27
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
12:07h
El ple municipal ha enterrat el projecte de funerària municipal de Barcelona en Comú, que només ha rebut el suport de la CUP i els regidors no adscrits en la sessió extraordinària celebrada aquest dimecres. Tal com estava previst ERC s'ha abstingut i la resta de grups han votat en contra. El regidor de Presidència, Eloi Badia, ha assegurat que el govern municipal no abandonarà la "necessitat" i el "sentiment majoritari" de crear una funerària pública però el mandat acabarà sense el consens necessari per impulsar-la.
El govern municipal no ha pogut tirar endavant la venda del 15% de les accions que l'Ajuntament té de l'empresa Serveis Funeraris de Barcelona -el 85% restant és del grup Mémora- ni la creació de la funerària pública, en el marc d'un debat tens, especialment entre Barcelona en Comú, ERC i el PSC. L'alcaldessa, Ada Colau, ha retret als republicans la seva abstenció i als socialistes el seu vot negatiu. "ERC ens va demanar que ho portéssim al ple i ho hem fet", ha afirmat. Colau també ha aprofitat per acusar els republicans de no treballar prou perquè la Generalitat incrementi els seus recursos a Barcelona en matèria de menors no acompanyats, Mossos d'Esquadra o escoles bressol.
Acusacions de deixadesa de funcions
El regidor d'ERC Jordi Coronas ha justificat el vot negatiu del seu grup per la "política de saló" que considera que fa Barcelona en Comú. Coronas ha acusat el govern municipal de "dimitir" de les seves funcions al consell d'administració de Serveis Funeraris de Barcelona, després que aquest dimarts Badia anunciés una auditoria a l'empresa arran de dues denúncies per presumptes irregularitats en la prestació de serveis, i ha suggerit la dimissió dels representants del consistori que hi assisteixin. Els republicans també han lamentat que Barcelona en Comú no hagi posat en marxa l'acord per posar en marxa serveis funeraris més assequibles en el marc dels ja existents, acordat fa un any a canvi de l'abstenció d'ERC als pressupostos.
El PSC també s'ha centrat a criticar el paper dels representants de l'Ajuntament al consell d'administració de Serveis Funeraris de Barcelona, especialment el del gerent Jordi Martí, ex regidor socialista i que serà el número vuit de la llista de Barcelona en Comú a les municipals del maig. "Vostès van permetre l'increment de preu dels serveis més assequibles", ha etzibat la regidora Carmen Andrés a Badia. "Han abandonat les seves funcions per un projecte que avui no aprovaran", ha afegit.
La regidora Sònia Recasens (Grup Demòcrata) també ha posat el focus sobre el paper de l'Ajuntament al consell d'administració i ha titllat l'acció de govern de "populista, demagoga i partidista". Des de Ciutadans, Koldo Blanco ha anat un pas més enllà i ha reprovat l'actuació del govern municipal. "No ens podem fiar de vostès; No dialoguen, no tenen en compte els treballadors i no negocien amb les empreses sinó que fan campanyes contra elles", ha defensat. El PP, mentrestant, ha assegurat que el seu vot no és en contra de l'abaratiment dels serveis funeraris sinó de la manera com el govern vol assolir-lo.
Sigui pel fons o per la forma, Barcelona acabarà el mandat com una de les ciutats de l'estat espanyol on morir-se és més car. Un estudi extern encarregat per l'Ajuntament el 2017 xifrava en 7.149 euros el preu mitjà d'un enterrament a la capital catalana, mentre que el darrer informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) del 2013 quantifica en 6.441 el cost mitjà.
El projecte de funerària pública queda en suspens fins al següent mandat i el sector privat seguirà controlant els serveis funeraris a la ciutat. Sobretot Mémora, que controla el 85% de Serveis Funeraris de Barcelona i és propietat del fons de pensions canadenc Ontario Teachers’ Pension Plan.
Aquest dimecres el ple extraordinari ha servit per viure un debat en plena precampanya, en què ERC i PSC han retret a Colau i Barcelona en Comú la seva forma de fer política i l'alcaldessa ha responsabilitzat les esquerres de no permetre una mesura que, al seu entendre, beneficiaria tota la ciutadania.
El govern municipal no ha pogut tirar endavant la venda del 15% de les accions que l'Ajuntament té de l'empresa Serveis Funeraris de Barcelona -el 85% restant és del grup Mémora- ni la creació de la funerària pública, en el marc d'un debat tens, especialment entre Barcelona en Comú, ERC i el PSC. L'alcaldessa, Ada Colau, ha retret als republicans la seva abstenció i als socialistes el seu vot negatiu. "ERC ens va demanar que ho portéssim al ple i ho hem fet", ha afirmat. Colau també ha aprofitat per acusar els republicans de no treballar prou perquè la Generalitat incrementi els seus recursos a Barcelona en matèria de menors no acompanyats, Mossos d'Esquadra o escoles bressol.
Acusacions de deixadesa de funcions
El regidor d'ERC Jordi Coronas ha justificat el vot negatiu del seu grup per la "política de saló" que considera que fa Barcelona en Comú. Coronas ha acusat el govern municipal de "dimitir" de les seves funcions al consell d'administració de Serveis Funeraris de Barcelona, després que aquest dimarts Badia anunciés una auditoria a l'empresa arran de dues denúncies per presumptes irregularitats en la prestació de serveis, i ha suggerit la dimissió dels representants del consistori que hi assisteixin. Els republicans també han lamentat que Barcelona en Comú no hagi posat en marxa l'acord per posar en marxa serveis funeraris més assequibles en el marc dels ja existents, acordat fa un any a canvi de l'abstenció d'ERC als pressupostos.
El PSC també s'ha centrat a criticar el paper dels representants de l'Ajuntament al consell d'administració de Serveis Funeraris de Barcelona, especialment el del gerent Jordi Martí, ex regidor socialista i que serà el número vuit de la llista de Barcelona en Comú a les municipals del maig. "Vostès van permetre l'increment de preu dels serveis més assequibles", ha etzibat la regidora Carmen Andrés a Badia. "Han abandonat les seves funcions per un projecte que avui no aprovaran", ha afegit.
La regidora Sònia Recasens (Grup Demòcrata) també ha posat el focus sobre el paper de l'Ajuntament al consell d'administració i ha titllat l'acció de govern de "populista, demagoga i partidista". Des de Ciutadans, Koldo Blanco ha anat un pas més enllà i ha reprovat l'actuació del govern municipal. "No ens podem fiar de vostès; No dialoguen, no tenen en compte els treballadors i no negocien amb les empreses sinó que fan campanyes contra elles", ha defensat. El PP, mentrestant, ha assegurat que el seu vot no és en contra de l'abaratiment dels serveis funeraris sinó de la manera com el govern vol assolir-lo.
Sigui pel fons o per la forma, Barcelona acabarà el mandat com una de les ciutats de l'estat espanyol on morir-se és més car. Un estudi extern encarregat per l'Ajuntament el 2017 xifrava en 7.149 euros el preu mitjà d'un enterrament a la capital catalana, mentre que el darrer informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) del 2013 quantifica en 6.441 el cost mitjà.
El projecte de funerària pública queda en suspens fins al següent mandat i el sector privat seguirà controlant els serveis funeraris a la ciutat. Sobretot Mémora, que controla el 85% de Serveis Funeraris de Barcelona i és propietat del fons de pensions canadenc Ontario Teachers’ Pension Plan.
Aquest dimecres el ple extraordinari ha servit per viure un debat en plena precampanya, en què ERC i PSC han retret a Colau i Barcelona en Comú la seva forma de fer política i l'alcaldessa ha responsabilitzat les esquerres de no permetre una mesura que, al seu entendre, beneficiaria tota la ciutadania.