Barcelona: habitatge

L'Ajuntament de Barcelona exigeix als jutges que comuniquin els desnonaments amb més antelació

El consistori només pot assistir les famílies des de l'inici del procés de desnonament en un 20% dels casos

per Andreu Merino, 20 de febrer de 2019 a les 18:00 |
Protesta de la PAH en una entitat bancària del passeig de Gràcia de Barcelona. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Poca sintonia entre l'Ajuntament de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la reunió de la comissió de seguiment del protocol de desnonaments a la ciutat. La comissió s'ha reunit després de dos anys i en la trobada també hi han participat el departament de Justícia, l'Agència Catalana de l'Habitatge, l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i l'Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, tots ells signants del protocol. A la reunió, la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha demanat als jutges que comuniquin amb més antelació al consistori els processos de desnonament. Actualment, quan l'Ajuntament rep informació sobre un cas de llançament, només pot actuar de manera preventiva en el 20% dels casos. En el 60% només té marge per actuar el mateix dia del desnonament i el 20% restant correspon a altres casuístiques.

La trobada, celebrada al TSJC i que ha durat més de dues hores, ha acabat sense acords però amb el compromís per part de totes les parts de celebrar una nova reunió d'aquí a dos mesos. Fins llavors, el protocol seguirà en marxa. L'única proposta concreta que ha aconseguit un mínim consens és la possibilitat que una unitat dels Serveis Socials "s'implanti" a la Ciutat de la Justícia per facilitar la seva intervenció en els processos de desnonament. Ara, el departament de Justícia l'haurà de validar.


Protocol insuficient, segons l'Ajuntament

A la sortida de la reunió Ortiz ha assegurat que molts dels aspectes recollits al protocol, signat el 2013, "no funcionen". "L'Ajuntament vol acompanyar les famílies però el funcionament actual fa impossible en molts casos les actuacions preventives", ha defensat.

La tinent d'alcaldia ha defensat que, a banda de representar una garantia més gran per als drets dels veïns, una actuació preventiva de l'Ajuntament en els casos de desnonament també suposa un estalvi per a les arques municipals. "El cost d'una intervenció preventiva és un terç menor al d'una feta en l'últim moment", assegura. 

Segons Ortiz, el TSJC qüestiona la viabilitat de comunicar amb més antelació els desnonaments per evitar cap vulneració de la llei de protecció de dades. En aquest sentit, la tinent d'alcaldia ha acusat el president del tribunal de tenir una "visió restrictiva" que comporta la vulneració de drets fonamentals i ha demanat que el protocol serveixi per satisfer les necessitats de totes les parts. L'Ajuntament defensa el dret a l'habitatge de les persones desnonades, mentre que els jutges recorden el dret a la propietat privada d'aquelles persones que volen recuperar els seus immobles.


El president del Col·legi de Procuradors de Barcelona, Ignació López Chocarro ha demanat que totes les parts treballin per complir el protocol i ha lamentat que els desnonaments no es puguin produir quan toca. "El parc públic d'habitatges és insuficient i això impedeix que els llançaments es facin en les dates assenyalades", ha argumentat.

Desnonaments per sorpresa

La falta de treball preventiu per part de l'Ajuntament encara s'accentua més en els casos dels desnonaments per sorpresa. Són aquells en què una persona rep un avís d'expulsió de casa seva que no concreta dia i hora, sinó que estableix un període en el qual el desnonament es pot produir en qualsevol moment. La llei preveu que l'ordre de llançament ha de concretar un dia i hora però els jutges de primera instància de Barcelona han acordat formalitzar els desnonaments per sorpresa i aquest dimecres el TSJC ho ha comunicat a la reunió.

López Chocarro ha defensat els desnonaments amb data oberta, al·legant que en molts casos és l'única manera de garantir que es compleixin les resolucions judicials. Segons el TSJC durant el 2018, dels 4.880 llançaments ordenats a Barcelona 2.683 no es van poder dur a terme.

El president del Col·legi de procuradors ha reconegut que en la majoria d'aquests casos els desnonaments no tiren endavant per l'acció de col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. "És molt legítim, però impedeixen el compliment de resolucions judicials", ha defensat. López Chocarro ha defensat que els desnonaments oberts no vulneren cap dret fonamental, ja que les persones desnonades han pogut exercir el seu dret de defensa. "És l'única solució possible per poder fer efectives les resolucions judicials", ha insistit.

Prioritzar algunes ocupacions

En la reunió al TSJC l'Ajuntament també ha demanat als jutges que prioritzin els desallotjaments d'immobles ocupats que representin perjudicis per als veïns. Concretament Ortiz ha parlat d'"ocupacions delinqüencials" en habitatges on es duen a terme "activitats mafioses".

D'aquí a dos mesos totes les parts es tornaran a trobar per abordar les propostes de modificacions del protocol. La pròxima trobada servirà, doncs, per veure fins a quin punt el protocol subscrit el 2013 continua sent de consens.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació