27
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
12:46h
Artur Mas va deixar de ser president de la Generalitat el 10 de gener del 2016, quan va ser investit Carles Puigdemont. Tot i abandonar la primera fila de la política activa i dedicar-se a la representació institucional del PDECat, Mas va seguir trepitjant amb certa assiduïtat el Palau de la Generalitat. Durant el 2016 va mantenir reunions per decidir el full de ruta de la legislatura, marcat per la inclusió del referèndum en el calendari, i al llarg del 2017 va formar part de l'anomenat estat major del procés.
Un organisme de composició variable i que, segons totes les fonts que van viure en directe la tardor de l'1-O, tenia més informació que el propi Govern. La Fiscalia, representada aquest dimecres al matí per Javier Zaragoza, ha estat especialment incisiva a l'hora d'interrogar Mas sobre l'estat major en la vuitena sessió del judici sobre el referèndum. "S'hi tractava el desenvolupament del procés i de l'1-O?", ha preguntat Zaragoza. La resposta de l'expresident de la Generalitat ha estat afirmativa.
El fiscal ha demanat qui en formava part, i l'interrogatori ha estat explícit a l'hora de reclamar la presència d'Oriol Junqueras, Marta Rovira, Josep Maria Jové i Jordi Turull en aquest tipus de trobades. "En algun moment hi havia membres del Govern, però mai de forma majoritària", ha reflexionat Mas, que també ha confirmat la presència de Raül Romeva en alguna d'aquestes trobades. S'hi parlava del referèndum -que havia de ser vinculant, cosa que "no es va aconseguir- i del seu marc legal.
Després, a preguntes de Francesc Homs, ajudant de l'advocat Jordi Pina -encarregat de la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull-, ha matisat que d'aquestes reunions no hi havia "ordre del dia" i que eren més de "debat" que decisòries.
Debat sobre la transitorietat
Mas, que veia amb escepticisme l'aposta per l'1-O -en tot moment va demanar a Puigdemont que mantingués "sota control" aquest marc legal i no perdés la capacitat de convocar eleccions, com va passar amb l'aplicació del 155-, ha apuntat que hi va haver un debat rellevant sobre l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica. "Amb una certa controvèrsia: no estava clar, a judici d'alguns, que la llei fos imprescindible", ha ressaltat l'expresident. La norma es va acabar aprovant el 7 de setembre del 2017, just el mateix dia que es va suspendre el referèndum per part del Tribunal Constitucional.
L'estat major del procés, que comptava periòdicament amb representants de les entitats i dels partits, supervisava detalls sobre la preparació del referèndum i també va perfilar el camí cap a la declaració de la independència. En paral·lel, Puigdemont, a partir de l'1-O, també va activar un canal de diàleg amb Madrid a través de Santi Vila, segons va relatar l'exconseller la setmana passada al Suprem.
Un organisme de composició variable i que, segons totes les fonts que van viure en directe la tardor de l'1-O, tenia més informació que el propi Govern. La Fiscalia, representada aquest dimecres al matí per Javier Zaragoza, ha estat especialment incisiva a l'hora d'interrogar Mas sobre l'estat major en la vuitena sessió del judici sobre el referèndum. "S'hi tractava el desenvolupament del procés i de l'1-O?", ha preguntat Zaragoza. La resposta de l'expresident de la Generalitat ha estat afirmativa.
El fiscal ha demanat qui en formava part, i l'interrogatori ha estat explícit a l'hora de reclamar la presència d'Oriol Junqueras, Marta Rovira, Josep Maria Jové i Jordi Turull en aquest tipus de trobades. "En algun moment hi havia membres del Govern, però mai de forma majoritària", ha reflexionat Mas, que també ha confirmat la presència de Raül Romeva en alguna d'aquestes trobades. S'hi parlava del referèndum -que havia de ser vinculant, cosa que "no es va aconseguir- i del seu marc legal.
Després, a preguntes de Francesc Homs, ajudant de l'advocat Jordi Pina -encarregat de la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull-, ha matisat que d'aquestes reunions no hi havia "ordre del dia" i que eren més de "debat" que decisòries.
Debat sobre la transitorietat
Mas, que veia amb escepticisme l'aposta per l'1-O -en tot moment va demanar a Puigdemont que mantingués "sota control" aquest marc legal i no perdés la capacitat de convocar eleccions, com va passar amb l'aplicació del 155-, ha apuntat que hi va haver un debat rellevant sobre l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica. "Amb una certa controvèrsia: no estava clar, a judici d'alguns, que la llei fos imprescindible", ha ressaltat l'expresident. La norma es va acabar aprovant el 7 de setembre del 2017, just el mateix dia que es va suspendre el referèndum per part del Tribunal Constitucional.
L'estat major del procés, que comptava periòdicament amb representants de les entitats i dels partits, supervisava detalls sobre la preparació del referèndum i també va perfilar el camí cap a la declaració de la independència. En paral·lel, Puigdemont, a partir de l'1-O, també va activar un canal de diàleg amb Madrid a través de Santi Vila, segons va relatar l'exconseller la setmana passada al Suprem.