Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

Sáenz de Santamaría aferma al Suprem el relat de la violència i nega la brutalitat policial de l'1-O

L'exvicepresidenta espanyola afirma que el 155 va ser proporcionat i critica que Junqueras "només tingués per parlar del referèndum"

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, Tribunal Suprem (Madrid), 27 de febrer de 2019 a les 13:24 |
Soraya Sáenz de Santamaría al Tribunal Suprem | Pool EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Soraya Sáenz de Santamaría ha estat la tercera testimoni d'aquest dimecres a comparèixer al Tribunal Suprem, després de les declaracions de Joan Tardà i Artur Mas. L'exvicepresidenta espanyola ha deixat clar, a preguntes del secretari general de Vox i advocat Javier Ortega Smith, que no va tractar sobre el referèndum de l'1-O malgrat la insistència de l'aleshores vicepresident Oriol Junqueras però ha insistit en que a Catalunya es va viure un "setge violent" a la policia i als dirigents unionistes la passada tardor.

En el capítol de la violència no ha estalviat contundència, també per negar que l'actuació policial de l'1-O fos desproporcionada. Si hi va haver violència, ha dit, va ser per "les muralles humanes, els objectes llençats i els cops" als punts de votació per impedir que es complís el mandat judicial. El seu objectiu era afermar el relat de la violència, que és on es fonamenten les peticions fiscals i de l'instructor per justificar el delicte de rebel·lió.




"Hi va haver assetjament generalitzat i sistemàtic amb amenaces i coaccions a regidors", ha dit. Segons ella "a cada mesura judicial hi havia imatges de naturalesa violenta i tensió". El lletrat Andreu Van den Eynde l'ha collat amb la violència provocada pels policies l'1-O i la dos de Rajoy, que les va veure "des del seu despatx de la Moncloa", les ha justificat. Ha rebaixat a una norantena els policies ferits malgrat que en el seu moment va parlar de 400.

Van den Eynde també ha preguntat per la guerra bruta, el paper del CNI, la relació amb els jutges o el desplegament policial però Sáenz de Santamaría s'ha desentès de totes les preguntes i insinuacions i s'ha limitat a afirmar que quan es vol impedir un registre, com va passar el 20-S, "hi ha violència". Xavier Melero, advocat de Quim Forn, ha burxat amb la coordinació policial i amb la seva responsabilitat en el desplegament de l'1-O. L'exvicepresidenta ha donat a entendre que amb el canvi de Jordi Jané per Quim Forn ja van haver de començar a preparar l'arribada dels piolins a Catalunya per evitar un escenari de proclamació de la república i que, de fet, es va demanar permís per atracar vaixells policials al port de Palamós abans de prendre la decisió formal.

Pel que fa al referèndum, que per ella no ho va ser "perquè així ho va dir la Junta Electoral", ha afirmat que no va tractar l'1-O amb "cap membre del Govern" i que es va reunir tres cops amb Oriol Junqueras. "Em vaig reunir tres cops amb ell. Una de les peticions era el referèndum, però ja li vaig dir que d'això no hi havia res a parlar", ha afirmat.


Ha explicat després que en la tercera reunió "Junqueras em va dir que tenia aquest mandat i que només volia parlar d'això però de nou li vaig dir que no hi havia res a parlar, que mai s'abordaria". Ha explicat que la resta de peticions, formulades al seu dia en forma de memoràndum per Carles Puigdemont a Mariano Rajoy, van quedar arraconades. "Només tenia interès en això i no en la resta, però nosaltres no podem disposar de la sobirania nacional. Per això caldria reformar la Constitució i ell tampoc va manifestar cap interès", ha dit al fiscal Zaragoza en aquest cas.

La proporcionalitat del 155

La número dos de Rajoy ha estat preguntada sobre l'aplicació del 155, que ella va liderar, i ha deixat anar alguna crítica als titubejos del PSOE i Cs amb aquest tema. "Alguns el volien aplicar abans, altres van canviar d'opinió, nosaltres ho vam fer quan vam tenir els suports que eren necessaris", ha dit en referència al PSOE.

Sáenz de Santamaría ha afirmat que el 155 va ser una mesura adequada i proporcionada per garantir el compliment de la llei i que no es van plantejar mesures encara més extraordinàries com aplicar el 116, que implica l'estat d'excepció, que hauria suposat "deixar en suspens drets bàsics".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació