el desembre del 2017. Ara, Policarpo Sánchez amenaça el ministre de Cultura, José Guirao, de portar-lo als tribunals si culmina el retorn de la documentació.
Policarpo Sánchez és un advocat de Salamanca de 54 anys, que ha fet d'aquesta la batalla de la seva vida. Va treballar a l'Arxiu de Salamanca i es va agafar molt a pit la decisió de retornar a la Generalitat el fons que els franquistes li van arrabassar a l'entrar a Barcelona. Ara s'ha convertit en el rostre d'una més de les campanyes de la dreta extrema en el terreny de la memòria històrica.
La llei de Zapatero
Després de molts anys de reivindicació, la llei de restitució a la Generalitat va ser aprovada el 2005 pel govern socialista de Rodríguez Zapatero per retornar als seus propietaris legítims la documentació incautada pels franquistes i que es va concentrar en l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. Aquest centre es va transformar amb posterioritat en Centre Documental de Memòria Històrica. Es va constituir una comissió mixta entre el ministeri de Cultura i la Generalitat per executar l'enviament, i es van fer diversos lliuraments.
El fons pendent
Mentre la dreta rància s'oposa a completar el retorn, la Comissió de la Dignitat exigeix que es culmini la evolució del fons espoliat. Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, explica a NacióDigital quins fons d'un espoli de vuit dècades enrere encara esperen la devolució: "El 2014, ja amb govern del PP, es va fer un nou enviament però es va retenir una part corresponent a diverses entitats catalanes i particulars. Això està pendent d'un recurs davant el contenciós-administratiu del Tribunal Suprem". Amb el govern de Pedro Sánchez, semblava propera la recuperació d'un altre fons, que depèn d'una futura reunió de la comissió mixta. "Es tracta -explica Cruanyes- de documentació d'ordre públic i justícia de la Generalitat, dels ajuntaments, de la maçoneria i també de l'Arxiu Militar d'Àvila".
Cruanyes es mostra molt tranquil pel que fa a la nova campanya de la dreta extrema: "Han perdut la batalla als tribunals i el que asseguren sobre papers que estan en mans de la Generalitat de manera indeguda simplement no és veritat". Sobre l'acusació que es fa des de Salvar el Archivo que en el fons hi ha documentació que pertany a ciutadans de fora de Catalunya, cruanyes és taxatiu: "Això és fals. Si un senyor de València escriu a un departament de la Generalitat, la seva carta pertany a la Generalitat". Cruanyes també recorda que la llei del 2005 preveu la possibilitat que entitats i persones de tot l'Estat puguin reclamar la recuperació de documents propis.
Policarpo Sánchez, l'advocat que president de l'entitat, ha anunciat accions legals contra el Ministeri de Cultura si continua amb el que ells consideren un "espoli" perquè es retorni als legítims propietàries el que els franquistes van incautar des de 1939.
Un manifest de l'associació ha rebut ja el suport dels líders del PP, Pablo Casado, Ciutadans, Albert Rivera i de Vox, Santiago Abascal. Aquest darrer apareix en un tuit de l'entitat al costat del seu president, Policarpo Sánchez.
Santiago Abascal firma el manifiesto en defensa del Archivo de Salamanca y anuncia que Vox asume la lucha por poner fin y revertir el expolio separatista y restablecer la unidad del patrimonio documental nacional. En la imagen con Policarpo Sánchez. pic.twitter.com/thIG69wQYI
— Hermann Tertsch (@hermanntertsch) 26 de febrer de 2019
També entitats de l'extrema dreta com Hazte Oír i Denaes (Defensa de la Nación Española), o figures com l'exministre Jaime Mayor Oreja i María San Gil s'han adherit a la campanya. També ho ha fet el candidat del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou. Fa uns mesos, Salvar el Archivo ja es va "reforçar" per encetar aquesta campanya davant la perspectiva d'un triomf de la dreta amb l'entrada a la seva junta de personatges com el periodista Hermann Tertsch i l'exbanquer Mario Conde.
La batalla de Policarpo
Salvar el Archivo va ser creada el 2014 per Policarpo Sánchez, que va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè la Generalitat tornés a l'Arxiu de Salamanca documentació que suposadament no li corresponia i que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El TSJC va desestimar el recurs el desembre del 2017. Ara, Policarpo Sánchez amenaça el ministre de Cultura, José Guirao, de portar-lo als tribunals si culmina el retorn de la documentació.
Policarpo Sánchez és un advocat de Salamanca de 54 anys, que ha fet d'aquesta la batalla de la seva vida. Va treballar a l'Arxiu de Salamanca i es va agafar molt a pit la decisió de retornar a la Generalitat el fons que els franquistes li van arrabassar a l'entrar a Barcelona. Ara s'ha convertit en el rostre d'una més de les campanyes de la dreta extrema en el terreny de la memòria històrica.
L'arxiu de Salamanca. Foto: Europa Press
La llei de Zapatero
Després de molts anys de reivindicació, la llei de restitució a la Generalitat va ser aprovada el 2005 pel govern socialista de Rodríguez Zapatero per retornar als seus propietaris legítims la documentació incautada pels franquistes i que es va concentrar en l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. Aquest centre es va transformar amb posterioritat en Centre Documental de Memòria Històrica. Es va constituir una comissió mixta entre el ministeri de Cultura i la Generalitat per executar l'enviament, i es van fer diversos lliuraments.
El fons pendent
Mentre la dreta rància s'oposa a completar el retorn, la Comissió de la Dignitat exigeix que es culmini la evolució del fons espoliat. Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, explica a NacióDigital quins fons d'un espoli de vuit dècades enrere encara esperen la devolució: "El 2014, ja amb govern del PP, es va fer un nou enviament però es va retenir una part corresponent a diverses entitats catalanes i particulars. Això està pendent d'un recurs davant el contenciós-administratiu del Tribunal Suprem". Amb el govern de Pedro Sánchez, semblava propera la recuperació d'un altre fons, que depèn d'una futura reunió de la comissió mixta. "Es tracta -explica Cruanyes- de documentació d'ordre públic i justícia de la Generalitat, dels ajuntaments, de la maçoneria i també de l'Arxiu Militar d'Àvila".
Cruanyes es mostra molt tranquil pel que fa a la nova campanya de la dreta extrema: "Han perdut la batalla als tribunals i el que asseguren sobre papers que estan en mans de la Generalitat de manera indeguda simplement no és veritat". Sobre l'acusació que es fa des de Salvar el Archivo que en el fons hi ha documentació que pertany a ciutadans de fora de Catalunya, cruanyes és taxatiu: "Això és fals. Si un senyor de València escriu a un departament de la Generalitat, la seva carta pertany a la Generalitat". Cruanyes també recorda que la llei del 2005 preveu la possibilitat que entitats i persones de tot l'Estat puguin reclamar la recuperació de documents propis.