27
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
12:01h
Quines decisions va prendre per aturar el referèndum? Per què, malgrat el desplegament policial, les urnes van arribar als col·legis electorals? Quina responsabilitat té en l'operatiu que va provocar un miler de ferits l'1-O? Per què es van aturar les càrregues policials al migdia? Quin diàleg hi va haver amb la Generalitat durant els 27 dies decisius del mes d'octubre del 2017? Són algunes de les preguntes que haurà de respondre Mariano Rajoy durant la declaració que farà com a testimoni aquest dimecres al Tribunal Suprem. Tots els intercanvis prometen: amb la Fiscalia -braç armat de la Moncloa quan l'ocupava el PP-, amb les defenses dels encausats i, també, amb Vox. La ultradreta fa dies que va agafant forces per irrompre al judici.
Serà la primera vegada que Rajoy es veu obligat a explicar, de forma concreta i sense possibilitat de mentir -si ho fa, podria incórrer en un delicte de fals testimoni-, la seva visió sobre el referèndum, la declaració de la independència i l'aplicació del 155. Totes les clarificacions que no va fer al Congrés, al Senat ni tan sols en les reunions restringides de la cúpula del PP. L'expresident del govern espanyol, en un discretíssim segon pla des de la derrota de la moció de censura, torna avui a primera fila enmig d'una gran expectació al Suprem. La sala segona es converteix, a partir d'ara, en el veritable fòrum de debat sobre el procés que l'Estat mai ha autoritzat al Congrés.
No hi serà Roger Torrent, president del Parlament, perquè hi ha ple i declararà més endavant, però sí que hi assistiran l'expresident Artur Mas i Joan Tardà, cap de files d'ERC a la cambra baixa espanyola. Abans de Rajoy, el calendari del Suprem estipula -si hi ha temps, és clar- que s'expliquin l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría -ara instal·lada al Consell d'Estat- i Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda. El seu testimoni és fonamental per demostrar la tesi de la Fiscalia, segons la qual el Govern va cometre malversació de fons públics. Serà interessant veure com Montoro avala aquesta tesi, tenint en compte que era ell qui controlava les finances catalanes.
Per saber què va passar ahir al Suprem us recomano la crònica que van escriure Ferran Casas i Joan Serra Carné, enviats especials aquesta setmana a Madrid. La jornada, marcada pels interrogatoris a Jordi Cuixart i Carme Forcadell, va servir per constatar com la importància de la declaració de la independència ha anat minvant a mesura que parlaven els encausats, tal com recollim en aquesta informació. No us perdeu tampoc l'entrevista d'Aida Morales al vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. L'entitat va tenir ahir un dia agredolç: el seu president, Cuixart, declarava al Suprem i s'enfronta a 17 anys de presó per rebel·lió, però les seves explicacions -diàfanes i didàctiques- van servir per guanyar 4.000 socis en tal sols unes hores.
Últim intent pels pressupostos. Més enllà del judici, el Parlament viu aquest dimecres una jornada important. Quim Torra i els seus consellers se sotmetran a la sessió de control a primera hora del matí, i al cap d'una estona, després de dinar, el president i el vicepresident Pere Aragonès faran un últim intent per atraure els comuns cap al "sí" als pressupostos de la Generalitat. Aragonès, tal com explica Sara Gonzálezen aquesta informació, farà una oferta fiscal que inclou retocs en l'IRPF, successions i transmissions patrimonials. El context preelectoral ho contamina tot.
La cruïlla de Rivera (i Arrimadas). Ciutadans ha pres unes quantes decisions polèmiques al llarg dels últims dies. Ha decidit fer un cordó sanitari al PSOE -moviment pensat per aturar la fuga de vots cap a Vox- i ha fet fitxatges provinents del PP que no han estat ben rebuts per dirigents del partit. Pep Martírepassa en aquesta peça la crisi interna que viu la formació taronja a les portes de la campanya electoral, en la qual Albert Rivera i Inés Arrimadas faran tàndem per intentar l'assalt a la Moncloa.
Salut i tecnologia al Mobile. El congrés de mòbils segueix endavant i aquest dimecres l'interès estarà centrat en els avenços que permet la tecnologia en el camp de la salut. S'hi presentarà, per exemple, la primera operació quirúrgica teleassistida amb tecnologia 5G, l'autèntica protagonista d'aquesta edició.
Vist i llegit
La gala número 91 dels Oscar va ser una de les més grises de la història, com va explicar Víctor Rodrigoen aquesta crònica. L'únic bri d'emoció el van posar Lady Gaga i Bradley Cooper amb la interpretació de Shallow, la premiada cançó de la pel·lícula A Star Is Born. Si el seguiment del judici us deixa una estona morta, us recomano recuperar a Netflix el documental Five foot two, que repassa els últims anys de la trajectòria de la cantant novaiorquesa d'origen italià. Lady Gaga hi repassa els orígens del seu últim disc, Joanne -dedicat a la germana del seu pare, morta amb només 19 anys-, les interioritats de la fama i els problemes d'addiccions i de salut. El documental relata tots els passos, amb accés pràcticament il·limitat, fins a l'actuació de la cantant a la mitja part de la Superbowl del 2017, una de les millors dels últims anys.
El passadís
Javier Ortega Smith i Pedro Fernández, advocats de Vox al Suprem, acostumen a estar aïllats del tràfec que es viu al Suprem en les jornades del judici. Els agrada seure en unes butaques vermelles situades a l'esquerra de les portes de la sala segona i comentar -amb idèntic pentinat, potenciat per grans dosis de gomina- les intervencions que hi ha hagi i hi haurà. Ahir, però, van fer tard -la sessió arrencava a les 9.30, mitja hora abans de l'habitual- i es van quedar sense entrar a la sala fins al primer recés, dictat per Manuel Marchena a l'hora de sempre: les dotze del migdia. No van ser els únics que van quedar fora, momentàniament, de la sala: també li va passar a l'exconsellera Meritxell Borràs, per raons personals. Quan Marchena ordena tancar la porta, no hi ha manera d'entrar -ni de sortir- fins que hi ha una pausa.
L'efemèride
Tal dia com avui, fa 119 anys, es va fundar el Bayern de Munic, el club de futbol més important d'Alemanya i un dels més rellevants del panorama europeu. La seva història és, també, la del seu país i la del continent durant la primera part del segle XX. Ho exemplifica el cas de Kurt Landauer, president de l'entitat durant 20 anys en quatre etapes i que va ser deportat al camp de concentració de Dachau -a només vint quilòmetres de Munic- per la seva condició de jueu. El club bavarès ha comptat a les seves files amb autèntiques llegendes com Franz Beckenbauer, Karl-Heinz Rummenigge, Gerd Müller, Lothar Matthäus i Oliver Kahn. En els últims anys ha tingut un vincle proper amb el Barça, i no només per vestir, en funció de la temporada, de color blaugrana: Pep Guardiola va entrenar el Bayern durant tres anys, en els quals va desplegar un futbol d'altíssim nivell tot i no poder-se endur la Champions a les vitrines de l'Allianz Arena.
L'aniversari
Si esteu llegint aquest despertador des d'un iPhone, des d'un iPad o des d'un Mac, és possible que tingueu moltes coses a agrair a Jonathan Ive, dissenyador en cap d'Apple. Avui fa 52 anys. Va entrar a la companyia l'any 1992 i, durant anys, va ser l'encarregat de plasmar les idees d'Steve Jobs en productes concrets. En aquest vídeo oficial de la companyia californiana -la primera empresa nord-americana en superar el bilió de dòlars de capitalització borsària l'estiu passat, ara amb menys vigor als parquets- es pot recuperar l'origen d'uns ginys que han canviat, sens dubte, el nostre dia a dia.
Fes clic aquí per subscriure't-hi
Serà la primera vegada que Rajoy es veu obligat a explicar, de forma concreta i sense possibilitat de mentir -si ho fa, podria incórrer en un delicte de fals testimoni-, la seva visió sobre el referèndum, la declaració de la independència i l'aplicació del 155. Totes les clarificacions que no va fer al Congrés, al Senat ni tan sols en les reunions restringides de la cúpula del PP. L'expresident del govern espanyol, en un discretíssim segon pla des de la derrota de la moció de censura, torna avui a primera fila enmig d'una gran expectació al Suprem. La sala segona es converteix, a partir d'ara, en el veritable fòrum de debat sobre el procés que l'Estat mai ha autoritzat al Congrés.
No hi serà Roger Torrent, president del Parlament, perquè hi ha ple i declararà més endavant, però sí que hi assistiran l'expresident Artur Mas i Joan Tardà, cap de files d'ERC a la cambra baixa espanyola. Abans de Rajoy, el calendari del Suprem estipula -si hi ha temps, és clar- que s'expliquin l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría -ara instal·lada al Consell d'Estat- i Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda. El seu testimoni és fonamental per demostrar la tesi de la Fiscalia, segons la qual el Govern va cometre malversació de fons públics. Serà interessant veure com Montoro avala aquesta tesi, tenint en compte que era ell qui controlava les finances catalanes.
Per saber què va passar ahir al Suprem us recomano la crònica que van escriure Ferran Casas i Joan Serra Carné, enviats especials aquesta setmana a Madrid. La jornada, marcada pels interrogatoris a Jordi Cuixart i Carme Forcadell, va servir per constatar com la importància de la declaració de la independència ha anat minvant a mesura que parlaven els encausats, tal com recollim en aquesta informació. No us perdeu tampoc l'entrevista d'Aida Morales al vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. L'entitat va tenir ahir un dia agredolç: el seu president, Cuixart, declarava al Suprem i s'enfronta a 17 anys de presó per rebel·lió, però les seves explicacions -diàfanes i didàctiques- van servir per guanyar 4.000 socis en tal sols unes hores.
Últim intent pels pressupostos. Més enllà del judici, el Parlament viu aquest dimecres una jornada important. Quim Torra i els seus consellers se sotmetran a la sessió de control a primera hora del matí, i al cap d'una estona, després de dinar, el president i el vicepresident Pere Aragonès faran un últim intent per atraure els comuns cap al "sí" als pressupostos de la Generalitat. Aragonès, tal com explica Sara Gonzálezen aquesta informació, farà una oferta fiscal que inclou retocs en l'IRPF, successions i transmissions patrimonials. El context preelectoral ho contamina tot.
La cruïlla de Rivera (i Arrimadas). Ciutadans ha pres unes quantes decisions polèmiques al llarg dels últims dies. Ha decidit fer un cordó sanitari al PSOE -moviment pensat per aturar la fuga de vots cap a Vox- i ha fet fitxatges provinents del PP que no han estat ben rebuts per dirigents del partit. Pep Martírepassa en aquesta peça la crisi interna que viu la formació taronja a les portes de la campanya electoral, en la qual Albert Rivera i Inés Arrimadas faran tàndem per intentar l'assalt a la Moncloa.
Salut i tecnologia al Mobile. El congrés de mòbils segueix endavant i aquest dimecres l'interès estarà centrat en els avenços que permet la tecnologia en el camp de la salut. S'hi presentarà, per exemple, la primera operació quirúrgica teleassistida amb tecnologia 5G, l'autèntica protagonista d'aquesta edició.
Vist i llegit
La gala número 91 dels Oscar va ser una de les més grises de la història, com va explicar Víctor Rodrigoen aquesta crònica. L'únic bri d'emoció el van posar Lady Gaga i Bradley Cooper amb la interpretació de Shallow, la premiada cançó de la pel·lícula A Star Is Born. Si el seguiment del judici us deixa una estona morta, us recomano recuperar a Netflix el documental Five foot two, que repassa els últims anys de la trajectòria de la cantant novaiorquesa d'origen italià. Lady Gaga hi repassa els orígens del seu últim disc, Joanne -dedicat a la germana del seu pare, morta amb només 19 anys-, les interioritats de la fama i els problemes d'addiccions i de salut. El documental relata tots els passos, amb accés pràcticament il·limitat, fins a l'actuació de la cantant a la mitja part de la Superbowl del 2017, una de les millors dels últims anys.
El passadís
Javier Ortega Smith i Pedro Fernández, advocats de Vox al Suprem, acostumen a estar aïllats del tràfec que es viu al Suprem en les jornades del judici. Els agrada seure en unes butaques vermelles situades a l'esquerra de les portes de la sala segona i comentar -amb idèntic pentinat, potenciat per grans dosis de gomina- les intervencions que hi ha hagi i hi haurà. Ahir, però, van fer tard -la sessió arrencava a les 9.30, mitja hora abans de l'habitual- i es van quedar sense entrar a la sala fins al primer recés, dictat per Manuel Marchena a l'hora de sempre: les dotze del migdia. No van ser els únics que van quedar fora, momentàniament, de la sala: també li va passar a l'exconsellera Meritxell Borràs, per raons personals. Quan Marchena ordena tancar la porta, no hi ha manera d'entrar -ni de sortir- fins que hi ha una pausa.
L'efemèride
Tal dia com avui, fa 119 anys, es va fundar el Bayern de Munic, el club de futbol més important d'Alemanya i un dels més rellevants del panorama europeu. La seva història és, també, la del seu país i la del continent durant la primera part del segle XX. Ho exemplifica el cas de Kurt Landauer, president de l'entitat durant 20 anys en quatre etapes i que va ser deportat al camp de concentració de Dachau -a només vint quilòmetres de Munic- per la seva condició de jueu. El club bavarès ha comptat a les seves files amb autèntiques llegendes com Franz Beckenbauer, Karl-Heinz Rummenigge, Gerd Müller, Lothar Matthäus i Oliver Kahn. En els últims anys ha tingut un vincle proper amb el Barça, i no només per vestir, en funció de la temporada, de color blaugrana: Pep Guardiola va entrenar el Bayern durant tres anys, en els quals va desplegar un futbol d'altíssim nivell tot i no poder-se endur la Champions a les vitrines de l'Allianz Arena.
L'aniversari
Si esteu llegint aquest despertador des d'un iPhone, des d'un iPad o des d'un Mac, és possible que tingueu moltes coses a agrair a Jonathan Ive, dissenyador en cap d'Apple. Avui fa 52 anys. Va entrar a la companyia l'any 1992 i, durant anys, va ser l'encarregat de plasmar les idees d'Steve Jobs en productes concrets. En aquest vídeo oficial de la companyia californiana -la primera empresa nord-americana en superar el bilió de dòlars de capitalització borsària l'estiu passat, ara amb menys vigor als parquets- es pot recuperar l'origen d'uns ginys que han canviat, sens dubte, el nostre dia a dia.
Oriol March Ledesma
Cap de Política de NacióDigital
Cap de Política de NacióDigital
Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi