28
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
21:23h
Les primeres nits a Soto del Real eren de por. Com aquelles nits d'infantesa en què no aconseguia aclucar l'ull i volia dormir amb els pares. Es proclamaria la independència? Què passaria amb una ciutadania encara en shock per les càrregues policials de l'1-O? Els interrogants assaltaven Jordi Cuixart ben entrada la nit al calabós. Paradoxalment, és des d'aquest empresonament que ha acabat assegurant que ha trobat la seva "llibertat".
La periodista Gemma Nierga recull aquest trajecte vital de més d'un any de presó preventiva del president d'Òmnium Cultural al llibre Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (Rosa dels Vents), fruit de les converses que va mantenir amb Cuixart entre finals de novembre i finals de desembre del 2018 a la presó de Lledoners.
Parlen de política, i de vida. Les dues vessants s'entrellacen i no s'entenen l'una sense l'altra durant les cinc trobades a partir de les quals s'ha teixit un llibre-conversa amb vocació de tenir molt presents els matisos i de trencar la idea preconcebuda de l'existència a Catalunya dos blocs uniformes.
Nierga ha reconegut que inicialment va dir "no" a assumir el repte d'escriure'l quan el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, li va proposar. Cuixart l'havia triat a ella. La recordava demanant el novembre de l'any 2000 als polítics que dialoguessin durant la manifestació per condemnar l'assassinat d'Ernest Lluch. I aquí és quan torna a aparèixer la paraula "por".
"Deia que no perquè tenia por del què diran, de si em criticarien. Fins que no vaig arribar a la conclusió que era la por el que m'ho impedia, no vaig dir que sí", ha admès Nierga durant la presentació del llibre aquest dijous a Barcelona de la mà de la directora de l'Ara, Esther Vera, i el periodista Ricard Ustrell.
"Negar-me a aquest diàleg aviat em va deixar de semblar una opció", sentencia. Un cop superada la barrera, periodista i activista es van trobar cara a cara amb el vidre de pel mig. "No l'he tocat mai, no el coneixia. Hem estat tan a prop... Però separats per un vidre", relata la periodista gironina. I és "quan les llàgrimes" de Cuixart afloren que el vidre es fa més evident.
Patia Cuixart pels fets d'octubre del 2017. Admet al llibre que considerava que no s'estava preparat per declarar la independència. També diagnostica que Espanya no està preparada per indultar els processats i que, com va dir dimarts al Tribunal Suprem, la seva lluita no és per "sortir de la presó", sinó aconseguir que "la situació es resolgui". Reflexiona davant d'una periodista que, lluny de facilitar-li un relat autocomplaent, l'interpel·la: "Li plantejo tot el que hauria dit estant a l'altre costat. Si ha estat conscient de com mitja Catalunya es podia haver sentit fora de lloc".
Revolució de pensaments
La conversa inclou moments de tensió. Un dia Cuixart no es va girar per acomiadar-se, com sovint feia, però en qüestió d'hores li feia arribar una carta admetent "dolor" i també una revolució de pensaments que l'han portat a acabar liderant l'estratègia de la "transversalitat" que impulsa ara Òmnium.
En el diàleg, Cuixart i Nierga troben també espais d'empatia, de desacord i de trobada. "Però no tot era complicitat", admet la periodista, que descriu un activista capaç de transformar la seva aparent "fragilitat" en un torrent de sinceritat i convicció davant del seu interlocutor. Sigui una periodista o el jutge Marchena.
"En una situació adversa, m'he trobat a mi mateix. Soc més lliure dins de la presó que la gent que és fora. Ho soc en parlar de política, ho soc perquè ja no puc patir pels altres", assegura al president d'Òmnium al llarg de 200 pàgines que Mauri defineix de "Cuixart cent per cent".
Cuixart ja no té por a la cel·la. Nierga tampoc de dialogar amb un dels processats per rebel·lió a la causa de l'1-O. El llibre s'ha publicat simultàniament en català i en castellà a petició personal de l'activista per fer-se entendre arreu de l'estat espanyol. "Hi ha gent que creurà que és el dimoni, i jo els dic que encara que ho creguin, està bé saber què pensa el dimoni", conclou Nierga. De nou, el repte de trencar la por per superar barreres.
La periodista Gemma Nierga recull aquest trajecte vital de més d'un any de presó preventiva del president d'Òmnium Cultural al llibre Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs (Rosa dels Vents), fruit de les converses que va mantenir amb Cuixart entre finals de novembre i finals de desembre del 2018 a la presó de Lledoners.
Parlen de política, i de vida. Les dues vessants s'entrellacen i no s'entenen l'una sense l'altra durant les cinc trobades a partir de les quals s'ha teixit un llibre-conversa amb vocació de tenir molt presents els matisos i de trencar la idea preconcebuda de l'existència a Catalunya dos blocs uniformes.
Nierga: "Negar-me a aquest diàleg aviat em va deixar de semblar una opció"
Nierga ha reconegut que inicialment va dir "no" a assumir el repte d'escriure'l quan el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, li va proposar. Cuixart l'havia triat a ella. La recordava demanant el novembre de l'any 2000 als polítics que dialoguessin durant la manifestació per condemnar l'assassinat d'Ernest Lluch. I aquí és quan torna a aparèixer la paraula "por".
"Deia que no perquè tenia por del què diran, de si em criticarien. Fins que no vaig arribar a la conclusió que era la por el que m'ho impedia, no vaig dir que sí", ha admès Nierga durant la presentació del llibre aquest dijous a Barcelona de la mà de la directora de l'Ara, Esther Vera, i el periodista Ricard Ustrell.
"Negar-me a aquest diàleg aviat em va deixar de semblar una opció", sentencia. Un cop superada la barrera, periodista i activista es van trobar cara a cara amb el vidre de pel mig. "No l'he tocat mai, no el coneixia. Hem estat tan a prop... Però separats per un vidre", relata la periodista gironina. I és "quan les llàgrimes" de Cuixart afloren que el vidre es fa més evident.
Cuixart admet al llibre que considerava que no s'estava preparat per declarar la independència el 27 d'octubre
Patia Cuixart pels fets d'octubre del 2017. Admet al llibre que considerava que no s'estava preparat per declarar la independència. També diagnostica que Espanya no està preparada per indultar els processats i que, com va dir dimarts al Tribunal Suprem, la seva lluita no és per "sortir de la presó", sinó aconseguir que "la situació es resolgui". Reflexiona davant d'una periodista que, lluny de facilitar-li un relat autocomplaent, l'interpel·la: "Li plantejo tot el que hauria dit estant a l'altre costat. Si ha estat conscient de com mitja Catalunya es podia haver sentit fora de lloc".
Revolució de pensaments
La conversa inclou moments de tensió. Un dia Cuixart no es va girar per acomiadar-se, com sovint feia, però en qüestió d'hores li feia arribar una carta admetent "dolor" i també una revolució de pensaments que l'han portat a acabar liderant l'estratègia de la "transversalitat" que impulsa ara Òmnium.
En el diàleg, Cuixart i Nierga troben també espais d'empatia, de desacord i de trobada. "Però no tot era complicitat", admet la periodista, que descriu un activista capaç de transformar la seva aparent "fragilitat" en un torrent de sinceritat i convicció davant del seu interlocutor. Sigui una periodista o el jutge Marchena.
"En una situació adversa, m'he trobat a mi mateix. Soc més lliure dins de la presó que la gent que és fora. Ho soc en parlar de política, ho soc perquè ja no puc patir pels altres", assegura al president d'Òmnium al llarg de 200 pàgines que Mauri defineix de "Cuixart cent per cent".
"En una situació adversa, m'he trobat a mi mateix. Soc més lliure dins de la presó que la gent que és fora", assegura Cuixart al llibre
Cuixart ja no té por a la cel·la. Nierga tampoc de dialogar amb un dels processats per rebel·lió a la causa de l'1-O. El llibre s'ha publicat simultàniament en català i en castellà a petició personal de l'activista per fer-se entendre arreu de l'estat espanyol. "Hi ha gent que creurà que és el dimoni, i jo els dic que encara que ho creguin, està bé saber què pensa el dimoni", conclou Nierga. De nou, el repte de trencar la por per superar barreres.