Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

El Suprem multa Baños i Reguant amb 2.500 euros per no respondre a Vox

Els exdiputats de la CUP tenen cinc dies de termini per decidir si acudeixen a declarar; en cas contrari, es traslladarà als jutjats d'instrucció per incoar delicte de desobediència greu

per Aida Morales / Sergi Ambudio, 27 de febrer de 2019 a les 20:20 |
Gir en el guió dels testimonis al Tribunal Suprem. Després de la declaració de testimonis com Mariano Rajoy, Sosaray Sáenz de Santamaría i Artur Mas, la CUP ha irromput a l'alt tribunal espanyol per tornar a treure la bandera de la desobediència. Ho han fet els exdiputats Antonio Baños i Eulàlia Reguant, assumint les conseqüències penals de negar-se a declarar a les preguntes de Vox. El Suprem ja ha posat una sanció: 2.500 euros per cadascun, segons fonts oficials del tribunal consultades per NacióDigital.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de NacióDigital (@naciodigital) el


El president de la sala, Manuel Marchena, s'ha negat a crear precedent i, en no voler contestar les preguntes de l'acusació popular, ha avisat als militants de la CUP que queden rellevats de la seva condició de testimonis, tot i que això pot comportar conseqüències penals. “El testimoni és un ciutadà que està obligat a col·laborar amb el tribunal”, ha recordat el seu president. I si algú decideix rebutjar o no es vol convertir en testimoni, això vulnera les seves obligacions previstes en l’ordenament jurídic espanyol.


Què pot passar ara? Tenen cinc dies per decidir si volen declarar i, en cas que no ho facin, se'ls pot incoar un delicte de desobediència greu.

Baños i Reguant han estat clars. S'han negat a respondre les preguntes de Vox apel·lant a la seva "dignitat democràtica". Els cupaires, però, han acabat sortint de la sala sense declarar. "Ja pot agafar el seu carnet i sortir", ha ordenat a tots dos el magistrat.

En el cas de Baños, el president del tribunal s'ha ofert a verbalitzar ell les preguntes del partit d'extrema dreta, a la qual cosa Baños ha accedit. Un cop iniciat l'interrogatori, Marchena ha fet constar que les preguntes continuaven sent de Vox i s'han produït moments de confusió. El president del tribunal ha aturat l'interrogatori, li ha repetit si estava d'acord que les preguntes es formulessin a través de presidència i Baños ha dit que sí. No obstant això, un dels membres del tribunal ha interpel·lat Marchena, que ha acabat negant a l'exdiputat cupaire la possibilitat de vehicular les preguntes a través de la presidència. Acte seguit, després d'un recés de quatre minuts, s'ha suspès l'interrogatori, i ja s'ha negat d'entrada aquesta possibilitat a Reguant.

Reguant emula Baños


Eulàlia Reguant, que ha entrat a la sala just després de Baños, també ha rebutjat respondre les preguntes de l'acusació popular. "M’agradaria poder declarar en català, si és possible. I després expressar, assumint les conseqüències, que davant de l’extrema dreta i un partit masclista i xenòfob, no acceptaré contestar les preguntes de l'acusació", ha expresat l'exdiputat cupaire. 

La queixa de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart –també advocat de la CUP en diversos procediments- tampoc ha servit: “La sala ha estat extraordinàriament generosa durant l’interrogatori anterior per proposar una alternativa per resoldre la situació, però al cap i a la fi, com a defensa també ens queden sense possibilitat d’interrogar”. 

Diàleg fins al final

L'excoordinadora general del PDECat Marta Pascal i l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que sí que han acceptat contestar a totes les parts, han destacat els valors del diàleg i la negociació. Pascal ha recordat que ella mai va ser partidària de la via unilateral, tal com ho va fer constar al seu partit polític i al mateix expresident Carles Puigdemont: “Li vaig traslladar a Puigdemont la meva opinió que s’havien de convocar eleccions”. No obstant això, també ha volgut precisar que la “voluntat absoluta” de Puigdemont era de “parlar, dialogar i acordar”, sempre, un referèndum. “Diàleg, diàleg i diàleg”, ha simplificat. 

De Gispert, que ha estat peticionada a instàncies de l’advocada de Carme Forcadell, ha defensat el Parlament com a lloc on “debatre, discutir, negociar i votar” tot allò que sigui d’interès per al poble de Catalunya. En la mateixa línia, ha advertit que els representants dels catalans “tenen dret a la llibertat d’expressió i al pluralisme polític”. L’expresidenta, a més, ha afirmat que, si ella hagués estat Forcadell, hagués fet el mateix. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació