Judici de l'1-O

Montoro afina sobre la malversació: «La Generalitat no tenia possibilitat de convocar un referèndum»

L'exministre d'Hisenda, que matisa les seves paraules sobre els recursos públics destinats a l'1-O, constata que es "va establir un control absolut" de l'administració catalana "com no s'havia fet mai a Espanya"

per Ferran Casas / Joan Serra Carné , Tribunal Suprem (Madrid), 27 de febrer de 2019 a les 18:23 |
L'exministre Cristóbal Montoro, aquest dimecres al Supremq | Pool Efe
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cristóbal Montoro ha pres el relleu de Mariano Rajoy. L'exministre d'Hisenda, un testimoni clau per determinar si es va produir delicte de malversació dels acusats, ha assegurat que el ministeri que pilotava va establir un control exhaustiu i "absolut" dels comptes de la Generalitat, "com no s'havia fet mai a Espanya". En aquest sentit, Montoro ha declarat que el Govern "no tenia possibilitat de convocar un referèndum" a partir del control imposat per la Moncloa. Tanmateix, ha puntualitzat que no pot assegurar que no es produïssin "actuacions fraudulentes" en qüestions comptables i que és el tribunal qui hi ho ha de determinar.

Tant la Fiscalia com el mateix Montoro tenien la determinació de matisar les paraules que l'exministre va pronunciar en una entrevista al diari El Mundo -el 16 d'abril d'abril de 2018-, en les quals raonava que no sabia "com es va pagar" la votació de l'1 d'octubre. "No va ser amb diners públics", va expressar en aquell moment. Les afirmacions van ser extensament comentades. Aquest dimecres, davant el tribunal, Montoro ha recordat que en l'entrevista no es referia ni a la publicitat institucional ni al material electoral utilitzada a la votació. Tanmateix, ha expressat que "l'autoritat convocant" -la Generalitat- "no tenia pressupost" per organitzar i desplegar el referèndum.



La carta de Junqueras i el control dels comptes fins al 155


Montoro ha relatat que l'estiu del 2017 ja es va incrementar el control sobre els comptes de la Generalitat, que van passar a ser setmanals. Abans eren setmanals. També ha descrit que, després del 6 i 7 de setembre -data del debat parlamentari sobre les lleis de desconnexió a Barcelona-, Oriol Junqueras li va enviar una carta en la qual detallava que se sentia "deslligat" de continuar informant de l'actuació pressupostària de la Generalitat. Junqueras era vicepresident i conseller d'Economia en aquelles dates. "La [nostra] decisió no va ser respondre la carta sinó prendre una nova mesura. Es va establir un control absolut. Vam substituir la pròpia administració autonòmica", ha recalcat.

A diferència de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat no ha sotmès Montoro a qüestions relacionades amb el delicte de malversació. La representació de l'Estat acusa per aquest delicte i també per sedició, però s'ha inhibit. Qui sí que ha formulat preguntes a Montoro ha estat la representació de Carles Mundó, exconseller de Justícia. La defensa volia conèixer la versió de Montoro sobre els informes de la Guàrdia Civil -que comptaven amb assessorament d'Hisenda-, dels quals el testimoni ha dit no conèixer-ne els detalls.


Les preguntes de les defenses han incomodat l'exministre, que ha valorat els suposats "indicis d'il·legalitat" associats als preparatius del referèndum. "Si es van utilitzar locals públics per realitzar actes il·lícits, si això no és un delicte, no sé què ho és", ha afirmat Montoro, que s'ha preguntat si aquests fets no són constitutius d'una possible malversació de recursos públics. Manuel Marchena, president del tribunal, li ha recordat al testimoni que afegís valoracions a les seves respostes. La representació de Mundó ha fet evident que la Generalitat enviava la documentació requerida pel Ministeri d'Hisenda puntualment fins que es va aplicar el 155, per via de la interventora general de la Generalitat.

Després de les preguntes de l'advocat Jordi Pina, representant de Jordi Sànchez, Montoro
ha apuntat que dels comptes de la Generalitat es podia percebre la "intenció" dels pagaments. Malgrat això, Montoro s'ha vist obligat a admetre que no tenia constància si la Generalitat havia fet un encàrrec professional a Unipost per l'1 d'octubre. "No he estudiat els expedients", ha conclòs Montoro.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació