Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Judici de l'1-O

Rajoy: «La proposta més important que vaig fer va ser que es deixés de vulnerar la Constitució»

L'expresident espanyol exposa, davant la visualització d'imatges de violència durant l'1-O, que no "és conscient" que el seu govern demanés explicacions al responsable de l'operatiu policial

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, Tribunal Suprem (Madrid), 27 de febrer de 2019 a les 17:09 |
Mariano Rajoy, aquest dimecres al Suprem | Pool EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mariano Rajoy ha estat el segon testimoni de l'anterior govern espanyol que ha comparegut aquest dimecres al Tribunal Suprem, després de la declaració de Soraya Sáenz de Santamaría i del canvi d'ordre de les previsions inicials, que fixaven l'aparició de l'exministre Cristóbal Montoro. Rajoy ha explicat quins eren els límits del diàleg des del seu punt de vista del govern espanyol en els mesos àlgids del procés. "La proposta més important que vaig fer va ser que es deixés de vulnerar la Constitució", ha afirmat després d'un pregunta de Francesc Homs, advocat adjunt a Jordi Pina i exconseller del Govern de la Generalitat.

Rajoy ha insistit en la seva posició, de forma vehement: per l'exlíder del PP, des de la Moncloa no es podia negociar la "liquidació de la sobirania nacional" ni la laminació del marc constitucional. "La meva proposta era l'única que podia fer", ha recalcat. Ha qualificat l'estratègia del seu executiu la tardor del 2017 com "la més sensata i la més raonable" per atendre el marc legal que fixa la Carta Magna.



Els buits sobre la malversació

Rajoy va assegurar ara fa un any, en seu parlamentària, que el referèndum no es va pagar amb recursos públics. Arran d'aquesta afirmació, feta al Congrés el 7 de febrer de 2018, Homs li ha demanat quin coneixement tenia del suposat delicte de malversació dels membres del Govern. L'expresident espanyol ha afirmat que el seu executiu va establir controls per evitar que la Generalitat utilitzés recursos públics per organitzar l'1 d'octubre -la Moncloa havia intervingut els comptes del Govern- i que el Ministeri d'Hisenda va enviar fins a nou avisos al fiscal general de l'Estat i la Fiscalia del Tribunal de Comptes quan va detectar partides controvertides. Ara bé, Rajoy ha dit que qui ha d'establir si es va produir malversació ha de ser el tribunal.

Les imatges de la violència el dia del referèndum


Responent preguntes d'Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, el testimoni ha exposat la seva versió sobre els episodis de suposada violència que es van produir a Catalunya. "Era una situació d’anormalitat impròpia d’una democràcia avançada", ha afirmat. "Jo mai he pres cap decisió sobre un operatiu policial. Això és cosa dels qui munten els operatius", ha aclarit per fixar distància sobre el desplegament d'efectius de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil just abans de la votació de l'1 d'octubre. "Si no s'hagués convocat la gent a un referèndum il·legal, no hauríem d'haver vist les lesions d'algunes persones ni dels agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat", ha afirmat. Rajoy no ha respost amb claredat si la policia va obrir una investigació posterior a les càrregues de la jornada del referèndum.

L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha aconseguit que el tribunal projectés un vídeo de les càrregues policials a Sant Carles de la Ràpita durant l'1-O. Sobre aquestes imatges, Roig ha demanat a Rajoy si el seu executiu va demanar explicacions al responsable de l'operatiu policial d'aquella jornada. L'expresident espanyol ha exposat, davant la visualització d'escenes de violència, que no "és conscient" que es demanessin explicacions al responsable de l'operatiu. "No són decisions que jo hagi pres", ha afegit. "La responsabilitat dels dirigents polítics és evitar que es produeixen esdeveniments com els que hem vist. Si no s'hagués violentat la llei, no haguéssim vist aquestes imatges ni d'altres. No m'agraden, ni aquestes ni altres", ha raonat Rajoy per referir-se, també, a les suposades lesions patides per agents de la policia.

"L'1-O no era un referèndum"

El testimoni ha deixat clar que la votació que es va convocar l'1 d'octubre a Catalunya "no era un referèndum". L'expresident espanyol ha ratificat que, des del primer moment, va deixar clar a Artur Mas -i després a Carles Puigdemont- que no autoritzaria una votació per "liquidar la sobirania nacional".

Rajoy s'ha mostrat contundent des de les primeres preguntes de l'acció popular, representada per Vox, i ha ampliat les seves respostes a qüestions plantejades per la Fiscalia. "Eren plenament conscients que jo no autoritzaria un referèndum", ha insistit per resumir el posicionament traslladat a Mas des del 2012. L'exlíder del PP ha recordat que en repetides ocasions, també per escrit, va demanar a Puigdemont que s'expliqués a les Corts espanyoles. Rajoy ha detallat que es va reunir en sis ocasions amb Mas i que va parlar dos cops amb Puigdemont. "Espanya és el que diguin els espanyols, no una part dels espanyols", ha reblat.

"No es pot mirar cap a una altra banda"

Recolzat en un discurs exclusivament legalista, l'expresident espanyol ha definit com a "excepcional" la situació a Catalunya la tardor del 2017. Segons la seva versió, això va motivar l'enviament de 6.000 policies espanyols a territori català. Rajoy ha assumit el discurs de la violència que també havia verbalitzat Sáenz de Santamaría i ha defensat, com l'exvicepresidenta, que el més adequat era aplicar l'article 155 de la Constitució en lloc de l'estat de setge. "Vaig preferir prendre la decisió que vaig prendre", s'ha justificat, després de citar que l'estat de setge lesionava drets individuals.

L'exlíder del PP ha argumentat que el seu executiu va ser "prudent" a l'hora de prendre mesures, després de repetits avisos al Govern liderat per Puigdemont. "Vam buscar el màxim suport", ha aclarit per descriure les aliances recollides de Ciutadans i PSOE en el tràmit al Senat abans de validar el 155. "No es pot dialogar amb algú que només vol dialogar per fixar els termes de com es liquida la sobirania nacional", ha puntualitzat per definir la relació amb l'independentisme.

Per Rajoy, després dels debats del 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament -quan es van tramitar i aprovar les lleis de desconnexió-, a Catalunya "es va liquidar la legalitat vigent", tant la Constitució com l'Estatut. "No es pot mirar cap a una altra banda", ha afegit per fonamentar el recorregut emprès pel govern espanyol un cop es va declarar la independència.

"No hi ha hagut cap mediador de res"

Tal com és conegut, Rajoy ha admès que en els dies més tensos de l'octubre del 2017 va rebre trucades per intentar una solució d'última hora, tant de dirigents polítics com de persones de la societat civil espanyola. "Hi havia molta gent que em trucava a mi. I els deia el mateix a tots: 'Aquí es pot arreglar tot, però el que no es pot arreglar és la liquidació de la llei i de la Constitució espanyola. Els esdeveniments es veien a venir. I això ho veien tots", ha relatat.

Rajoy s'ha resistit a admetre el contacte durant aquells dies amb el lehendakari Iñigo Urkullu, tot i que finalment ha assegurat que el va atendre. Tanmateix, no ha sabut descriure si el contacte es va produir "personalment", tal com li ha requerit l'advocat Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Després d'un petit intercanvi dialèctic amb el lletrat, Rajoy ha sentenciat que no hi va haver "cap mediador de res" aquells dies. "Les meves posicions eren clares i les dels altres, també", ha afegit per muscular el seu argumentari.

En tot moment, Rajoy ha tret valor al referèndum i ha recordat que el 4 d'octubre del 2017 la Junta Electoral Central ja va considerar que la votació feta a Catalunya no va tenir efectes jurídics perquè no complia tots els requisits. Atenent preguntes de la Fiscalia, el testimoni ha alimentat el relat dels enfrontaments: "En una situació com aquella, és normal que es puguin produir enfrontaments. I més si hi ha voluntat que n'hi hagi", ha recalcat.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació