02
de març
del
2019
Actualitzat
el
03
de març
a les
21:31h
La Generalitat ha patit aquesta setmana un sonor cop de porta que l'impedirà aprovar uns nous pressupostos per al 2019 i, per tant, haurà de mantenir vigents un any més els del 2017. Així, Catalunya serà el territori de l'Estat amb els comptes amb menys despesa social per càpita aprovada, de tan sols 2.207,2 euros, 300 per sota de la mitjana estatal i 1.000 menys que al País Basc i Navarra.
La Generalitat no ha estat l'únic govern autonòmic que ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos aquest any, ja que l'horitzó electoral dificulta els acords -la majoria de comunitats, a més, també renoven els respectius executius-. Cinc comptes més també s'han hagut de prorrogar, però, en el cas català, se li afegeix que l'aplicació del 155 va impedir aprovar-ne el 2018, cosa que comporta que s'arrossegui encara el projecte validat fa dos anys per Junts pel Sí i la CUP.
Aquell text preveia 1.180,9 euros per càpita en inversió sanitària, 756,2 euros en educació i 270,1 euros en protecció i promoció social. Unes xifres molt per sota especialment dels dos territoris amb concert econòmic, però també d'altres que, com Cantàbria o Extremadura, tenen pressupostats prop de 700 euros per càpita més en despesa social.
El 7,4% del PIB
En relació amb el seu pes econòmic, Catalunya preveu per a aquestes àrees una despesa equivalent al 7,4% del PIB, només per davant de Madrid (6,7%) i molt per sota del 10,1% de mitjana estatal. Extremadura fins i tot hi dedica un 16,4% del PIB, més del doble que la Generalitat. També es troben en la franja alta Castella-la Manxa (12,8%), Cantàbria (12,8%), Astúries (12,4%), Andalusia (12,4%) o Múrcia (12,3%).
Catalunya també és, amb diferència, el territori on la despesa social pressupostada ha caigut més des del 2010, ja que ara és un 9,9% inferior, l'equivalent a 242 euros per càpita menys. Llavors, es trobava prop de la mitjana estatal en despesa social, ja que fins a set territoris en preveien menys. No és, però, l'únic que encara no ha recuperat els nivells de despesa social pressupostada, ja que tampoc ho han fet Castella-la Manxa (-6,9%) i Múrcia (-1,3%), mentre que han superat de llarg el llistó de fa nou anys les Illes Balears (31,4% més ara) i el País Valencià (27,9% superior).
El projecte del 2019, a mig camí
Per situar-se de nou en la mitjana estatal, el pressupost català hauria de destinar 19.078,1 milions a despesa social, uns 2.500 milions més que els comptes vigents del 2017. Si els comptes del 2019 s'haguessin aprovat tal els havia elaborat el Govern, aquests s'haurien quedat a mig camí, ja que preveien una despesa social de 17.848,6 milions.
O el que és el mateix, 2.374,6 euros per càpita. Això hauria situat Catalunya en quart lloc per la cua en despesa social per habitant, només per damunt de Madrid, Andalusia i les Canàries. La quantitat seguiria sent igualment un 3% inferior a la dels pressupostos del 2010, quan es preveien nombroses inversions en infraestructures hospitalàries i educatives que, en bona part, no es van arribar a gastar.
L'efecte de la pròrroga
Sigui com sigui, el vicepresident català, Pere Aragonès, ha anunciat la intenció d'aprovar modificacions pressupostàries per poder incorporar part de la despesa social prevista al seu projecte pressupostari als comptes prorrogats. Aquesta és una fórmula habitual per esmenar el pressupost en curs, l'execució del qual sovint dista molt de l'aprovació inicial.
Malgrat tot, l'experiència recent mostra com la despesa social difícilment creix massa en situació de pròrroga o, en tot cas, ho fa menys del que podria. La Generalitat no va aprovar pressupostos el 2013 i aquell any la despesa social executada va caure un 4,8% respecte l'any anterior, mentre que l'any següent va créixer ja un 3,5%. El 2016 -també en pròrroga-, va tornar a caure un 4,9% respecte el 2015, any en què havia crescut un 13,8%, Finalment, el 2018 tampoc no hi va haver comptes nous i la despesa social tan sols va augmentar un 2,5%. Poc, tenint en compte que el 2017 s'havia incrementat força més, un 4,2%.
Aquell text preveia 1.180,9 euros per càpita en inversió sanitària, 756,2 euros en educació i 270,1 euros en protecció i promoció social. Unes xifres molt per sota especialment dels dos territoris amb concert econòmic, però també d'altres que, com Cantàbria o Extremadura, tenen pressupostats prop de 700 euros per càpita més en despesa social.
El 7,4% del PIB
En relació amb el seu pes econòmic, Catalunya preveu per a aquestes àrees una despesa equivalent al 7,4% del PIB, només per davant de Madrid (6,7%) i molt per sota del 10,1% de mitjana estatal. Extremadura fins i tot hi dedica un 16,4% del PIB, més del doble que la Generalitat. També es troben en la franja alta Castella-la Manxa (12,8%), Cantàbria (12,8%), Astúries (12,4%), Andalusia (12,4%) o Múrcia (12,3%).
Catalunya també és, amb diferència, el territori on la despesa social pressupostada ha caigut més des del 2010, ja que ara és un 9,9% inferior, l'equivalent a 242 euros per càpita menys. Llavors, es trobava prop de la mitjana estatal en despesa social, ja que fins a set territoris en preveien menys. No és, però, l'únic que encara no ha recuperat els nivells de despesa social pressupostada, ja que tampoc ho han fet Castella-la Manxa (-6,9%) i Múrcia (-1,3%), mentre que han superat de llarg el llistó de fa nou anys les Illes Balears (31,4% més ara) i el País Valencià (27,9% superior).
El projecte del 2019, a mig camí
Per situar-se de nou en la mitjana estatal, el pressupost català hauria de destinar 19.078,1 milions a despesa social, uns 2.500 milions més que els comptes vigents del 2017. Si els comptes del 2019 s'haguessin aprovat tal els havia elaborat el Govern, aquests s'haurien quedat a mig camí, ja que preveien una despesa social de 17.848,6 milions.
En relació al PIB, la despesa social catalana només està per sobre de la de Madrid, i el pressupost de la Generalitat és el que ha retallat més aquesta inversió des del 2010
O el que és el mateix, 2.374,6 euros per càpita. Això hauria situat Catalunya en quart lloc per la cua en despesa social per habitant, només per damunt de Madrid, Andalusia i les Canàries. La quantitat seguiria sent igualment un 3% inferior a la dels pressupostos del 2010, quan es preveien nombroses inversions en infraestructures hospitalàries i educatives que, en bona part, no es van arribar a gastar.
L'efecte de la pròrroga
Sigui com sigui, el vicepresident català, Pere Aragonès, ha anunciat la intenció d'aprovar modificacions pressupostàries per poder incorporar part de la despesa social prevista al seu projecte pressupostari als comptes prorrogats. Aquesta és una fórmula habitual per esmenar el pressupost en curs, l'execució del qual sovint dista molt de l'aprovació inicial.
Malgrat tot, l'experiència recent mostra com la despesa social difícilment creix massa en situació de pròrroga o, en tot cas, ho fa menys del que podria. La Generalitat no va aprovar pressupostos el 2013 i aquell any la despesa social executada va caure un 4,8% respecte l'any anterior, mentre que l'any següent va créixer ja un 3,5%. El 2016 -també en pròrroga-, va tornar a caure un 4,9% respecte el 2015, any en què havia crescut un 13,8%, Finalment, el 2018 tampoc no hi va haver comptes nous i la despesa social tan sols va augmentar un 2,5%. Poc, tenint en compte que el 2017 s'havia incrementat força més, un 4,2%.
EVOLUCIÓ DE LES PARTIDES SOCIALS EXECUTADES PER LA GENERALITAT (EN MILIONS D'EUROS)