19
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
10:43h
Blanca Bragulat surt del Tribunal Suprem just després que acabi la intervenció del seu marit, Jordi Turull. L'exconseller de la Presidència ha respost durant tot el matí les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat i ha deixat per a la tarda les qüestions del seu advocat, Jordi Pina. Bragulat arribarà a Barcelona ja de nit, amb el record present de la declaració del dirigent del PDECat i la sensació que s'ha pogut veure una imatge del seu marit equiparable a la que tenia abans d'entrar a la presó.
- Com ha vist el seu marit durant els interrogatoris al Suprem?
- Molt bé, ha estat Turull. Al principi estava una mica nerviós, perquè la situació imposa, i després ha anat agafant confiança i seguretat.
- S'havia preparat molt les intervencions?
- Moltíssim, és una persona que és molt detallista. Aquest cap de setmana encara demanava dades per tal que ho traslladéssim als advocats. Sempre ho vol tenir tot molt segur, controlat i contrastat. Feia tres mesos ben bons que es preparava, des del moment en què van poder baixar-se del núvol la informació de la causa, que encara no tenen sencera.
- L'advocat de Turull, Jordi Pina, ha denunciat que hi ha documents als quals no tenen accés, encara. Què passa amb la informació del procés judicial que està allotjada al núvol?
- Hi ha carpetes que no tenen nom, les has d'anar obrint, i n'hi ha algunes que estan buides o bé que no es poden descarregar del tot. Sembla mentida que en ple segle XXI tinguem aquest problemes per pujar informació al núvol. Ha estat, a nivell de les defenses, horrorós.
- Creu que això ha fet pujar el nivell d'indefensió que denuncien des de l'inici de la causa?
- Hi ha documents que [les defenses] encara no tenen. Em pensava que aquesta denúncia dels advocats dient que els faltava informació faria que finalment en diposessin i, de passada, començar el judici una setmana més tard amb tots els documents.
- Com valora el relat que ha fet la Fiscalia en l'interrogatori a l'exconseller de la Presidència, insistint en la rebel·lió i la malversació?
- No el veig per enlloc, aquest relat. El problema el tindran ells: a mida que vas veient les declaracions, cada vegada els costarà més seguir amb tot aquest relat. No ho entenc, no ho puc entendre. No puc entendre que, després d'anys de demanar diàleg, haguem arribat fins aquí.
- El judici, en certa manera, s'està convertint en el debat sobre què va passar la tardor del 2017 que no s'ha pogut fer al Parlament ni al Congrés.
- Quan escoltes les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, veus que només s'han mirat els informes de la Guàrdia Civil. Si haguessin perdut hores amb l'escrit de defensa de cadascun dels advocats, hi ha preguntes d'avui o de dijous [de la setmana passada] que queien pel seu propi pes. Hi ha molta desídia. A vegades penso que és un judici que s'ha de celebrar perquè ha de passar i ja està.
- Creu, per tant, que la sentència ja està escrita?
- La tenien encaminada fins ara, escrita no ho sé, no vull ser tan dolenta. De la manera com estan anant les compareixences, tindran problemes per justificar el relat de violència.
- Com està el seu marit a Soto del Real?
- Està bé. Vam tenir aquell gran problema de la calefacció: la tenien encesa només dues hores, i la presó és a tocar de la Sierra. Just quan hi van anar, havien tingut dies de fred i de neu. D'acord que són presos, però tots som persones, hi ha una sèrie de drets que cal respectar. Em quedo esparverada. Les famílies estem fent un màster en institucions penitenciàries, i quan s'acabi tot aixo s'han de solucionar moltes coses.
- S'ha solucionat el problema de la calefacció?
- No la tenen tot el dia, però sí més hores. Els altres presos els estan donant les gràcies per les denúncies que hem anat fent.
- Quin contacte tenen al Suprem amb els encausats que estan empresonats?
- Al migdia, almenys els dos dies que hi he estat, quan la sessió acaba ens deixen baixar cinc minuts, saludar-los i marxar. Són cinc minuts de rellotge.
- Com a família, vostès que tenen dues filles, com ho estan vivint?
- Per una banda teníem moltes ganes que comencés el judici, perquè estan en presó preventiva i els recursos de les defenses perquè sortissin no han prosperat. L'única manera que tenim per poder tirar la situació endavant és el judici. És dur. Fins que no tinguem sentència, no podem fer res. Quan abans acabi, millor.
- Com ha vist el seu marit durant els interrogatoris al Suprem?
- Molt bé, ha estat Turull. Al principi estava una mica nerviós, perquè la situació imposa, i després ha anat agafant confiança i seguretat.
- S'havia preparat molt les intervencions?
- Moltíssim, és una persona que és molt detallista. Aquest cap de setmana encara demanava dades per tal que ho traslladéssim als advocats. Sempre ho vol tenir tot molt segur, controlat i contrastat. Feia tres mesos ben bons que es preparava, des del moment en què van poder baixar-se del núvol la informació de la causa, que encara no tenen sencera.
- L'advocat de Turull, Jordi Pina, ha denunciat que hi ha documents als quals no tenen accés, encara. Què passa amb la informació del procés judicial que està allotjada al núvol?
- Hi ha carpetes que no tenen nom, les has d'anar obrint, i n'hi ha algunes que estan buides o bé que no es poden descarregar del tot. Sembla mentida que en ple segle XXI tinguem aquest problemes per pujar informació al núvol. Ha estat, a nivell de les defenses, horrorós.
"Aquest cap de setmana, Turull encara demanava dades per tal que ho traslladéssim als advocats. Sempre ho vol tenir tot molt segur, controlat i contrastat"
- Creu que això ha fet pujar el nivell d'indefensió que denuncien des de l'inici de la causa?
- Hi ha documents que [les defenses] encara no tenen. Em pensava que aquesta denúncia dels advocats dient que els faltava informació faria que finalment en diposessin i, de passada, començar el judici una setmana més tard amb tots els documents.
- Com valora el relat que ha fet la Fiscalia en l'interrogatori a l'exconseller de la Presidència, insistint en la rebel·lió i la malversació?
- No el veig per enlloc, aquest relat. El problema el tindran ells: a mida que vas veient les declaracions, cada vegada els costarà més seguir amb tot aquest relat. No ho entenc, no ho puc entendre. No puc entendre que, després d'anys de demanar diàleg, haguem arribat fins aquí.
- El judici, en certa manera, s'està convertint en el debat sobre què va passar la tardor del 2017 que no s'ha pogut fer al Parlament ni al Congrés.
- Quan escoltes les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, veus que només s'han mirat els informes de la Guàrdia Civil. Si haguessin perdut hores amb l'escrit de defensa de cadascun dels advocats, hi ha preguntes d'avui o de dijous [de la setmana passada] que queien pel seu propi pes. Hi ha molta desídia. A vegades penso que és un judici que s'ha de celebrar perquè ha de passar i ja està.
"De la manera com estan anant les compareixences, tindran problemes per justificar el relat de violència"
- Creu, per tant, que la sentència ja està escrita?
- La tenien encaminada fins ara, escrita no ho sé, no vull ser tan dolenta. De la manera com estan anant les compareixences, tindran problemes per justificar el relat de violència.
- Com està el seu marit a Soto del Real?
- Està bé. Vam tenir aquell gran problema de la calefacció: la tenien encesa només dues hores, i la presó és a tocar de la Sierra. Just quan hi van anar, havien tingut dies de fred i de neu. D'acord que són presos, però tots som persones, hi ha una sèrie de drets que cal respectar. Em quedo esparverada. Les famílies estem fent un màster en institucions penitenciàries, i quan s'acabi tot aixo s'han de solucionar moltes coses.
- S'ha solucionat el problema de la calefacció?
- No la tenen tot el dia, però sí més hores. Els altres presos els estan donant les gràcies per les denúncies que hem anat fent.
"L'única manera que tenim per poder tirar la situació endavant és el judici. És dur. Fins que no tinguem sentència, no podem fer res. Quan abans acabi, millor"
- Quin contacte tenen al Suprem amb els encausats que estan empresonats?
- Al migdia, almenys els dos dies que hi he estat, quan la sessió acaba ens deixen baixar cinc minuts, saludar-los i marxar. Són cinc minuts de rellotge.
- Com a família, vostès que tenen dues filles, com ho estan vivint?
- Per una banda teníem moltes ganes que comencés el judici, perquè estan en presó preventiva i els recursos de les defenses perquè sortissin no han prosperat. L'única manera que tenim per poder tirar la situació endavant és el judici. És dur. Fins que no tinguem sentència, no podem fer res. Quan abans acabi, millor.