Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
LA POCMODERNA SURT DE MARE

​Wanted: es busca escola

«Perdoneu-me la sinceritat, però perfilaré aquest desig: espero de tot cor que tingueu sort... però que nosaltres en tinguem una mica més que vosaltres»

per Elisenda Soriguera, 3 de març de 2019 a les 19:00 |
Una escola | ACN
No ens va tocar plaça a la llar pública. No ens ha tocat el sorteig de l'Estiu en Família de Xanascat. Tampoc ens va tocar la Grossa. Esperem que totes aquestes males noves hagin estat per un bon motiu, i que l'escola elegida, també ens esculli a nosaltres... Sí, estem en aquest moment vital.

Així que comencem per l'important: molts ànims a totes aquelles famílies que, com nosaltres, es troben a la caça i captura d'una escola per les seves criatures. I sobretot, moltes dosis d'esperança i de sort, que crec que seran indispensables perquè aquest procés acabi a bon port.


Sí, busquem escola per a la nostra filla, que aquest setembre hauria de començar P3. L'inici d'una llarga etapa escolar. Sembla una decisió important, no? Doncs el primer paràmetre a tenir en compte és que després del curs intensiu que farem durant les setmanes vinents (visitar escoles, amarar-nos de models educatius, veure opcions diverses, esbrinar preus i capficar-nos per quina escola és l'ideal per la nostra petita puça), tenim molts números que la decisió final acabi en un sorteig. Us sembla emocionant? A nosaltres, no.

Per sort, vam trobar una llar que ens ha robat el cor i on sabem que la petita hi va feliç. Una cooperativa de mestres amorosos que la cuiden

Amb la llar d'infants pública, no vam aconseguir plaça. Ho vam intentar en dues ocasions. A la primera, quan volíem que entrés amb 12 mesos, s'hi van presentar més del doble de criatures que la capacitat que podia acollir. Una llar de l'Eixample de Barcelona. Després ens vam traslladar a Sants, i un any més tard, ho vam reintentar, i tampoc vam tenir sort. De fet, en aquesta ocasió, com que no hi ha una ampliació de ràtio entre el segon i darrer curs de la llar, intentar que un infant entri (a la pública), també és pràcticament un miracle.

Per sort, vam trobar una llar que ens ha robat el cor i on sabem que la petita hi va feliç. Una cooperativa de mestres amorosos que la cuiden. La deixem contents cada matí. Tot i això, no té sentit que tantes famílies es quedin sense plaça a la pública. D'acord, no és ensenyament obligatori i bla, bla, bla. Però realment, quanta gent té la possibilitat real de no optar per una llar d'infants? I si aquesta és la realitat, potser sí que les institucions s'haurien de posar les piles, no?


I ara, entrem en la fase escola. En el nostre cas, hem pres nota de 6 escoles properes a casa, que volem visitar. Semblava una tasca fàcil, però no ho és: hi ha escoles a menys de 400 metres de distància que coincideixen amb les dates de portes obertes. Hauria de ser fàcil posar-se d'acord, però sembla que no està de moda. Gràcies de tot cor.

Hi haurà un fatídic sorteig que ens dirà si tenim alguna opció d'entrar al centre elegit, o si ni tan sols entrarà a un dels centres que hem visitat i investigat

El que més ens preocupa ara és saber quina escola ens entusiasma. Què ha de tenir. Un amic ens deia que hem d'escollir entre una escola que el faci millor persona, o una escola que promogui un currículum acadèmic impecable. I una mica de cada, no seria possible? Trobar una escola que ens ajudi a crear una bona persona i que a més, li doni unes bones eines per aprendre? No haurien de ser factors incompatibles. Digueu-me acaparadora.

El desenllaç final, però, en serà un altre. Hi haurà un fatídic sorteig que ens dirà si tenim alguna opció d'entrar al centre elegit, o si ni tan sols entrarà a un dels centres que hem visitat i investigat. I sona tan terrible com és. No sé com s'hauria de millorar el sistema establert. Realment, no tinc una idea clara de com es podria vehicular millor aquest procés. L'únic que sé, és que és una decisió massa important perquè acabi en mans de l'atzar. Busquem una escola per la nostra filla, i és prou important.

Així que sort a totes les famílies que es trobin en aquest mateix moment vital. Bé, de fet, perdoneu-me la sinceritat, però perfilaré aquest desig: espero de tot cor que tingueu sort... però que nosaltres en tinguem una mica més que vosaltres. A veure si aquesta vegada ens toca!

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació