pressupostos 2019

El Govern proposa als comuns apujar l'IRPF, successions i transmissions patrimonials

Aragonès xifra en uns 177,3 milions anuals extres l'impacte de les novetats fiscals anunciades al Parlament i de fins a 530,3 milions anuals pel que fa al conjunt de les mesures incloses als pressupostos

per Roger Tugas / Sara González, Parlament de Catalunya | 27 de febrer de 2019 a les 16:52 |
Pere Aragonès, aquest dimecres, al Parlament. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Última oferta del Govern als comuns perquè permetin tramitar els pressupostos de la Generalitat: apujar l'IRPF, i els impostos de successions i transmissions patrimonials per incrementar ingressos en 177,3 milions, en total. Ho ha exposat aquest dimecres el vicepresident català, Pere Aragonès, a l'espera de desencallar la negociació dels comptes i que Catalunya en Comú-Podem permeti superar el debat a la totalitat, tal com va avançar que faria.

En concret, ha defensat apujar l'impost a la renda a partir del tram dels 120.000 euros bruts anuals d'ingressos, que es gravaria al tipus màxim del 25,5%, tal com fins ara es pagava a partir dels 175.000 euros. Així, aquestes rendes deixarien de situar-se per sota de la mitjana estatal i aportarien 16,3 milions a les arques de la Generalitat. Aquests, però, podrien no ingressar-se fins que es liquidessin les rendes de l'any, el 2021, però Aragonès ha avançat que intentarà avançar la bestreta.


El vicepresident català ha proposat també reduir entre 4 i 25 punts la quota tributària de l'impost de successions en els grups de parentiu 1 i 2, en aquelles bases imposables de més de 3 milions, cosa que permetria ingressar uns 83,2 milions anuals (20,8 milions dels quals, aquest any). Finalment, l'impost de transmissions patrimonials s'apujaria mig punt en el tipus generals aplicable sobre els préstecs hipotecaris, que ara paguen els bancs, de l'1,5% al 2%, cosa que implica augmentar ingressos en 77,8 milions anuals, dels quals 38,9 milions arribarien el 2019.

Mesures per un impacte superior als 500 milions


Sigui com sigui, segons la documentació del departament de la Vicepresidència i Economia i Hisenda, el conjunt de mesures que es podrien incloure als pressupostos tindrien un impacte de 530,3 milions anuals i, d'aquests, 305,9 milions arribarien el 2019. L'avantprojecte de comptes, de fet, ja preveia la supressió de tipus reduïts de l'impost d'actes jurídics documentats, mesura que permetria recaptar 16,6 milions ja aquest 2019. L'aplicació de l'impost als vehicles contaminants, també prevista, hauria de permetre ingressar 71,4 milions, tot i que encara no el 2019.

Així mateix, l'impost als actius no productius, aprovat i pendent d'aplicar des del 2017, s'està reformant i encara no es recaptaria aquest any, però podria aportar uns 2,8 milions anuals en el futur. Altres mesures en fiscalitat verda i en impostos al joc permetrien ingressar 48,7 milions anuals extres, dels quals 16,1 milions el 2019. Finalment, un nou pla de prevenció i reducció del frau fiscal tindria un impacte de 213,5 milions, segons el departament d'Aragonès. De fet, en la lluita contra el frau fiscal, de fet, es van ingressar 183 milions de nous recursos el 2018.


Sostenibilitat financera

Igualment, Aragonès ha destacat que el pressupost torna a situar la despesa corrent als nivells d'abans de la crisi, que preveu objectius plurinuals i que incorpora els indicadors de benestar social, a més dels econòmics. El vicepresident també ha defensat la sostenibilitat financera, amb dos anys seguits complint el límit de dèficit, cosa que evita que les futures generacions hagin "d'assumir com a cotitzants una major càrrega de despesa". "No deixem factures al calaix, no deixem subvencions pendents de pagar, tot allò promès es paga", ha insistit.

El compliment de les lleis d'estabilitat financera, ha afirmat, ha permès deixar "el fons de liquiditat autonòmica (FLA) d'acord amb l'Estat" i entrar al mecanisme de facilitat financera, pel qual també rep préstecs del ministeri d'Hisenda, però sense el nivell de control i de requeriments que fixava l'anterior fons.

Uns "pressupostos 100% republicans"

Quim Torra ha defensat que els comptes per al 2019 són "uns pressupostos 100% republicans". Ho ha afirmat aquest dimecres durant la compareixença al Parlament, on ha defensat l'avantprojecte que dilluns va presentar el vicepresident català, Pere Aragonès, i ha reclamat als comuns que en permetin la tramitació. Si no ho fan, ha avançat, no portaran els comptes al Parlament perquè siguin tombats en el debat a la totalitat.

El president de la Generalitat ha subratllat el "caràcter social dels comptes, que augmenta els nivells de despesa als nivells superiors als màxims del 2009 i el 2010" i, per bé que ha afirmat que "és una proposta perfectible i esmenable", ha censurat que ni tan sols es permeti tramitar-se. Així, ha situat la CUP i els comuns com a socis preferents, però ha lamentat que els primers es neguessin fins i tot a negociar-los, mentre que els comuns no veuen amb bons ulls el projecte sense descartar tornar a parlar-ne. Amb les dues formacions, ha apuntat, hi ha coincidències polítiques en matèries com el rebuig a la repressió i en defensa del referèndum.

El risc de no aprovar

Si els comptes no s'aproven, ha advertit Torra, en quedaran afectades matèries com l'escola inclusiva, no es podrà recuperar el finançament de l'educació de 0 a 3 anys ni el 100% dels ajuts de lloguer, així com la reducció de les taxes universitàries, més recursos per la renda garantida de ciutadania i per al cos de Mossos i de Bombers. "Aquests pressupostos aporten més recursos per donar resposta a les necessitats i urgències de tota la societat catalana", ha subratllat Torra.

Torra també ha criticat el dèficit fiscal català, l'erradicació del qual "permetria duplicar els pressupostos de sanitat, educació, i empresa i coneixement". "El dèficit fiscal sempre acaba convertint-se en un dèficit social", ha insistit, així com ha criticat el repartiment dels topalls de dèficit fets per l'Estat. En aquest sentit, ha afirmat que "a Catalunya se suporta segurament la pressió fiscal més elevada de l'estat espanyol" i, per tant, "cal valorar si cal carregar en els ciutadans els greuges derivats d'aquest model de finançament".
 

El president de la Generalitat, Quim Torra, al Parlament. Foto: ACN


El pes social de l'increment

Els comptes, a més, són "necessaris pels que gaudeixen de menys oportunitats", ja que "tres de quatre euros nous estan destinats a polítiques socials". Amb aquests, ha insistit, es podria millorar els temps d'espera i l'atenció primària en salut, augmentar la despesa en educació respecte el 2010, o aplicar millores a l'atenció a la dependència i als centres especials de treball.

"Certificar si hi ha voluntat política d'acordar els pressupostos o si els interessos electorals passaran per davant dels de la ciutadania". Aquesta és la dicotomia que, segons Torra, es dirimirà un cop les xifres dels pressupostos s'han posat sobre la taula. Ha demanat als grups a ser "constructius" i a explicar les seves alternatives "factibles i viables" si no hi estan d'acord, tot i que ha defensat que la proposta que plantegen és "eminentment social" i destinada a avançar en la reducció de les desigualtats socials.

Un exercici de transparència

El president ha reivindicat que el Govern ha fet els deures i que ara fa un exercici de "transparència" portant els números al Parlament, malgrat que els pressupostos no han estat registrats perquè l'avantprojecte no ha estat aprovat pel consell executiu, una situació que l'oposició assenyala com una anomalia. Torra ha afegit que, a diferència dels de l'Estat, aquests comptes s'han "negociat des del primer moment" i no han estat confeccionats "en una cambra fosca". Per aquest motiu, ha demanat a l'oposició "alçada de mires" i pensar més enllà de les "eleccions i el tacticisme electoral".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació