23
de febrer
del
2019
"Hem d'anar a Madrid a fer política, si cal implicant-nos en la investidura de Pedro Sánchez per evitar un tripartit de dretes", manté un dirigent de l'ala pragmàtica del PDECat. "Sense afrontar de cara l'autodeterminació i els presos, res a parlar", assegura un altre consultat, en aquest cas més proper a Carles Puigdemont. L'elaboració de les llistes -i del projecte- a les eleccions espanyoles tensa de nou la formació, que aquest dissabte reuneix a tots els quadres municipals en una convenció destinada a preparar els comicis locals del mes de maig, en els quals s'hi juga l'hegemonia. La direcció encapçalada per David Bonvehí els atorga la màxima importància.
La maquinària del PDECat estava exclusivament centrada en l'escenari municipal i havia aparcat, fins i tot, debats pendents com ara l'encaix amb la Crida Nacional per la República. Havia decidit ja presentar-se amb la marca de Junts per Catalunya (JxCat) i tenia, per fi, un candidat a Barcelona, Joaquim Forn, que contentava totes les ànimes. Però el fracàs dels pressupostos de Pedro Sánchez -lamentat per bona part de la direcció- i la convocatòria d'eleccions espanyoles han impactat en un partit que haurà de decidir com a molt tard les properes setmanes qui presenta al Congrés dels Diputats.
Puigdemont, des de Waterloo, no veu amb mals ulls el nom de Josep Rull, un dels encausats per rebel·lió en el judici al Tribunal Suprem. "Si Forn va a Barcelona i Jordi Turull al Parlament Europeu, té sentit", asseguren des de la sala de màquines de la formació. Rull és un dirigent molt ben vist per les bases i comptaria amb el suport tant del partit com de la Crida, en cas que fracassi -com tot indica- l'emplaçament als per a una llista unitària. El problema, en tot cas, no és tant de si Rull és idoni o no, "sinó del projecte i de qui fa de candidat efectiu", com ressalta un dels dirigents consultats.
L'entorn de l'expresident, molt actiu, tampoc descarta que sigui Jordi Sànchez el candidat al Congrés. L'expresident de l'ANC i màxim dirigent del grup parlamentari de JxCat des de la presó, protagonista aquesta setmana al Congrés, també sonava per a les europees, però ara té opcions a Madrid, segons publicava ahir Vilaweb.
Els noms de Míriam Nogueras, propera a Puigdemont, i Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, es donen per segurs en les travesses que es preparen a Waterloo. Hi ha qui tampoc descarta el nom d'Elsa Artadi, consellera de la Presidència, que fa setmanes que prepara el salt com a número dos de Forn però no l'acaba de concretar. La concreció de les apostes de Nogueras i Pujol han enervat sectors del grup parlamentari actual, en el qual la majoria -Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Sergi Miquel, Feliu Guillaumes i Ferran Bel- apostaven per tramitar els pressupostos i dialogar.
La confecció de les llistes, per tant, reobre el pols de fons existent dins del partit des de fa mesos, i membres de la direcció consultats no descarten un "trencament" entre l'essència més convergent i l'espai més proper a la Crida i a Puigdemont. "En algun moment ens hem de plantar", ressalten. Fonts oficials indiquen, en tot cas, que la llista del PDECat sortirà d'unes primàries, per bé que les dues últimes que s'han fet -per a les eleccions del 21-D, en les quals la candidatura la va fer Puigdemont, i per a les municipals de Barcelona, guanyades per Neus Munté- no s'han dut a la pràctica.
Manifest municipal
Un cop passin les espanyoles, més obertes que mai i que a Catalunya tenen a ERC com a favorita a les enquestes, el repte immediat seran les municipals. El PDECat és la principal força del país a nivell local, amb més de 400 alcaldes i 3.000 regidors, però el 26 de maig s'ho juga tot. Fa quatre anys va seguir amb la inèrcia engegada el 2011, quan va aconseguir governar a Barcelona i va arribar al poder a les quatre diputacions, però ara el context és diferent. Aquest dissabte s'aprova un decàleg municipalista basat en la gestió però que referma el compromís amb el procés català en ple judici al Suprem.
El 26-M també hi ha europees, per a les quals encara no hi ha candidat designat. L'aposta de la direcció és anar amb el PNB, que no té gaire bona relació amb Puigdemont des de la tardor del 2017. La confecció de les llistes i la definició dels projectes en els tres àmbits -municipis, Congrés i Parlament Europeu- són un reflex del debat intern que viu el PDECat, sempre condicionat per les cites electorals.
La maquinària del PDECat estava exclusivament centrada en l'escenari municipal i havia aparcat, fins i tot, debats pendents com ara l'encaix amb la Crida Nacional per la República. Havia decidit ja presentar-se amb la marca de Junts per Catalunya (JxCat) i tenia, per fi, un candidat a Barcelona, Joaquim Forn, que contentava totes les ànimes. Però el fracàs dels pressupostos de Pedro Sánchez -lamentat per bona part de la direcció- i la convocatòria d'eleccions espanyoles han impactat en un partit que haurà de decidir com a molt tard les properes setmanes qui presenta al Congrés dels Diputats.
"En algun moment ens haurem de plantar", asseguren els més pragmàtics en relació a l'estratègia de Puigdemont i de la Crida
Puigdemont, des de Waterloo, no veu amb mals ulls el nom de Josep Rull, un dels encausats per rebel·lió en el judici al Tribunal Suprem. "Si Forn va a Barcelona i Jordi Turull al Parlament Europeu, té sentit", asseguren des de la sala de màquines de la formació. Rull és un dirigent molt ben vist per les bases i comptaria amb el suport tant del partit com de la Crida, en cas que fracassi -com tot indica- l'emplaçament als per a una llista unitària. El problema, en tot cas, no és tant de si Rull és idoni o no, "sinó del projecte i de qui fa de candidat efectiu", com ressalta un dels dirigents consultats.
L'entorn de l'expresident, molt actiu, tampoc descarta que sigui Jordi Sànchez el candidat al Congrés. L'expresident de l'ANC i màxim dirigent del grup parlamentari de JxCat des de la presó, protagonista aquesta setmana al Congrés, també sonava per a les europees, però ara té opcions a Madrid, segons publicava ahir Vilaweb.
Els noms de Míriam Nogueras, propera a Puigdemont, i Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, es donen per segurs en les travesses que es preparen a Waterloo. Hi ha qui tampoc descarta el nom d'Elsa Artadi, consellera de la Presidència, que fa setmanes que prepara el salt com a número dos de Forn però no l'acaba de concretar. La concreció de les apostes de Nogueras i Pujol han enervat sectors del grup parlamentari actual, en el qual la majoria -Carles Campuzano, Jordi Xuclà, Sergi Miquel, Feliu Guillaumes i Ferran Bel- apostaven per tramitar els pressupostos i dialogar.
La confecció de les llistes, per tant, reobre el pols de fons existent dins del partit des de fa mesos, i membres de la direcció consultats no descarten un "trencament" entre l'essència més convergent i l'espai més proper a la Crida i a Puigdemont. "En algun moment ens hem de plantar", ressalten. Fonts oficials indiquen, en tot cas, que la llista del PDECat sortirà d'unes primàries, per bé que les dues últimes que s'han fet -per a les eleccions del 21-D, en les quals la candidatura la va fer Puigdemont, i per a les municipals de Barcelona, guanyades per Neus Munté- no s'han dut a la pràctica.
Manifest municipal
Un cop passin les espanyoles, més obertes que mai i que a Catalunya tenen a ERC com a favorita a les enquestes, el repte immediat seran les municipals. El PDECat és la principal força del país a nivell local, amb més de 400 alcaldes i 3.000 regidors, però el 26 de maig s'ho juga tot. Fa quatre anys va seguir amb la inèrcia engegada el 2011, quan va aconseguir governar a Barcelona i va arribar al poder a les quatre diputacions, però ara el context és diferent. Aquest dissabte s'aprova un decàleg municipalista basat en la gestió però que referma el compromís amb el procés català en ple judici al Suprem.
El poder local del PDECat està en joc a les municipals: des del 2011 governen les quatre diputacions, però ara el context ha canviat
El 26-M també hi ha europees, per a les quals encara no hi ha candidat designat. L'aposta de la direcció és anar amb el PNB, que no té gaire bona relació amb Puigdemont des de la tardor del 2017. La confecció de les llistes i la definició dels projectes en els tres àmbits -municipis, Congrés i Parlament Europeu- són un reflex del debat intern que viu el PDECat, sempre condicionat per les cites electorals.