Judici de l'1-O

Dels «tumults» a les factures de l'1-O: cinc debilitats de les acusacions al Suprem

Els encausats desmunten alguns dels fets en els quals es basen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per justificar la rebel·lió, la sedició i la malversació de fons públics

per Aida Morales / Oriol March , Tribunal Suprem (Madrid), 21 de febrer de 2019 a les 20:50 |
Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena al Suprem. | Pool Efe
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els interrogatoris de la segona setmana del judici de l'1-O al Tribunal Suprem han evidenciat dues dinàmiques: les diferents estratègies de defensa -una d'exclusivament política i una altra que circula per un àmbit molt més tècnic- i la dificultat de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat per provar unes acusacions que impliquen condemnes severes de presó. Aquests són els cinc arguments esgrimits per les acusacions -sovint sense proves concloents- que les defenses han rebatut en els interrogatoris.

1. Com es va pagar l'1-O?


No es va destinar "ni un euro" a l'organització del referèndum. Aquesta ha estat la tesi exacta que han utilitzat gairebé tots els acusats que respost les preguntes del ministeri públic i l'acusació particular centrades en el delicte de malversació. La pregunta sobre com es va pagar l'1-O preocupa, i molt, les acusacions, perquè justament és la clau que sustenta aquest delicte. Fins el moment, però, no s'ha presentat encara cap prova que permeti ratificar aquesta tesi.

La publicitat del referèndum -deslligada de la campanya Civisme-, han explicat tots els membres del Govern, va aparèixer als mitjans públics catalans en base al conveni marc d'espais gratuïts que existeix. I tampoc s'han pogut acreditar les suposades factures d'Unipost, ja que, tal com va remarcar l'exconseller de Presidència, Jordi Turull, no existia cap encàrrec. "Per més que diguem mil vegades que és una factura [respecte d’Unipost], no és convertirà en una factura, és un pressupost", va sentenciar també l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, que va posar de relleu la complexitat de l'administració a l'hora de contractar un servei públic. 


En aquest marc, les acusacions tampoc han pogut justificar la malversació en base a l'acord del Govern del 7 de setembre en què l'executiu assumia les despeses del referèndum de forma col·legiada en erigir-se com a administració electoral. Durant el seu interrogatori, l'exconseller de Territori, Josep Rull, deixava molt clar que l'acord "no va tenir cap conseqüència" perquè el Tribunal Constitucional el va suspendre poc després. "Cap departament va destinar cap euro públic al referèndum", va sentenciar. 

2. D'on surt l'informe Enfocats?


"Coneix Enfocats?". Tant els fiscals com l'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, ho han anat preguntant en diversos moments dels interrogatoris a tots i cadascun dels acusats, fins i tot en el cas de Jordi Sànchez, que no formava part del Govern. La resposta ha estat sempre clara i unànime en tots els casos. "No, i no conec ningú que el conegués", ha contestat la majoria. Altres, fins i tot afegien que l'havien pogut llegir per primera vegada arran de la seva inclusió al sumari, com ha dit Jordi Sànchez.

Tots els acusats neguen conèixer o tenir res a veure amb l'informe Enfocats, que Sànchez ha remarcat que "no n'encerta ni una"

L'expresident de l'ANC s'ha atrevit a qualificar-lo com un "apòcrif". Un document, ha dit, que "no n'encerta ni una", la importància del qual cau pel seu propi pes. Tots i cadascun dels acusats també ha negat formar part de cap dels "comitès" inclosos en aquest suposat full de ruta, i han coincidit en que l'única estratègia que hi havia era la del Govern -en base al programa electoral- i, en cas de Sànchez, el que marcava l'entitat.

3. On és la violència "tumultuària"?

Durant les dues primeres setmanes de judici, la Fiscalia ha tingut problemes per provar la violència "tumultuària" que podria justificar el delicte de rebel·lió pel qual estan acusats els presos i que sustenta la presó preventiva. Si bé els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena van començar les vistes parlant de "murs humans", tots els processats han estat contundents a l'hora de negar-ho. Centrant bona part dels interrogatoris i de les respostes en aquest aspecte, han assegurat que l'única violència que hi va haver va ser la de la policia espanyola i la Guàrdia Civil el dia del referèndum. 

El ministeri públic només ha pogut acreditar cert grau de "tensió" i fets puntuals com danys als cotxes de la Guàrdia Civil per justificar la violència

Que la Fiscalia parli de "tumult, massa, turba o instrument de coacció", va denunciar Rull, dista absolutament d'allò que va passar a Catalunya el 20 de setembre i l'1 d'octubre. "Per mi és dret de manifestació. Utilitzar aquests termes per denigrar els ciutadans que es concentren per protestar és mesquí i jo em quedo perplex", va admetre, molt en coherència amb la resta d'acusats, que van recordar les nombroses mobilitzacions que s'han viscut durant els últims anys a Catalunya, en les quals mai hi ha hagut cap tipus de problema.

Fins el moment, el ministeri públic només ha pogut acreditar cert grau de "tensió" davant la conselleria d'Economia -assumit per Sànchez-, i fets puntuals que van acabar danyant sis cotxes -set, segons la Fiscalia- de la Guàrdia Civil entre Rambla Catalunya i Gran Via. En cap cas, però, i així ho van voler remarcar els advocats de les defenses, es van "devastar vehicles", sinó que la relació amb els agents sempre va ser cordial i respectuosa. 

4. "És vostè soci d'Òmnium?"


"Ser soci d'Òmnium no era un delicte durant el franquisme, no sé per què m'ho pregunta ara". Així ho va expressar Turull als representants de la Fiscalia, en el moment en què van qüestionar-lo sobre el fet de ser membre d'aquesta entitat, com si això pogués sustentar l'acusació. El ministeri públic va fer la mateixa pregunta a Joaquim Forn i a Oriol Junqueras. En tots els casos, els processats s'han queixat i han demanat -també amb algun avís procedent del tribunal- que la Fiscalia els preguntés únicament per aquells fets relacionats amb el càrrec que ostentaven, i pels delictes que se'ls imputen.

5. Quina validesa va tenir la DUI?

La declaració unilateral d'independència proclamada al Parlament el passat 27 d'octubre del 2017 tenia caràcter "polític". En aquesta afirmació han coincidit bona part dels acusats. Rull la qualificava de "declaració política, formal i solemne" allunyada de qualsevol indici de violència. Joaquim Forn sostenia que no hi va haver cap "resolució" o "acte administratiu" que desplegués la República, i que la resolució llegida per Carme Forcadell no es va votar -es van votar dues propostes-, tampoc es va publicar al butlletí oficial, i no es va comunicar a les cancelleries, ni a l'Estat.

Els acusats releguen a una declaració "política" i simbòlica la DUI. Un acte sense conseqüències jurídiques

Per la seva part, Raül Romeva va assegurar que les hores decisives de la DUI estaven pensades per buscar un "diàleg multilateral", i Dolors Bassa va precisar que allò que es va votar va ser la part resolutiva, es a dir, la declaració política de rebuig a l’article 155, i no la part dispositiva, on es declarava la independència. Meritxell Borràs també se n'ha desmarcat, afirmant que era una "expressió política sense conseqüències jurídiques".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació