Relat d'una declaració d'independència minvant al Tribunal Suprem

Les explicacions dels acusats resten transcendència a la proclamació "política" de la República i deixen clar que no es va desplegar jurídicament

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell, el dia de la declaració de la independència
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell, el dia de la declaració de la independència | Josep M. Montaner
26 de febrer del 2019
Actualitzat a les 21:00h
Els interrogatoris de la Fiscalia en el judici de l'1-O són cronològics. Acostumen a començar pel full de ruta signat per CDC, ERC, Reagrupament, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per arribar a la independència, i es tanquen amb la proclamació de la República. Després de cinc sessions de declaracions dels acusats, que s'han tancat aquest dimarts, hi ha una tendència: tots han restat valor a la declaració del 27-O del 2017.

Raül Romeva, exconseller d'Exteriors i diputat d'ERC, va assenyalar que es tractava d'una aposta pel "diàleg multilateral". Josep Rull, company seu al Govern i titular de Territori i Sostenibilitat, la va circumscriure a una declaració "política", com ha fet avui Carme Forcadell i ja va deixar clar la setmana passada Jordi Turull -Presidència-. "Era una expressió sense conseqüències jurídiques", va reflexionar Meritxell Borràs, encarregada de Governació durant la legislatura anterior. Joaquim Forn, exresponsable d'Interior, també va diluir la rellevància pràctica del text validat al Parlament.

Qui va anar més enllà, segurament, va ser Dolors Bassa, exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies. No només va restar valor a la proclamació -es va encarregar de deixar clar que no es va desplegar jurídicament-, sinó que va diluir la importància del referèndum de l'1-O. "Mai va ser un acte concloent per a la independència", va indicar a preguntes de la Fiscalia. Santi Vila va fer un discurs similar l'endemà, però va ser més cru a l'hora de definir aspectes clau del procés com la llei de transitorietat jurídica, que no hauria validat -segons ell- "ni un estudiant de primer de Dret".

La visió de Puigdemont

Les intervencions que s'han fet dins la sala segona del Tribunal Suprem topen amb el discurs que va fer Carles Puigdemont just després de la declaració. Fora de l'hemicicle, en un escenari organitzat per Lluís Llach, va intervenir des d'un micròfon situat davant dels despatxos del Govern al Parlament ."Ara toca defensar la República", va assenyalar l'expresident, acompanyat d'Oriol Junqueras -que també ha restat valor a la DUI des del banc dels acusats- i de Forcadell, que mantenia una expressió seriosa.


En tot cas, si es fa un repàs dels fets que van venir després de la declaració, queda clar que no es va implementar el nou estat. Mariano Rajoy va aplicar l'article 155 de la Constitució al cap d'unes hores, i a Palau ja s'hi havia fet una reunió en la qual es va constatar que alguns membres de l'executiu marxarien a l'estranger. Després de l'arribada del 155, els partits independentistes van decidir concórrer a les eleccions del 21-D i les van guanyar, de nou, en nombre d'escons per davant del constitucionalisme.

Es va actuar bé deixant sense efectes la declaració de la independència? El relat varia en funció de l'interlocutor, i les visions no són coincidents. De fet, Puigdemont defensava aquest dimecres a la BBC que havia estat un "error" deixar sense efectes la proclamació el dia 10 d'octubre, quan va decidir suspendre l'aplicació dels resultats del referèndum per obrir una "nova etapa de diàleg" que no va ser corresposta a l'Estat.