Òmnium mostra el caliu dels 140.000 socis a Cuixart: «És un orgull que ens representi»

El vicepresident de l'entitat llegeix una declaració institucional el dia abans de la declaració de Cuixart, en què demana a l'Estat que "rectifiqui" i referma el seu compromís amb "la llibertat"

Declaració institucional d'Òmnium Cultural, abans de la declaració de Cuixart.
Declaració institucional d'Òmnium Cultural, abans de la declaració de Cuixart. | Aida Morales
25 de febrer del 2019
Actualitzat a les 16:45h
Porta gairebé 500 dies a la presó, i aquest dimarts tindrà l'oportunitat d'explicar-se. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ja ho té tot a punt per declarar com a acusat al judici que des de fa tres setmanes se celebra al Tribunal Suprem. Abans de fer-ho, però, l'entitat que presideix ha volgut transmetre-li l'escalf d'anys d'història i de lluites compartides. Segons han manifestat, el judici contra l'1-O no només jutja Cuixart i la resta de presos polítics, sinó també "tota la gent d'Òmnium". 

"Amb en Jordi Cuixart, la justícia espanyola asseu al banc dels acusats les 140.192 persones que formen part de l'entitat cívico cultural amb més socis d'Europa", ha llegit el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha aparegut acompanyat de diversos representants de la societat civil. Per això, Cuixart declararà "amb orgull". "Vam néixer per salvar els mots i ara, tants anys després, hi som també per salvar els drets", ha declarat. 

Mauri ha recordat que, al costat de Cuixart, aquest dimarts s'asseuran al banc dels acusats els 58 anys de "feina incansable al servei de la cultura, la llengua i els drets civils" que representa l'entitat. I a través de la seva declaració, s'assenyalaran els "moments més foscos" del franquisme, que Òmnium s'ha entestat a denunciar des de la seva fundació: "Sempre hem defensat que opinar diferent i defensar pacíficament les idees pròpies no pot constituir cap delicte, sinó que és la base de qualsevol societat que es vol democràtica".
Òmnium referma el seu compromís

Ara, però, ha lamentat Mauri, l'estat espanyol ha creuat "les línies vermelles" que defineixen el sistema de drets i llibertats que durant anys s'ha anat construint. En un judici, ha afegit, on formar part d'Òmnium és "poc menys que un agreujant penal", i que denota una vegada més que existeix una "justícia empeltada de franquisme, que gosa jutjar una entitat forjada en la fosca nit de la dictadura".

"Però no se'n sortiran", ha assegurat. Perquè al banc dels acusats s'asseu un home "bo, compromès i coherent", un "referent" en la lluita per la igualtat i un "exemple" de la Catalunya diversa i plural. En altres paraules, ha dit, un home que representa el valor i el sentit de tota l'entitat, així com dels ideals que aquesta representa: "Perquè hem decidit que la nostra entitat sigui un baluard en defensa de les llibertats davant els intolerants, els repressors i una extrema dreta que marca el ritme polític i judicial a l'Estat". 

Òmnium, doncs, referma el seu compromís amb la cultura, la cohesió social i els drets fonamentals, "també amb el de l'autodeterminació", ha puntualitzat Mauri. I ha agafat la bandera de la llibertat, la "més bonica de les lluites compartides", que ara Cuixart desplegarà al Suprem.

Ampli suport de la societat civil

La declaració institucional d'Òmnium ha rebut un ampli suport d'entitats i personalitats de la societat civil. Entre els membres que han volgut manifestar explícitament el seu suport al president de l'entitat, s'han pogut veure els expresidents del Parlament Ernest Benach, Joan Rigol i Núria de Gispert, l'advocada Magda Oranich, l'activista Roger Español, personalitats del món de la cultura com Lluís Llach, Isona Passola, Pere Portabella o David Selvas, i representants d'entitats com Toni Cruanyes, Camil Ros, Eduard Vallory, Francina Alsina, Joan Caball, Pol Leiva o Javier Pacheco. 

La declaració de Cuixart està programada per aquest dimarts, conjuntament amb la de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Els dos estan acusats de rebel·lió, i en situació de presó preventiva. La Fiscalia els demana disset anys de presó. És la primera vegada que se'ls podrà escoltar des del 16 d'octubre del 2017 -Cuixart- i des del 23 de març de l'any passat -Forcadell-, dates des de les quals estan ininterrompudament privats de llibertat. En el cas del president d'Òmnium, l'interrogatori de les acusacions se centrarà en la manifestació del 20-S davant la conselleria d'Economia. Uns fets que el fiscal manté com a determinants per justificar la violència que acreditaria una presumpta rebel·lió.

Més informació en els propers minuts