Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Judici de l'1-O

Rajoy, sobre l'1-O: «El que es va convocar no era un referèndum»

L'expresident espanyol ratifica que va deixar clar a la Generalitat que no autoritzaria una votació per "liquidar la sobirania nacional", justifica l'aplicació del 155 i assegura que no hi va haver cap mediació

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, Tribunal Suprem (Madrid), 27 de febrer de 2019 a les 16:15 |
Mariano Rajoy, aquest dimecres al Suprem | Pool EFE
Mariano Rajoy ha estat el segon testimoni de l'anterior govern espanyol que ha comparegut aquest dimecres al Tribunal Suprem, després de la declaració de Soraya Sáenz de Santamaría i del canvi d'ordre de les previsions inicials, que fixaven l'aparició de l'exministre Cristóbal Montoro. Rajoy ha deixat clar que la votació que es va convocar l'1 d'octubre a Catalunya "no era un referèndum". L'expresident espanyol ha ratificat que, des del primer moment, va deixar clar a Artur Mas -i després a Carles Puigdemont- que no autoritzaria una votació per "liquidar la sobirania nacional".

Rajoy s'ha mostrat contundent des de les primeres preguntes de l'acció popular, representada per Vox, i ha ampliat les seves respostes a qüestions plantejades per la Fiscalia. "Eren plenament conscients que jo no autoritzaria un referèndum", ha insistit per resumir el posicionament traslladat a Mas des del 2012. L'exlíder del PP ha recordat que en repetides ocasions, també per escrit, va demanar a Puigdemont que s'expliqués a les Corts espanyoles. Rajoy ha detallat que es va reunir en sis ocasions amb Mas i que va parlar dos cops amb Puigdemont. "Espanya és el que diguin els espanyols, no una part dels espanyols", ha reblat.



"No es pot mirar cap a una altra banda"

Recolzat en un discurs exclusivament legalista, l'expresident espanyol ha definit com a "excepcional" la situació a Catalunya la tardor del 2017. Segons la seva versió, això va motivar l'enviament de 6.000 policies espanyols a territori català. Rajoy ha assumit el discurs de la violència que també havia verbalitzat Sáenz de Santamaría i ha defensat, com l'exvicepresidenta, que el més adequat era aplicar l'article 155 de la Constitució en lloc de l'estat de setge. "Vaig preferir prendre la decisió que vaig prendre", s'ha justificat, després de citar que l'estat de setge lesionava drets individuals.

L'exlíder del PP ha argumentat que el seu executiu va ser "prudent" a l'hora de prendre mesures, després de repetits avisos al Govern liderat per Puigdemont. "Vam buscar el màxim suport", ha aclarit per descriure les aliances recollides de Ciutadans i PSOE en el tràmit al Senat abans de validar el 155. "No es pot dialogar amb algú que només vol dialogar per fixar els termes de com es liquida la sobirania nacional", ha puntualitzat per definir la relació amb l'independentisme.


Per Rajoy, després dels debats del 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament -quan es van tramitar i aprovar les lleis de desconnexió-, a Catalunya "es va liquidar la legalitat vigent", tant la Constitució com l'Estatut. "No es pot mirar cap a una altra banda", ha afegit per fonamentar el recorregut emprès pel govern espanyol un cop es va declarar la independència.

"No hi ha hagut cap mediador de res"

Tal com és conegut, Rajoy ha admès que en els dies més tensos de l'octubre del 2017 va rebre trucades per intentar una solució d'última hora, tant de dirigents polítics com de persones de la societat civil espanyola. "Hi havia molta gent que em trucava a mi. I els deia el mateix a tots: 'Aquí es pot arreglar tot, però el que no es pot arreglar és la liquidació de la llei i de la Constitució espanyola. Els esdeveniments es veien a venir. I això ho veien tots", ha relatat.

Rajoy s'ha resistit a admetre el contacte durant aquells dies amb el lehendakari Iñigo Urkullu, tot i que finalment ha assegurat que el va atendre. Tanmateix, no ha sabut descriure si el contacte es va produir "personalment", tal com li ha requerit l'advocat Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Després d'un petit intercanvi dialèctic amb el lletrat, Rajoy ha sentenciat que no hi va haver "cap mediador de res" aquells dies. "Les meves posicions eren clares i les dels altres, també", ha afegit per muscular el seu argumentari.

En tot moment, Rajoy ha tret valor al referèndum i ha recordat que el 4 d'octubre del 2017 la Junta Electoral Central ja va considerar que la votació feta a Catalunya no va tenir efectes jurídics perquè no complia tots els requisits. Atenent preguntes de la Fiscalia, el testimoni ha alimentat el relat dels enfrontaments: "En una situació com aquella, és normal que es puguin produir enfrontaments. I més si hi ha voluntat que n'hi hagi", ha recalcat.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació