Llibert Ferri ressegueix l'Europa del segle XX a través de la memòria familiar

El periodista explica a "L'ombra dels anys" (Angle Editorial) les vicissituds dels seus pares, fills de la Catalunya republicana i marcats profundament per la derrota

Llibert Ferri acaba de publicar 'L'ombra dels anys'
Llibert Ferri acaba de publicar 'L'ombra dels anys' | Adrià Costa
24 de febrer del 2019
Actualitzat el 27 de febrer a les 16:17h
"Ep! Ha mort Stalin". Llibert Ferri recorda perfectament les paraules del seu pare, Liberto, un dia del començament de març del 1953. És un nen de poc més de sis anys i aquest és potser el primer contacte de Ferri amb la realitat internacional i el periodisme. Qui era aquell Stalin, que per força devia ser algú important, tenint en compte que el pare en parlava amb èmfasi? Aquest és un dels molts records que s'apleguen a L'ombra dels anys (Angle Editorial), un viatge per la història familiar de l'autor que s'entrellaça amb la memòria d'una Europa sacsejada per la guerra i el triomf inicial dels totalitarismes.  

Llibert Ferri va venir al món quan començava la Guerra Freda i aquest llibre arriba fins al 1990, quan s'ensorra l'imperi soviètic. Entremig, Ferri ens transporta pel trajecte vital de la seva família, vençuda a la Guerra Civil. Els pares, Liberto i Pilar, són representatius de la Catalunya arrasada el 1939. Es van conèixer estudiant al CADCI i al Casino Republicà de la Barceloneta.

Com a tants altres, la guerra va trossejar la seva vida. Pocs dies abans de l'entrada franquista a Barcelona, Liberto va emprendre el camí de la frontera i va acabar al camp francès de Sant Cebrià. D'allí va fugir al cap d'uns mesos. Home intuïtiu, va creure que anar cap al nord l'acostaria a una invasió alemanya que veia clara. A més, a casa tenia qui l'esperava. I va tornar a Barcelona.  

La mort del pare i l'ensorrament del Mur

A les pàgines del llibre de Llibert Ferri s'entrecreuen els grans esdeveniments de la història d'Europa amb la de la seva família i com aquesta va viure alguns dels fets que han conformat el passat recent.

El piolet que va matar Trotsky, la Guerra Freda, la construcció del Mur, els 25 Años de Paz del franquisme, Maig del 68, la invasió de Txecoslovàquia o la fi de la dictadura passen a ritme trepidant

El piolet que va matar Trotsky, la Guerra Freda, la construcció del Mur, els 25 Años de Paz del franquisme, Maig del 68, la invasió de Txecoslovàquia o la fi de la dictadura passen a ritme trepidant per L'ombra dels anys, il·luminant una història en què cada peça acaba encaixant i sembla que la història vulgui emetre senyals, com quan explica com s'apaga la vida del pare mentre s'extingeix l'Europa soviètica.

Discutint amb Felipe González a Budapest

El Ferri periodista apareix també com a testimoni dels fets que se succeeixen, els quals  analitza amb un coneixement profund de la història. Com quan, poc abans de l'ensulsiada de l'Alemanya comunista, en una trobada d'un grup de periodistes amb Felipe González en un hotel de Budapest, discuteix amb l'aleshores president espanyol.

Quan González afirma que s'és en vigílies d'un triomf del socialisme democràtic, Ferri gosa qüestionar-ho i augura una reaparició de la dreta radical a l'est. Hi ha també molt de coneixement directe d'alguns dels grans protagonistes, com MikhaIl Gorbatxov o Andrei Sakharov.

Com a colofó, l'autor fa una referència a la crisi de Grècia i com s'ha de sotmetre als dictats despietats de la UE

Fa temps que Ferri prepara aquest llibre, però ha volgut que aparegués precisament ara, quan fa 80 anys de la fi de la Guerra Civil i l'inici de la Segona Guerra Mundial. I es compliran 30 anys de la caiguda del Mur, pocs mesos després de la mort del pare. Com a colofó, l'autor fa una referència a la crisi de Grècia i com s'ha de sotmetre als dictats despietats de la UE. Un recordatori dels límits de la sobirania dels pobles que lliga també amb els fets de Catalunya.

Queda, al final, el dubte inquietant sobre el retorn de vells fantasmes de la història d'Europa, sota formes diferents, però igual d'amenaçadors. L'autor recorda en aquest sentit una frase de Hannah Arendt quan diu: "Un dels trets del totalitarisme és la confusió entre justícia i legalitat".  
Arxivat a