27
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
7:05h
La precampanya electoral se li farà llarga a Ciutadans. La confecció de les llistes ha provocat la primera crisi interna de magnitud en els rengles del partit d'Albert Rivera, fins ara aliè a les disputes que caracteritzen totes les formacions. El fitxatge de Silvia Clemente, fins ara dirigent del PP, per ser candidata a la Junta de Castella-Lleó en les eleccions del maig ha obert una trifulca interna que ja és més que una pugna local.
D'altra banda, la decisió de l'executiva de Ciutadans de no pactar amb Pedro Sánchez ni amb el PSOE després de les eleccions del 28-A ha generat rebuig en un sector de la formació. Alguns dels fundadors s'hi han mostrat en contra, desafiant l'autoritat d'Albert Rivera.
Garicano i Toni Roldán aixequen la veu a Rivera
La pugna que s'ha encetat a Castella-Lleó per la candidatura a la presidència de la Junta ha esdevingut una trencadissa de gran magnitud. La cúpula de Ciutadans ha fitxat Silvia Clemente, fins ara dirigent del PP i presidenta de les Corts de Castella-Lleó, on els populars governen des de fa més de 30 anys. Aquest fitxatge ha desfermat la caixa dels trons. Clemente, una política ambiciosa que ha perdut una lluita interna amb el candidat del PP a la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, ha passat d'un dia a l'altra de militant al PP a aspirant de Ciutadans.
Es tracta, a més, d'una política polèmica, que va protagonitzar alguns escàndols, com quan es va descobrir que una empresa que va fer la reforma d'una finca del marit de Clemente s'havia beneficiat de contractes públics del departament d'Agricultura i de les Corts quan Clemente n'era consellera i presidenta, respectivament. El perfil de política sota sospita i, a més, trànsfuga, fereix de ple el discurs renovador que esgrimeix Ciutadans.
La precipitació del fitxatge, a més, ha ofès molts quadres del partit taronja a Castella-Lleó. Francisco Igea, diputat per Valladolid, ja ha anunciat que competirà amb Clemente en les primàries que s'hauran de convocar. Pesos pesants en el partit, com Luis Garicano, que és el responsable d'Economia, i el jove diputat Toni Roldán, portaveu econòmic al Congrés, ja s'han posicionat al costat del seu company de grup, Igea, plantant cara a Rivera i al secretari general, José Manuel Villegas, que ja havia presentat públicament Clemente com la candidata gairebé oficial del partit.
El Taxidermista s'inquieta
La majoria d'analistes han qualificat de maniobra d'alt risc l'aposta de Rivera per no pactar amb Pedro Sánchez ni amb el PSOE després de les eleccions del 28 d'abril. És una manera d'establir un cordó sanitari no només entorn el líder socialista sinó també per extensió al seu partit. Curiosament, aquest veto no es produïa envers el partit d'extrema dreta Vox, amb qui Ciutadans es va manifestar a la plaça Colón. L'ascens de Vox a les enquestes, que amenaça el sòl electoral taronja, és l'explicació a aquesta fixació del discurs de Rivera en la franja més dretana de l'electorat. Però ja ha obert fissures, i algunes de molt qualitatives en l'univers de Ciutadans.
Han estat alguns dels fundadors del partit, els qui van ser assidus a les trobades del restaurant Taxidermista en els inicis de la formació, els qui han gosat criticar el líder. Francesc de Carreras, segurament el més emblemàtic de tots ells, s'ha mostrat contrari al cordó sanitari contra el PSOE, apel·lant a recuperar els grans acords amb els partits constitucionalistes. El mateix De Carreras ha afirmat que "un partit amb vocació centrista ha de ser capaç de pactar tant amb el PP com amb el PSOE". Personatges com Ferran Toutain i Arcadi Espada també s'han afegit a De Carreras. En canvi, sí que veuen bé que es rebutgi un pacte explícit a Sánchez.
El controvertit fitxatge d'Arrimadas
El fitxatge -en aquest cas intern- més destacat de Rivera, el d'Inés Arrimadas com a candidata per Barcelona també va provocar crítiques internes, tot i que més discretes. Hi ha temor a Ciutadans pel fet de deixar massa descobert el lideratge de la formació a Catalunya. L'arribada de la jove dirigent al Congrés també obligarà a resituar la cúpula del grup al Congrés. En aquest cas, va ser el mateix Villegas, del nucli dur de Rivera, qui va quedar desmentit quan va negar que Arrimadas anés a les llistes al Congrés.
De moment, Arrimadas ja ha hagut de sotmetre's a les exigències d'una campanya que, en el frec a frec amb un PP radicalitzat i un Vox a l'alça, obliga a l'espectacle i a exercicis que són fàcils d'etiquetar com a demagògia, com es va escenificar amb la visita recent a Waterloo.
Sobre el salt d'Arrimadas a Madrid, però, hi ha una altra hipòtesi que caldria plantejar, també en clau interna. Rivera necessita activar el màxim de potencials del partit. Però alhora, és conscient que si els resultats són dolents en un context de fragmentació del vot de dreta, el seu lideratge i discurs agressiu serà contestat. Rivera no vol plans B a Ciutadans i col·locant Arrimadas a les llistes del Congrés, lliga la dirigent catalana a la seva sort. Una victòria de Rivera serà també la d'Arrimadas, però una derrota ho serà també de tots dos.
D'altra banda, la decisió de l'executiva de Ciutadans de no pactar amb Pedro Sánchez ni amb el PSOE després de les eleccions del 28-A ha generat rebuig en un sector de la formació. Alguns dels fundadors s'hi han mostrat en contra, desafiant l'autoritat d'Albert Rivera.
Garicano i Toni Roldán aixequen la veu a Rivera
La pugna que s'ha encetat a Castella-Lleó per la candidatura a la presidència de la Junta ha esdevingut una trencadissa de gran magnitud. La cúpula de Ciutadans ha fitxat Silvia Clemente, fins ara dirigent del PP i presidenta de les Corts de Castella-Lleó, on els populars governen des de fa més de 30 anys. Aquest fitxatge ha desfermat la caixa dels trons. Clemente, una política ambiciosa que ha perdut una lluita interna amb el candidat del PP a la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, ha passat d'un dia a l'altra de militant al PP a aspirant de Ciutadans.
La cúpula de Ciutadans ha fitxat Silvia Clemente, fins ara dirigent del PP i presidenta de les Corts de Castella-Lleó, on els populars governen des de fa més de 30 anys
Es tracta, a més, d'una política polèmica, que va protagonitzar alguns escàndols, com quan es va descobrir que una empresa que va fer la reforma d'una finca del marit de Clemente s'havia beneficiat de contractes públics del departament d'Agricultura i de les Corts quan Clemente n'era consellera i presidenta, respectivament. El perfil de política sota sospita i, a més, trànsfuga, fereix de ple el discurs renovador que esgrimeix Ciutadans.
La precipitació del fitxatge, a més, ha ofès molts quadres del partit taronja a Castella-Lleó. Francisco Igea, diputat per Valladolid, ja ha anunciat que competirà amb Clemente en les primàries que s'hauran de convocar. Pesos pesants en el partit, com Luis Garicano, que és el responsable d'Economia, i el jove diputat Toni Roldán, portaveu econòmic al Congrés, ja s'han posicionat al costat del seu company de grup, Igea, plantant cara a Rivera i al secretari general, José Manuel Villegas, que ja havia presentat públicament Clemente com la candidata gairebé oficial del partit.
El Taxidermista s'inquieta
La majoria d'analistes han qualificat de maniobra d'alt risc l'aposta de Rivera per no pactar amb Pedro Sánchez ni amb el PSOE després de les eleccions del 28 d'abril. És una manera d'establir un cordó sanitari no només entorn el líder socialista sinó també per extensió al seu partit. Curiosament, aquest veto no es produïa envers el partit d'extrema dreta Vox, amb qui Ciutadans es va manifestar a la plaça Colón. L'ascens de Vox a les enquestes, que amenaça el sòl electoral taronja, és l'explicació a aquesta fixació del discurs de Rivera en la franja més dretana de l'electorat. Però ja ha obert fissures, i algunes de molt qualitatives en l'univers de Ciutadans.
Francesc de Carreras, del nucli fundador de Cs, sosté que "un partit amb vocació centrista ha de ser capaç de pactar tant amb el PP com amb el PSOE"
Han estat alguns dels fundadors del partit, els qui van ser assidus a les trobades del restaurant Taxidermista en els inicis de la formació, els qui han gosat criticar el líder. Francesc de Carreras, segurament el més emblemàtic de tots ells, s'ha mostrat contrari al cordó sanitari contra el PSOE, apel·lant a recuperar els grans acords amb els partits constitucionalistes. El mateix De Carreras ha afirmat que "un partit amb vocació centrista ha de ser capaç de pactar tant amb el PP com amb el PSOE". Personatges com Ferran Toutain i Arcadi Espada també s'han afegit a De Carreras. En canvi, sí que veuen bé que es rebutgi un pacte explícit a Sánchez.
El controvertit fitxatge d'Arrimadas
El fitxatge -en aquest cas intern- més destacat de Rivera, el d'Inés Arrimadas com a candidata per Barcelona també va provocar crítiques internes, tot i que més discretes. Hi ha temor a Ciutadans pel fet de deixar massa descobert el lideratge de la formació a Catalunya. L'arribada de la jove dirigent al Congrés també obligarà a resituar la cúpula del grup al Congrés. En aquest cas, va ser el mateix Villegas, del nucli dur de Rivera, qui va quedar desmentit quan va negar que Arrimadas anés a les llistes al Congrés.
De moment, Arrimadas ja ha hagut de sotmetre's a les exigències d'una campanya que, en el frec a frec amb un PP radicalitzat i un Vox a l'alça, obliga a l'espectacle i a exercicis que són fàcils d'etiquetar com a demagògia, com es va escenificar amb la visita recent a Waterloo.
Arrimadas ja ha hagut de sotmetre's a les exigències d'una campanya que, en el frec a frec amb un PP radicalitzat i un Vox a l'alça, obliga a l'espectacle i a exercicis que són fàcils d'etiquetar com a demagògia
Sobre el salt d'Arrimadas a Madrid, però, hi ha una altra hipòtesi que caldria plantejar, també en clau interna. Rivera necessita activar el màxim de potencials del partit. Però alhora, és conscient que si els resultats són dolents en un context de fragmentació del vot de dreta, el seu lideratge i discurs agressiu serà contestat. Rivera no vol plans B a Ciutadans i col·locant Arrimadas a les llistes del Congrés, lliga la dirigent catalana a la seva sort. Una victòria de Rivera serà també la d'Arrimadas, però una derrota ho serà també de tots dos.