02
de març
del
2019
Des de finals del 2016 a finals del 2018, l'oferta de pisos turístics que operaven sense llicència a Barcelona ha passat de 5.875 a 272, la qual cosa equival a un descens del 95%. Són xifres del balanç fet per l'Ajuntament del pla de xoc iniciat fa poc més de dos anys.
El govern municipal argumenta que les sancions previstes per la llei, l'augment de l'equip d'inspectors que comprova si els pisos operen amb llicència i l'ús de noves eines tecnològiques han fet possible la davallada. També hi ha contribuït el fet que les plataformes tinguin l'obligació d'incloure en cada anunci d'apartament turístic a la xarxa el número de Registre de Turisme de Catalunya (RTC), tal com preveu la llei catalana.
Pel que fa als inspectors, l'equip ha crescut amb la incorporació de 80 nous treballadors, arribant al centenar. S'han analitzat 17.000 domicilis anunciats a 140 pàgines web diferents.
Lluny del tancament total
Un cop fet el pas d'identificar els pisos il·legals, el següent és la seva clausura i aquí l'èxit de les polítiques impulsades des del consistori és més relatiu. Tot i que s'han clausurat 4.900 pisos, el percentatge d'immobles que han deixat d'operar com a apartaments turístics un cop s'ha ordenat el cessament de l'activitat és del 62%.
El consistori assegura que els procediments per garantir el tancament de la resta de pisos continuen avançant i també recorda que el pla municipal també inclou les inspeccions de recomprovació. Són aquelles en què els inspectors tornen a investigar els pisos que han tancat de forma voluntària quan s'apropen dates assenyalades, com el Nadal, l'estiu o la celebració del Mobile World Congress.
En aquest sentit, l'Ajuntament xifra en un 95% el percentatge de pisos que han tancat voluntàriament i no han tornat a operar de manera fraudulenta. A banda, els propietaris de 937 dels 4.900 pisos clausurats han destinat els seus habitatges a contractes de lloguer de llarga durada i en 234 casos l'han convertit en el seu domicili habitual.
6.453 sancions... en suspens
En el marc del pla de xoc impulsat des de l'Ajuntament, s'han obert 13.014 expedients disciplinaris i s'han interposat 6.453 sancions, cinc vegades més que les emeses entre el 2014 i el 2016. Les multes oscil·len entre els 60.000 i els 600.000 euros per als titulars dels pisos i dels 30.000 als 600.000 euros a les plataformes que els publiciten. Ciutat Vella, amb 3.737 multes, i l'Eixample, amb 3.820, són els districtes on s'han registrat més sancions.
L'Ajuntament, però, no ha aclarit quantes d'aquestes multes ja s'han cobrat. La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, assegura que les sancions ingressades representen un "nombre elevat" respecte del total però ha justificat que l'Institut Municipal d'Hisenda no ha facilitat les dades exactes a l'Ajuntament.
La tinent d'alcaldia valora que el pla de xoc està servint per "evitar que els veïns marxin dels barris i se sentin expulsats". Sanz també considera que cada cop hi ha menys habitatges als quals la ciutadania no hi pugui accedir perquè tenen usos turístics. "Estem revertint la situació", assegura.
Per la tinent d'alcaldia, el descens de pisos turístics sense llicència no només beneficia els veïns sinó també el sector turístic. "S'han adonat que cremar el destí Barcelona no beneficiava a ningú", afirma.
El govern municipal argumenta que les sancions previstes per la llei, l'augment de l'equip d'inspectors que comprova si els pisos operen amb llicència i l'ús de noves eines tecnològiques han fet possible la davallada. També hi ha contribuït el fet que les plataformes tinguin l'obligació d'incloure en cada anunci d'apartament turístic a la xarxa el número de Registre de Turisme de Catalunya (RTC), tal com preveu la llei catalana.
Pel que fa als inspectors, l'equip ha crescut amb la incorporació de 80 nous treballadors, arribant al centenar. S'han analitzat 17.000 domicilis anunciats a 140 pàgines web diferents.
Lluny del tancament total
Un cop fet el pas d'identificar els pisos il·legals, el següent és la seva clausura i aquí l'èxit de les polítiques impulsades des del consistori és més relatiu. Tot i que s'han clausurat 4.900 pisos, el percentatge d'immobles que han deixat d'operar com a apartaments turístics un cop s'ha ordenat el cessament de l'activitat és del 62%.
El consistori assegura que els procediments per garantir el tancament de la resta de pisos continuen avançant i també recorda que el pla municipal també inclou les inspeccions de recomprovació. Són aquelles en què els inspectors tornen a investigar els pisos que han tancat de forma voluntària quan s'apropen dates assenyalades, com el Nadal, l'estiu o la celebració del Mobile World Congress.
Els propietaris de 937 dels 4.900 pisos clausurats han destinat els seus habitatges a contractes de lloguer de llarga durada
En aquest sentit, l'Ajuntament xifra en un 95% el percentatge de pisos que han tancat voluntàriament i no han tornat a operar de manera fraudulenta. A banda, els propietaris de 937 dels 4.900 pisos clausurats han destinat els seus habitatges a contractes de lloguer de llarga durada i en 234 casos l'han convertit en el seu domicili habitual.
6.453 sancions... en suspens
En el marc del pla de xoc impulsat des de l'Ajuntament, s'han obert 13.014 expedients disciplinaris i s'han interposat 6.453 sancions, cinc vegades més que les emeses entre el 2014 i el 2016. Les multes oscil·len entre els 60.000 i els 600.000 euros per als titulars dels pisos i dels 30.000 als 600.000 euros a les plataformes que els publiciten. Ciutat Vella, amb 3.737 multes, i l'Eixample, amb 3.820, són els districtes on s'han registrat més sancions.
L'Ajuntament, però, no ha aclarit quantes d'aquestes multes ja s'han cobrat. La tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, assegura que les sancions ingressades representen un "nombre elevat" respecte del total però ha justificat que l'Institut Municipal d'Hisenda no ha facilitat les dades exactes a l'Ajuntament.
Ciutat Vella, amb 3.737 multes, i l'Eixample, amb 3.820, són els districtes on s'han registrat més sancions
La tinent d'alcaldia valora que el pla de xoc està servint per "evitar que els veïns marxin dels barris i se sentin expulsats". Sanz també considera que cada cop hi ha menys habitatges als quals la ciutadania no hi pugui accedir perquè tenen usos turístics. "Estem revertint la situació", assegura.
Per la tinent d'alcaldia, el descens de pisos turístics sense llicència no només beneficia els veïns sinó també el sector turístic. "S'han adonat que cremar el destí Barcelona no beneficiava a ningú", afirma.