Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
empresaris

Batalla triangular en les eleccions més tenses a la Cambra

Carles Tusquets, Ramon Masià i Enric Crous competeixen per dirigir l'entitat en les eleccions que es faran el 8 de maig

per Pep Martí, 20 de febrer de 2019 a les 19:45 |
El fins ara president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. | ACN
El 8 de maig hi haurà eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Es clourà així el llarg mandat de Miquel Valls al capdavant de la corporació (va ser elegit el 2002) i s'encetarà una nova etapa. Però l'entitat viu una situació inèdita: una batalla electoral a tres bandes, enmig d'una gran incertesa i un clima de tensió que mai s'havia vist a la institució. Tres aspirants s'han llançat a una campanya que es presenta incerta. En aquesta cursa no hi ha candidats testimonials. Tots tres, Carles Tusquets, Ramon Masià i Enric Crous, aspiren a la victòria, i s'han abocat a una campanya que està sent molt dura. 

Es dona la paradoxa que els processos electorals a les cambres de comerç tenen un cens molt ampli, però històricament hi ha hagut una participació molt minoritària. En el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, tenen dret al vot 420.000 empreses i autònoms. Aquesta vegada, però, les coses poden ser diferents, perquè s'ha establert el vot electrònic i l'activisme de les tres candidatures augura més mobilització que mai. Però qui són els tres aspirants? Quins suports han aconseguit fins ara? Com afronten la batalla?
 
 Carles Tusquets, el favorit de l'aparell 

Carles Tusquets en un acte públic. t a la Pau. Foto: Catpress



Des que es va saber que Miquel Valls no s'hi tornaria a presentar, el seu entorn es va començar a moure per trobar un successor continuista. El juny passat, el van trobar en la persona del financer Carles Tusquets, que abans havia estat sondejat per Joaquim Gay de Montellà per ser el candidat oficialista a Foment del Treball. Finalment, Tusquets va decidir provar sort a la Cambra. Figura amb un llarg currículum que li ve de nissaga (Banca Tusquets): va passar per Banca Catalana, Bankunión i Fibanc, que va acabar venent a l'italià Grup Mediolanum (participat, entre d'altres, per Silvio Berlusconi).

La gestió de Fibanc-Madiolanum va generar problemes a l'avui aspirant a la Cambra. El 2003, va cessar el director de mercat de capitals per "manca de control de risc" en algunes operacions. El 2008, el Banc d'Espanya va imposar una sanció a Fibanc de 90.000 euros i una altra a Tusquets de 10.000 euros per "negativa o resistència a l'activitat inspectora". Però el principal problema que el va afectar va ser la fallida del Grup Athos, entramat financer vinculat a Fibanc acusat d'estafa i blanqueig de diner, i que es va arrossegar pels jutjats més de vint anys. El 2016, el Tribunal Suprem va declarar culpable Carlos Nadales, el creador del fons, i va considerar que Mediolanum n'era responsable civil subsidiari.
   
El Banc Mediolanum ha aparegut en actuacions judicials derivades de diversos moviments de la família Pujol. L'Agència Tributària va informar el jutge Pablo Ruz que Jordi Pujol Ferrusola havia efectuat diverses operacions de divises a l'exterior a través de diverses entitats bancàries, entre elles Mediolanum. Més tard, Carles Tusquets va ser considerat com a conseller d'Empresa i Coneixement quan Artur Mas va formar el seu primer govern, el 2010. Finalment, la cartera va anar a parar a Francesc Xavier Mena.

Més recentment, el febrer del 2018, una societat financera seva, Team & Work 5000, va decidir traslladar la seva seu fora de Catalunya, en aquest cas a Madrid. Aquests dies, des de diversos sectors es recorden alguns capítols de l'itinerari de Tusquets per desaconsellar el seu nom com a possible president de la Cambra. Amb tot, sembla que disposa de suports importants entre les grans empreses.  
 Ramon Masià, el "cuiner" de la Cambra 

Ramon Masià (esquerra) en un acte de campanya. Foto: ACN


És el candidat que més aviat va anunciar la seva voluntat de concórrer-hi. El novembre del 2017 ja va fer públiques les seves intencions. Coneix a fons la casa i molts el qualifiquen com "el cuiner". Advocat, va ser el cap de campanya de les campanyes electorals d'Antoni Negre, oncle seu. Masià va acabar sent el gran especialista d'un procés electoral que, històricament, s'ha caracteritzat per una participació mínima i en què es permetia el vot per correu.

Quan Negre va deixar la Cambra i Miquel Valls va optar al càrrec, va recórrer a Ramon Masià, i aquest va tornar a fer de cap de campanya. Però, amb el temps, alguna cosa es va trencar en la relació entre tots dos. Segons fonts econòmiques, la ruptura hauria vingut pel desig de Masià de fer-se càrrec de la presidència de Turisme de Barcelona, un lloc en què s'ha consolidat l'hoteler i expresident del Barça Joan Gaspart. La negativa de Valls hauria enterbolit l'aliança entre aquest i Masià.

L'antic cap de campanya, l'home que coneix tot l'entramat intern de la casa, vol ara ser-ne president i abandera la proposta de fer més empresarial la gestió. Masià porta molts mesos trepitjant el territori. El nou sistema d'elecció, però, amb vot electrònic, ha generat una situació nova i incerta.     
 Enric Crous, la renovació tranquil·la i catalanista  

Enric Crous, a l'esquerra, amb José María Torres, avui en la presentació del seu equip. Foto: ACN


Ha estat el darrer que s'ha incorporat al procés electoral a la Cambra, però ho ha fet amb empenta i amb l'aval d'una trajectòria rellevant en el teixit empresarial. Crous s'acaba de jubilar com a director general de Cacaolat i abans havia estat director general de Mercabarna i de Damm. Durant mesos, sectors diversos van insistir perquè llancés la seva candidatura davant l'impàs polític provocat per l'aplicació del 155, que va ajornar l'inici del procés electoral. És vist per molts com l'opció que pot garantir una renovació i a la vegada mantenir la cohesió interna.

Crous defensa una Cambra més activa i representativa de la xarxa de la petita i mitjana empresa, i amb una presència major de joves empresaris i de dones. Coneix a fons la casa perquè en va ser vicepresident. No amaga el seu catalanisme. Com a candidat, va mantenir una reunió amb el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, en el que va ser un senyal de proximitat. Però el seu entorn posa distància amb el voluntarisme amb què des de sectors sobiranistes s'ha acollit la seva candidatura.

Els seus adversaris fan córrer que l'independentisme està amb ell, però els que el coneixen subratllen el seu perfil empresarial i el situen molt lluny dels cercles "hiperventilats". Si guanya les eleccions, no hi haurà ideologia en la seva gestió, asseguren. Sí que és cert que ha estat vinculat a la fundació FemCat, que reuneix empresaris catalanistes. Ha estat capaç de sumar a la seva la candidatura José María Torres, estretament lligat a la Pimec. L'organització de la petita i mitjana empresa s'ha abocat a donar-li suport.    

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació