26
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
27
de febrer
a les
18:45h
"Quin orgull, hòstia Jordi Cuixart, quin orgull. I com t'estimo". El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri de los Ríos (Badalona, 1977), escrivia aquestes paraules poc després de les 13.00 hores d'aquest dimarts, quan Cuixart feia tres hores i mitja que declarava com a acusat per rebel·lió al Tribunal Suprem. Mauri ha volgut ser present en aquest moment importantíssim del judici pels fets de l'1-O que se celebra a Madrid, no només pel càrrec que ostenta a Òmnium Cultural, sinó també pel vincle personal que el lliga a Cuixart.
Mauri, que s'ha pogut abraçar amb el seu amic i company després de la declaració, explica a NacióDigital que l'ha vist "exultant, content i orgullosament feliç". Cuixart no ha donat ni un pas enrere, i convençut que es tracta d'un judici polític, ha jugat la partida amb totes les cartes sobre la taula. "Això ens fa sentir profundament orgullosos", ha assegurat Mauri.
- Vostè s’ha desplaçat expressament a Madrid per ser present a la declaració de Cuixart. Com l’ha vist?
- Ha estat la declaració que el Jordi volia fer, que havia treballat amb els seus advocats, que havíem treballat des d’Òmnium, i ha estat la confirmació que estem davant d’un judici polític, únicament polític. En aquest, en Jordi Cuixart ha tingut la immensa generositat de defensar els drets i llibertats de tota la ciutadania de Catalunya, i això és un motiu d’orgull immens.
Tota la gent d’Òmnium i bona part de la ciutadania del nostre país se sent profunda i immensament orgullosa de poder tenir un defensor dels drets i les llibertats com Jordi Cuixart. Un referent que, si fins ara ho era, a partir d’avui la història d’aquest país ja comença també a tenir un capítol reservat per a Jordi Cuixart. La declaració d’avui canvia molt les coses i és aquesta defensa dels drets i les llibertats, aquesta defensa de la desobediència civil no violenta, que ens fa sentir profundament orgullosos.
- Durant la declaració, Cuixart ha desplegat aquest concepte de desobediència civil no violenta i l’ha intentat explicar al tribunal i a la Fiscalia. Creu que l'han entès?
- No és que no ens entenguin, és que no ens escolten. I és evident que la Fiscalia no escolta. I malauradament, em temo que el tribunal tampoc té voluntat i capacitat de voler escoltar. El Jordi ha explicat molt clar, d’una forma que hauria de ser molt entenedora per a qualsevol persona, la diferència entre el que és violència i el que és exercir els drets fonamentals i la desobediència civil. I si això no es vol entendre, i si això és delicte a Espanya, és que Espanya té un problema molt greu amb la seva pròpia democràcia.
- Com en el cas de Jordi Sànchez, la Fiscalia ha centrat bona part de l’interrogatori de Cuixart a intentar justificar la violència. Com veu el paper que està desenvolupant el ministeri públic al judici?
- En primer lloc, crec que és lamentable, una vergonya que aquests fiscals, amb tots els dies que han tingut per preparar-se aquest judici tan important, segueixin cometent errors i segueixin dient inexactituds i falsedats. És lamentable que s’hagin preparat tan malament. I avui, perquè el Jordi no ha contestat a l’advocada de l’Estat, però també hem vist la seva actitud durant tot aquests dies. Cuixart també ha tingut la sort que Vox avui em sembla que no s’ha presentat a la sala, cosa que com a mínim ha estat edificant, perquè ha pogut declarar sense l’extrema dreta al costat.
I en tot cas, la Fiscalia segueix intentant construir un delicte de rebel·lió que saben que no existeix, i per tant, enlloc de preguntar pels tancs, les armes, la sang i els morts, han hagut de preguntar pels tuits i per si van passar uns entrepans o no. És que aquest és el nivell. És indignant. I si no fos perquè avui estem contents, plens d’autoestima i orgullosos de Jordi Cuixart, i si no fos perquè tot plegat és tan greu i tan lamentable, gairebé faria riure veure com s’atreveixen a intentar sustentar una rebel·lió i una sedició que no va existir mai amb uns tuits i amb uns entrepans.
- Creu que les acusacions estan intentant criminalitzar Òmnium?
- Clarament. Ho vam veure aquests últims dies, quan el fiscal preguntava als membres del Govern si eren o no socis d’Òmnium Cultural, com si això fos un agreujant penal. És evident que l’intenten criminalitzar, però davant d’aquesta criminalització, hi ha la resposta de la ciutadania. Mentre el Jordi parlava, aquest matí a Òmnium s’han fet 1.800 socis en quatre hores de declaració. Això el Jordi encara no ho sap.
Avui l’he pogut abraçar un moment i li he dit que molta gent s’havia fet sòcia, però encara no tenia la xifra. I estic convençuts que això l’emocionarà moltíssim perquè son 1.800 persones que se sumen als més de 140.000 socis, que demostren aquest gest humil, però valent i ple de dignitat que és sumar-se a una entitat que des de fa tants anys defensa els drets, les llibertats i el dret a l’autodeterminació. I ja ho sabíem, però avui hem vist que Òmnium té un president, un líder que és l’orgull de tota la ciutadania del nostre país.
- Comenta que l’ha pogut veure i parlar-hi. Com està?
- He pogut parlar un moment amb ell i ens hem pogut abraçar. Estava molt emocionat. Preguntava com ho havia fet. Li he dit que de conya, i també que no digués tantes vegades "hòstia", però de broma, eh. Evidentment, però, tothom està súper orgullós d’ell. A més ell estava exultant d’alegria perquè hi havia molta gent a la sala que s’estima moltíssim. La seva parella, la seva família, però també molts amics de Santa Perpètua, del seu poble, que han vingut a estar al seu costat.
Estava molt, molt, molt emocionat de tenir la gent al seu costat, i per això estava exultant, molt content i orgullosament feliç de poder representar la ciutadania d’aquest país en un judici a la democràcia. I ell ho ha explicat perfectament. El seu objectiu no és sortir de la presó ràpid, evidentment que vol l’absolució, però el seu objectiu és defensar els drets i les llibertats.
- Per tant, i encara que empresonat i acusat de rebel·lió, creu que s’ha pogut veure Cuixart en pura essència?
-El Jordi Cuixart és així, amb tota la grandesa que té, i evidentment, també com una persona que té els seus moments alts i baixos. Ho ha explicat amb la declaració que va fer el mes de gener del 2018. I és la grandesa de reconèixer aquests moments de debilitat, que fan veure que qualsevol persona davant de la repressió s’ha de defensar com pot.
Però avui ha volgut exercir aquest lideratge natural, un lideratge ple d’humilitat, ple de convicció, de coherència i això és el que el fa tan gran. Una persona humil com ell, una persona treballadora, una persona que s’ha bolcat en tantes lluites compartides i com li agrada explicar, fill d’una murciana i d’un badaloní, és ara el president d’Òmnium Cultural. I avui ha estat un dia de molta emoció.
Mauri, que s'ha pogut abraçar amb el seu amic i company després de la declaració, explica a NacióDigital que l'ha vist "exultant, content i orgullosament feliç". Cuixart no ha donat ni un pas enrere, i convençut que es tracta d'un judici polític, ha jugat la partida amb totes les cartes sobre la taula. "Això ens fa sentir profundament orgullosos", ha assegurat Mauri.
- Vostè s’ha desplaçat expressament a Madrid per ser present a la declaració de Cuixart. Com l’ha vist?
- Ha estat la declaració que el Jordi volia fer, que havia treballat amb els seus advocats, que havíem treballat des d’Òmnium, i ha estat la confirmació que estem davant d’un judici polític, únicament polític. En aquest, en Jordi Cuixart ha tingut la immensa generositat de defensar els drets i llibertats de tota la ciutadania de Catalunya, i això és un motiu d’orgull immens.
"La gent d’Òmnium i bona part de la ciutadania se sent profunda i immensament orgullosa de poder tenir un defensor dels drets i les llibertats com ell"
Tota la gent d’Òmnium i bona part de la ciutadania del nostre país se sent profunda i immensament orgullosa de poder tenir un defensor dels drets i les llibertats com Jordi Cuixart. Un referent que, si fins ara ho era, a partir d’avui la història d’aquest país ja comença també a tenir un capítol reservat per a Jordi Cuixart. La declaració d’avui canvia molt les coses i és aquesta defensa dels drets i les llibertats, aquesta defensa de la desobediència civil no violenta, que ens fa sentir profundament orgullosos.
- Durant la declaració, Cuixart ha desplegat aquest concepte de desobediència civil no violenta i l’ha intentat explicar al tribunal i a la Fiscalia. Creu que l'han entès?
- No és que no ens entenguin, és que no ens escolten. I és evident que la Fiscalia no escolta. I malauradament, em temo que el tribunal tampoc té voluntat i capacitat de voler escoltar. El Jordi ha explicat molt clar, d’una forma que hauria de ser molt entenedora per a qualsevol persona, la diferència entre el que és violència i el que és exercir els drets fonamentals i la desobediència civil. I si això no es vol entendre, i si això és delicte a Espanya, és que Espanya té un problema molt greu amb la seva pròpia democràcia.
Marcel Mauri, davant d'una fotografia de Jordi Cuixart. Foto: Adrià Costa
- Com en el cas de Jordi Sànchez, la Fiscalia ha centrat bona part de l’interrogatori de Cuixart a intentar justificar la violència. Com veu el paper que està desenvolupant el ministeri públic al judici?
- En primer lloc, crec que és lamentable, una vergonya que aquests fiscals, amb tots els dies que han tingut per preparar-se aquest judici tan important, segueixin cometent errors i segueixin dient inexactituds i falsedats. És lamentable que s’hagin preparat tan malament. I avui, perquè el Jordi no ha contestat a l’advocada de l’Estat, però també hem vist la seva actitud durant tot aquests dies. Cuixart també ha tingut la sort que Vox avui em sembla que no s’ha presentat a la sala, cosa que com a mínim ha estat edificant, perquè ha pogut declarar sense l’extrema dreta al costat.
I en tot cas, la Fiscalia segueix intentant construir un delicte de rebel·lió que saben que no existeix, i per tant, enlloc de preguntar pels tancs, les armes, la sang i els morts, han hagut de preguntar pels tuits i per si van passar uns entrepans o no. És que aquest és el nivell. És indignant. I si no fos perquè avui estem contents, plens d’autoestima i orgullosos de Jordi Cuixart, i si no fos perquè tot plegat és tan greu i tan lamentable, gairebé faria riure veure com s’atreveixen a intentar sustentar una rebel·lió i una sedició que no va existir mai amb uns tuits i amb uns entrepans.
- Creu que les acusacions estan intentant criminalitzar Òmnium?
- Clarament. Ho vam veure aquests últims dies, quan el fiscal preguntava als membres del Govern si eren o no socis d’Òmnium Cultural, com si això fos un agreujant penal. És evident que l’intenten criminalitzar, però davant d’aquesta criminalització, hi ha la resposta de la ciutadania. Mentre el Jordi parlava, aquest matí a Òmnium s’han fet 1.800 socis en quatre hores de declaració. Això el Jordi encara no ho sap.
"Avui hem vist que Òmnium té un president, un líder que és l’orgull de tota la ciutadania del nostre país"
Avui l’he pogut abraçar un moment i li he dit que molta gent s’havia fet sòcia, però encara no tenia la xifra. I estic convençuts que això l’emocionarà moltíssim perquè son 1.800 persones que se sumen als més de 140.000 socis, que demostren aquest gest humil, però valent i ple de dignitat que és sumar-se a una entitat que des de fa tants anys defensa els drets, les llibertats i el dret a l’autodeterminació. I ja ho sabíem, però avui hem vist que Òmnium té un president, un líder que és l’orgull de tota la ciutadania del nostre país.
Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, en una foto d'arxiu. Foto: Adrià Costa
- Comenta que l’ha pogut veure i parlar-hi. Com està?
- He pogut parlar un moment amb ell i ens hem pogut abraçar. Estava molt emocionat. Preguntava com ho havia fet. Li he dit que de conya, i també que no digués tantes vegades "hòstia", però de broma, eh. Evidentment, però, tothom està súper orgullós d’ell. A més ell estava exultant d’alegria perquè hi havia molta gent a la sala que s’estima moltíssim. La seva parella, la seva família, però també molts amics de Santa Perpètua, del seu poble, que han vingut a estar al seu costat.
Estava molt, molt, molt emocionat de tenir la gent al seu costat, i per això estava exultant, molt content i orgullosament feliç de poder representar la ciutadania d’aquest país en un judici a la democràcia. I ell ho ha explicat perfectament. El seu objectiu no és sortir de la presó ràpid, evidentment que vol l’absolució, però el seu objectiu és defensar els drets i les llibertats.
- Per tant, i encara que empresonat i acusat de rebel·lió, creu que s’ha pogut veure Cuixart en pura essència?
-El Jordi Cuixart és així, amb tota la grandesa que té, i evidentment, també com una persona que té els seus moments alts i baixos. Ho ha explicat amb la declaració que va fer el mes de gener del 2018. I és la grandesa de reconèixer aquests moments de debilitat, que fan veure que qualsevol persona davant de la repressió s’ha de defensar com pot.
"Avui Cuixart ha volgut exercir aquest lideratge natural, ple d’humilitat, ple de convicció, de coherència i això és el que el fa tan gran"
Però avui ha volgut exercir aquest lideratge natural, un lideratge ple d’humilitat, ple de convicció, de coherència i això és el que el fa tan gran. Una persona humil com ell, una persona treballadora, una persona que s’ha bolcat en tantes lluites compartides i com li agrada explicar, fill d’una murciana i d’un badaloní, és ara el president d’Òmnium Cultural. I avui ha estat un dia de molta emoció.