La CUP planteja un parèntesi de diàleg per analitzar què va fer possible l'octubre català

Els anticapitalistes organitzen diversos debats a Barcelona i Madrid per entendre com s'ha arribat fins aquí i traçar estratègies compartides

Els diputats de la CUP Carles Riera i Natàlia Sánchez, durant la presentació del cicle de xerrades.
Els diputats de la CUP Carles Riera i Natàlia Sánchez, durant la presentació del cicle de xerrades. | Aida Morales
01 de març del 2019
Actualitzat a les 12:59h
La CUP vol parar un moment per analitzar com s’ha arribat fins aquí. Defugint dels ritmes frenètics de la institució i de l’agenda política, els anticapitalistes opten per convidar el sobiranisme i l'esquerra anticapitalista -tant de Catalunya com de l'Estat- a repensar què va passar el mes d’octubre del 2017. Per això, han iniciat un procés reflexiu, més que propositiu, apunten, i han anunciat que portaran a terme un cicle de trobades i debats amb diferents agents per analitzar com s’ha de caminar a partir d’ara amb estretègies compartides.

 “Si volem tornar a exercir l’autodeterminació i crear les condicions d’una ruptura efectiva amb l’estat espanyol, això requereix de construir i reconstruir aliances àmplies, segurament noves i renovades”, ha explicat el diputat al Parlament Carles Riera que, no obstant això, ha remarcat que no es planteja la proposta en clau electoral, ni espanyola ni municipal. El que va passar aquells dies, ha assegurar, va generar un "canvi de paradigma polític" i un "terratrèmol" que va modificar la realitat social i política de Catalunya, i on els actors i agents socials i polítics van haver-se de transformar.

Les trobades, que començaran aquest proper 9 de març a Girona, porten per títol “Escoltem-nos: aprenentatges d’aquells dies d’octubre”, i comptaran amb la participació de membres de la CUP, però també altres actors i convidats de diferent ideologia política. Entre aquests, el videpresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, el polític espanyol Jaime Pastor, la dramaturga i membre de Partido X Simona Levi, Albano Dante Fachin o l'exconseller de Cultura i militant d'ERC Joan Manuel Trasserras, entre d'altres, que representen col·lectius o espais que, de la mateixa manera que la CUP, han fet reflexions sobre l'1 d'octubre.

La també diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha assumit que sovint no aposten per “taules de diàleg entre partits”, però, precisament per aquest motiu, ha considerat important trobar “altres formes” per abordar el diàleg: “És un format més pausat, amb la idea d’escoltar-nos i fer una escolta activa, i apostant per obrir l’espai del dubte i de les preguntes”. 

Traçar estratègies a llarg termini

Amb les taules de diàleg, que es realitzaran a Girona, Barcelona, Igualada, Palma, Sant Boi de Llobregat i Madrid, l’objectiu és traçar estratègies “a curt i llarg termini” de lluites compartides, ha puntualitzat Sànchez. Es tracta, segons ha afegit Riera, de donar “profunditat i perspectiva llarga” a fets que van canviar els paràmetres del país, i que segurament s’hauran de tornar a enfocar, d’una manera diferent, en el futur. “Hem d’admetre que a vegades improvisem excessivament”, ha admès el diputat. 

La clau, doncs, es anar més enllà de la visió de la CUP i de l’esquerra independentista per parlar amb gent amb qui es poden tenir coincidències, però també divergències. En aquest punt, però, “segur que es poden tenir perspectives i mirades complementàries”, ha apuntat Riera. 

Del que surti de les trobades, ha indicat Sànchez, se n’afavorirà l’anàlisi i en veurà, també, el consell polític de la CUP. I malgrat que “no està pensat perquè es materialitzi en una cosa concreta”, sí que considera que es recollirà i enriquirà l’estratègia dels anticapitalistes. 

Les conferències seran el 9 de març a Girona, el 23 de març a Igualada, el 6 d'abril a Barcelona, el mateix 6 d'abril a Palma i el 4 de maig a Sant Boi. Als actes també hi participarà un membre de la CUP, i estaran moderats per periodistes. Les temàtiques versaran sobre els dies d'octubre del 2017, la desobediència com a eina per aconseguir l'autodeterminació, l'organització popular com a motor de canvi, el règim del 78, establir aliances a l'estat espanyol o la implicació de les institucions.