Iolanda Batallé: «Reso perquè renovin els governs de les Illes i el País Valencià»

Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) no s'atura mai. Porta més de cinc mesos al capdavant de l'Institut Ramon Llull, on ha dut el seu esperit combatiu i entusiasta i la seva recerca del talent, una de les coses que més la motiva. Aquesta llicenciada en Filologia Anglesa prové del món editorial, on ha estat cap de comunicació de Random House Mondadori, directora de diversos segells del grup Enciclopèdia i creadora del projecte anomenat :Rata_, centrat en la promoció de nous talents creadors. Com a escriptora, ha publicat La memòria de les formigues, on fa un homenatge a la figura de la seva àvia, i Faré tot el que tu vulguis, pel qual va guanyar el premi Prudenci Bertrana.

Ara, Batallé està abocada a la Fira del Llibre de Buenos Aires, en què Barcelona és Ciutat Convidada, un dels grans projectes d'aquest any. Després vindrà la participació a la Biennal de Venècia, al maig. La directora del Llull, però, ja pensa en els propers anys, amb la idea que la cultura catalana sigui protagonista de la Fira de Londres, buscant un altre èxit com va ser el de la Fira de Frankfurt.

- Aviat farà mig any de la seva arribada a l'Institut Ramon Llull. Quin balanç en fa?

- En faig un balanç intens i positiu. Hem començat a dibuixar les línies estratègiques de 2019-2022. El 2022 farà vint anys del Llull. En aquests mesos, hem trobat un delegat a Londres, que no n'hi havia, hem tingut cura del relleu del responsable de Creació i vaig tenir clar que s'havia de crear una direcció d'Estratègia Digital, que exercirà Alex Hinojo. En aquest cas, vaig entrevistar personalment disset finalistes, i les vaig fer amb els idiomes que acrediten saber, anglès, francès o alemany. D'aquests disset, cinc o sis m'han semblat molt interessants. Aquesta és una de les coses que a mi m'agrada fer. Descobrir talent.

- Ho ha fet en el món editorial.

- És clar. Ser llevadora. És una de les coses que m'atrau del Llull. Una de les coses que em pregunto des del primer dia és saber qui són els Miró o els Rodoreda d'ara. Per això vaig estar fa pocs dies amb els RCR Arquitectes a Olot -guardonats amb el Premi Pritzker-, que crec que tenen un paper important representant el país. Ja he mantingut reunions amb el Centre Pompidou perquè el 2022 s'hi faci una exposició de RCR.  

- Què més destacaria d'aquests mesos?

- Treballar colze a colze amb tots els delegats del món: París, Nova York, Londres, que s'havia de cobrir.
 
- Qui serà el delegat a Londres?

- Manuel Mula, que s'incorpora l'11 de març, un talent jove, que és de Balears i porta quatre anys vivint allí, vinculat a temes literaris. A banda de fer d'esponja i escoltar molt, han estat uns mesos de sembrar, reforçar aliances i dibuixar un mapa que no és només geogràfic sinó digital. La missió del Llull és projectar la llengua i la cultura catalana al món. Però el món l'hem d'entendre també digitalment. En un àmbit en què a vegades gestionem la precarietat, cal buscar l'eficàcia i el digital és un gran aliat. I una altra cosa important: creure en l'equip. Vam començar a treballar amb la directora d'àrea de Llengua i Universitats, que serà Ariadna Puiggené, que porta disset anys a la casa. De seguida vaig veure que havia de ser la directora. Per què buscar talent fora si en tenim a la casa? Al Llull no s'havia fet mai una promoció interna per un director d'àrea i era un missatge important.

- Amb quantes universitats del món hi té vincles, el Llull?

- Amb 150 universitats. Amb noranta hi col·laborem més estretament. Aquesta àrea ens planteja un repte i això lliga amb el tema digital. Arribem anualment a unes 6.000 persones en aprenentatge de català a través de 600 cursos. Però si ens fixem en Duolingo, per citar una xarxa, veiem que 600.000 persones arriben al català a través del castellà. El Llull aquí no hi és i hi ha de ser. Hem d'aconseguir també que s'arribi al català a través de l'anglès, del francès... Tenim una altra àrea, la de Literatura i Pensament, que dirigeix Izaskun Arretxe, que té a cura les traduccions. El 2018 es van traduir 180 llibres catalans en altres idiomes i el Llull hi ha col·laborat en noranta. És important el nombre de traduccions però més les editorials amb les que establim vincles, com Gallimard i Penguin. Cada vegada més editorials de pes ens agafen com a referent.  

- I hi ha l'àrea de Creació.

- Aquí vaig anar a buscar una persona de fora, Francesc Serés. És una àrea molt complexa. Creació és tota la resta, totes les disciplines creatives. Quan abans parlava de RCR -arquitectura-, també es troba en aquesta àrea. Em semblava important una persona com Serés, amb una mirada des de fora. En aquests cinc mesos, he plantejat dues millores radicals: pensar molt en l'estratègia digital i incorporar a l'Institut la residència Faber d'Olot, entenent que cal exportar la llengua i la cultura catalana no només cap enfora sinó també cap endins.

Faber ha dut al territori, concretament a Olot, figures d'arreu del món de diverses disciplines. El darrer any han passat per Faber 111 personalitats de totes les branques i quan tornen als seus països, ja són ambaixadors de la cultura catalana. Un element que també em sembla essencial és la continuïtat dels projectes. Enviar un ballarí a Ghana, per exemple, i que no passi res més, no té massa sentit. D'altra banda, tenim molt clar que la partida es juga a Europa i el Llull ha de reforçar els seus vincles a Europa.    

"És molt rellevant que 40 editors catalans vagin a la Fira del Llibre de Buenos Aires, i encara ho serà més que tornin els anys següents"

- Posi'ns un exemple.

- Volem esdevenir spotlight (ser una cultura destacada) a la Fira de Londres. Estem treballant per ser-hi el 2010 o el 2021. El que va suposar Frankfurt el 2007, que va ser un abans i un després en àmbits com les traduccions, o un abans i un després en literatura infantil i juvenil quan vam ser convidats a Bolonya, volem que també ho sigui Londres. I volem que ho sigui la Fira de Buenos Aires pel lligam amb Amèrica Llatina.
 
- Barcelona serà la ciutat convidada a la Fira de Buenos Aires. Aquest és un dels grans projectes del Llull.     

- Comença el 23 d'abril i hi anem a fer feina, i que aquesta feina perduri. Per mi és molt rellevant que hi vagin 40 editors. Més els que ja tenen seu allà, com pot ser Planeta o Random House. L'important serà que el 2020 o el 2021 tornin a ser quaranta, o cinquanta. I que el nombre de traduccions de llibres en català directament a editorials d'Amèrica Llatina creixi. Vull destacar que hem creat una llibreria amb 10.000 exemplars a la Fira, on hi haurà exemplars de tots els editors i il·lustradors que hi van però també dels que no hi van. Ha estat una feinada.   

- Entrem en un altre tema. Com estan les relacions amb els governs del País Valencià i les Illes?

- Reso perquè els governs del País Valencià i de les Illes Balears renovin! Estem en un magnífic moment de les relacions entre Catalunya, les Illes i el País Valencià. Hi ha una bona sintonia amb els consellers Vicent Marzà -fill de l'escola valenciana- i Fanny Tur. València no pertany al Llull però col·labora amb Llengua i Universitats, i amb diferents lectorats. També col·labora amb la Fira de Buenos Aires enviant alguns autors. I sóc una fan de la consellera Tur, que manté una magnífica relació amb la consellera Laura Borràs. Confio molt que si l'actual govern valencià renova, el País Valencià s'incorpori al Llull. Ja és dins de la Fundació Ramon Llull. Aquí no em voldria oblidar d'Andorra, amb qui també tenim una magnífica relació i que ara ha mostrat interès en obrir un Faber al Principat.    

"He parlat amb el director de l'Institut Cervantes, García Montero, i volem sumar"

- I amb l'Institut Cervantes?

- Hem parlat sovint amb el director, Luis García Montero, i ens volem reunir quan passi Buenos Aires i la Biennal de Venècia. Es dona la casualitat que el responsable de Cultura del Cervantes, el poeta asturià Martín López Vega, va ser traductor meu a l'editorial :Rata_. Amb García Montero he copsat una bona voluntat de sumar. Ell em va comentar la possibilitat que hi hagués més col·laboració entre els tècnics seus i els nostres. Volem sumar amb el Cervantes. Jo defenso la necessitat de sumar amb tothom. També m'he reunit amb el cònsol de França.
 
- Manté contacte amb els consolats establerts a Catalunya?

- I tant. Amb tots aquells que vulguin. Amb el cònsol francès, Cyril Piquemal, hem mantingut diverses trobades. La primera va ser amb un grup d'arquitectes amb motiu de voler dur una exposició de RCR al Pompidou. El consolat de França treballa molt bé i el seu responsable té interès per projectar iniciatives culturals a tot el territori francès, per exemple, portar dramaturgs catalans a diferents teatres. Ens plantegem alguna proposta per a la Fira de Saint Etienne, que és de disseny. És evident i pot ser important el paper de soft diplomacy que té l'Institut Llull. A través de la cultura s'arriba a molts llocs. Tinc previst trobar-me amb els cònsols d'Alemanya i d'Itàlia.    

"Si ens creiem en la cultura com element clau de país, hi hem d'apostar en el pressupost"

- L'Institut Llull també va patir la crisi i les retallades. Havia arribat, durat els governs del tripartit, als 24 milions de pressupost. Però després ha patit.

- El pressupost fixat pels voltants de la fira de Frankfurt que esmenta va ser molt excepcional. L'any passat vam tenir un pressupost d'entre 9 i 10 milions. Una de les primeres tasques va ser anar a veure totes les institucions que col·laboren amb l'Institut i aconseguir més suport. Vam obtenir un milió més d'euros. Però ens trobem en una situació de pròrroga pressupostària. El conseller Maragall abans, i ara el conseller Bosch, s'han compromès a abocar-hi esforç i esperem que si es resol el tema del pressupost, puguem obrir una delegació a Roma. Hem aconseguit més recursos de Balears i es mantenen els d'Andorra i el País Valencià. Estem batallant per l'1% en cultura, però voldríem un 2%, o un 3%. A Olot s'inverteix el 9% del pressupost en cultura i ha aconseguit un pes específic en la cultura catalana.

- Ens hem de creure encara que la cultura és clau?

- Ens ho hem de creure com a país. Com també de l'educació. Si ens ho creiem, hi hem d'apostar i fer-ho també en el pressupost.  

- En pocs dies, el 8 de març, serà el dia de la dona treballadora. La seva història personal és una història d'èxit. Encara hi ha un sostre de vidre, també en el món cultural?

- La meva és la història d'una dona treballadora, que creu molt en el que fa i que té moments de tot. Crec que s'aprèn més dels fracassos que dels èxits. I si t'arriba l'èxit, és bo que t'agafi ja gran perquè te'l creguis menys. Crec molt en sumar. Em costa d'entendre l'enveja. Sostre de vidre? Sí, i tant! Fa més de trenta anys que treballo i em trobo amb moltes situacions. Quan vam presentar la Fira de Buenos Aires al Saló de Cent de l'Ajuntament, hi havia una dona fascinant, trenta anys més gran que jo, era la primera presidenta de la Fira del Llibre de Buenos Aires. Jo sóc la primera directora del Ramon Llull. La Judit Carreras és la primera directora del CCCB, que m'agrada molt com ho està fent. Quan la Judit es reuneix amb els directors de museu, ella és pràcticament l'única directora. Si ets dona continues trobant-te amb situacions de poder desagradable si qui ho nega, menteix.