Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici de l'1-O

Borràs, al Suprem: «No vam comprar les urnes pel referèndum»

L'exconsellera de Governació, acusada de desobediència i malversació, afirma que no es va usar "ni un euro" pel referèndum

per Aida Morales / Oriol March , Tribunal Suprem (Madrid), 20 de febrer de 2019 a les 19:32 |
Meritxell Borràs, exconsellera de Governació, declarant al Tribunal Suprem
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs continua els interrogatoris d'aquest dimecres, després de les declaracions de l'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa i de l'exconseller de Territori Josep Rull. Ho fa, però, en una hora excepcional, ja que habitualment el tribunal acostuma a suspendre les sessions passades les 18.00 de la tarda, ja que els presos han de ser a les presons a les 19.30 per seguir els horaris habituals dels àpats. No obstant això, tal com ha anunciat el president de la sala, Manuel Marchena, la voluntat és accelerar els interrogatoris per iniciar ja els testimonis dimarts vinent. Durant la seva declaració, ha entrat directe a deixar molt clara una cosa: "No vam comprar les urnes".

En el seu cas, Borràs ha decidit respondre les preguntes de totes les parts amb l'excepció de l'acusació popular de Vox. D'aquesta manera, s'ha sotès a l'interrogatori de la Fiscalia -liderada per Jaime Moreno- i de l'Advocacia de l'Estat, per acabar amb la de la seva advocada, Judit Janer. L'exconsellera de Governació -en llibertat amb càrrecs-. Borràs ha assegurat que arran de les necessitats del seu departament van habilitar un acord marc per facilitar material electoral per a futures eleccions al Parlament, però que en cap cas va ser –tal com alguns van interpretar- per la realització del referèndum. 


[judicitvedirecte]
De fet, l'exconsellera de Governació ha usat la mateixa frase que alguns dels altres acusats, en el sentit d'afirmar que no es va usar "ni un euro" pel referèndum. "Però ni el meu departament, ni la resta", ha declarat. I ha volgut deixar molt clar que la firma del decret de convocatòria del referèndum va respondre a una "voluntat política" del Govern, com a conseqüència del mandat popular sorgit de les urnes: “La voluntat del Govern era expressar el compromís amb el referèndum, però insisteixo, no hi va haver despesa en el referèndum; hi havia la ferma voluntat que no hi fos, i això és així”. Per altra banda, també ha recordat que cap dels locals usats per l'1-O no van suposar costos a l'erari públic.


Bassa i Rull precedeixen Borràs

Prèviament a Borràs, Bassa ha insistit que després de la suspensió de la llei del Referèndum el Govern ja no va fer res. A més, ha defensat el dret a l'autodeterminació i ha insistit en la condemna de tot l'executiu a la violència. Una consideració que a la qual s'ha sumat també Rull durant el matí. L'exconseller de Territori, però, ha rebaixat la DUI a una declaració merament "política".


La setmana passada, Junqueras i Romeva -assessorats pel seu lletrat, Andreu Van den Eynde- van confrontar el relat de la Fiscalia des del prisma polític, declarant-se des del primer moment presos polítics, justificant el referèndum i el dret a l'autodeterminació. L'interrogatori de Forn, malgrat moderar el to, es va centrar en la voluntat de diàleg del Govern amb l'Estat, sense defugir del compromís polític, i en assegurar que no havia existit cap ordre política envers el cos de Mossos d'Esquadra. La declaració de Turull, aquest passat dimarts, va rebutjar la malversació, va posar l'accent en el diàleg i va emmarcar la declaració d'independència en el "pacifisme". 

Set anys de presó per desobediència

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat demanen per a ella set anys de presó i 16 d'inhabilitació per desobediència i malversació, a més d'una multa de prop de 30.000 euros. Després de la declaració d'independència del 27 d'octubre, Borràs va marxar a Brussel·les, però finalment va optar per tornar i declarar a l'Audiència Nacional. Va ser empresonada del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017 i va compartir cel·la amb Dolors Bassa a Alcalá Meco. Després de ser alliberada, va rebutjar formar part de les llistes de Junts per Catalunya a les eleccions del 21-D.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació