Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

Zoido justifica la violència policial per la deixadesa de funcions dels Mossos

L'exministre de l'Interior sosté que la policia catalana es va desplegar de forma "insuficient" l'1-O, i diu que els cossos i forces de seguretat de l'Estat es van trobar una "resistència activa" als col·legis en forma d'"escuts humans"

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, Tribunal Suprem (Madrid), 28 de febrer de 2019 a les 18:32 |
Juan Ignacio Zoido, aquest dijous al Suprem | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Juan Ignacio Zoido és el quart membre del govern espanyol que ha passat pel judici al Tribunal Suprem. L'endemà que declaressin Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, Zoido ha estat requerit per detallar el nombrós i discutit desplegament de la policia espanyola a Catalunya durant la tardor del 2017, abans del referèndum de l'1 d'octubre. Durant les dues hores i mitja de declaració -temps en la qual ha exculpat la policia espanyola de qualsevol actuació excessiva-, ha justificat la violència policial per la deixadesa de funcions dels Mossos d'Esquadra.

L'exministre d'Interior ha considerat "insuficient" el desplegament dels Mossos d'Esquadra per atendre la seguretat que implicava el referèndum i ha apuntat que la policia catalana va fer deixadesa de funcions, perquè no va fer la seva "feina". Sense especificar les fonts d'informació que el conduïen a prendre aquestes conclusions, el testimoni ha dit que el govern espanyol ja tenia dubtes sobre quin seria el comportament dels Mossos en els dies previs a l'1 d'octubre.



"Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni com ho havien de fer"


Zoido s'ha desempallegat de la responsabilitat del dispositiu. "Jo no vaig donar l'ordre de què havien de fer ni com ho havien de fer", ha dit sobre les accions de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. El testimoni, que ha recorregut a respostes d'extensió limitada, ha certificat que el màxim responsable del dispositiu de l'1-O era Diego Pérez de los Cobos, investit com a coordinador dels cossos policials en dates prèvies al referèndum per atendre el mandat judicial.

Després de preguntes de l'advocat Xavier Melero -lletrat de Joaquim Forn- sobre la figura de Pérez de los Cobos, Zoido ha exposat que ell, com a ministre, no va "dissenyar" el desplegament de l'1 d'octubre, una funció que ha atribuït als responsables "operatius": ha citat el mateix Pérez de los Cobos, el cap superior de la Policia Nacional, el general de la Guàrdia Civil i els titulars dels Mossos d'Esquadra. "He tingut per costum no dissenyar ni valorar els dispositius de seguretat", ha afirmat davant el tribunal. Zoido ha dit que els mateixos responsables que van planificar el desplegament van prendre al decisió d'aturar les intervencions, sense aportar més detalls.


Una "actuació proporcionada", amb "ús racional de la força"

Zoido, que ha esquivat la paraula violència, ha definit l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil la jornada de la votació com a "proporcionada", per bé que els agents es van trobar -segons el seu relat- una "resistència activa i coordinada" de la multitud congregada als col·legis electorals. Per Zoido, aquests ciutadans van exercir d'"escuts humans".

Més tard, atenent preguntes de Vox, ha afegit que els agents van fer un "ús racional de la força" per impedir que es materialitzés un "acte delictiu". La dels policies va ser un feina, ha especificat, "destacada" i executada "en condicions molt adverses". Més tard, arran d'una intervenció de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, el testimoni ha dit que no li constava -tot i que no descartava- que s'hagués obert un expedient sancionador als funcionaris que van cridar "a por ellos" per animar els policies destinats a Catalunya. Zoido ha justificat que les pilotes de goma "es van haver d'utilitzar" l'1 d'octubre de forma puntual després en operatius de "retirada" i després de llançaments d'objectes.


Interrogat per Melero, l'exministre de l'Interior ha defensat que la seva compareixença al Senat -per oferir explicacions dels fets ocorreguts a Catalunya- es va produir a petició pròpia. També ha recalcat que el seu ministeri va començar a estudiar el reforç d'efectius destinats a Catalunya a partir del 7 de setembre, després de la primera instrucció judicial.

El testimoni ha especificat que el 22 de setembre va comunicar al conseller Forn que es reforçaria la presència de Policia Nacional i de la Guàrdia Civil en "missió d'auxili" als Mossos i per "complir" amb les funcions de policia judicial. Ha quantificat en 6.000 el nombre d'efectius desplegats, després de l'anàlisi de la secretaria d'estat de Seguretat.

Les xifres de l'exministre

L'extitular d'Interior s'ha preguntat "què hauria succeït si no s'hagués impulsat, animat o facilitat la celebració d'aquest referèndum il·legal" o quin hauria estat el resultat si s'haguessin desplegat 12.000 Mossos -habituals, segon Zoido, en convocatòries electorals- amb el suport de 6.000 efectius de la Policia Nacional i Guàrdia Civil. L'exministre ha insinuat que els incidents no s'haurien produït en cap dels dos escenaris plantejats.

L'advocat de Forn, que ha collat l'exministre, ha qüestionat l'eficàcia del dispositiu comandat pel govern espanyol. Zoido ha quantificat l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat: 131 intervencions en col·legis electorals i 113 centres tancats i 100 punts de votació més també clausurats "sense cap incidència". Melero ha recordat al testimoni que això significa una eficàcia d'entre el "5% i 10%", perquè hi havia 2.239 col·legis electorals oberts el dia del referèndum.

Desconeixement dels plans d'actuació

L'anterior titular del Ministeri de l'Interior ha exposat que el secretari d'estat de Seguretat li va relatar que "no es van complir les previsions" a les quals s'havien compromès els Mossos en les reunions prèvies a al celebració de l'1 d'octubre, trobades de coordinació per atendre el mandat judicial d'impedir la votació. Zoido ha recordat que les instruccions judicials eren clares: s'havia d'impedir la votació amb anterioritat a la jornada del referèndum i requisar el material electoral. Melero ha discutit que la instrucció fos exactament així. "No coneixia els detalls, segur que els coneixien els que estaven liderant el dispositiu", ha replicat Zoido de forma dubitativa. Pel màxim titular d'Interior la tardor del 2017, la policia espanyola va complir el mandat judicial.

Trapero no era "molt col·laborador", diu l'exministre

L'exministre ha admès que no va sol·licitar informació sobre els plans d'actuació -tot i ser el màxima responsable polític d'Interior- i que només va escoltar, abans de l'1 d'octubre, comentaris sobre el nombre d'efectius dels Mossos. Zoido ha apuntat que, després de l'aplicació de l'article 155 -en què es va rellevar el major Josep Lluís Trapero- només va parlar en una ocasió amb Ferran López. "Li vaig dir que esperava que complís amb la legalitat vigent, la Constitució i l'Estatut", ha expressat. De Trapero n'ha dit que va plantejar "reticències" a la coordinació dels cossos policials abans del referèndum. "No era molt col·laborador", ha afegit.

Atenent les preguntes de la Fiscalia -que ha reclamat al testimoni que detallés una suposada insuficiència dels efectius dels Mossos d'Esquadra durant l'1 d'octubre-, Zoido també ha fet aportacions sobre els fets del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia. Zoido ha argumentat que es podria haver protegir de manera més eficaç la comitiva judicial. "Allò va ser molt preocupant", ha afirmat després de citar els desperfectes als vehicles policials i de quina manera els responsables dels escorcolls van haver d'abandonar les dependències de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació