Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

VÍDEO Baños i Reguant es neguen a respondre a Vox tot i l'avís de conseqüències penals de Marchena

Els exdiputats de la CUP apel·len a la seva "dignitat democràtica", mentre que Marta Pascal i Núria de Gispert defensen el diàleg

per Aida Morales / Sergi Ambudio, 27 de febrer de 2019 a les 19:20 |
Gir en el guió dels testimonis al Tribunal Suprem. Després de la declaració d'alts dirigents espanyols com l'expresident Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, així com de l'expresident català Artur Mas, la CUP ha irromput a l'alt tribunal espanyol per tornar a treure la bandera de la desobediència. Ho han fet els exdiputats Antonio Baños i Eulàlia Reguant, assumint les conseqüències penals de negar-se a declarar a les preguntes de Vox. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Una publicación compartida de NacióDigital (@naciodigital) el


El president de la sala, Manuel Marchena, s'ha negat a crear precedent i, al no voler contestar les preguntes de l'acusació popular, ha avisat als militants de la CUP que queden rellevats de la seva condició de testimonis, tot i que això pot comportar conseqüències penals. “El testimoni és un ciutadà que està obligat a col·laborar amb el tribunal”, ha recordat el seu president. I si algú decideix rebutjar o no es vol convertir en testimoni, això vulnera les seves obligacions previstes en l’ordenament jurídic espanyol. 


Baños i Reguant han estat clars. S'han negat a respondre les preguntes de Vox apel·lant a la seva "dignitat democràtica". Els cupaires, però, han acabat sortint de la sala sense declarar. "Ja pot agafar el seu carnet i sortir", ha ordenat a tots dos el magistrat.

En el cas de Baños, el president del tribunal s'ha ofert a verbalitzar ell les preguntes del partit d'extrema dreta, a la qual cosa Baños ha accedit. Un cop iniciat l'interrogatori, Marchena ha fet constar que les preguntes continuaven sent de Vox i s'han produït moments de confusió. El president del tribunal ha aturat l'interrogatori, li ha repetit si estava d'acord que les preguntes es formulessin a través de presidència i Baños ha dit que sí. No obstant això, un dels membres del tribunal ha interpel·lat Marchena, que ha acabat negant a l'exdiputat cupaire la possibilitat de vehicular les preguntes a través de la presidència. Acte seguit, després d'un recés de quatre minuts, s'ha suspès l'interrogatori, i ja s'ha negat d'entrada aquesta possibilitat a Reguant.

Reguant emula Baños

Eulàlia Reguant, que ha entrat a la sala just després de Baños, també ha rebutjat respondre les preguntes de l'acusació popular. "M’agradaria poder declarar en català, si és possible. I després expressar, assumint les conseqüències, que davant de l’extrema dreta i un partit masclista i xenòfob, no acceptaré contestar les preguntes de l'acusació", ha expresat l'exdiputat cupaire. 


La queixa de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart –també advocat de la CUP en diversos procediments- tampoc ha servit: “La sala ha estat extraordinàriament generosa durant l’interrogatori anterior per proposar una alternativa per resoldre la situació, però al cap i a la fi, com a defensa també ens queden sense possibilitat d’interrogar”. 

Diàleg fins al final

L'excoordinadora general del PDECat Marta Pascal i l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que sí que han acceptat contestar a totes les parts, han destacat els valors del diàleg i la negociació. Pascal ha recordat que ella mai va ser partidària de la via unilateral, tal com ho va fer constar al seu partit polític i al mateix expresident Carles Puigdemont: “Li vaig traslladar a Puigdemont la meva opinió que s’havien de convocar eleccions”. No obstant això, també ha volgut precisar que la “voluntat absoluta” de Puigdemont era de “parlar, dialogar i acordar”, sempre, un referèndum. “Diàleg, diàleg i diàleg”, ha simplificat. 

De Gispert, que ha estat peticionada a instàncies de l’advocada de Carme Forcadell, ha defensat el Parlament com a lloc on “debatre, discutir, negociar i votar” tot allò que sigui d’interès per al poble de Catalunya. En la mateixa línia, ha advertit que els representants dels catalans “tenen dret a la llibertat d’expressió i al pluralisme polític”. L’expresidenta, a més, ha afirmat que, si ella hagués estat Forcadell, hagués fet el mateix. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació