26
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
21:26h
El context preelectoral marca ja el compàs de les dinàmiques parlamentàries, una tempesta perfecta perquè qualsevol negociació fracassi. El Govern n'és conscient, però en les pròximes setmanes cremarà tots els cartutxos per intentar que els pressupostos del 2019 puguin prosperar malgrat considerar que els comuns tenen ja el seu "no" decidit. "No els ho posarem fàcil", asseguren fonts coneixedores de com vol encarar l'ofensiva el vicepresident Pere Aragonès. De fet, un dels asos que té sota la màniga el traurà aquest dimecres durant la seva compareixença al Parlament: una pujada d'impostos que pot afectar successions, transmissions patrimonials i IPRF.
L'abast de la reforma fiscal que es plantejarà és la gran incògnita. De fet, d'ella en dependrà, en bona part, que la proposta pugui resultar atractiva a uns comuns que, ara per ara, consideren que els pressupostos són totalment insuficients per retornar a la ciutadania l'"esforç" fet durant anys d'"emergència social". Malgrat que des de l'executiu s'oneja un increment de la despesa social de 1.227 milions respecte el 2017, els comuns assenyalen que la despesa departamental executada l'any 2018 és mil milions superior a la prevista per al 2019.
La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Susanna Segovia, i el portaveu econòmic del grup, David Cid, han carregat aquest dimecres contra uns comptes que consideren que no contemplen prou recursos per a les escoles bressol perquè amb els 20 milions previstos no es cobreix el terç de finançament que pertoca per llei. També han lamentat que no es creïn noves places de residència per a gent gran ni es pugui afronta una reducció de les taxes universitàries amb un 6% d'increment de la partida per a educació universitària. Tot i això, els comuns s'han mostrat disposats a seguir dialogant per explorar un acord.
"Si s'aprova aquesta reforma fiscal i la recaptació no són ingressos finalistes, es podrà destinar a augmentar partides com les que els comuns plantegen", argumenten des d'Economia. Caldrà veure, però, si l'oferta fiscal satisfà els comuns, el vot dels quals és clau per garantir l'aprovació dels pressupostos. Fins ara, Catalunya en Comú Podem havia plantejat eliminar les bonificacions de l'impost de successions i apujar l'IRPF al 2% de les rendes més altes. Reclamen una despesa social de 1.700 milions que s'obtindrien, segons la proposta plantejada, de la pujada d'impostos, de la lluita contra el frau fiscal i dels pressupostos generals de l'Estat, que finalment han estat tombats.
Els socialistes ja es van autodescartar per aprovar els comptes de la Generalitat si no s'aprovaven els de Sánchez i, per tant, estan ja fora de l'equació. De fet, ha estat el PSC qui aquest dimarts ha recelat d'una suposada reforma fiscal tot afirmant que "no és de rebut fer modificacions petites i ridícules" en aquest àmbit.
El llast dels pressupostos generals de l'Estat
Fins ara, el Govern plantejava reduir les bonificacions de successions per recaptar entre 15 i 40 milions d'euros més, segons un document que va avançar NacióDigital i que no contemplava en aquell moment una modificació de l'IPRF ni de l'impost de patrimoni, però sí modificacions en la fiscalitat verda, implementant la vinyeta a les carreteres o apujant l'impost de matriculació a vaixells i avions. Caldrà veure, doncs, quina és finalment la dimensió recaptatòria de la reforma que presentarà Aragonès. Des d'Economia s'insisteix que s'ha fet partícip dels comptes als comuns durant les deu reunions mantingudes fins que es van aixecar de la taula i recorden que en el cas dels comptes de Pedro Sánchez en cap cas es va donar l'oportunitat als partits catalans de negociar-los.
De fet, els arguments que utilitzen ara des del Govern per reclamar a Catalunya en Comú Podem el suport als pressupostos s'assemblen força als que el partit d'Ada Colau donaven per demanar als independentistes que votessin a favor dels comptes de Pedro Sánchez: les millores socials per a la vida dels ciutadans. Els comuns, però, consideren que és incomparable "l'abast social" de les mesures que proposava el govern del PSOE amb les que planteja la Generalitat, mentre que fonts republicanes defensen que els comptes són "com a mínim igual de bons" que els de Sánchez. Afegeixen que en el cas de la negociació amb el govern espanyol pesa l'"estat anímic" de l'independentisme davant la situació dels presos polítics i el judici de l'1-O.
Ni eleccions anticipades ni qüestió de confiança de Torra
En tot cas, des de l'executiu català donen quasi per descomptat que els comuns difícilment aprovaran els pressupostos tenint en compte l'horitzó electoral imminent. "Aquest dimecres veurem si estan en dinàmica de dir no a tot o bé tenen ganes de lluitar els pressupostos", insisteixen des d'Economia.
En cas de no aprovar-los o de no arribar-los a presentar -Aragonès i el president Torra esbossaran les xifres al Parlament sense que el Govern hagi aprovat el projecte- l'escenari electoral està descartat. Tampoc es contempla que Torra se sotmeti a una qüestió de confiança com l'any 2016 va fer Carles Puigdemont quan els pressupostos presentats per Oriol Junqueras van ser tombats. "El funcionament del Parlament i la majoria independentista està curtcircuitada pel procés judicial", sostenen les fonts consultades.
L'abast de la reforma fiscal que es plantejarà és la gran incògnita. De fet, d'ella en dependrà, en bona part, que la proposta pugui resultar atractiva a uns comuns que, ara per ara, consideren que els pressupostos són totalment insuficients per retornar a la ciutadania l'"esforç" fet durant anys d'"emergència social". Malgrat que des de l'executiu s'oneja un increment de la despesa social de 1.227 milions respecte el 2017, els comuns assenyalen que la despesa departamental executada l'any 2018 és mil milions superior a la prevista per al 2019.
La portaveu de Catalunya en Comú Podem, Susanna Segovia, i el portaveu econòmic del grup, David Cid, han carregat aquest dimecres contra uns comptes que consideren que no contemplen prou recursos per a les escoles bressol perquè amb els 20 milions previstos no es cobreix el terç de finançament que pertoca per llei. També han lamentat que no es creïn noves places de residència per a gent gran ni es pugui afronta una reducció de les taxes universitàries amb un 6% d'increment de la partida per a educació universitària. Tot i això, els comuns s'han mostrat disposats a seguir dialogant per explorar un acord.
"Si s'aprova aquesta reforma fiscal i la recaptació no són ingressos finalistes, es podrà destinar a augmentar partides com les que els comuns plantegen", argumenten des d'Economia
"Si s'aprova aquesta reforma fiscal i la recaptació no són ingressos finalistes, es podrà destinar a augmentar partides com les que els comuns plantegen", argumenten des d'Economia. Caldrà veure, però, si l'oferta fiscal satisfà els comuns, el vot dels quals és clau per garantir l'aprovació dels pressupostos. Fins ara, Catalunya en Comú Podem havia plantejat eliminar les bonificacions de l'impost de successions i apujar l'IRPF al 2% de les rendes més altes. Reclamen una despesa social de 1.700 milions que s'obtindrien, segons la proposta plantejada, de la pujada d'impostos, de la lluita contra el frau fiscal i dels pressupostos generals de l'Estat, que finalment han estat tombats.
Els socialistes ja es van autodescartar per aprovar els comptes de la Generalitat si no s'aprovaven els de Sánchez i, per tant, estan ja fora de l'equació. De fet, ha estat el PSC qui aquest dimarts ha recelat d'una suposada reforma fiscal tot afirmant que "no és de rebut fer modificacions petites i ridícules" en aquest àmbit.
El llast dels pressupostos generals de l'Estat
Fins ara, el Govern plantejava reduir les bonificacions de successions per recaptar entre 15 i 40 milions d'euros més, segons un document que va avançar NacióDigital i que no contemplava en aquell moment una modificació de l'IPRF ni de l'impost de patrimoni, però sí modificacions en la fiscalitat verda, implementant la vinyeta a les carreteres o apujant l'impost de matriculació a vaixells i avions. Caldrà veure, doncs, quina és finalment la dimensió recaptatòria de la reforma que presentarà Aragonès. Des d'Economia s'insisteix que s'ha fet partícip dels comptes als comuns durant les deu reunions mantingudes fins que es van aixecar de la taula i recorden que en el cas dels comptes de Pedro Sánchez en cap cas es va donar l'oportunitat als partits catalans de negociar-los.
De fet, els arguments que utilitzen ara des del Govern per reclamar a Catalunya en Comú Podem el suport als pressupostos s'assemblen força als que el partit d'Ada Colau donaven per demanar als independentistes que votessin a favor dels comptes de Pedro Sánchez: les millores socials per a la vida dels ciutadans. Els comuns, però, consideren que és incomparable "l'abast social" de les mesures que proposava el govern del PSOE amb les que planteja la Generalitat, mentre que fonts republicanes defensen que els comptes són "com a mínim igual de bons" que els de Sánchez. Afegeixen que en el cas de la negociació amb el govern espanyol pesa l'"estat anímic" de l'independentisme davant la situació dels presos polítics i el judici de l'1-O.
Ni eleccions anticipades ni qüestió de confiança de Torra
En tot cas, des de l'executiu català donen quasi per descomptat que els comuns difícilment aprovaran els pressupostos tenint en compte l'horitzó electoral imminent. "Aquest dimecres veurem si estan en dinàmica de dir no a tot o bé tenen ganes de lluitar els pressupostos", insisteixen des d'Economia.
En cas de no aprovar els comptes o de no arribar-los a presentar -Aragonès i Torra esbossaran les xifres al Parlament sense que el Govern hagi aprovat el projecte- l'escenari electoral està descartat
En cas de no aprovar-los o de no arribar-los a presentar -Aragonès i el president Torra esbossaran les xifres al Parlament sense que el Govern hagi aprovat el projecte- l'escenari electoral està descartat. Tampoc es contempla que Torra se sotmeti a una qüestió de confiança com l'any 2016 va fer Carles Puigdemont quan els pressupostos presentats per Oriol Junqueras van ser tombats. "El funcionament del Parlament i la majoria independentista està curtcircuitada pel procés judicial", sostenen les fonts consultades.