20
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
15:09h
"El president del Parlament, Roger Torrent, i els expresidents Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert compareixem conjunta i públicament per expressar la nostra solidaritat i suport a Carme Forcadell". Aquesta ha estat la frase, i també la imatge, que s'ha aconseguit projectar -fent ús de la solemnitat de la institució que representen- aquest dimecres a Madrid, justament la setmana en què es preveu, al Tribunal Suprem, la declaració de Forcadell com a acusada pels fets de l'1-O.
Abrigats per un ampli ventall de representants polítics sobiranistes, els quatre expresidents vius del Parlament -a banda de la pròpia Forcadell- i l'actual president, Roger Torrent, han volgut destacar el compromís de la també expresidenta Forcadell amb les "llibertats democràtiques".
Forcadell, ha començat llegint Rigol, ha exercit sempre amb "rigor i dignitat institucional". Una afirmació que contrasta, segons ha assegurat, amb l'acusació de rebel·lió que recau sobre ella i la resta de presos polítics, davant d'un "alçament públic i violent" que "mai s'ha produït". De fet, ha dit, l'acusació s'ha construït sobre un relat "que busca criminalitzar l'exercici legítim de drets fonamentals" com són el de manifestació, llibertat d'expressió o el dret a la participació política.
Interpel·lats per l'acusació
Benach ha assegurat que, davant d'aquestes acusacions, tots els expresidents se senten "particularment interpel·lats" de manera específica, i ha recordat que Forcadell porta ja 335 nits a la presó. Les acusacions demanen, per a l'expresidenta, entre 10 i 57 anys de presó.
De forma contundent, Benach ha afirmat que no es pot acceptar aquesta "injustícia". I més, ha dit, quan Forcadell va actuar en concordança amb allò que estableix el reglament de la cambra. Sense dubtar ni un moment, l'expresident ha assegurat de forma clara: "Nosaltres, en el seu lloc, haguéssim actuat igual que ella", perquè no fer-ho, ha dit, hagués suposat privar el debat parlamentari.
Un precedent "preocupant"
Durant l'acte, De Gispert -tercera en intervenir- ha alertat d'un fet. L'acusació pot establir un precedent "molt preocupant" en el marc de la Unió Europea, ja que cap democràcia pot "permetre's prohibir als diputats i diputades el lliure exercici de les seves funcions". Qui va ser presidenta de la cambra catalana s'ha preguntat "quina és la raó de ser d'un Parlament, si no és la de debatre i parlar sobre tot allò d'interès per a la ciutadania".
De Gispert ha recordat que, recentment, la Cambra dels Comuns del Regne Unit va anunciar que permetria un debat sobre la independència de Gal·les al Parlament de Westminster perquè això suposava "l'exercici legítim dels diputats" a la seva llibertat d'expressió i a la participació política. A l'estat espanyol, però, la situació és diferent.
Un atemptat contra el parlamentarisme democràtic
Davant de tot això, doncs, les coses s'han de posar, ara més que mai, sobre la taula, i això és el que ha pretès deixar molt clar l'actual president del Parlament, Roger Torrent. El que està vivint Forcadell és, segons ha dit, una "irresponsabilitat que lesiona greument els principis del parlamentarisme democràtic", i ha remarcat que els diputats són "inviolables per les opinions i manifestacions expressades en l'exercici del seu càrrec".
Per aquest motiu, ha demanat en nom de tots -així com del centenar de persones que ha volgut acompanyar l'acte- que es retirin tots els càrrecs contra Forcadell i la resta d'acusats, ja que el dret penal "no és l'instrument adequat" per resoldre els desacords polítics o institucionals. Torrent també ha demanat que es retorni a la política el debat i que es doni sortida a l'aspiració de més del 80% dels catalans, que mantenen la voluntat d'expressar el seu dret a l'autodeterminació: "És una pretensió legítima que no pot ser contestada amb el rebuig permanent per part de l'Estat, i menys encara amb la repressió".
Entre els representants polítics i de la societat civil que han volgut acompanyar simbòlicament els presidents hi havia el conseller de Treball, Chakir El Homrani, dirigents d'ERC com Marta Vilalta o Joan Tardà, representants del PDECat com Josep Lluís Cleries, de Demòcrates com Antoni Castellà, dels comuns com Ada Colau i Jaume Asens, i de la CUP com Natàlia Sànchez o Mireia Boya. També han assistit a l'acte familiars dels presos polítics com Diana Riba.
Abrigats per un ampli ventall de representants polítics sobiranistes, els quatre expresidents vius del Parlament -a banda de la pròpia Forcadell- i l'actual president, Roger Torrent, han volgut destacar el compromís de la també expresidenta Forcadell amb les "llibertats democràtiques".
Forcadell, ha començat llegint Rigol, ha exercit sempre amb "rigor i dignitat institucional". Una afirmació que contrasta, segons ha assegurat, amb l'acusació de rebel·lió que recau sobre ella i la resta de presos polítics, davant d'un "alçament públic i violent" que "mai s'ha produït". De fet, ha dit, l'acusació s'ha construït sobre un relat "que busca criminalitzar l'exercici legítim de drets fonamentals" com són el de manifestació, llibertat d'expressió o el dret a la participació política.
Interpel·lats per l'acusació
Benach ha assegurat que, davant d'aquestes acusacions, tots els expresidents se senten "particularment interpel·lats" de manera específica, i ha recordat que Forcadell porta ja 335 nits a la presó. Les acusacions demanen, per a l'expresidenta, entre 10 i 57 anys de presó.
De Gispert denuncia que l'acusació contra Forcadell suposa un precedent i recorda que el Regne Unit ha permès una votació sobre la independència de Gal·les
De forma contundent, Benach ha afirmat que no es pot acceptar aquesta "injustícia". I més, ha dit, quan Forcadell va actuar en concordança amb allò que estableix el reglament de la cambra. Sense dubtar ni un moment, l'expresident ha assegurat de forma clara: "Nosaltres, en el seu lloc, haguéssim actuat igual que ella", perquè no fer-ho, ha dit, hagués suposat privar el debat parlamentari.
Un precedent "preocupant"
Durant l'acte, De Gispert -tercera en intervenir- ha alertat d'un fet. L'acusació pot establir un precedent "molt preocupant" en el marc de la Unió Europea, ja que cap democràcia pot "permetre's prohibir als diputats i diputades el lliure exercici de les seves funcions". Qui va ser presidenta de la cambra catalana s'ha preguntat "quina és la raó de ser d'un Parlament, si no és la de debatre i parlar sobre tot allò d'interès per a la ciutadania".
Crits de llibertat després de llegir el manifest institucional en suport a @ForcadellCarme des de Madrid; informa @aidamboixhttps://t.co/JQiFjJy1Lvpic.twitter.com/F1y85tFkfT
— NacióPolítica (@naciopolitica) 20 de febrer de 2019
De Gispert ha recordat que, recentment, la Cambra dels Comuns del Regne Unit va anunciar que permetria un debat sobre la independència de Gal·les al Parlament de Westminster perquè això suposava "l'exercici legítim dels diputats" a la seva llibertat d'expressió i a la participació política. A l'estat espanyol, però, la situació és diferent.
Un atemptat contra el parlamentarisme democràtic
Davant de tot això, doncs, les coses s'han de posar, ara més que mai, sobre la taula, i això és el que ha pretès deixar molt clar l'actual president del Parlament, Roger Torrent. El que està vivint Forcadell és, segons ha dit, una "irresponsabilitat que lesiona greument els principis del parlamentarisme democràtic", i ha remarcat que els diputats són "inviolables per les opinions i manifestacions expressades en l'exercici del seu càrrec".
Torrent denuncia la "repressió" i demana l'arxiu de la causa contra Forcadell i la resta d'acusats per l'1-O
Per aquest motiu, ha demanat en nom de tots -així com del centenar de persones que ha volgut acompanyar l'acte- que es retirin tots els càrrecs contra Forcadell i la resta d'acusats, ja que el dret penal "no és l'instrument adequat" per resoldre els desacords polítics o institucionals. Torrent també ha demanat que es retorni a la política el debat i que es doni sortida a l'aspiració de més del 80% dels catalans, que mantenen la voluntat d'expressar el seu dret a l'autodeterminació: "És una pretensió legítima que no pot ser contestada amb el rebuig permanent per part de l'Estat, i menys encara amb la repressió".
Entre els representants polítics i de la societat civil que han volgut acompanyar simbòlicament els presidents hi havia el conseller de Treball, Chakir El Homrani, dirigents d'ERC com Marta Vilalta o Joan Tardà, representants del PDECat com Josep Lluís Cleries, de Demòcrates com Antoni Castellà, dels comuns com Ada Colau i Jaume Asens, i de la CUP com Natàlia Sànchez o Mireia Boya. També han assistit a l'acte familiars dels presos polítics com Diana Riba.