Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Crònica

Els acusats dilueixen l'1-O i la declaració d'independència

Rull, Bassa i Borràs assenyalen que la proclamació del 27 d'octubre no va tenir efectes jurídics mentre la Fiscalia centra els interrogatoris en provar la malversació de fons públics, negada també per Mundó

per Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid), 20 de febrer de 2019 a les 21:20 |
Dolors Bassa i Josep Rull, en una imatge al banc dels acusats | Pool Efe
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Serà vinculant. Serà oficial, perquè el farà el Govern. Hi haurà una resposta simple i, a més a més, hi haurà una llei que l'empararà. Tothom tindrà clar què significa el resultat del sí què significa el del no". La frase és de Carles Puigdemont. La va pronunciar el 3 de juliol del 2017, poques hores després d'haver cessat el conseller Jordi Baiget pels dubtes expressats amb el referèndum de l'1-O. El Govern insistia que la votació no seria com el 9-N, i que del resultat en depenia el futur del país.

Unes afirmacions que contrasten amb l'estratègia de defensa desplegada aquest dimecres al Tribunal Suprem per Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. La reconstrucció de la tardor de fa un any i mig, les conseqüències del referèndum i la declaració de la independència, sense efectes pràctics, ja són al centre d'un judici que accelera -avui, més de nou hores hàbils i quatre acusats, inclòs Carles Mundó- per complir les previsions.


Especialment rellevants han estat les paraules de Bassa, centrades en restar transcendència a un 1-O que es presentava com a vinculant. Ha desplegat tres idees fonamentals en el transcurs d'una jornada que ha estat maratoniana al Suprem: el Govern va "acatar" la suspensió de la llei del referèndum -aprovada el 6 de setembre i tombada només unes hores després per part del Tribunal Constitucional-, l'1-O mai va ser previst com un "acte concloent per a la independència", i l'executiu no va destinar cap euro públic la maquinària.

Aquest argument també l'ha esgrimit Rull davant d'una Fiscalia que s'ha proposat collar els interrogats sobre la presumpta malversació de fons públics. El ministeri públic segueix sense presentar cap prova de la violència que sustenta la rebel·lió i la presó preventiva, que en alguns casos s'acosta als 500 dies.

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, privada de llibertat durant 366 dies i que es desplaça cada dia des d'Alcalá Meco fins al Suprem en companyia de Carme Forcadell, ha arribat preparada a la sala. Notes manuscrites i missatges llestos per ser llançats en el moment que comencessin a ploure les preguntes del fiscal Fidel Cadena, avui més precís que en el cara a cara amb Joaquim Forn.

S'ha desmarcat de la unilateralitat -ha arribat a afirmar que només va ser conscient d'aquesta via a partir del 16 d'octubre, en ple intercanvi de cartes entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont sobre si s'havia proclamat la República- i ha indicat que en cap moment el Govern volia "desobeir". Tot es va aturar, segons la versió de l'exdiputada d'ERC, quan es va suspendre la llei del referèndum, com va passar amb el 9-N original la tardor del 2014.



"Des del Govern sempre parlàvem de les paraules diàleg, negociació i pacte. I no vam sortir d’aquests termes, i de manera pacífica", ha assenyalat Bassa, que també s'ha desmarcat de les reunions decisives -amb partits i entitats- que es van succeir en els voltants de l'1-O i en el camí cap a la declaració de la independència.

Una declaració, per cert, que no va ser "forçada" per Puigdemont, que volia convocar eleccions però va descartar-les per la manca de garanties sobre l'aplicació de l'article 155 i va deixar en mans del Parlament la resposta al conflicte existent. La declaració votada el 27 d'octubre, "solemne" però "política" segons Rull, no va tenir efectes.

L'1-O mai va ser previst com un "acte concloent per a la independència", segons Bassa, que també insisteix que el Govern va "desistir" de promoure l'1-O un cop suspès pel TC

Ni es va avisar cap cancelleria, ni es van desplegar els decrets vinculats a la llei de transitorietat jurídica que la Fiscalia atribueix a Lluís Salvadó -exsecretari d'Hisenda-, ni es va començar a implantar un nou sistema judicial. "El preàmbul de la DUI no obliga a res. No té conseqüències legals ni jurídiques", ha resumit Borràs. "No volíem que se substanciés tot això fora de la política i de la democràcia", ha remarcat Rull.

L'exconseller de Territori, també amb notes manuscrites -i subratllades-, ha volgut remarcar en tot moment que el Govern es movia amb una convicció: "Convocar un referèndum no és delicte". S'hi ha sumat després Bassa, qui més -per ara- ha diluït el capital de l'1-O. Les acusacions de violència han estat rebatudes per tots.

A la recerca del pacte (i de la malversació)

Consuelo Madrigal, exfiscal general de l'Estat, ha estat la primera fiscal en intervenir en la jornada d'aquest dimecres. L'interrogatori, després d'una fase de tempteig, s'ha centrat en collar Rull per la malversació de fons públics. Ha citat la disposició addicional número 40 dels pressupostos de la Generalitat per al 2017, que destinava diners a processos electorals, i ha aconseguit que l'exconseller admetés que estaven destinats al referèndum.

Àgil, l'advocat Jordi Pina, en el torn de la defensa, li ha demanat que ampliés la informació. En el moment de la crear la partida, ha matisat, encara era possible "pactar" un referèndum amb l'Estat, tot i la posició immòbil de Rajoy. "Seria constitucional", ha assenyalat l'exconseller de Territori, que ha donat explicacions sobre per què el Port de Palamós no va allotjar el vaixell dels piolins.

Rull admet que hi havia una partida prevista als pressupostos per al referèndum, però rectifica i assenyala que només era una previsió en cas que es pactés la votació

Hi ha un document que la Fiscalia branda i que suposa un element de pressió per als encausats. Es tracta d'un acord de Govern del dia 7 de setembre del 2017, impulsat per Oriol Junqueras -vicepresident-, Raül Romeva -conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència- i Jordi Turull -Presidència-, en el qual es fixa que la Generalitat assumeix el paper d'administració electoral pensant en el referèndum, despeses incloses.

Es va complir aquest acord? Rull, Bassa i Borràs han insistit que no es va destinar "cap euro públic" al referèndum. L'exconsellera de Governació, apartada de la política i en llibertat, ha negat fins i tot haver comprat les urnes. NacióDigital va detallar el juliol del 2017 els detalls del concurs públic, que va quedar desert.


En el moment de l'1-O, les finances de la Generalitat estaven controlades per l'Estat. Cada setmana, la intervenció general catalana havia d'enviar informes al ministeri d'Hisenda. "Deixaven la Generalitat com una mera gestoria", ha lamentat Rull. El control financer va arrencar després de la declaració de sobirania del 9 de novembre del 2015, a la qual també han fet referència els fiscals des del principi del judici.

En tot cas, malgrat l'acord de Govern promogut per Junqueras, no es va derivar "cap despesa" a la votació. Mundó, de passada, l'ha emmarcat en el marc legal del referèndum i ha negat que s'executés. Tampoc hi va haver contractes amb Unipost, segons els membres de l'executiu, malgrat la documentació exhibida per la Fiscalia. 

Acceleració del calendari

La jornada ha arrencat a les deu del matí, com és habitual, i s'ha allargat fins passades les nou del vespre. Això suposa que els presos -Rull, Bassa, Junqueras, Romeva, Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell- arribin molt més tard de l'hora prevista a Alcalá Meco, concretament quan ja ha acabat el torn oficial per sopar. Fins ara, cada sessió havia agrupat dos acusats, però aquest dimecres han estat quatre els acusats que han respost les preguntes de la Fiscalia, de l'Advocacia de l'Estat -de nou desdibuixada i a remolc del ministeri públic- i de les defenses.

Carles Mundó, per exemple, ha arrencat la intervenció passades les vuit del vespre. Els presos ja portaven en aquell moment, dotze hores al Tribunal Suprem, on arriben ben aviat. Pina, advocat també de Jordi Sànchez, que dijous serà el segon en declarar, ha fet notar aquesta situació d'indefensió.

Queden les declaracions de quatre acusats: Santi Vila, Jordi Sànchez, Carme Forcadell i Jordi Cuixart; Marchena aspira a tancar-ho tot aquest dijous, tot i que serà complicat

A les deu del matí, Marchena ha volgut deixar clar que dimarts arrencaran sí o sí els testimonis més polítics -de Mariano Rajoy a Artur Mas, ja citats-, i que en aquell moment ja s'han de tancar els interrogatoris als acusats. Encara queden Santi Vila -acusat només de malversació i que insistirà en la seva aposta pel diàleg i en la dimissió prèvia a la declaració de la independència- i tres dels plats forts: Jordi Sànchez, Carme Forcadell i Jordi Cuixart.

El president de la sala voldria tancar aquest dijous les declaracions, però la intensitat dels cara a cara amb els fiscals està allargant les jornades. I Marchena, per cert, sempre dicta dues hores per dinar.

La irrupció del rei

El contingut del debat jurídic -i polític- a la sala remet a la tardor del 2017, i també ho ha fet una intervenció pública del rei Felip VI. El monarca, que no ha estat acceptat com a testimoni, ha reviscolat l'esperit del discurs del 3 d'octubre -una aturada de país que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han retret a Bassa- en el qual va avalar les càrregues policials i va anticipar l'arribada de l'article 155.

Després de rebre el Premi Mundial de Pau I llibertat que atorga l'Associació Mundial de Juristes -fina ironia del calendari-, Felip VI ha fet un discurs contundent que no es pot deslligar de què passa al Suprem: "És inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret".

Una intervenció que podria signar la Fiscalia, que va fer una diatriba similar en la segona jornada del judici. Sense respecte a la llei, ha remarcat el cap de l'Estat, no hi ha "convivència, ni democràcia, sinó inseguretat i arbitrarietat", i es promou la "fallida dels principis morals i cívics de la societat".

No podrà defensar-ho a la sala segona del Suprem, on els encausats, a banda de combatre la malversació, han acabat diluint l'1-O, els seus efectes i la declaració de la independència amb discursos distants de tot allò que defensava el Govern en les jornades prèvies al referèndum.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació