26
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
27
de febrer
a les
9:24h
Si aquest dimecres no hi ha una sorpresa majúscula, el projecte de funerària pública impulsat pel govern municipal d'Ada Colau no tirarà endavant en la votació al ple extraordinari. Barcelona en Comú només té el suport de la CUP i els dos regidors no adscrits, mentre que PDECat, Ciutadans, PSC i PP votaran en contra i ERC s'abstindrà. Si res no canvia, doncs, 21 dels 41 regidors del consell municipal bloquejaran la proposta amb el seu vot negatiu.
El ple extraordinari d'aquest dimecres també votarà si l'Ajuntament s'ha de vendre el 15% de la seva participació a Serveis Funeraris de Barcelona, l'empresa participada pel consistori de la qual el grup Mémora controla el 85%. El govern municipal argumenta que el valor de les accions s'està devaluant i, per tant, cada dia que el consistori manté el paquet accionarial perd diners. El reglament de Serveis Funeraris obliga Mémora a comprar les accions de l'Ajuntament si aquest les posa a la venda.
Un projecte anunciat el 2017
El 2017 Barcelona en Comú posava sobre la taula la creació d'una funerària pública que posaria a disposició dels veïns un servei d'enterraments i cremacions, que tindria tanatori amb sis sales de vetlla i que oferiria els seus serveis a un preu de 3.811 euros. L'anunci va anar acompanyat d'un estudi encarregat per l'Ajuntament que xifrava en 7.149 euros el cost mitjà d'un enterrament a la capital catalana. El projecte, doncs, proposava una rebaixa del 50% del preu.
A banda de l'estudi encarregat pel consistori, el darrer informe elaborat per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recollia que el preu mitjà d'un enterrament a Barcelona era de 6.441 euros, cosa que situava la ciutat entre les més cares de l'estat espanyol.
El mateix 2017 la proposta del govern municipal va caure de l'ordre del dia del ple en dues ocasions i l'executiu de Colau tampoc aconseguirà materialitzar-la en la sessió extraordinària d'aquest dimecres. L'ajornament del ple, inicialment previst pel 22 de febrer, per intentar aconseguir els suports necessaris no ha donat resultat.
Crítiques d'"electoralisme"
El PDECat defensa el seu vot contrari a la funerària municipal perquè considera que no tindria "prou incidència" al mercat per aconseguir rebaixar els preus dels serveis funeraris. A més, el seu regidor Jaume Ciurana també ha expressat el rebuig del grup a la venda del 15% de les accions que el consistori té de Serveis Funeraris de Barcelona. De fet, per Ciurana l'Ajuntament n'hauria de comprar més.
Per a Ciutadans, el projecte de funerària no és "viable", mentre que el PSC considera que portar a votació del ple la iniciativa és "electoralista" i denota improvisació.
Amb la negativa dels tres grups, sumada a la del PP, el projecte té impossible tirar endavant i ERC ja ha decidit que s'abstindrà en la votació d'aquest dimecres. L'alcaldable Ernest Maragall ha acusat el govern municipal de voler convertir el projecte en una "foto preelectoral". "La proposta és insuficient, inadequada i no ben preparada", ha etzibat el republicà.
Maragall també ha retret a Colau que no hagi aplicat el pacte amb ERC, acordat el gener del 2018, per oferir enterraments més assequibles i sense sala de vetlla en el marc dels serveis que ja presta Cementiris de Barcelona. Fa un any, aquest acord va fer que Colau aparqués momentàniament el projecte de funerària a canvi de l'abstenció d'ERC als pressupostos.
Denúncia d'irregularitats
Més enllà de les crítiques al projecte, PDECat, PSC i PP també han retret al govern municipal que hagi anunciat el dia abans del ple una auditoria per comprovar les irregularitats denunciades per la Síndica de Greuges de Barcelona a Serveis Funeraris de Barcelona.
Colau només té el suport de la CUP, que de fet demana al govern municipal una incidència més gran de l'administració pública en els serveis funeraris a la ciutat. Barcelona en Comú i els cupaires van pactar la construcció de tres tanatoris públics que tinguessin entre 20 i 26 sales de vetlla.
Tot i l'evident manca dels suports necessaris, l'executiu de Colau portarà la proposta de funerària pública al ple extraordinari d'aquest dimecres. Amb el sentit de vot de cada grup ja decidit, tot apunta que la sessió es convertirà en un espai de debat preelectoral.
El ple extraordinari d'aquest dimecres també votarà si l'Ajuntament s'ha de vendre el 15% de la seva participació a Serveis Funeraris de Barcelona, l'empresa participada pel consistori de la qual el grup Mémora controla el 85%. El govern municipal argumenta que el valor de les accions s'està devaluant i, per tant, cada dia que el consistori manté el paquet accionarial perd diners. El reglament de Serveis Funeraris obliga Mémora a comprar les accions de l'Ajuntament si aquest les posa a la venda.
Un projecte anunciat el 2017
El 2017 Barcelona en Comú posava sobre la taula la creació d'una funerària pública que posaria a disposició dels veïns un servei d'enterraments i cremacions, que tindria tanatori amb sis sales de vetlla i que oferiria els seus serveis a un preu de 3.811 euros. L'anunci va anar acompanyat d'un estudi encarregat per l'Ajuntament que xifrava en 7.149 euros el cost mitjà d'un enterrament a la capital catalana. El projecte, doncs, proposava una rebaixa del 50% del preu.
A banda de l'estudi encarregat pel consistori, el darrer informe elaborat per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recollia que el preu mitjà d'un enterrament a Barcelona era de 6.441 euros, cosa que situava la ciutat entre les més cares de l'estat espanyol.
El mateix 2017 la proposta del govern municipal va caure de l'ordre del dia del ple en dues ocasions i l'executiu de Colau tampoc aconseguirà materialitzar-la en la sessió extraordinària d'aquest dimecres. L'ajornament del ple, inicialment previst pel 22 de febrer, per intentar aconseguir els suports necessaris no ha donat resultat.
Crítiques d'"electoralisme"
El PDECat defensa el seu vot contrari a la funerària municipal perquè considera que no tindria "prou incidència" al mercat per aconseguir rebaixar els preus dels serveis funeraris. A més, el seu regidor Jaume Ciurana també ha expressat el rebuig del grup a la venda del 15% de les accions que el consistori té de Serveis Funeraris de Barcelona. De fet, per Ciurana l'Ajuntament n'hauria de comprar més.
Per a Ciutadans, el projecte de funerària no és "viable", mentre que el PSC considera que portar a votació del ple la iniciativa és "electoralista" i denota improvisació.
Amb la negativa dels tres grups, sumada a la del PP, el projecte té impossible tirar endavant i ERC ja ha decidit que s'abstindrà en la votació d'aquest dimecres. L'alcaldable Ernest Maragall ha acusat el govern municipal de voler convertir el projecte en una "foto preelectoral". "La proposta és insuficient, inadequada i no ben preparada", ha etzibat el republicà.
Maragall també ha retret a Colau que no hagi aplicat el pacte amb ERC, acordat el gener del 2018, per oferir enterraments més assequibles i sense sala de vetlla en el marc dels serveis que ja presta Cementiris de Barcelona. Fa un any, aquest acord va fer que Colau aparqués momentàniament el projecte de funerària a canvi de l'abstenció d'ERC als pressupostos.
Denúncia d'irregularitats
Més enllà de les crítiques al projecte, PDECat, PSC i PP també han retret al govern municipal que hagi anunciat el dia abans del ple una auditoria per comprovar les irregularitats denunciades per la Síndica de Greuges de Barcelona a Serveis Funeraris de Barcelona.
Colau només té el suport de la CUP, que de fet demana al govern municipal una incidència més gran de l'administració pública en els serveis funeraris a la ciutat. Barcelona en Comú i els cupaires van pactar la construcció de tres tanatoris públics que tinguessin entre 20 i 26 sales de vetlla.
Tot i l'evident manca dels suports necessaris, l'executiu de Colau portarà la proposta de funerària pública al ple extraordinari d'aquest dimecres. Amb el sentit de vot de cada grup ja decidit, tot apunta que la sessió es convertirà en un espai de debat preelectoral.