22
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
17:40h
El ple municipal de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració institucional per adherir-se a la campanya Judici a la Democràcia, impulsada per Òmnium Cultural. L'entitat ha tirat endavant la iniciativa per expressar el seu rebuig al judici a l'independentisme que s'està celebrant al Tribunal Suprem contra dotze líders polítics catalans, entre ells els nou presos polítics.
Tots els grups del consistori s'han sumat a la declaració institucional, a excepció de Ciutadans, el PSC i el PP, que s'han mantingut al marge.
Comissió per l'amiant
La crisi de l'amiant al metro de Barcelona continua aixecant polseguera. Aquest divendres el ple municipal ha demanat a l'Ajuntament que creï una comissió interdisciplinari per detectar rastres d'amiant en edificis i instal·lacions de pública concurrència a la ciutat. La proposta, presentada per la CUP i que ha comptat amb el suport de de tots els grups, preveu que la comissió estigui integrada per treballadors municipals, sindicats i empleats de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
Els cupaires han demanat que la comissió se centri a detectar possible presència d'amiant equipaments públics com el metro, escoles bressol o centres de primària. El primer pas seria fer un inventari dels materials amb amiant de totes les empreses públiques, prioritzant el metro de Barcelona.
La comissió hauria d'emetre informes periòdics sobre els processos de retirada dels elements amb amiant i sobre la presència de fibres d'amiant a l'aire.
Reconeixement a les víctimes del tardofranquisme
El ple de Barcelona ha aprovat aquest divendres el reglament de reconeixement a les persones represaliades pel tardofranquisme i de creació de la Junta de Valoració. La junta regularà els criteris per ser reconegut com a víctima del tardofranquisme, un període que l'Ajuntament estableix entre el 1960 i el 1978. El reglament ha tirat endavant amb el suport de tots els grups, excepte Ciutadans i el PP.
El reconeixement com a persona represaliada consistirà en una resolució que servirà com a document provatori en processos judicials però que no comportarà cap compensació econòmica.
El tinent d'alcaldia Jaume Asens ha insistit que "l'estat espanyol encara no ha trencat amb el seu passat franquista". Un argument que ha convençut prou tota l'oposició com per aconseguir el vot favorable de tots els grups. Ciutadans i PP, però, han estat l'excepció.
Des del partit taronja, Marilén Barceló ha acusat el govern municipal de voler "ressuscitar el dictador" i de fer "revisionisme històric". Barceló també ha defensat que la societat espanyola no mira el passat sinó el futur, gràcies a l'aprovació de la Constitució espanyola el 1978.
El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha incidit en terminis de reconeixement de víctimes del tardofranquisme. El popular considera que el fet d'ampliar el termini fins al 31 de desembre de 1978 correspon a la voluntat del govern municipal de "qüestionar" la Constitució, que aleshores ja s'havia aprovat.
Llum verda a l'acord per la Sagrada Família
El ple municipal de Barcelona ha ratificat l'acord entre l'Ajuntament i la Sagrada Família per regularitzar les obres del temple. Una mesura que no s'havia dut a terme en els 130 anys que fa que duren. L'acord inclou un pla especial urbanístic i la modificació del Pla General Metropolità (PGM) en l'entorn de la basílica. També, l'aportació de 36 milions d'euros en deu anys a les arques municipals per part del temple.
La modificació del PGM s'haurà de fer definitivament a la subcomissió d'urbanisme de Barcelona i un cop complert aquest pas, el patronat de la Sagrada Família ja podrà sol·licitar les llicències necessàries. Els canvis urbanístics que inclou l'acord preveu pacificar el trànsit al carrer Provença a canvi de permetre la construcció de la Capella de l'Assumpta i establir les limitacions del temple. Per exemple, limitar a 14.526 metres quadrats de superfície, definir com a usos principals els religiosos i culturals i no augmentar l'aforament actual fins al 2026, data prevista de finalització de les obres.
Escalinata de la Glòria
Barcelona en Comú, Grup Demòcrata, Ciutadans, PP i els dos regidors no adscrits han aprovat la mesura, mentre que ERC s'ha abstingut i la CUP i el PSC han votat en contra. El missatge de l'oposició, però, ha estat bastant unànime i diversos grups municipals han avisat que el que realment provocarà un conflicte a l'entorn de la Sagrada Família serà la voluntat del patronat de construir l'Escalinata de la Glòria.
La construcció de l'escalinata al carrer Mallorca, suposaria l'enderrocament de diversos immobles del carrer Mallorca i, per tant, el desallotjament de centenars de veïns. Des del Grup Demòcrata, Jordi Martí ha considerat que l'acord entre Ajuntament i temple aborda "la part fàcil", mentre que el republicà Jordi Coronas ha acusat l'executiu de Colau de "passar la patata calenta" al pròxim govern municipal.
El PSC i la CUP s'han expressat en un to més dur. El socialista Daniel Mòdol, exregidor d'Arquitectura amb Colau, ha acusat el govern municipal de ser "còmplice del mòbing immobiliari" i de fer un regal "a un privat" mentre deixa de banda els veïns. El regidor de la CUP, Pere Casas, ha recriminat a Barcelona en Comú que amb l'acord "obre la porta al desnonament de les veïnes" per afavorir "el parc temàtic en què s'ha convertit la Sagrada Família".
La regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat l'acord i ha recordat que la Sagrada Família aportarà 36 milions en deu anys a l'Ajuntament, que es destinaran a millorar el transport públic de superfície, l’accessibilitat al metro, l’urbanisme dels carrers de l’entorn i els serveis públics.
Sanz també ha retret a l'oposició que tregui valor al pacte amb el patronat del temple. "Potser era fàcil però s'han tardat 130 anys a aconseguir-ho", ha etzibat.
El CAP Raval Nord, a debat
Nou capítol en el conflicte per decidir on s'ubica el nou CAP Lluís Sayé, al Raval Nord. Aquest divendres el ple de Barcelona ha debatut la iniciativa ciutadana impulsada per la plataforma CAP Raval Nord Digne, que agrupa veïns del barri i treballadors del centre d'atenció primària. La plataforma ha presentat una proposta per instar el govern municipal a iniciar els tràmits per revocar la cessió de la Capella de la Misericòrdia al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i destinar l'espai al nou centre mèdic. La proposta ha tirat endavant amb els vots de Barcelona en Comú i la CUP, l'abstenció del Grup Demòcrata, ERC i el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé i els vots en contra de Ciutadans, el PSC, el PP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy.
El debat d'aquest divendres, però, no era vinculant, i per tant el govern municipal haurà de decidir si inicia els tràmits que demanen els veïns.
La directora del CAP Lluís Sayé, Anna Romagosa, ha estat l'encarregada de llegir la proposta dels veïns i ha assegurat que el centre actual no compleix les "condicions mínimes" d'accessibilitat, salubritat i seguretat. Romagosa també ha recordat que la població del Raval té característiques que la fan "especialment vulnerable" i ha demanat "justícia" pel barri.
Romagosa també ha recordat que l'Institut Català de la Salut (CatSalut) va escollir la Capella de la Misericòrdia com a espai per ubicar el cap perquè era l'opció més viable.
Debat tens
En la ronda d'intervencions dels partits s'ha viscut un debat tens. Només la CUP i Barcelona en Comú han votat a favor de la proposta dels veïns, mentre que la resta de grups ha carregat durament contra el govern municipal, assenyalant especialment Colau i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. Els retrets s'han centrat, sobretot, en el fet que l'Ajuntament oferís la capella al CatSalut alhora que la mantenia cedida al MACBA.
El president del Grup Demòcrata, Xavier Trias, ha acusat l'alcaldessa d'"emmerdar" la situació i ha titllat de "populista" l'actuació del govern municipal. El seu grup s'ha abstingut en la votació de la proposta però Trias ha avisat que el seu sentit de vot serà contrari quan es produeixi en debat vinculant si no hi ha un acord entre les conselleries de Salut i Cultura sobre el futur del CAP i del MACBA. En aquest sentit, aquest mateix divendres la consellera de Salut, Alba Vergés, ha expressat en un article a l'Ara que si abans de les eleccions municipals no s'acorda la viabilitat de les propostes alternatives, el CAP s'hauria de construir a la capella.
Des de la bancada de Ciutadans, Carina Mejías ha retret al govern municipal que oferís la capella al CatSalut i ha responsabilitzat l'executiu de Colau de generar un "debat electoralista".
El to ha pujat durant el torn del PP. El president del grup popular, Alberto Fernández Díaz, ha titllat Colau i Pin de "manipuladores compulsives" i les ha acusat de fer sortir els veïns al carrer per manifestar les seves demandes. La consideració de Fernández Díaz ha estat resposta per la regidora cupaire Eulàlia Reguant, que ha demanat respecte per als veïns, dels quals ha assegurat que no són "ovelles".
ERC ha justificat la seva abstenció argumentant que la ciutat no pot permetre que cultura i salut "s'enfrontin", mentre que el PSC ha votat en contra de la proposta veïnal al considerar que el govern municipal ha estat qui ha propiciat aquest enfrontament.
Un enfrontament que, agradi o no, continua. El govern municipal haurà de decidir si fa efectiva la proposta aprovada aquest divendres, Mentrestant, totes les parts s'hauran de pronunciar sobre les propostes alternatives fetes per l'Ajuntament. La que genera més consens, almenys de moment, és la que preveu la construcció d'un edifici al costat del MACBA per acollir el nou CAP que s'aixecaria en uns terrenys que són propietat del consistori i la Diputació de Barcelona.
Sigui quina sigui la decisió final, els veïns, els professionals del CAP i el MACBA demanen que arribi abans de les eleccions municipals.
La taxa de bicis i motos compartides, a l'abril
Si tot va com està previst, les empreses de motos i bicicletes compartides que operin a Barcelona començaran a pagar a l'abril la taxa aprovada pel ple municipal. Avui el consell municipal ha aprovat definitivament la taxa, després de resoldre les al·legacions presentades, i el següent pas serà l'aprovació dels decrets que establiran la via per demanar les llicències necessàries per operar i per l'estacionament dels vehicles. Segons la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, el govern municipal preveu que la taxa es comenci a pagar d'aquí a dos mesos.
Les empreses pagaran 71,51 euros per cada moto i bicicleta compartida cada any. El període de vigència de les llicències serà de tres anys, prorrogable un més. Per concedir la llicència, l'Ajuntament obligarà les empreses a instal·lar dispositius de geolocalització als vehicles i a posar a disposició de l'Ajuntament en temps real les dades d'ús per conèixer el grau d'ocupació de la via pública.
Totes les empreses de bikesharing hauran d'instal·lar sistemes d'aparcament, mentre que les motos compartides hauran d'estacionar respectant l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles.
L'Ajuntament preveu atorgar 2.650 llicències per a bicicletes i 4.639 per a motos. A més, el consistori habilitarà espais d'aparcament exclusius per a vehicles particulars, que seran senyalitzats amb el color lila.
Barcelona en Comú, ERC i el PSC han votat a favor de la taxa, mentre que el PP s'ha abstingut i Ciutadans i la CUP han votat en contra. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha defensat la mesura perquè, segons assegura, permet "ordenar un sector en creixement". Vidal també ha reivindicat l'ús de vehicles compartits, que permet "substituir" els vehicles en propietat.
El pròxim pas serà negociar les bonificacions de la taxa a les quals es podran acollir les empreses de motosharing i bikesharinng. Vidal només ha detallat que un dels aspectes que permetrà l'accés a bonificacions serà la "contractació responsable" i ha assegurat que l'Ajuntament no es planteja establir bonificacions del 100% de la taxa.
Vidal també ha assegurat que l'Ajuntament està treballant per regular el sector del cotxe compartit. "Requereix més temps perquè implica regular places a la calçada i fora de la calçada", ha argumentat.
Medalla d'Or per a Arcadi Oliveres
El ple municipal de Barcelona ha aprovat concedir a l'economista i activista Arcadi Oliveres la Medalla d'Or al Mèrit Cívic. Barcelona en Comú, el Grup Demòcrata, ERC, PSC i els dos regidors no adscrits han votat a favor del reconeixement, mentre que la CUP (com sempre fa en l'entrega de medalles) s'ha abstingut i Ciutadans i el PP hi han votat en contra.
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha defensat l'entrega de la Medalla d'Or a Oliveres per la seva "trajectòria d'home savi i constructor de pau". Per part del Grup Demòcrata, Xavier Trias ha recordat la tasca de l'activista a l'Assemblea de Catalunya i a l'entitat Justícia i Pau. "És un home que ha continuat lluitant contra qualsevol injustícia i contra l'abolició de la persecució de les idees polítiques", ha dit Trias.
Des d'ERC, Montserrat Benedí també ha destacat el seu "compromís" amb la pau i la justícia social" i la regidora del PSC, Carmen Andrés, ha verbalitzat el suport del PSC al reconeixement per la tasca d'Oliveres a favor dels drets humans, tot i la "discrepància" en projectes polítics concrets.
Ciutadans i el PP han estat els dos únics grups que s'han oposat a la concessió de la Medalla d'Or. El portaveu del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, ha acusat el govern municipal de decidir l'entrega de reconeixements per "finalitats ideològiques".
El plenari també ha aprovat concedir Medalles d'Or a la ballarina i coreògrafa Anna Maleras, el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert i l'historiador de l'art Daniel-Giralt Miracle.
Tots els grups del consistori s'han sumat a la declaració institucional, a excepció de Ciutadans, el PSC i el PP, que s'han mantingut al marge.
Comissió per l'amiant
La crisi de l'amiant al metro de Barcelona continua aixecant polseguera. Aquest divendres el ple municipal ha demanat a l'Ajuntament que creï una comissió interdisciplinari per detectar rastres d'amiant en edificis i instal·lacions de pública concurrència a la ciutat. La proposta, presentada per la CUP i que ha comptat amb el suport de de tots els grups, preveu que la comissió estigui integrada per treballadors municipals, sindicats i empleats de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
Els cupaires han demanat que la comissió se centri a detectar possible presència d'amiant equipaments públics com el metro, escoles bressol o centres de primària. El primer pas seria fer un inventari dels materials amb amiant de totes les empreses públiques, prioritzant el metro de Barcelona.
La comissió hauria d'emetre informes periòdics sobre els processos de retirada dels elements amb amiant i sobre la presència de fibres d'amiant a l'aire.
Reconeixement a les víctimes del tardofranquisme
El ple de Barcelona ha aprovat aquest divendres el reglament de reconeixement a les persones represaliades pel tardofranquisme i de creació de la Junta de Valoració. La junta regularà els criteris per ser reconegut com a víctima del tardofranquisme, un període que l'Ajuntament estableix entre el 1960 i el 1978. El reglament ha tirat endavant amb el suport de tots els grups, excepte Ciutadans i el PP.
El reconeixement com a persona represaliada consistirà en una resolució que servirà com a document provatori en processos judicials però que no comportarà cap compensació econòmica.
El tinent d'alcaldia Jaume Asens ha insistit que "l'estat espanyol encara no ha trencat amb el seu passat franquista". Un argument que ha convençut prou tota l'oposició com per aconseguir el vot favorable de tots els grups. Ciutadans i PP, però, han estat l'excepció.
Des del partit taronja, Marilén Barceló ha acusat el govern municipal de voler "ressuscitar el dictador" i de fer "revisionisme històric". Barceló també ha defensat que la societat espanyola no mira el passat sinó el futur, gràcies a l'aprovació de la Constitució espanyola el 1978.
El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha incidit en terminis de reconeixement de víctimes del tardofranquisme. El popular considera que el fet d'ampliar el termini fins al 31 de desembre de 1978 correspon a la voluntat del govern municipal de "qüestionar" la Constitució, que aleshores ja s'havia aprovat.
Llum verda a l'acord per la Sagrada Família
El ple municipal de Barcelona ha ratificat l'acord entre l'Ajuntament i la Sagrada Família per regularitzar les obres del temple. Una mesura que no s'havia dut a terme en els 130 anys que fa que duren. L'acord inclou un pla especial urbanístic i la modificació del Pla General Metropolità (PGM) en l'entorn de la basílica. També, l'aportació de 36 milions d'euros en deu anys a les arques municipals per part del temple.
La modificació del PGM s'haurà de fer definitivament a la subcomissió d'urbanisme de Barcelona i un cop complert aquest pas, el patronat de la Sagrada Família ja podrà sol·licitar les llicències necessàries. Els canvis urbanístics que inclou l'acord preveu pacificar el trànsit al carrer Provença a canvi de permetre la construcció de la Capella de l'Assumpta i establir les limitacions del temple. Per exemple, limitar a 14.526 metres quadrats de superfície, definir com a usos principals els religiosos i culturals i no augmentar l'aforament actual fins al 2026, data prevista de finalització de les obres.
Escalinata de la Glòria
Barcelona en Comú, Grup Demòcrata, Ciutadans, PP i els dos regidors no adscrits han aprovat la mesura, mentre que ERC s'ha abstingut i la CUP i el PSC han votat en contra. El missatge de l'oposició, però, ha estat bastant unànime i diversos grups municipals han avisat que el que realment provocarà un conflicte a l'entorn de la Sagrada Família serà la voluntat del patronat de construir l'Escalinata de la Glòria.
La construcció de l'escalinata al carrer Mallorca, suposaria l'enderrocament de diversos immobles del carrer Mallorca i, per tant, el desallotjament de centenars de veïns. Des del Grup Demòcrata, Jordi Martí ha considerat que l'acord entre Ajuntament i temple aborda "la part fàcil", mentre que el republicà Jordi Coronas ha acusat l'executiu de Colau de "passar la patata calenta" al pròxim govern municipal.
El PSC i la CUP s'han expressat en un to més dur. El socialista Daniel Mòdol, exregidor d'Arquitectura amb Colau, ha acusat el govern municipal de ser "còmplice del mòbing immobiliari" i de fer un regal "a un privat" mentre deixa de banda els veïns. El regidor de la CUP, Pere Casas, ha recriminat a Barcelona en Comú que amb l'acord "obre la porta al desnonament de les veïnes" per afavorir "el parc temàtic en què s'ha convertit la Sagrada Família".
La regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat l'acord i ha recordat que la Sagrada Família aportarà 36 milions en deu anys a l'Ajuntament, que es destinaran a millorar el transport públic de superfície, l’accessibilitat al metro, l’urbanisme dels carrers de l’entorn i els serveis públics.
Sanz també ha retret a l'oposició que tregui valor al pacte amb el patronat del temple. "Potser era fàcil però s'han tardat 130 anys a aconseguir-ho", ha etzibat.
El CAP Raval Nord, a debat
Nou capítol en el conflicte per decidir on s'ubica el nou CAP Lluís Sayé, al Raval Nord. Aquest divendres el ple de Barcelona ha debatut la iniciativa ciutadana impulsada per la plataforma CAP Raval Nord Digne, que agrupa veïns del barri i treballadors del centre d'atenció primària. La plataforma ha presentat una proposta per instar el govern municipal a iniciar els tràmits per revocar la cessió de la Capella de la Misericòrdia al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i destinar l'espai al nou centre mèdic. La proposta ha tirat endavant amb els vots de Barcelona en Comú i la CUP, l'abstenció del Grup Demòcrata, ERC i el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé i els vots en contra de Ciutadans, el PSC, el PP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy.
El debat d'aquest divendres, però, no era vinculant, i per tant el govern municipal haurà de decidir si inicia els tràmits que demanen els veïns.
La directora del CAP Lluís Sayé, Anna Romagosa, ha estat l'encarregada de llegir la proposta dels veïns i ha assegurat que el centre actual no compleix les "condicions mínimes" d'accessibilitat, salubritat i seguretat. Romagosa també ha recordat que la població del Raval té característiques que la fan "especialment vulnerable" i ha demanat "justícia" pel barri.
Romagosa també ha recordat que l'Institut Català de la Salut (CatSalut) va escollir la Capella de la Misericòrdia com a espai per ubicar el cap perquè era l'opció més viable.
Debat tens
En la ronda d'intervencions dels partits s'ha viscut un debat tens. Només la CUP i Barcelona en Comú han votat a favor de la proposta dels veïns, mentre que la resta de grups ha carregat durament contra el govern municipal, assenyalant especialment Colau i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. Els retrets s'han centrat, sobretot, en el fet que l'Ajuntament oferís la capella al CatSalut alhora que la mantenia cedida al MACBA.
El president del Grup Demòcrata, Xavier Trias, ha acusat l'alcaldessa d'"emmerdar" la situació i ha titllat de "populista" l'actuació del govern municipal. El seu grup s'ha abstingut en la votació de la proposta però Trias ha avisat que el seu sentit de vot serà contrari quan es produeixi en debat vinculant si no hi ha un acord entre les conselleries de Salut i Cultura sobre el futur del CAP i del MACBA. En aquest sentit, aquest mateix divendres la consellera de Salut, Alba Vergés, ha expressat en un article a l'Ara que si abans de les eleccions municipals no s'acorda la viabilitat de les propostes alternatives, el CAP s'hauria de construir a la capella.
Des de la bancada de Ciutadans, Carina Mejías ha retret al govern municipal que oferís la capella al CatSalut i ha responsabilitzat l'executiu de Colau de generar un "debat electoralista".
El to ha pujat durant el torn del PP. El president del grup popular, Alberto Fernández Díaz, ha titllat Colau i Pin de "manipuladores compulsives" i les ha acusat de fer sortir els veïns al carrer per manifestar les seves demandes. La consideració de Fernández Díaz ha estat resposta per la regidora cupaire Eulàlia Reguant, que ha demanat respecte per als veïns, dels quals ha assegurat que no són "ovelles".
ERC ha justificat la seva abstenció argumentant que la ciutat no pot permetre que cultura i salut "s'enfrontin", mentre que el PSC ha votat en contra de la proposta veïnal al considerar que el govern municipal ha estat qui ha propiciat aquest enfrontament.
Un enfrontament que, agradi o no, continua. El govern municipal haurà de decidir si fa efectiva la proposta aprovada aquest divendres, Mentrestant, totes les parts s'hauran de pronunciar sobre les propostes alternatives fetes per l'Ajuntament. La que genera més consens, almenys de moment, és la que preveu la construcció d'un edifici al costat del MACBA per acollir el nou CAP que s'aixecaria en uns terrenys que són propietat del consistori i la Diputació de Barcelona.
Sigui quina sigui la decisió final, els veïns, els professionals del CAP i el MACBA demanen que arribi abans de les eleccions municipals.
La taxa de bicis i motos compartides, a l'abril
Si tot va com està previst, les empreses de motos i bicicletes compartides que operin a Barcelona començaran a pagar a l'abril la taxa aprovada pel ple municipal. Avui el consell municipal ha aprovat definitivament la taxa, després de resoldre les al·legacions presentades, i el següent pas serà l'aprovació dels decrets que establiran la via per demanar les llicències necessàries per operar i per l'estacionament dels vehicles. Segons la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, el govern municipal preveu que la taxa es comenci a pagar d'aquí a dos mesos.
Les empreses pagaran 71,51 euros per cada moto i bicicleta compartida cada any. El període de vigència de les llicències serà de tres anys, prorrogable un més. Per concedir la llicència, l'Ajuntament obligarà les empreses a instal·lar dispositius de geolocalització als vehicles i a posar a disposició de l'Ajuntament en temps real les dades d'ús per conèixer el grau d'ocupació de la via pública.
Totes les empreses de bikesharing hauran d'instal·lar sistemes d'aparcament, mentre que les motos compartides hauran d'estacionar respectant l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles.
L'Ajuntament preveu atorgar 2.650 llicències per a bicicletes i 4.639 per a motos. A més, el consistori habilitarà espais d'aparcament exclusius per a vehicles particulars, que seran senyalitzats amb el color lila.
Barcelona en Comú, ERC i el PSC han votat a favor de la taxa, mentre que el PP s'ha abstingut i Ciutadans i la CUP han votat en contra. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha defensat la mesura perquè, segons assegura, permet "ordenar un sector en creixement". Vidal també ha reivindicat l'ús de vehicles compartits, que permet "substituir" els vehicles en propietat.
El pròxim pas serà negociar les bonificacions de la taxa a les quals es podran acollir les empreses de motosharing i bikesharinng. Vidal només ha detallat que un dels aspectes que permetrà l'accés a bonificacions serà la "contractació responsable" i ha assegurat que l'Ajuntament no es planteja establir bonificacions del 100% de la taxa.
Vidal també ha assegurat que l'Ajuntament està treballant per regular el sector del cotxe compartit. "Requereix més temps perquè implica regular places a la calçada i fora de la calçada", ha argumentat.
Medalla d'Or per a Arcadi Oliveres
El ple municipal de Barcelona ha aprovat concedir a l'economista i activista Arcadi Oliveres la Medalla d'Or al Mèrit Cívic. Barcelona en Comú, el Grup Demòcrata, ERC, PSC i els dos regidors no adscrits han votat a favor del reconeixement, mentre que la CUP (com sempre fa en l'entrega de medalles) s'ha abstingut i Ciutadans i el PP hi han votat en contra.
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha defensat l'entrega de la Medalla d'Or a Oliveres per la seva "trajectòria d'home savi i constructor de pau". Per part del Grup Demòcrata, Xavier Trias ha recordat la tasca de l'activista a l'Assemblea de Catalunya i a l'entitat Justícia i Pau. "És un home que ha continuat lluitant contra qualsevol injustícia i contra l'abolició de la persecució de les idees polítiques", ha dit Trias.
Des d'ERC, Montserrat Benedí també ha destacat el seu "compromís" amb la pau i la justícia social" i la regidora del PSC, Carmen Andrés, ha verbalitzat el suport del PSC al reconeixement per la tasca d'Oliveres a favor dels drets humans, tot i la "discrepància" en projectes polítics concrets.
Ciutadans i el PP han estat els dos únics grups que s'han oposat a la concessió de la Medalla d'Or. El portaveu del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, ha acusat el govern municipal de decidir l'entrega de reconeixements per "finalitats ideològiques".
El plenari també ha aprovat concedir Medalles d'Or a la ballarina i coreògrafa Anna Maleras, el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert i l'historiador de l'art Daniel-Giralt Miracle.