judici de l'1-O

Bassa afirma que el Govern va acatar la suspensió del referèndum: «Se suspèn la llei i desistim»

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies assegura que l'1-O mai va estar pensat com un "acte concloent" per a la independència, resta valor a la DUI i sosté que l'executiu "no volia desobeir"

per Aida Morales / Oriol March , Tribunal Suprem (Madrid), 20 de febrer de 2019 a les 17:00 |
La consellera Dolors Bassa, declarant com a acusada al Tribunal Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha comparegut també -després de Josep Rull- aquest dimecres al Tribunal Suprem. Havent valorat durant els darrers dies quina era la millor estratègia en l'interrogatori, Bassa ha decidit alinear-se amb Jordi Turull, Joaquim Forn i Rull, i contestar les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, a part de les del seu advocat, Mariano Bergés. L'exconsellera, però, ha ignorat -com la resta d'acusats- les preguntes de l'acusació popular que abandera el partit d'ultradreta Vox, i ha iniciat una declaració directa, on ha afirmat que, segons el seu punt de vista, convocar un referèndum "no és delicte" perquè prèviament ja s'havia destipificat. En tot cas, però, ha deixat clar que la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional (TC) va ser "acatada". "Se suspèn la llei i desistim", ha dit.

També ha restat valor a la declaració de la independència del 27-O. "Després de l'acte polític i pacífic, no hi va haver res més. Cap menció especial. No es va publicar ni es va enviar a cap organisme internacional", ha assegurat, en la línia del que ja ha expressat Josep Rull en la sessió matinal celebrada al Suprem


Preguntada per la llei que emparava la votació i pels detalls que van conduir cap a l'1-O, l'exdiputada d'ERC ha indicat que el referèndum no era un "acte concloent" per arribar a la independència. Mai va ser previst com un acte concloent per a la independència. "El referèndum sorgeix dels problemes entre Junts pel Sí i la CUP. Tenien un acord i es desfà. Es debat si deixar la legislatura i anar a eleccions, o un trobar consens. El consens majoritari va ser fer un referèndum com una forma de compromís institucional entre les institucions i la ciutadania, un acte més dins la legislatura. Mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència", ha ressaltat.


En una part de l'interrogatori, el fiscal Fidel Cadena, més incisiu que amb Joaquim Forn, fet que ha motivat intervencions destinades a protegir l'exconseller part part del seu advocat- ha intentat buscar confirmacions de la malversació per la qual se la imputa. Bassa, en tot moment, ha negat qualsevol despesa pública relacionada amb l'1-O. "A partir del dia que se suspèn la llei [7 de setembre] no hi ha cap despesa, no es fa res, no es materialutza patrimoni públic, ni cap acció del Govern", ha indicat. No ha reconegut unes factures adreçades a l'empresa Unipost, sempre en boca de la Fiscalia.

Segons ha volgut deixar molt clar, no coneixia cap altre full de ruta que el seu propi programa electoral, amb un mandat públic al qual donava suport més del 80% de la població, i que res tenia a veure amb cap altre full de ruta dirigit per l’Assemblea Nacional Catalana, ta com ha volgut apuntar Cadena. Bassa, doncs, ha reconegut que, en el camí de complir aquest mandat, es va donar compliment a la llei del referèndum, malgrat que posteriorment el Tribunal Constitucional la va suspendre. Bassa, però, ha volgut remarcar que la Constitució “té mirades àmplies”. “Admeto l’autoritat del Constitucional”, ha dit, però ha admès que “mai” va pensar que estava cometent un delicte. 


Assumir la competència dels centres cívics

Cadena ha interrogat també Bassa sobre l’assumpció de la competència, per part de la seva conselleria, de les responsabilitats civils derivades de les activitats que hi havia previstes en desenes de centres cívics durant el cap de setmana de l’1 d’octubre. La consellera ha assegurat que alguns directors dels centres van manifestar “certa inquietud” sobre la gran quantitat d’activitats –a més, fora del seu horari laboral-, motiu pel qual la consellera va assumir la competència durant aquell cap de setmana. 


No obstant això, ha dit, no es va firmar cap decret ni es va cessar cap director, sinó que es van traslladar les competències únicament durant el cap de setmana, posteriorment sent retornades als directors. La consellera també ha desvinculat les activitats del referèndum de l’1-O: “En cap moment té res a veure amb l’1 d’ocubre”. I ha afegit que era una cosa “que no estava planificada, ni programada” amb altres departaments de la Generalitat. El que sí que es va traslladar a tots els responsables dels centres cívics, ha apuntat, era que, davant de qualsevol cas, havien de “complir” les ordres policials i judicials. 

20 de setembre i 1 d’octubre

Durant l’interrogatori, Bassa ha reconegut que es trobava a l'interior de la conselleria d'Afers Socials al llarg del matí del dia 20 de setembre, quan durant unes hores es van concentrar treballadors i ciutadania davant de l'edifici, contra “la manera en què va entrar” la comitiva judicial. Tal com ha explicat, ella els va “tranquil·litzar” i va demanar que tothom tornés als seus llocs de feina, i ha assegurat que la mobilització va ser puntual i que a primera hora de la tarda ja s’havia desconvocat. 

Pel que fa a l’1 d’octubre, on finalment es van produir càrregues policials, ha afegit que “mai hauria pensat” que seria així, ja que hi havia diferents elements que havien fet pensar que la votació seria totalment pacífica. En primer lloc pel precedent del 9 de novembre, tot i que també per les nombroses mobilitzacions que s’havien produït durant els últims mesos, que “sempre havien estat cíviques”. A més, ha indicat, la interlocutòria que havia enviat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya als Mossos d’Esquadra indicava que l’actuació policial havia de ser “proporcionada” i “mantenint la convivència ciutadana”. “L’única variable imprevisible del dia 1 d’octubre és l’actuació totalment equívoca d’alguns, i no de tots, els membres de policia”.  

L'aturada de país del 3-O

Preguntada pel paper de la seva conselleria en la vaga general del 3 d'octubre, ha assenyalat que la Generalitat no es va sumar a la protesta convocada pels sindicats CGT, IAC, COS i la Intersindical-CSC, sinó a l'aturada de país promoguda per l'anomenada Taula per la Democràcia, formada per entitats, partits i a la qual l'administració catalana feia costat.

"La Generalitat, com a institució, s'adhereix a la protesta de l'aturada de país, que no té res a veure amb la vaga. Com a Govern, no intervenim per res. Hi havia les patronals Pimec i Cecot i els sindicats majoritaris UGT i CCOO. Era una protesta perquè la gent parés aquell dia. La Generalitat s'hi adhereix per les càrregues policials de l'1-O. La vaga, en canvi, era per motius laborals", ha destacat. A més, Bassa ha destacat que el dia no es va descomptar del sou dels treballadors, sinó que les hores es van recuperar durant els propers quatre mesos.

Puigdemont “no força” la DUI

Arribant als fets del 27 d’octubre amb la declaració d’independència al Parlament, Bassa ha reforçat la idea de la “negociació i pacte”. De fet, ha dit, el plantejament “unilateral” no es va produir fins el mateix dia 27, quan Junts pel Sí i la CUP van presentar propostes de resolució on, a la part dispositiva, es declarava la independència. No obstant això, Bassa ha precisat que allò que es va votar va ser la part resolutiva, es a dir, la declaració política de rebuig a l’article 155.
 
Fins el moment de la votació, l’exconsellera ha assegurat que la primera vegada que va veure possible un una declaració d’independència va ser en la missiva que es van enviar el llavors president català, Carles Puigdemont, i l’espanyol, Mariano Rajoy, per evitar l’aplicació de la intervenció política de Catalunya. Més endavant, però, Puigdemont encara va posar sobre la taula unes eleccions, a l’espera de garanties per assegurar que no s’aplicaria el 155. “Les garanties no van arribar mai”, ha lamentat, tot i que ha remarcat que el llavors president català “no va forçar la declaració d’independència, sinó que insta el Parlament”.

Accelerar el judici

Durant les darreres sessions, els tempos establerts per la sala segona de l'alt tribunal s'han accelerat de cop i el seu president, Manuel Marchena, ja ha anunciat que vol acabar els interrogatoris de tots els acusats abans de dimarts, quan ja ha començat a citar els primers testimonis. Bassa declara després de la declaració d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn la setmana passada, de la de Jordi Turull i Raül Romeva aquest dimarts, i la de Josep Rull hores abans, en la qual ha negat la violència en la DUI "política" del 27-O i ha combatut les acusacions de malversació de fons públics.

La declaració de Bassa arriba un moment d'acceleració de les declaracions, que Marchena vol tancar dilluns com a tard. Junqueras i Romeva -assessorats pel seu lletrat, Andreu Van den Eynde- van confrontar el relat de la Fiscalia des del prisma polític, declarant-se des del primer moment presos polítics, justificant el referèndum i el dret a l'autodeterminació. L'interrogatori de Forn, malgrat moderar el to, es va centrar en la voluntat de diàleg del Govern amb l'Estat, sense defugir del compromís polític, i en assegurar que no havia existit cap ordre política envers el cos de Mossos d'Esquadra. La declaració de Turull, la més llarga fins el moment, va rebutjar la malversació, va posar l'accent en el diàleg i va emmarcar la declaració d'independència en el "pacifisme". 

16 anys de presó

Bassa, qui actualment resta en presó provisional a Alcalá Meco, va ser un dels puntals a l'hora d'incentivar el coixí de voluntaris que va fer possible l'organització de l'1-O. Dirigent republicana, forma part del grup de dirigents que inicialment van ser empresonats el 2 de novembre del 2017, alliberats just per a la campanya del 21-D i posteriorment tornats a privar de llibertat al març de l'any passat. La Ficalia demana per a ella 16 anys per rebel·lió agreujada amb malversació, mentre que l'Advocacia en sol·licita 11 i mig per sedició i malversació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació