«Bohemian Rhapsody»: l'eco de Freddie Mercury a Wembley

La pel·lícula biogràfica sobre una de les bandes més icòniques de la història de la música i un dels millors cantants que ha trepitjat el planeta Terra és, segurament, un dels èxits de l'any 2018. El triomf del film britànic es consolida de la mà de Rami Malek, que interpreta brillantment a Freddie Mercury, mimetitzant els seus gestos, estil i actuacions a sobre de l'escenari. El problema, però, arriba de l'enfocament del guió i de la trama: és Bohemian Rhapsody un biopic fidedigne? Passa per sobre del passat obscur de Mercury? És només un homenatge? S'ho pot permetre?

El film de Bryan Singer és una gesticulació permanent en favor de la carrera musical de Queen, però sobretot de Freddie Mercury. El recorregut de com es forma i construeix el llegat d'una de les millors bandes de la història del segle XX és el contingut principal de la pel·lícula, tot i que la cirereta final del pastís li acaba donant el significat global. La reproducció de l'actuació de Queen del Live Aid del 85 és la culminació i la millor part del metratge, on es destaca la millor interpretació de la carrera de Rami Malek.

És indubtable que ha estat un èxit de taquilla però el públic venera fàcilment un homenatge (òbviament merescut) a la banda i a Freddie, confonent una biografia acurada amb una oda absoluta musical. Sí, la trama aborda certs aspectes obscurs del cantant principal, mort l'any 1991 de Sida, però fins al Live Aid és tot massa superficial per la teca que es podria haver abordat.

És un conjunt d'escenes que es van superposant, explicant un recorregut vital de Mercury que ja hauries de conèixer. És un homenatge dels i per als fans, sense convidar a totes aquelles persones que desconeixen (sí, existeixen) la vida i recorregut de Queen. L'espectador surt enlluernat de la sala de cinema gràcies a la reproducció fidel (fins i tot els gots de Pepsi a sobre del piano estan en la posició exacta) del Live Aid. És un in crescendo musical d'adrenalina que tapa les mancances de guió i metratge de les dues hores anteriors.

En definitiva, Bohemian Rhapsody és més una filigrana cinematogràfica engalanada de les millors cançons de Queen que es converteix en un homenatge, en una oda i no pas en un biopic acurat, on es podria haver abordat moltes de les etapes de Mercury, de la banda o, almenys, posar en context moltes de les escenes que s'expliquen a la pel·lícula.