Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Els responsables de les càrregues de l'1-O s'expliquen al Suprem

El coronel Diego Pérez de los Cobos i els caps de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya declaren dimarts; un dia abans ho faran José Antonio Nieto, Enric Millo, Roger Torrent i Neus Munté

per Oriol March, 3 de març de 2019 a les 21:45 |
Càrregues policials a Girona l'1-O | Carles Palacio
Després d'una setmana marcada pels testimonis polítics -de Mariano Rajoy a Artur Mas, passant per Juan Ignacio Zoido, Soraya Sáenz de Santamaría i Íñigio Urkullu-, arriben dies decisius al Tribunal Suprem per conèixer exactament com es van desencadenar les càrregues policials de l'1-O i per saber com va viure la secretària judicial la jornada del 20-S a la conselleria d'Economia. Dimarts 5 i dimecres 6 es produiran, per tant, declaracions fonamentals de cara a les acusacions de rebel·lió i sedició que defensen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, respectivament.

En concret, dimarts obre foc Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil que va exercir de comandament de les tres forces de seguretat -Mossos d'Esquadra, Policia Nacional espanyola i l'institut armat- en la jornada del referèndum. L'exministre Zoido va descarregar tota la responsabilitat en els "operatius", de manera que les defenses el collaran per saber qui va ordenar les càrregues i, també, qui les va frenar a partir del migdia, quan les imatges ja estaven fent la volta al món.


Completaran el relat Sebastián Trapote, cap de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, i Ángel Gozalo, el seu homòleg a la Guàrdia Civil. Responsables dels Mossos, com ara Emilio Quevedo i Manuel Castellví, aportaran la visió de la policia catalana. Les explicacions polítiques sobre l'operatiu tindran dos protagonistes el dilluns mateix: José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat amb Zoido, i Enric Millo, delegat del govern espanyol entre el 2016 i el 2018, donaran explicacions en la jornada matinal. Juan Antonio Puigserver, supervisor dels Mossos durant el 155, els agafarà el relleu.

El número dos de Zoido i el comandament únic de les forces policials durant l'1-O hauran d'aportar la informació que l'exministre assegura desconèixer

Un dels testimonis més esperats arribarà dimecres a les deu del matí, quan li pertoca explicar-se a Montserrat del Toro, la secretària del jutjat número 13 de Barcelona que va ser a la conselleria d'Economia en els escorcolls del 20 de setembre i que va acabar marxant per un altre edifici. El seu relat serà clau, a ulls de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, per confrontar-lo a la visió aportada per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart sobre la manifestació contra l'actuació policial per avortar el referèndum. A Del Toro la seguiran amos d'hotels on es van allotjar els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i que, segons el govern del PP, van rebre "assetjaments" i "violència".
 

Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de seguretat decretat per l’Estat i alt càrrec del ministeri de l'Interior, i José Antonio Nieto, secretari d’Estat de Seguretat, a la Junta de Seguretat Foto: ACN



La mesa del Parlament, al Suprem

Els últims testimonis de dilluns seran especialment polítics. A última hora del matí compareixerà Roger Torrent, president del Parlament, que havia de declarar dimecres de la setmana passada però la convocatòria de ple li ho va impedir. A la tarda el seguiran membres de la mesa d'aquesta legislatura que també ho van ser l'anterior, com el vicepresident de la cambra José María Espejo-Saavedra -Ciutadans- i David Pérez -PSC-. Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament crític amb el procés, i Xavier Muro, secretari general de la cambra, també aportaran la seva visió dels plens de desconnexió i la DUI.

Els membres constitucionalistes de la mesa del Parlament i Antoni Bayona, exlletrat major i crític amb el procés, compareixen dilluns a la tarda

Neus Munté, exconsellera de la Presidència, tancarà la jornada de dilluns. Munté ja va declarar en fase d'instrucció i va deixar clar que l'1-O no havia acabat de tenir la categoria de referèndum. La Fiscalia, en els interrogatoris als acusats, va tenir molt interès en conèixer els detalls del canvi de Govern del juliol del 2017, quan la dirigent del PDECat va deixar l'executiu per discrepàncies estratègiques amb Carles Puigdemont juntament amb Jordi Jané i Meritxell Ruiz. El seu lloc el va ocupar Jordi Turull.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació