Ja era hora. Black Panther és l'oportunitat aprofitada per la gegant Marvel per crear una entitat pròpia, un personatge únic (que evidentment ja existia en els còmics) i de vertebrar un capítol més de la megasaga de pel·lícules de l'univers de superherois. És un homenatge cinematogràfic al continent africà, sense desmerèixer, sense estigmes, elevant els actors i actrius a un panorama mundial mainstream.
La pel·lícula és la 18a entrega del conglomerat de films que conformen el Marvel Cinematic Universe, i la vuitena que presenta un nou personatge per a aquest multivers cinematogràfic. Explica la història de T'Challa, el flamant rei del fictici país africà de Wakanda, que després d'aparèixer per primer cop a l'entrega de Capitán América: Civil War, s'endinsa ara en els seus orígens, la seva nació i un repertori nou d'integrants de la saga.
Black Panther tracta amb lucidesa i sense cap estigma la població africana, en un país fictici carregat de futurisme, noves tecnologies i poderosos personatges. Chadwick Boseman i Michael B. Jordan encapçalen un repartiment absolutament afroamericà (amb una ínfima minoria d'actors i actrius blancs) amb una entitat pròpia mai vista en l'univers Marvel. Dirigida per Ryan Coogler (director que va recuperar la saga Rocky amb Creed), la cinta és una de les més ben facturades per la multinacional de superherois. Carregada d'un espectacle visual molt creïble (a diferència de la ciutat divina d'Asgard a Thor, que pecava d'excèntrica), Black Panther eleva el nivell d'acció de la saga i es posiciona com una de les entregues més estimades pel públic i per la crítica.
Així doncs, és fan palesos tots aquests ingredients que han comportat la nominació a l'Oscar. Una nominació censurada per part de la crítica, que ha escenificat que una cinta d'acció blockbuster no hauria d'optar a la categoria de millor pel·lícula. El fet és que Marvel ha elevat el llistó dels superherois, de la saga i del tractament, normalment pedant i racista dels africans (amb accents forçats i ridículs) com per merèixer la nominació. Té molt pocs números, gairebé ínfims, per guanyar, però és un reconeixement molt merescut. El seu impacte va ser tan notori que fins i tot va aparèixer al concurs d'esmaixades de l'NBA de l'any passat.
En definitiva, Black Panther és sòlida, un blockbuster notable i un pas endavant per a Marvel en la presentació de futurs personatges. Un model a seguir, amb una trama que enganxa de principi a fi i sobretot, amb un missatge explícit, esdevingut un símbol mainstream pels afroamericans.
