Reportatge

Tardà deixa Madrid convertit en l'independentista de tots

Companys d'ERC i adversaris com Batet, Campuzano i Domènech subratllen l'"honestedat" i l'"humanisme" del dirigent republicà, que no vol repetir després de 15 anys de diputat al Congrés

per Sara González, 3 de març de 2019 a les 16:00 |
Joan Tardà, al Congrés dels Diputats | Congrés dels Diputats
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"És enorme a nivell polític, físic i humà. És com jugar a futbol amb Messi". "En valoro l'actitud l'actitud personal, sempre honesta, i l'erudició històrica, no massa comuna". "És una persona extremadament humana". "Ha estat i és un gegant de la política i del país. El Joan és un polític amb una personalitat i una humanitat sense fi". Podrien ser tres frases d'una mateixa persona sobre Joan Tardà, però són de quatre dirigents diferents: la primera, de Gabriel Rufián (ERC); la segona, de Carles Campuzano (PDECat); la tercera, de la ministra Meritxell Batet (PSC-PSOE); i la quarta, de Xavier Domènch (exlíder dels comuns). Amb aquest equipatge de reconeixement, el portaveu republicà tanca, als seus 65 anys, una etapa de 15 anys al Congrés dels Diputats.

Meritxell Batet: "És una persona extremadament humana"

Conegut i reconegut per parlar sense pèls a la llengua (el "perdoneu però algú havia de dir" dels gags del Polònia ho va fer evident al gran públic), amb un tro de veu que els qui han estat els seus companys i rivals polítics consideren que no té parangó, Tardà és un polític que, més enllà de les discrepàncies, ha teixit relacions personals transversals a Madrid. "Alguna vegada quan ha pujat massa el to a la tribuna se'n penedeix i em diu: 'Potser m'he passat, oi?", explica Batet, que precisament va arribar al Congrés com ell, l'any 2004. Aleshores l'independentisme amb prou feines representava el 12% a Catalunya.

També Pedro Sánchez va subratllar públicament el seu "respecte polític" cap a Tardà durant la darrera sessió abans de dissoldre les Corts conscient que, aquesta vegada, el diputat independentista més longeu que hi ha hagut al Congrés, no anirà a les llistes d'ERC el 28 d'abril.

El dirigent republicà ha reconegut la gran decepció que va ser per a ell José Luis Rodríguez Zapatero. I durant la negociació de l'Estatut va ser una de les principals veus que demanaven a Joan Puigcercós i a Josep-Lluís Carod-Rovira el vot en contra, a vegades amb vehemència a les deliberacions internes. "Mata-ho, mata-ho!", li deia a l'aleshores cap de files d'ERC a Madrid quan era evident que el PSOE no milloraria el text pactat entre a la Moncloa Zapatero i Artur Mas. Estava convençut que el "no" seria car en aquell moment i no s'entendria, però que acabaria tenint recorregut i donant argument a l'independentisme. El referèndum de l'Estatut primer i el que va passar després li van donar la raó.
 

Joan Tardà amb Pedro Sánchez, Meritxell Batet, Gabriel Rufián i Santi Vidal. Foto: ACN


Dirigent de complicitats transversals

Sempre el primer en arribar al despatx i sempre l'últim a marxar-ne. Sempre amb els cabells rinxolats indomables i el bigoti dens. Polític poc avesat a la finezza, més partidari de les paraules clares i la passió en un discurs sovint arrelat a referents històrics. I amb línies vermelles clares en temes com la memòria històrica, els valors republicans i progressistes o la llengua (quan va arribar va fer visible la negativa del Congrés a usar el català en enfrontaments constants amb Manuel Marín). Entre cafès i cigarretes, ha anat guanyant complicitats. Fins i tot dels més oposats al projecte que defensa. És quasi una metàfora que li agradi el gust fort del pebre i, a la vegada, la frescor i la simplicitat del suc de tomàquet.


"És tremendament generós. Em va deixar pas a mi quan no em coneixia ningú", explica Rufián, que va encapçalar la llista d'ERC a les darreres eleccions espanyoles fent tàndem amb l'històric republicà de Cornellà que va ser regidor pel PSUC als primers ajuntaments democràtics. No deixa de sorprendre als qui l'han conegut de més a prop que durant 15 anys, i malgrat els seus anys fent de professor d'institut fins que va arribar a la cambra baixa, mai hagi deixat de posar-se nerviós abans d'intervenir al faristol del Congrés. I la pregunta posterior als seus companys de files: "Ho he fet bé?". Ho corrobora Rufián i també Domènech, amb qui comparteix la passió per la figura de Lluís Companys. 

Gabriel Rufián: "És enorme a nivell polític, físic i humà. És com jugar a futbol amb Messi"

"Recordo perfectament el dia que prometíem els càrrecs al Congrés. Jo ho vaig fer per la 'llibertat, la fraternitat i la igualtat' i ell, crec, 'per la llibertat dels pobles'. Quan es va asseure es va sentir la seva veu que deia 'no sé si ho he fet prou bé'. I a mi em va sortir un 'ho has fet molt bé!'. Es va sentir aquella tro de veu que té travessant les files: Gràcies!", relata l'exlíder dels comuns. A partir d'aquí es va consolidar una amistat que va anar creixent entre cigarreta i cigarreta. 

Carles Campuzano: "En valoro l'actitud personal, sempre honesta, l'erudició històrica, no massa comuna, i la coherència entre els que es proclama i el que es practica"

Si els primers anys van ser de moltes il·lusions, els darrers han estat més agres amb el PP al poder i amb la judicialització del procés català, els fets d'octubre del 2017 i l'empresonament dels dirigents independentistes "Hem estat sotmesos a molta pressió i en moments de tensió, lògics, ell ha fet d'argamassa", explica Rufián. Campuzano en subratlla la seva "coherència entre el que es proclama i el que es practica", conscient que dins de l'independentisme hi ha un sector que l'ha criticat per intentar imposar una visió realista de la situació en moments de flaqueig o d'errors.

Tardà ha jugat en els darrers anys aquest paper malgrat que en l'etapa Puigcercós era la veu més radical del seu grup, cosa que el va allunyar de la posició de portaveu -malgrat que hauria estat el més natural- quan el cap de files va tornar a Barcelona abans d'hora per ser conseller del govern Montilla. El seu "visca la República, mori el Borbó" proclamat l'any 2008 la nit del Dia de la Constitució va crear un escàndol. José Bono, aleshores president del Congrés, el va exculpar al·legant que era una persona "emotiva" i "molt primària". Els fets l'han acabat obligant a una certa ductilitat. Profundament d'esquerres i defensor dels tripartits no li han caigut els anells per avalar els pactes amb l'antiga Convergència per aconseguir la república. 

Xavier Domènech: "La política de vegades la fan les persones i el Joan és un polític amb una personalitat i una humanitat sense fi"

Popularitzat pel Polònia i els discursos carregats de contundència i claredat, Rufián insisteix que a Tardà "el perden a Madrid però no marxa de la política". De fet, apunta que el seu capital serà important aviat. Gosa dir, fins i tot, que "seria un gran president de la Generalitat". Domènech fa també una confessió: "Una vegada, en una reunió amb la Marta Rovira, no recordo en motiu exactament de què, li vaig dir que no presentessin al Joan per les eleccions catalanes (que és en el fons el que desitjava que fessin) perquè si em ve a buscar i em diu 'Xavi, va, home, sortim al balcó i proclamem la República d'una vegada' em sortirà un 'vinga Joan, d'acord, anem-hi i que sigui el que sigui!". La política, diu Domènech, "de vegades la fan les persones i el Joan és un polític amb una personalitat i una humanitat sense fi".

Quinze anys després, l'independentisme representa el 48% a Catalunya. Tardà marxa ara de Madrid amb la maleta carregada d'amics, reconeixement, raons i discursos que han deixat petjada, però amb el somni incomplert de formar part de la darrera fornada de diputats catalans a la capital espanyola. 
 

Joan Tardà i Gabriel Rufián, en un acte d'ERC Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació