28
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
6:58h
Com si no hagués passat el temps. Aquesta és la sensació que va quedar en l'aire després de veure -i escoltar- Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría a la sala segona del Tribunal Suprem. Les mateixes explicacions -no es pot "trossejar" la "sobirania nacional"-, la mateixa manera d'expressar-se -esquivant les respostes concretes i fent gala de l'immobilisme, en el cas de l'expresident- i la mateixa actitud -altiva, en el cas de l'exvicepresidenta- que quan els dos governaven la Moncloa. I, si hi va haver càrregues policials, van ser culpa de qui va cridar a omplir els col·legis l'1-O.
En la jornada d'ahir es va poder començar a intuir la cara B d'un judici que, fins ara, havia tingut els acusats com a únics protagonistes. Els arguments de defensa treballats durant mesos de presó preventiva i el nivell més aviat baix de la Fiscalia van permetre als exconsellers i dirigents socials fixar bé la posició i combinar la part tècnica amb l'argumentació purament política. Però ara ja ha començat una nova fase en la qual els poders de l'Estat provaran de demostrar una violència -llargament denunciada per Rajoy i Sáenz de Santamaría- de la qual no hi ha, per ara, proves concretes més enllà dels sis -o set- cotxes de la Guàrdia Civil danyats durant el 20-S.
Per resseguir què va passar ahir us recomano la crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné des de Madrid, i també el relat de la jornada que ha fet el nostre redactor en cap des de dins de la sala segona del Suprem. Un espai que va viure amb sorpresa i un punt d'incredulitat l'episodi protagonitzat per Antonio Baños i Eulàlia Reguant, que es van negar a respondre les preguntes de l'extrema dreta de Vox i van acabar sent expulsats per Manuel Marchena. Ara s'exposen a una multa de 2.500 euros i una denúncia per desobediència greu. No us perdeu, tampoc, La veu de Nació de Sara González.
El mediador Urkullu i l'exministre Zoido, al Suprem. El lehendakari és una de les veus clau per reconstruir què va passar en els 27 dies decisius de la tardor del 2017. Aquest dijous al matí acudeix a Madrid i haurà de respondre preguntes sobre quin va ser el seu paper en la interlocució entre la Generalitat i la Moncloa després del referèndum. També passaran pel Suprem el diputat Gabriel Rufián -promet l'intercanvi amb Vox i la Fiscalia- i Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior encarregat de dissenyar el dispositiu de l'1-O i ideòleg de l'arribada excepcional de 6.000 policies a Catalunya.
El CIS impacta en la precampanya. Mentre es desenvolupi la jornada matinal al Suprem, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) farà públic el seu baròmetre de febrer. Inclou, com ja és habitual, intenció de vot. Unes xifres que els partits escrutaran al detall en plena precampanya cap al 28-A, malgrat el descrèdit de l'ens, per esbrinar entre d'altres aspectes si Pedro Sánchez manté opcions d'imposar-se. El nostre responsable de dades, Roger Tugas, us n'oferirà informació detallada a partir de les 12.30.
Vist i llegit
No és gens habitual que els diaris publiquin editorials d'urgència, i encara menys que el contingut sigui pràcticament calcat en capçaleres diferents. La Vanguardia i El Periódico, amb una hora de diferència, van emetre textos curts per valorar la posada en llibertat de Sandro Rosell. Dues editorials destinades a criticar un "abús" de la presó preventiva a la qual ha estat sotmès l'expresident del Barça durant 643 dies fins que ha arribat el judici a l'Audiència Nacional. No va ser l'única alegria per a l'expresident i el seu successor -i amic personal-, Josep Maria Bartomeu: els blaugrana es van imposar un cop més al Bernabéu amb un Luis Suárez molt efectiu dins del camp i un Gerard Piqué especialment oportú a fora.
El Grupo Godó ha fet un desplegament de primer nivell per cobrir el procés contra Rosell -acusat de liderar una trama de blanqueig de capitals per valor de 20 milions d'euros-, i ha destinat dos primeres espases a cobrir els aspectes més personals de la vista: Joan Josep Pallàs, cap d'Esports de La Vanguardia, i Cristina Cubero, una de les cares més destacades de Mundo Deportivo. Amb prosa entusiasta, la periodista relatava la primera -i emocionada- trucada entre l'expresident del Barça i la seva mare un cop coneguda la posada en llibertat. Segur que si Joan Laporta hagués estat en la situació processal de Rosell la cobertura i el to haurien estat similars.
El passadís
L'acte de lliurament del Premi Regne d'Espanya a la Trajectòria Empresarial a Mariano Puig va ser viscuda com una mena de "reconciliació" entre dues de les entitats econòmiques creadores del guardó, el Cercle d'Economia i el Círculo de Empresarios de Madrid (l'altra és el Cercle d'Empresaris Bascos). Els dos cercles, el català i el madrileny, es van aplegar al costat de Felip VI. Però els separen algunes coses, com el to adoptat davant el procés i també davant el govern de Pedro Sánchez.
L'organització madrilenya, que presideix John de Zulueta, competeix amb la CEOE per fer un discurs molt dur. Zulueta, de fet, ha protagonitzat declaracions força intempestives, com quan va demanar a Sánchez que "llancés la tovallola" o bé quan va criticar durament el fallit projecte de pressupostos de l'Estat, que el Cercle veu amb bons ulls. A la sortida de l'acte a l'aula magna de l'IESE, les diferències persistien. En els grupets que es van formar, es notava on era cadascú en comentar la intervenció "dialogant" de la vicepresidenta Carmen Calvo, considerada "molt prudent" per socis del Cercle i "massa poruga" amb el sobiranisme per alguns empresaris madrilenys.
L'efemèride
El 28 de febrer del 2013 es va produir un fet veritablement històric: un papa decidia posar punt i final al seu mandat. Benet XVI, amb pràcticament 86 anys i una situació de "manca de forces" que l'afectava en el dia a dia, va renunciar al càrrec i es va posar en marxa tot el mecanisme per trobar-li un successor. L'escollit va ser Jorge Mario Bergoglio, que va triar Francesc com a nom per regnar sobre l'Església.
De perfil molt més progressista que Benet XVI, ha fet passos per obrir la institució i adaptar-la al moment present, però no se n'ha acabat de sortir. El paper de la dona a l'Església i, sobretot en els últims temps, els abusos sexuals -coneguts, tolerats o encoberts en funció del cas- suposen els reptes immediats per a Francesc. Mentrestant, el seu predecessor, ara papa emèrit, ja va camí dels 92 anys.
L'aniversari
És conegut per fer edificis que evoquen vaixells, per les estructures ondulants i per l'ús mal·leable dels metalls a l'hora de resoldre construccions. Frank Gehry, un dels arquitectes més reconeguts de les últimes dècades, compleix aquest dijous 90 anys. Nascut a Toronto amb el nom de Frank Owen Goldberg, de jove va desplaçar-se a París per estudiar l'obra de Le Corbusier. Compta amb edificis i instal·lacions repartides arreu del món, com ara la Dancing House de Praga, els museus Guggenheim de Bilbao i d'Abu Dhabi i el peix metàl·lic que hi ha al Port Olímpic de Barcelona. En aquest vídeo breu del New York Times detalla els fonaments de la seva trajectòria artística.
Fes clic aquí per subscriure't-hi
En la jornada d'ahir es va poder començar a intuir la cara B d'un judici que, fins ara, havia tingut els acusats com a únics protagonistes. Els arguments de defensa treballats durant mesos de presó preventiva i el nivell més aviat baix de la Fiscalia van permetre als exconsellers i dirigents socials fixar bé la posició i combinar la part tècnica amb l'argumentació purament política. Però ara ja ha començat una nova fase en la qual els poders de l'Estat provaran de demostrar una violència -llargament denunciada per Rajoy i Sáenz de Santamaría- de la qual no hi ha, per ara, proves concretes més enllà dels sis -o set- cotxes de la Guàrdia Civil danyats durant el 20-S.
Per resseguir què va passar ahir us recomano la crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné des de Madrid, i també el relat de la jornada que ha fet el nostre redactor en cap des de dins de la sala segona del Suprem. Un espai que va viure amb sorpresa i un punt d'incredulitat l'episodi protagonitzat per Antonio Baños i Eulàlia Reguant, que es van negar a respondre les preguntes de l'extrema dreta de Vox i van acabar sent expulsats per Manuel Marchena. Ara s'exposen a una multa de 2.500 euros i una denúncia per desobediència greu. No us perdeu, tampoc, La veu de Nació de Sara González.
El mediador Urkullu i l'exministre Zoido, al Suprem. El lehendakari és una de les veus clau per reconstruir què va passar en els 27 dies decisius de la tardor del 2017. Aquest dijous al matí acudeix a Madrid i haurà de respondre preguntes sobre quin va ser el seu paper en la interlocució entre la Generalitat i la Moncloa després del referèndum. També passaran pel Suprem el diputat Gabriel Rufián -promet l'intercanvi amb Vox i la Fiscalia- i Juan Ignacio Zoido, ministre de l'Interior encarregat de dissenyar el dispositiu de l'1-O i ideòleg de l'arribada excepcional de 6.000 policies a Catalunya.
El CIS impacta en la precampanya. Mentre es desenvolupi la jornada matinal al Suprem, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) farà públic el seu baròmetre de febrer. Inclou, com ja és habitual, intenció de vot. Unes xifres que els partits escrutaran al detall en plena precampanya cap al 28-A, malgrat el descrèdit de l'ens, per esbrinar entre d'altres aspectes si Pedro Sánchez manté opcions d'imposar-se. El nostre responsable de dades, Roger Tugas, us n'oferirà informació detallada a partir de les 12.30.
Vist i llegit
No és gens habitual que els diaris publiquin editorials d'urgència, i encara menys que el contingut sigui pràcticament calcat en capçaleres diferents. La Vanguardia i El Periódico, amb una hora de diferència, van emetre textos curts per valorar la posada en llibertat de Sandro Rosell. Dues editorials destinades a criticar un "abús" de la presó preventiva a la qual ha estat sotmès l'expresident del Barça durant 643 dies fins que ha arribat el judici a l'Audiència Nacional. No va ser l'única alegria per a l'expresident i el seu successor -i amic personal-, Josep Maria Bartomeu: els blaugrana es van imposar un cop més al Bernabéu amb un Luis Suárez molt efectiu dins del camp i un Gerard Piqué especialment oportú a fora.
El Grupo Godó ha fet un desplegament de primer nivell per cobrir el procés contra Rosell -acusat de liderar una trama de blanqueig de capitals per valor de 20 milions d'euros-, i ha destinat dos primeres espases a cobrir els aspectes més personals de la vista: Joan Josep Pallàs, cap d'Esports de La Vanguardia, i Cristina Cubero, una de les cares més destacades de Mundo Deportivo. Amb prosa entusiasta, la periodista relatava la primera -i emocionada- trucada entre l'expresident del Barça i la seva mare un cop coneguda la posada en llibertat. Segur que si Joan Laporta hagués estat en la situació processal de Rosell la cobertura i el to haurien estat similars.
El passadís
L'acte de lliurament del Premi Regne d'Espanya a la Trajectòria Empresarial a Mariano Puig va ser viscuda com una mena de "reconciliació" entre dues de les entitats econòmiques creadores del guardó, el Cercle d'Economia i el Círculo de Empresarios de Madrid (l'altra és el Cercle d'Empresaris Bascos). Els dos cercles, el català i el madrileny, es van aplegar al costat de Felip VI. Però els separen algunes coses, com el to adoptat davant el procés i també davant el govern de Pedro Sánchez.
L'organització madrilenya, que presideix John de Zulueta, competeix amb la CEOE per fer un discurs molt dur. Zulueta, de fet, ha protagonitzat declaracions força intempestives, com quan va demanar a Sánchez que "llancés la tovallola" o bé quan va criticar durament el fallit projecte de pressupostos de l'Estat, que el Cercle veu amb bons ulls. A la sortida de l'acte a l'aula magna de l'IESE, les diferències persistien. En els grupets que es van formar, es notava on era cadascú en comentar la intervenció "dialogant" de la vicepresidenta Carmen Calvo, considerada "molt prudent" per socis del Cercle i "massa poruga" amb el sobiranisme per alguns empresaris madrilenys.
L'efemèride
El 28 de febrer del 2013 es va produir un fet veritablement històric: un papa decidia posar punt i final al seu mandat. Benet XVI, amb pràcticament 86 anys i una situació de "manca de forces" que l'afectava en el dia a dia, va renunciar al càrrec i es va posar en marxa tot el mecanisme per trobar-li un successor. L'escollit va ser Jorge Mario Bergoglio, que va triar Francesc com a nom per regnar sobre l'Església.
De perfil molt més progressista que Benet XVI, ha fet passos per obrir la institució i adaptar-la al moment present, però no se n'ha acabat de sortir. El paper de la dona a l'Església i, sobretot en els últims temps, els abusos sexuals -coneguts, tolerats o encoberts en funció del cas- suposen els reptes immediats per a Francesc. Mentrestant, el seu predecessor, ara papa emèrit, ja va camí dels 92 anys.
L'aniversari
És conegut per fer edificis que evoquen vaixells, per les estructures ondulants i per l'ús mal·leable dels metalls a l'hora de resoldre construccions. Frank Gehry, un dels arquitectes més reconeguts de les últimes dècades, compleix aquest dijous 90 anys. Nascut a Toronto amb el nom de Frank Owen Goldberg, de jove va desplaçar-se a París per estudiar l'obra de Le Corbusier. Compta amb edificis i instal·lacions repartides arreu del món, com ara la Dancing House de Praga, els museus Guggenheim de Bilbao i d'Abu Dhabi i el peix metàl·lic que hi ha al Port Olímpic de Barcelona. En aquest vídeo breu del New York Times detalla els fonaments de la seva trajectòria artística.
Oriol March Ledesma
Cap de Política de NacióDigital
Cap de Política de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi