Crònica

La Fiscalia desafina en l'intent de fabricar la rebel·lió

Sànchez, en l'interrogatori més llarg fins ara del judici, rebat l'acusació de promoure "tumults" el 20-S, assegura que no es va entorpir la feina de la Guàrdia Civil i exhibeix proves de la violència policial de l'1-O

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 21 de febrer de 2019 a les 20:49 |
Jordi Sànchez, durant l'interrogatori al Suprem | Pool Efe
"Suba, suba, que ya no le viene de ahí al vehículo". És la frase que va pronunciar un tinent de la Guàrdia Civil quan Jordi Sànchez li va proposar, ben entrada la nit del 20 de setembre, pujar sobre d'un cotxe de l'institut armat per mirar de dissoldre les restes de la concentració que va omplir els voltants de la conselleria d'Economia durant pàcticament setze hores. La imatge, gràfica i esgrimida per la Fiscalia com a icona del delicte de rebel·lió, ha sobrevolat la sisena jornada del judici al Tribunal Suprem.

Una jornada iniciada amb Santi Vila, però molt centrada en el paper de Sànchez, que ha servit per constatar la dificultat de la Fiscalia per aportar proves concloents sobre la rebel·lió i la violència que implica. El ministeri públic, representat per Javier Zaragoza -el més incisiu i, segurament, el que més denota el rebuig cap als fets de la tardor del 2017-, només ha esgrimit els danys contra els vehicles de la Guàrdia Civil, els tuits de Sànchez i un correu electrònic no respost de Xavier Strubell -a qui diu l'acusat no conèixer- per provar de trenar l'acusació.


L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ara màxim dirigent del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) ha comparegut al Suprem amb corbata, estampa pràcticament inèdita. Ha estat el primer pres -porta 490 dies privat de llibertat- aliè a ERC que s'ha reivindicat com a "pres polític" i ha assenyalat, des del primer moment, que se l'està jutjant, precisament, per haver liderat l'ANC. Amb notes manuscrites, ha relatat com va viure el 20-S i el camí cap al referèndum.


De la proclamació de la independència, però, ja no se n'ha parlat, a diferència del que passa amb els membres del Govern. Sànchez ja estava empresonat des de feia onze dies al costat de Jordi Cuixart, que també va pujar al cotxe de la Guàrdia Civil armat amb un megàfon -no s'ha precisat qui el va cedir- per desconvocar els manifestants el 20-S. El president d'Òmnium Cultural no ha tingut temps de comparèixer avui, i ho farà dimarts a les 9.30. L'acceleració dels temps que promou Manuel Marchena topa amb el reguitzell de preguntes de la Fiscalia, meticulosa però al mateix temps inconcreta.

Zaragoza ha centrat pràcticament tot l'interrogatori al voltant dels danys al cotxes de la Guàrdia Civil, que es van quedar durant hores davant d'Economia malgrat tenir armes llargues dins. Quan Sànchez se'n va adonar, va multiplicar els contactes amb Interior -tant amb el conseller Quim Forn com amb el major Josep-Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana- i va ordir un cordó de seguretat amb voluntaris. Un imatge molt similar a la que es pot veure en les manifestacions habituals de l'ANC.


Els contactes amb Interior es van multiplicar quan Sànchez va conèixer l'existència d'armes dins dels cotxes, segons ha explicat l'acusat

El fiscal, però, no n'ha tingut prou amb les explicacions. Quan s'ha reprès la sessió a les quatre de la tarda, després de les dues hores reglamentàries per dinar que habilita Marchena, ha reclamat al tribunal que s'ensenyessin imatges dels "set" -la defensa els rebaixa a sis- vehicles danyats. "Ho condemno", ha assenyalat Sànchez més de cinc vegades. Els danys, segons ell, van ser per la "improvisació" de la manifestació, que va néixer de forma espontània en conèixer-se els escorcolls pel referèndum.

Les mobilitzacions, al centre

"No poden justificar per aquests desperfectes un relat com si es tractés d'un alçament de 60.000 persones [els assistents davant d'Economia] destinat a danyar de manera violenta vehicles, persones i immobles", ha apuntat el president de la Crida Nacional per la República. Fonts de la defensa assenyalen que la Fiscalia està més centrada en "buscar confessions" que en presentar proves concloents. En tot moment ha buscat que l'acusat admetés que hi havia "tensió", i se n'ha sortit fugaçment. "És rotundament fals que hi hagués un intent permanent d'assalt" a Economia, ha ampliat Sànchez.

Aquesta estratègia fa que, a l'estil dels escrits d'acusació i de la fase d'instrucció liderada per Pablo Llarena, les grans mobilitzades que s'han viscut a Catalunya des del 2012 sobrevolin el judici. Sànchez ha remarcat el caràcter pacífic de totes les concentracions -ha destacat la Via Catalana del 2013- i els nuls incidents registrats. En totes hi ha participat el president de la Generalitat, Quim Torra, que avui s'ha desplaçat a Madrid per seguir el judici "contra l'independentisme civil", segons ha denunciat.


Al centre del debat, en tot cas, aquest dijous hi havia el 20-S, no les marxes precedents. Per què es va convocar? Per dos motius: per "protestar" contra l'actuació de la Guàrdia Civil i per "defensar les institucions". En cap moment, ha insistit el dirigent independentista, es va "entorpir" l'actuació de la Guàrdia Civil, ni cap membre de l'ANC va entrar als cotxes per agafar les armes llargues que hi estaven guardades.

La defensa de Cuixart ha volgut mostrar imatges de les càmeres de seguretat d'Economia i també de TV3 -la tardança en recuperar-les informàticament ha provocat que Marchena en qüestionés la necessitat-, i Jordi Pina ha fet un repàs a les imatges del cordó format per voluntaris. Segons ell, explicitaven la voluntat de permetre la sortida de la comitiva judicial, que finalment va marxar per un altre edifici. Un fet que la Fiscalia no oblida i que va fonamentar la primera acusació per rebel·lió.

L'1-O i la justícia

L'ANC va emetre unes indicacions per als ciutadans que volguessin anar a votar l'1-O. Les va enviar a finals de setembre del 2017, i recomanaven quedar-se fora dels locals fent cua com a forma de protesta si es precintaven els col·legis. Sànchez ha volgut deixar clar que no va fer cap crida a "ocupar" escoles, com l'ha inquirit el fiscal, que ha esgrimit un retuit al col·lectiu Escoles Obertes per incriminar-lo. 

El fiscal s'ha preguntat per què es va mantenir la crida a les urnes després de la interlocutòria del TSJC, que pretenia suspendre'n la celebració

Zaragoza, en essència, s'ha fet aquesta pregunta: com pot ser que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), es mantingués la convocatòria? I encara més: per què, després de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) se seguís cridant a votar? L'expresident de l'ANC ha emmarcat l'1-O en els drets a la llibertat d'expressió i d'autodeterminació, i ha indicat que ningú -ni la Fiscalia ni la justícia- va prohibir explícitament la ciutadania a emetre el seu vot.

En aquest sentit, el dirigent independentista ha remarcat que en cap moment es va prohibir la campanya que van fer les entitats i ha ressaltat que en el camí cap a l'1-O -també en la mobilització del 20-S- es va rebre el suport de sindicats i patronals. La defensa liderada per Pina ha aprofitat per un cop d'efecte final: exhibir al Suprem la cossa voladora d'un agent de la Policia Nacional espanyola a l'Institut Pau Claris, un dels exemples de violència més gràfics de la jornada del referèndum.

Vila, el mediador solitari

Abans que Sànchez ha estat el torn de Santi Vila, que ha negat que l'1-O fos una votació vinculant i l'ha deixat com una "gran mobilització política". Allunyat de bona part dels acusats -amb alguns dels seus excompanys de Govern, com ara Jordi Turull i Josep Rull, hi té una relació gèlida-, ha desgranat el seu paper com a negociador la tardor del 2017 per evitar la declaració d'independència i l'aplicació del 155 a Catalunya.


Qui li va ordenar adoptar aquest rol? Carles Puigdemont, en aquell moment president de la Generalitat. El relat de Vila dista de moltes versions de les que circulen d'aquell octubre: segons ell, dins del PP -en especial Mariano Rajoy- hi havia ganes de parlar i d'evitar qualsevol "despropòsit". L'exconseller d'Empresa va optar per dimitir i, avui, ha estat sotmès a l'interrogatori més suau de la Fiscalia.

La setmana vinent queda escoltar dues veus fonamentals -Jordi Cuixart i Carme Forcadell- i els testimonsi polítics de més nivell, des de Rajoy a Soraya Sáenz de Santamaría, passant per Artur Mas i Roger Torrent. Les defenses especulen sobre quin serà el moment en què al Fiscalia apujarà l'exigència de les proves per justificar la rebel·lió, o bé si es recolzaran exclusivament en els policies citats i presumptament ferits. "Això és la Lliga i, per ara, hem guanyat algun partit", diu un acusat. Queda molt judici.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació